|
Opinió
|
||||
|
Catalunya a Mèxic: presència i reconeixement; per Josep-Maria Terricabras Recull d’entrevistes
Josep-Maria Terricabras, membre numerari de l'IEC
En els darrers anys, la literatura i la cultura catalanes han estat convidades d’honor en dues fires del llibre de gran ressò internacional: la Fira de Guadalajara (Mèxic) el 2004 i la Fira de Frankfurt el 2007. L’experiència s’ha repetit del 17 al 27 de setembre, quan Catalunya ha estat el país convidat a la XXI Feria del Libro de Antropologia e Historia (FLAH) de Ciutat de Mèxic. El marc de la fira ha estat l’incomparable Museo Nacional de Antropologia, segurament el més important i més impressionant del món. Aquí mateix ja s’hi havien celebrat, el 1973, els CXV Jocs Florals de la Llengua Catalana. Els gestos de generositat i d’acolliment de Mèxic envers Catalunya han estat constants i eficaços. He tingut la sort de participar en aquesta fira amb altres col·legues de l’IEC i no tinc cap dubte que el benefici per a la projecció no solament de la llengua i la cultura catalanes sinó, senzillament, de Catalunya haurà estat molt gran. De fet, l’IEC hi ha aportat cent llibres especialment escollits del seu fons, que van ser exposats en una sala del museu com si es tractés de peces de joieria. Les universitats catalanes en van aportar nou cents més. Aquest conjunt de mil llibres és l’obsequi que Catalunya ha deixat a Mèxic com a record del seu pas per la fira. Durant onze dies, però, no s’ha parlat només de llibres, sinó que s’han organitzat moltes activitats, taules rodones i homenatges. Especialment significatius són el dedicat conjuntament a Dolors Genovès, documentalista de TV3, i al cineasta Josep M. Forn, i també el que es va centrar en la figura de Pere Bosch Gimpera que, durant el seu exili mexicà, va exercir un mestratge que dura fins avui i que ha marcat profundament els estudis arqueològics d’aquell país. El Museu d’Història de Catalunya també va presentar una exposició molt bonica de cartells de la Guerra Civil. L’acolliment als catalans i a la personalitat pròpia de Catalunya ha estat magnífic, en molt bona part gràcies a la participació, activa i compromesa, en els preparatius de la fira de Josep M. Murià Rouret, historiador nascut a Mèxic però de pares catalans, que van haver d’emprendre la via de l’exili amb la victòria del feixisme a Espanya. Per la part catalana ha estat molt important la col·laboració de diverses institucions, des de l’IEC i l’Institut Ramon Llull fins a les universitats catalanes, particularment la UAB, amb Josep M. Figueres al capdavant, i el Museu d’Història de Catalunya. El coneixement creixent que tots –a totes dues bandes de l’oceà– anem tenint de la magnitud i importància de l’exili català ens ha d’ajudar a entendre més la tragèdia que va representar aquell èxode, però també a valorar millor la força dels lligams que es van establir entre Catalunya i moltes altres regions del món, ben particularment els establerts amb Mèxic, uns lligams que no s’afebleixen, sinó ben al contrari. La literatura i la cultura catalanes han
fet una altra celebració a Mèxic. Alegrem-nos-en,
perquè el reconeixement de la cultura catalana és, sens
dubte, una manera especialment eficaç de fer conèixer i
de reconèixer Catalunya. Oriol Nel·lo, membre numerari de l'IEC
L’Institut Cartogràfic de Catalunya ha adquirit recentment el fons bibliogràfic i documental del geògraf Gonçal de Reparaz (Sèvres, 1901-Lima, 1984), un dels fundadors de la Societat Catalana de Geografia, autor d’obres fonamentals per a l’evolució d’aquesta disciplina a Catalunya i estudiós de la nostra cartografia medieval. Reparaz, que hagué d’exiliar-se al final de la Guerra Civil, deixà un important llegat de correspondència, manuscrits, documentació i fotografies que, juntament amb la seva biblioteca particular, acaben de quedar dipositats, convenientment catalogats, a la Cartoteca de Catalunya. La televisió catalana ha produït i emès un documental en el qual, a partir dels avatars de la recuperació de l’arxiu, es glosa la vida i l’obra de l’autor (La mirada d’un geògraf: vida i viatges de Gonçal de Reparaz, dirigit per Josep Maria Palau i Manu Benavente). Aquesta adquisició no és pas, però, d’un fet aïllat, sinó que consolida la tasca de recuperació i preservació d’arxius i fons documentals referents territori català que la Cartoteca de Catalunya condueix des de fa anys. Fundada l’any 1986 en el si de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, la Cartoteca fou creada amb la finalitat principal de posar a l’abast dels estudiosos, i dels usuaris en general, una col·lecció de mapes de tot el món, antics i moderns. Avui, després de gairebé un quart de segle d’existència, aquest propòsit és ja una fecunda realitat i el fons cartogràfic d’aquesta supera ja els 296.000 mapes. Així mateix, sota la direcció successiva de Montserrat Galera i Monegal i Carme Montaner i García, la Cartoteca s’ha anat enriquint amb un gran nombre de materials complementaris: una biblioteca especialitzada en llibres de temàtica cartogràfica i matèries connexes, que aplega ja setanta mil volums; un fons fotogràfic, especialitzat en fotografia aèria, zenital i obliqua, conformat per les imatges procedents de la pròpia tasca de l’ICC, i dels fons Gaspar, Cuyàs i de l’empresa SACE, amb un total de 350.000 fotografies aèries i quaranta-quatre mil imatges convencionals; i, finalment, un important fons documental, que reuneix materials procedents de l’antic Servei Meteorològic de Catalunya, del fons històric del Servei Cartogràfic de la Mancomunitat de Catalunya i dels arxius del Grup d’Estudis Territorials, entre molts d’altres. En aquest àmbit, una de les adquisicions recents més destacades és la de la biblioteca aplegada per l’estudiós terrassenc Josep Maria Domènech, que consta de quaranta-tres mil documents relacionats amb la geografia i la història de Catalunya, una bona part dels quals són monografies locals. Des de la perspectiva de la història de l’Institut d’Estudis Catalans, és especialment rellevant la progressiva incorporació a la Cartoteca de Catalunya de fons documentals de fundadors i membres destacats de la Societat Catalana de Geografia, que aquest curs, precisament, commemora els setanta-cinc anys d’existència. Així, al llarg dels anys, a més del fons de Gonçal de Reparaz que esmentàvem al principi, s’han anat aplegant a la Cartoteca arxius documentals procedents dels llegats de Pau Vila, Eduard Fontseré, Josep Maria Puchades i Josep Iglésies, entre d’altres. La Cartoteca de Catalunya és ja
doncs una realitat consolidada, la tasca i la irradiació de la
qual han quedat reconegudes i regulades en un títol
específic de Llei de la informació geogràfica i de
l’Institut Cartogràfic de Catalunya, aprovada pel
Parlament de Catalunya l’any 2005. Tanmateix, els reptes de futur
no són menors. El principal, ara, consisteix a oferir
l’accés en línia de la documentació que
s’hi aplega. Per això, l’any 2002
s’inicià ja un procés de digitalització que
ha permès l’obertura d’una pàgina web
amb la cartoteca digital, que l’any 2008 rebé més
de 154.000 visites. Amb aquest procés de renovació
continuada, la Cartoteca de Catalunya es va configurant com una font
imprescindible per a l’estudi de l’evolució del
territori i del paisatge català i per a la visió del
món des de la realitat catalana. Handbook of liverworts and hornworts of the Iberian Peninsula and the Balearic Islands: illustrated keys to genera and species Creu Casas, Montserrat Brugués, Rosa M. Cros, Cecília Sérgio, Marta Infante El llibre Handbook of liverworts and hornworts of the Iberian Peninsula and the Balearic Islands inventaria i descriu amb il·lustracions i per escrit les dues-centes seixanta-vuit espècies d’aquests briòfits que hi ha a la península Ibèrica i a les illes Balears. L’obra pren com a referència el volum II, titulat «Hepàtiques i antocerotes», de Flora dels briòfits dels Països Catalans (2004), al qual afegeix un 28 % d’espècies. La publicació comprèn
claus per a la identificació de les plantes des
d’allò genèric fins a allò específic,
a més d’il·lustracions per a cada espècie, i
és pràctic per a botànics, estudiants,
excursionistes i persones aficionades a la briologia. |
||||
    |
