|
Notícies |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
L’IEC obre el curs amb una conferència sobre els poetes Lluís Pons i Gallarza i Joan Alcover Es presenta l’edició facsímil i l’estudi La carta de Gabriel de Vallseca de 1439, fruit d’un projecte de recerca de l’IEC La Secció Filològica visita Alacant, el Carxe, Novelda i Guardamar per conèixer-ne la situació de la llengua i la cultura L’IEC obre el curs amb una conferència sobre els poetes Lluís Pons i Gallarza i Joan Alcover
La conferència «Evocació de Josep Lluís Pons i Gallarza i Joan Alcover», de Joan Mas i Vives, membre de l’IEC, va obrir el curs 2009-2010 de l’Institut el 5 d’octubre passat. L’acte va ser presidit per Salvador Giner, president de l’IEC, i hi va participar Joan Majó, comissionat per a Universitats i Recerca del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya. En la conferència inaugural, Joan Mas va fer un repàs dels seus autors admirats i va recordar que enguany se celebra el centenari de la publicació de Cap al tard, d’Alcover, obra que segons Mas «conté algunes de les composicions més impressionants de tota la història de la poesia catalana». També va assegurar que «les biografies de l’un i de l’altre facilitaren que durant molts anys es convertissin en un pont cultural molt efectiu entre Mallorca i el Principat». En la seva intervenció, Salvador Giner va fer referència al compromís de l’Institut en les tasques de promoció, coordinació i difusió del coneixement científic, des de tots els àmbits. Segons Giner, davant la situació de crisi econòmica que viu el país, l’Institut afrontarà les dificultats «amb la imaginació que exigeix la conjuntura i amb el treball seriós i de servei al país que sempre l’ha caracteritzat». El president de l’IEC va reclamar el suport institucional adient perquè l’Institut «segueixi treballant, com ho ha fet des de fa més d’un segle: per a la ciència, la cultura i el país». Joan Majó, d’altra banda, va valorar la funció de l’IEC com a «testimoni i veu respectada dels nostres temps davant les grans qüestions que ens afecten» i va manifestar la voluntat del seu departament de garantir un treball coordinat que doni resposta a les necessitats del país.
L’IEC, l’Euskaltzaindia, la Real Academia Española i la Real Academia Galega acorden col·laborar en projectes conjunts
La Reial Acadèmia de la Llengua Basca, l’Euskaltzaindia, ha posat fi als actes de celebració del seu norantè aniversari aquest mes d’octubre. La celebració de l’efemèride, que ha durat tot un any, ha aplegat les quatre acadèmies històriques de l’Estat espanyol ―que són, a més de l’IEC i l’Euskaltzaindia, la Real Academia Espanyola i la Real Academia Gallega― i ha servit de punt de trobada per enfortir-ne les relacions i, fins i tot, anar més enllà. Tal com ha anunciat el president de la Secció Filològica de l’IEC, Joan Martí i Castell, el fruit «més important» de la trobada és que «properament se signarà un conveni marc de col·laboració entre les quatre acadèmies històriques per endegar projectes conjunts», una iniciativa que va sorgir de la Secció Filològica de l’IEC. La cloenda dels actes commemoratius dels noranta anys d’Euskaltzaindia va tenir lloc els dies 8 i 9 d’octubre amb un espectacle a càrrec de l’escriptor Bernardo Atxaga i el músic Juan Carlos Pérez a Sant Sebastià i un acte institucional que es va celebrar a la Diputació Foral de Guipúscoa, en els quals va participar la Secció Filològica de l’IEC. Prèviament, durant la celebració del norantè aniversari de l’acadèmia basca, el 17 de juliol, les quatre acadèmies ja van apuntar la necessitat de disposar d’un conveni marc per dur a terme projectes plegats.
El catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular de la UAB, Francesc Gonzàlez i Sastre, encapçala la candidatura per a la presidència de la Secció de Ciències Biològiques (SECCB) de l’IEC. El que fou secretari científic de l'IEC i tresorer de la Secció es presenta a les eleccions que se celebraran el proper 16 de novembre amb una candidatura formada per Abel Mariné, catedràtic de Nutrició i Bromatologia de la UB, com a vicepresident; Joaquim Gosàlbez, catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular a la UAB, com a tresorer, i el biòleg pesquer Jordi Lleonart com a secretari. Tal com recull el programa de la candidatura, la Secció de Ciències Biològiques té per funció promoure l’activitat científica en l’àmbit de la biologia i la medicina, i divulgar-la en la societat de parla catalana. Per assolir-ho, els candidats proposen intervenir en la política científica del país, mitjançant la promoció d’activitats de recerca i l’avaluació dels resultats; contribuir a la normalització de la terminologia científica catalana; fomentar la divulgació científica, en estreta relació amb les societats filials, i incidir en el debat social sobre la ciència i l’ètica. «Les prioritats de la Secció han de reflectir-se en la projecció pública i la política general de l’IEC, i contribuir perquè l’IEC sigui un referent per a les institucions i la societat, més enllà dels temes lingüístics i de catalanística», inclou el programa. L’actual Consell de Govern va ser escollit el 14 d’abril de 2008 i està format per Josep Vigo, com a president; Francesc Asensi, com a vicepresident; Francesc Gonzàlez i Sastre, com a tresorer, i Jordi Lleonart com a secretari. Joan Martí i Castell alerta de la necessitat de canviar de rumb en l’ensenyament de la llengua catalana
«En l’àmbit de l’ensenyament de la competència lingüística, vivim un fracàs que dura anys i anys» i cal un canvi de rumb en l’ensenyament de la llengua pròpia perquè, si no, ens condemnarem a «continuar perpetuant una incompetència que ens impedeix fer amb llibertat allò que més ens distingeix com a persones: la paraula». El president de la Secció Filològica (SF) de l’IEC, Joan Martí i Castell, es va expressar amb aquesta contundència en els parlaments d’obertura del I Simposi sobre l’Ensenyament de la Llengua i la Literatura catalanes a la Secundària i a la Universitat, que es va celebrar el 14 d’octubre a l’IEC. El simposi va aplegar professors de secundària, batxillerat i universitat amb l’objectiu de reflexionar i debatre per intercanviar opinions, establir ponts de diàleg i discutir estratègies d’aprenentatge. Ramon Solsona, escriptor i professor de secundària, va inaugurar l’acte amb la conferència «Elogi de la gramàtica amb 24.000 apatxes». Tot seguit es van celebrar diverses ponències i taules rodones, i Pere Martorell va presentar l’Observatori sobre la Llengua i la Literatura Catalanes a la Secundària i a la Universitat, que es posarà en marxa el mes de novembre, i que, tal com va anunciar, neix amb la finalitat de «promoure la coordinació entre l’ESO, el batxillerat i la universitat quant a l’ensenyament de la llengua i la literatura catalanes arreu dels Països Catalans». L’organització del simposi va ser a càrrec del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, la Institució de les Lletres Catalanes de la Generalitat de Catalunya, el Departament de Filologia Catalana i l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Rovira i Virgili i l’IEC.
«En un món cada cop més globalitzat, és fonamental sentir-se identificat amb una llengua i una cultura». És l’afirmació que va fer Pietro Fontanini, president de la província italiana d’Udine, durant els parlaments inaugurals de les jornades «Identitat, Europa, Mediterrània: dinàmiques identitàries a la Mediterrània», que es van celebrar a l’IEC el 29 i el 30 d’octubre. Les jornades es van centrar en l’estudi de les identitats a les regions de la conca Mediterrània a partir de diversos paràmetres: la immigració, les perspectives geopolítiques i econòmiques, i l’anàlisi de l’actualitat internacional i les relacions entre les diferents autonomies locals i religions. A part de Fontanini, en la inauguració, hi van participar Massimo Cacciari, filòsof i alcalde de Venècia; Joan Manuel Tresserras, conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya; Isidre Cardelús, delegat de Presidència i Relacions Institucionals de l’Ajuntament de Barcelona, i Salvador Giner, president de l’IEC. En els parlaments inaugurals, el conseller Tresserras va manifestar que «les nacions, com les identitats, no es construeixen avui de la mateixa manera que als segles XIX i XX», i que la identitat catalana s’ha de reinventar, sense que això vulgui dir renunciar a la història i a la pròpia essència. D’altra banda, Cacciari va fer referència a les diverses ciutats de la Mediterrània com un arxipèlag, en què cada illa té una missió específica i que, totes juntes, construeixen una identitat mediterrània forta i plural. L’alcalde de Venècia va oferir, tot seguit, la conferència «Identità e differenze nel Mediterraneo contemporaneo», dins del bloc «Geopolítica, societat i identitat a la Mediterrània», que va moderar el president de la Secció Filològica, Joan Martí i Castell, i en el qual també va intervenir Salvador Giner, president de l’IEC, amb la ponència «Piemont, Llombardia i Catalunya: destins paral·lels». L’organització de les jornades va ser a càrrec de la Càtedra UNESCO de Llengües i Educació de l’IEC, el CIEMEN i el grup d’estudis històrics i socials Historia, de Pordenone, i va reunir una trentena d’acadèmics i intel·lectuals de tota la Mediterrània, del Magrib als Balcans i del Pròxim Orient a Catalunya. Es presenta l’edició facsímil i l’estudi La carta de Gabriel de Vallseca de 1439, fruit d’un projecte de recerca de l’IEC
El llibre es va presentar el 15 d’octubre a la Sala Caritat de la Biblioteca de Catalunya, en un acte en què van participar Dolors Lamarca, directora de la Biblioteca de Catalunya; Gabriel Vicens Mir, conseller de Mobilitat i Ordenació del Territori del Govern Balear; Francesc Fontbona, director de la Unitat Gràfica de la Biblioteca de Catalunya i membre de l’IEC; Joan de Moya, editor de Lumenartis, i Salvador Giner, president de l’IEC. En la seva intervenció, Francesc Fontbona va afirmar que un estudi com aquest, realitzat per un investigador valencià sobre un cartògraf barceloní que va establir el taller a Mallorca, «fa creure en la il·lusió dels Països Catalans». Per la seva part, Salvador Giner va emmarcar l’obra en el compromís de l’IEC de recuperar el patrimoni medieval, especialment el llegat cartogràfic mediterrani. En aquest sentit, va esmentar el treball de recerca endegat per Vicenç Rosselló, doctor en geografia i membre de l’IEC, i la col·laboració de l’Institut en la publicació de Cartografia històrica dels Països Catalans, de Vicenç Rosselló, i Les cartes portolanes: la representació medieval d’una mar solcada, de Ramon J. Pujades. La carta de Gabriel de Vallseca de 1439 es va presentar, prèviament, el dia 8 d’octubre, a l’Auditori de la Fundació Bartomeu March de Palma de Mallorca.
Conèixer de prop la situació de la llengua i la cultura a Alacant, el Carxe, Novelda i Guardamar. És amb aquest objectiu que els membres de la Secció Filològica (SF) de l’IEC s’hi van reunir els dies 16 i 17 d’octubre i hi van celebrar diverses activitats acadèmiques. L’organització va anar a càrrec de la Secció i la delegació de l’Institut a Alacant, amb la col·laboració de la Universitat d’Alacant i dels ajuntaments de Jumella, Novelda i Guardamar. La reunió ordinària del Ple de la Secció Filològica es va celebrar el divendres 16, al matí, a la seu alacantina de l’IEC. Tot seguit, Ester Limorti i el membre de l’IEC Artur Quintana van obrir les sessions acadèmiques amb la conferència «La literatura de tradició oral al Carxe», que va tenir lloc al Centre Cultural Gómez-Tortosa de Novelda. Una actuació de l’Orfeó Solidaritat va cloure la Jornada. L’endemà, dia 17 d’octubre, l’Ajuntament de Guardamar va acollir tres ponències. La primera, de Vicent Bertran, va tractar de les parles dels extrems meridionals del català: el Carxe i Guardamar. La segona es va centrar en l’experiència del lingüista Joan Veny en l’enquesta realitzada a Guardamar per a l’Altes lingüístic del domini català als anys seixanta. Finalment, Antoni Mas va parlar de la revernacularització del català a la zona. La jornada es va tancar amb la interpretació de la rondalla Ja plora, la nyora. Recull de premsa:
L’Institut ha participat a la Fira Internacional del Llibre de Madrid, Liber 2009, que ha tingut lloc del 7 al 9 d’octubre, a la Feria de Madrid (IFEMA). Durant la trobada, els visitants han pogut consultar més d’un centenar de publicacions de l’IEC, entre les quals s’han mostrat les darreres novetats, llibres sobre filologia i diferents programes de recerca. L’IEC ha compartit estand amb l’Euskaltzaindia (Reial Acadèmia de la Llengua Basca), el Consello da Cultura Galega i la plataforma Textos Medievals Catalans. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
