|
Activitats
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Els reptes de la lingüística romànica al segle XXI a debat
Una cinquantena de persones van analitzar el passat 23 d’octubre a l’IEC quin ha de ser el paper de la lingüística romànica al segle XXI, i ho van fer en la IV Jornada Filològica organitzada per l’Associació d’Amics del Doctor Antoni M. Badia i Margarit.
La jornada va començar amb la conferència «La meva descoberta de la romanística, (1949-1950)», a càrrec d’Antoni M. Badia i Margarit, professor emèrit de la Universitat de Barcelona i membre de la Secció Filològica (SF) de l’Institut d’Estudis Catalans. Badia i Margarit va relatar com va «anar coneixent» els romanistes; des del III Congrés Internacional de Toponímia i Antroponímia de Brussel·les (1949), a través de la Suïssa romànica i els parlars alpins, fins que va portar a terme una «ruta de la romanística» el 1950 i, com va dir, «hi deambulo, tot fent via». El professor de la Universitat de Salamanca, Fernando Sánchez Miret, va parlar sobre la història de la pronunciació de la erra final en català, des de la perspectiva romànica. Posteriorment, es va encetar la taula rodona «La lingüística romànica al segle XXI», coordinada per José Enrique Gargallo, professor de la Universitat de Barcelona, i en la qual van intervenir Mercedes Brea, professora de la Universitat de Santiago de Compostela; Ramon Cerdà, de la Universitat de Barcelona, i Xavier Lamuela, de la Universitat de Girona. Els ponents van denunciar els efectes
devastadors de l’anglès —sobretot del mal ús
de l’anglès— com a llengua mediadora entre
llengües romàniques, ja que suposa, en molts casos, una
mala interpretació, innecessària, de les llengües
originals. A més, van reivindicar una major visibilitat de
la tasca dels romanistes que, segons paraules de Mercedes Brea, han de
«construir i divulgar les investigacions a Internet i posar-les a
disposició de tothom».
La lliçó inaugural de la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN) d’enguany ha tingut per ponent Jacob Weiner, conegut ecòleg vegetal de la Universitat de Copenhaguen. En la conferència, celebrada el 8 d’octubre a l’aula magna de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, Weiner va repassar des dels aspectes més teòrics de l’ecologia evolutiva fins a les seves aplicacions en agricultura sostenible. Weiner va recordar que la teoria de l’evolució de Darwin posa un èmfasi especial en la selecció entre individus, de manera que sobreviuen els més adaptats. Això fa que no sempre sigui positiva per a la supervivència de les poblacions o les espècies i aquest fet porta a plantejar l’existència d’una selecció grupal. És el cas de la limitació reproductiva en moltes poblacions animals per assegurar-ne la supervivència. Així mateix, el conferenciant va
afirmar que aquest concepte de selecció de grup pot tenir
avantatges importants en sistemes d’agricultura sostenible. Tal
com va explicar, «tradicionalment, la selecció de
varietats de conreus s’ha centrat en els organismes més
productius», però sovint, aquests individus més
productius ho són «a costa d’una gran quantitat de
recursos que no són a l’abast de tota la
població» i, per tant, no són els que proporcionen
la producció poblacional més elevada. Weiner va presentar
un seguit d’exemples per demostrar que la producció total
pot ser més elevada si es planten individus poc competitius, que
no si aquests ho són molt. Malgrat tot, les varietats poc
competitives, va dir, «s’enfronten al problema del control
de les males herbes, que podria comportar un ús elevat
d’herbicides poc adient per a una estratègia
sostenibilista» i va proposar la utilització de densitats
elevades en patrons de plantació uniformes per permetre un
control més efectiu de les males herbes. Albert Balcells recorda el paper de l’Institut d’Educació General de Prat de la Riba
El catedràtic d'Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre de l’IEC, Albert Balcells, va obrir el 8 d’octubre passat el curs de la Societat Catalana d’Estudis Històrics (SCEH), filial de l’IEC, amb la conferència «L’Institut d’Educació General de Prat de la Riba. Higiene i civisme (1914-1923)». L'acte va tenir lloc a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. Balcells va recordar que l’institut, fundat el 1914 per Enric Prat de la Riba, va ser concebut com una entitat autònoma de formació higiènica, cívica i moral . Tot i això, no va funcionar fins al 1918, any en què Eugeni d’Ors en va assumir la direcció i hi va proposar la designació d’una Comissió d’Educació General amb vuit figures representatives dels orfeons, els ateneus, el cooperativisme, les associacions professionals d’assalariats, els serveis sanitaris, el periodisme social i la promoció de l’escola catalana. L’historiador va destacar les
més de dues-centes conferències populars que la
Comissió va realitzar entre el 1921 i el 1923 a setanta-sis
poblacions catalanes (només set, a la ciutat de Barcelona), amb
més de setanta mil oients. Gràcies a la publicació
d’una de les conferències, Balcells va qualificar la
ideologia moral predominant de la Comissió de «massa
conservadora en relació al context de lluita de classes i
d’exigència de canvi social del
l’època». A banda de les conferències,
l’historiador va subratllar altres programes que l’Institut
d’Educació General de Prat de la Riba va portar a terme,
com la subvenció de la formació musical als orfeons per a
evitar-ne el descens de nivell, la campanya contra les mosques o la
defensa dels ocells beneficiosos. Els misteris del cervell centren la lliçó inaugural de la Societat Catalana de Pedagogia
La Societat Catalana de Pedagogía (SCP), filial de l’IEC, va inaugurar el curs 2009-2010 el 6 d’octubre passat, amb la conferència «Neurociència i educació. Darreres aportacions de la investigació d’interès per a la pedagogia», a càrrec de Ramon M. Nogués, catedràtic emèrit d’Antropologia Biològica de la Universitat Autònoma de Barcelona. Nogués va iniciar el discurs explicant el progrés espectacular que la neurociència ha viscut en els darrers anys, tant pel que fa a les tècniques d’imatge com als avenços de la biologia molecular. Va descriure com la genètica i l’ambient afecten els processos mentals i va detallar quines són les principals estructures i funcions del cervell. Durant la lliçó,
Nogués va parlar de les dificultats de coordinar totes les
dimensions del cervell, el qual va qualificar d’artista, i va
endinsar-se en les seves activitats més enigmàtiques, com
la consciència i el raonament. D’altra banda, va explicar
com funcionen les emocions, els sentiments, la memòria,
l’aprenentatge i el llenguatge, «un procés complex
del qual anem coneixent cada vegada més detalls», va dir.
Com a proposta final, el conferenciant va demanar que la
família, l’escola i les neurociències treballin a
partir d’ara «en íntim acord educatiu». «La teoria de la relativitat general d’Einstein avui»
La Societat Catatalana de Física (SCFIS), filial de l’IEC, va dedicar la lliçó inaugural a posar al dia la teoria de la relativitat d’Einstein. L’acte es va celebrar el 21 d’octubre, a l’IEC, a càrrec d’Enric Verdaguer, del Departament de Física Fonamental de la Universitat de Barcelona. En la conferència, Verdaguer va recordar que el 1915 Albert Einstein va proposar la teoria de la relativitat general com a teoria relativista de la gravitació. «Però la gravitació d’Einstein és també una teoria de l’espai-temps, perquè en el seu marc l’espai-temps és una entitat dinàmica determinada per la distribució de matèria i energia», va puntualitzar el professor. A més, va explicar que avui la relativitat general d’Einstein és una eina de treball en el camp de la cosmologia i l’astrofísica, les conseqüències de la quals són presents en sistemes tan quotidians com els sistemes de posicionament per satèl·lits. La lliçó inaugural va
servir per a repassar els nivells de precisió actual dels tests
clàssics de la teoria, com el desplaçament al roig,
l’avanç del periheli, el desviament de la llum; o els nous
experiments, com el retard en l’eco del radar, la
precessió de giròscops i les ones gravitacionals.
També es van analitzar els diferents experiments que s’han
fet per comprovar el principi d’equivalència
d’Einstein, i es va fer un breu repàs del model
cosmològic estàndard que dóna de manera consistent
l’evolució de l’Univers des del temps
d’inflació fins al moment present. En aquest sentit, Enric
Verdaguer va afirmar que «la dinàmica de l’Univers
actual sembla dominada per una constant cosmològica o energia
fosca que no té una explicació clara».
El president de l’IEC, Salvador Giner, va analitzar el paper que ha jugat l’Institut en el procés de normalització lingüística des de la Segona República fins a l’actualitat, en una conferència que es va celebrar el 16 d’octubre, al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada. La intervenció de Giner es va emmarcar en la sisena jornada de l’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia, titulada enguany «L’ús de les llengües cooficials de l’Estat en l’Administració de justícia», en la qual també va participar Josep Cruanyes, historiador i advocat de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona i president de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics (SCEJ), filial de l’IEC. La conferència que Giner va oferir al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada s’afegeix a dues més que ha portat a terme durant el mes d’octubre. Per una banda, destaca la que va tenir lloc el 8 d’octubre, a la seu nacional d’Òmnium Cultural, i que va versar sobre el paper de l’Institut i la difusió del coneixement científic als Països Catalans. Per l’altra, la que es va celebrar el 22 d’octubre, dins del quart cicle de conferències del Tercer Congrés Catalanista, en el qual participen representants de diverses entitats de Catalunya.
«S’ha posat tant d’èmfasi, amb raó, en el paper de pare de la teoria de l'evolució de Charles Darwin, que hom oblida sovint quin gran naturalista era, i que féu contribucions molt importants a diverses ciències, a part de l'evolució, com són la zoologia, la botànica, la geologia, l’ecologia i l’antropologia». Amb aquestes paraules, Joandomènec Ros, catedràtic d’Ecologia de la Universitat de Barcelona i vicepresident de l’IEC, reivindicava la figura més essencial de Charles Darwin. Ho feia el 26 d’octubre passat en la conferència «Darwin, un naturalista complet», que va oferir durant l’acte de lliurament dels Premis a l’Excel·lència Professional 2009 del Col·legi de Metges de Barcelona. L’acte, inclòs en la celebració del bicentenari del naixement de Darwin i el cent cinquantè aniversari de la publicació de L'origen de les espècies, volia recordar les contribucions del naturalista en aquests camps de la ciència, i remarcar-ne el paper cabdal de pensador i també d’«experimentador minuciós, malgrat la seva vida retirada, després d'un viatge de circumnavegació en el Beagle, que va canviar la seva vida i la de tota la ciència occidental». Conferències a Lleida
Al llarg del mes d’octubre, especialistes de prestigi reconegut, com el doctor Jaume Bertranpetit, de l’Institut de Biologia Evolutiva (UPF-CSIC) de la Universitat Pompeu Fabra i membre de l’IEC, han protagonitzat un cicle de conferències sobre la teoria de l’evolució en l’actualitat a l’Institut d’Estudis Ilerdencs. Amb el títol «Res en biologia té sentit si no és sota la llum de l’evolució», el cicle prenia el nom de l’assaig Nothing in Biology Makes Sense Except in the Light of Evolution, escrit pel biòleg i evolucionista Theodosius Dobzhansky. El cicle ha estat organitzat per la Fundació Pública de l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida, amb la col·laboració de la Universitat de Lleida, la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN) i la Societat Catalana de Biologia (SCB), filials de l’IEC.
«L’art més difícil d’aprendre és el de veure». Mercè Durfort, professora del Departament de Biologia Cel·lular de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona i membre de l’IEC, va recuperar aquesta cita de Goncourt en la conferència «Mirar, veure i interpretar», que va tenir lloc el 21 d’octubre a l’IEC. L‘acte va ser organitzat per la Societat Catalana de Biologia (SCB), filial de l’IEC. Durant la seva intervenció, Durfort va alertar que, tot i que l’accés a la informació és immens, les persones són cada cop menys observadores, i va assenyalar la importància fonamental de captar tots els detalls del fenomen que s’estudia. En aquest sentit, va posar com a exemples el canvi de color d’una solució en canviar-li el pH; l’aspecte fistonejat d’un eritròcit, que indica una exocitosi, o les bandes d’una electroforesi, que són una font molt preuada d’informació. Finalment, i atès que «el
correcte tractament de la mostra biològica és
imprescindible per poder interpretar de manera adient el que veiem al
microscopi», la professora Durfort va revisar la metodologia
emprada en l’observació i va recordar els tractaments
previs a l’observació amb els diferents models de
microscopis òptics, amb els microscopis electrònics de
transmissió i de rastreig convencional, dotats o no de detector
de raigs X. Per acabar, va parlar del microscopi ambiental
(Environmental Scanning Electron Microscope: ESEM) de Danilatos i del
seu interès en estudis de biomedicina i de sistemàtica.
El Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC-UB), conjuntament amb Linguamón Casa de les Llengües i el suport de la Xarxa CRUSCAT de l’IEC organitzen, del 8 d’octubre al 3 de desembre, el cicle de conferències «Els reptes de les comunitats lingüístiques mitjanes en el segle XXI». Totes les sessions tenen lloc a la Casa de Convalescència, seu de l’IEC. Les llengües dels països nòrdics van centrar la primera jornada del cicle, presentada per Albert Bastardas, director del CUSC-UB. Els tres convidats eren Van Oostendorp (neerlandès), Sirkku Latomaa (finès) i Jens Normann Jorgensen (danès), van transmetre una percepció de tranquil·litat pel que fa a l'estatus i el futur de les seves respectives llengües. No obstant això, van destacar algunes polèmiques, com els debats sobre l'ortografia en neerlandès o les crítiques contra la diversitat idiomàtica en danès. També van constatar que, en les tres societats, el multilingüisme ha retrocedit a favor del bilingüisme i que l'anglès ocupa funcions significatives en totes tres comunitats, però menors de les que s’imaginen des d'aquí. Un exemple clar: per treballar a Nokia, cal saber finès. El mes de novembre protagonitzaran les
jornades l’estonià, el letó i l’hebreu, i
l’encarregat de presentar l’acte serà Francesc
Xavier Vila, director de la Xarxa CRUSCAT. Finalment, en la
sessió de desembre, es parlarà dels reptes que han
d’afrontar avui dia l’eslovè, el txec i el suec.
Emili Boix, director de la revista Treballs de Sociolingüística Catalana, moderarà l’acte.
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
    |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
