|
Notícies |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El nou Equip de Govern de l’IEC pren possessió L’IEC acosta la figura de Darwin al públic amb una exposició Les sentències del Tribunal de Cassació de Catalunya ja es poden consultar a Internet El nou Equip de Govern de l’IEC pren possessió
El nou Equip de Govern de l’IEC, escollit pel Ple el passat mes de juny, ha pres possessió del càrrec aquest mes de setembre. Durant els propers quatre anys, Salvador Giner presidirà l’acadèmia catalana de les ciències i les humanitats al costat de Joandomènec Ros, vicepresident primer; Joan Solà, vicepresident segon, i Romà Escalas, en el càrrec de secretari general. La inauguració del curs 2009-2010 de l’IEC tindrà lloc a la Sala Prat de la Riba el proper dilluns, 5 d’octubre, amb la presència de Joan Majó, comissionat per a Universitats i Recerca del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya La lliçó inaugural serà a càrrec de Joan Mas i Vives, membre de la Secció Històrico-Arqueològica (SHA) de l’IEC, que sota el títol «Evocació de Josep Lluís Pons i Gallarza i Joan Alcover»se centrarà en la figura dels dos poetes. «Les biografies de l’un i de l’altre facilitaren que durant molts anys es convertissin en un pont cultural molt efectiu entre Mallorca i el Principat», explica Joan Mas.
L’Institut se suma a la campanya «Televisió sense fronteres»
L’Institut d’Estudis Catalans s’ha sumat a la campanya «Televisió sense fronteres»,
que pretén recollir cinc-centes mil firmes per a portar al
Congrés una iniciativa legislativa popular que legalitzi les
emissions de TV3 al País Valencià. La iniciativa, que es va presentar el passat 15 de
setembre a la seu d’Òmnium Cultural, ha estat impulsada
per Acció Cultural del País Valencià (ACPV) i
té el suport d’aproximadament dues-centes entitats de
Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears. Entre
altres personalitats, hi donen suport els expresidents de la
Generalitat, Jordi Pujol i Pasqual Maragall i els expresidents del
Parlament, Joan Rigol i Heribert Barrera.
L’IEC acosta la figura de Darwin al públic amb una exposició
La mostra inclou, a més de plafons explicatius, una important quantitat de material original entre el qual destaca una col·lecció de llibres atresorats pels professors darwinistes, que es conserven a la Biblioteca Històrico-Mèdica de la Universitat de València, i una reproducció de l’arbre de l’evolucionisme ideat pel biòleg i filòsof alemany Ernest Haeckel. En l'exposició es projecta, també, el documental «Darwin a València». La inauguració oficial de
l’exposició se celebrarà l’1 d’octubre
en un acte en el qual també es presentarà
l’edició il·lustrada de l’obra cabdal del
naturalista anglès, L’origen de les espècies,
considerada una de les més influents en el pensament humà
dels últims segles. L’edició és a cura de
Juli Peretó i Andrés Moya, que han alleugerit el text per
als lectors no especialistes, i Carles Puche ha fet les
il·lustracions. L’obra és fruit del projecte Darwin2009.cat de la Secció de Ciències Biològiques (SECCB)
de l’IEC. A l’acte d’inauguració hi
participaran Francisco Tomás, rector de la Universitat de
València; Juli Peretó, membre de l’IEC i director del projecte de recerca Darwin2009.cat; Josep Vigo,
president de la Secció de Ciències Biològiques de
l’IEC, i Salvador Giner, president de l’IEC.
Fa setanta anys, es va dictar una llei franquista que anul·lava la doctrina del Tribunal de Cassació de Catalunya i les lleis del Parlament. Per a rememorar-ho, el 28 de setembre de 2009 la Societat Catalana d'Estudis Jurídics (SCEJ), filial de l'IEC, va celebrar un acte institucional al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en el qual van participar el president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach; la consellera de Justícia, Montserrat Tura; la presidenta del Tribunal Superior de Catalunya, M. Eugènia Alegret, i el president de la SCEJ, Josep Cruanyes. Durant l’acte, la SCEJ va presentar una base de dades que recull tota la jurisprudència del Tribunal de Cassació de Catalunya (1934-1937). La base de dades posa a l’abast de tothom, a través de la xarxa, les sentències dels recursos de cassació de la Sala Civil i els recursos de revisió en matèria de la llei del divorci dictats entre els anys 1934 i 1937. Aquesta jurisprudència, anul·lada l’any 1939, torna a ser al·legable i, per tant, vigent, d’acord amb el Codi civil de Catalunya, i ara pot ser fàcilment consultada segons les sentències dels ponents, segons la data en què van ser dictades o publicades al Butlletí de la Generalitat (BOGC) i al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) de l’època, i segons els mots i conceptes jurídics del text de les resolucions. Fins ara, només es podia accedir a aquestes sentències a través dels BOGC i els DOGC, on van ser publicades, i per mitjà de les recopilacions fetes a les edicions de la Càtedra Duran i Bas de la Universitat de Barcelona, que són difícils de trobar. En el decurs de l’acte també es va
presentar l’exposició organitzada per la SCEJ «El
Tribunal de Cassació de Catalunya. Setanta anys
després», que es podrà visitar al Palau de
Justícia de Barcelona fins al 28 d’octubre de 2009. Per la
seva part, Encarna Roca i Trias, catedràtica de Dret Civil de la
Universitat de Barcelona, magistrada del Tribunal Suprem i membre de
l’IEC, va pronunciar la conferència «La doctrina del
Tribunal de Cassació i el dret català avui. Fa setanta
anys que eren il·legalment derogats». L’IEC reconstrueix el context històric de Barcino en un llibre
L’obra Barcino I: marques i terrisseries d’àmfores al pla de Barcelona és fruit d’un projecte de recerca de l’IEC com a participant del projecte Corpus International des Timbres Amphoriques de la Union Académique Internationale. El llibre, a cura del membre de l’IEC Josep Guitart i de Cèsar Carreras, investigador de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), ha estat publicat gràcies a la col·laboració del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA). Barcino I: marques i terrisseries d’àmfores al pla de Barcelona és un intent de reconstruir el context arqueològic i històric al qual pertanyen totes les marques d’àmfora trobades a les excavacions del pla de Barcelona; una reconstrucció que posa en relleu els establiments rurals del pla de Barcelona i les terrisseries, en especial de les dues últimes trobades a la zona suburbana: a l’actual Mercat de Santa Caterina i al carrer de la Princesa, 21. L’estudi ha permès estudiar les evidències de viticultura a la ciutat, sobretot pel que fa a les premses i altres instal·lacions vinícoles de la plaça del Rei, que són els únics que es conserven. A més, gràcies a informacions sobre l’arqueomorfologia i la pol·linització, s’ha pogut reconstruir l’antic paisatge del pla de Barcelona. Una de les principals conclusions de
l’estudi és que la marca que apareix a les àmfores
no identificava els agents encarregats de la comercialització i
del contingut d’aquestes, sinó que, probablement,
identificava els responsables de la producció del vi o bé
els gestors de la producció de la terrisseria. Possiblement, els
productors portaven el vi amb bots o tonells a la zona propera al nucli
urbà de la colònia, on hi havia les terrisseries,
s’envasava amb els segells dels productors i, des
d’allà, s’embarcava per comercialitzar-lo.
Un any més, l’IEC ha participat en la tradicional ofrena floral al monument de Rafael Casanova amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya. A primera hora del matí, una representació de l’Institut, encapçalada per l'Equip de Govern, va dipositar l’ofrena al peu del monument com a homenatge als patriotes màrtirs del 1714. Tot seguit, el president de l’IEC , Salvador Giner, va assistir a l’acte institucional organitzat conjuntament pel Govern i el Parlament de Catalunya al parc de la Ciutadella de Barcelona. El dia abans, Salvador Giner
també va participar als actes commemoratius de l’Onze de
Setembre organitzats per l’Ajuntament de Terrassa, amb la
conferència «Catalunya: la tradició de la
modernitat». Durant la seva intervenció, Giner va explicar
que la tradició de Catalunya és la modernitat, és
a dir, que Catalunya, històricament i de manera constant fins a
l’actualitat, ha estat capdavantera en temes com la
democràcia, la ciència o la transformació social.
A partir d’aquesta premissa, el president de l’Institut va
fer un recorregut per la història del país i va repassar
els trets que caracteritzen la societat catalana. Per a Giner,
«Catalunya avui és el resultat d'una sèrie de
processos històrics que han deixat una forta empremta en la
societat actual, una societat oberta i amb vocació de
modernitat». |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||
