|
Activitats
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Eulàlia Solé presenta a l’IEC Con y contra Suárez, un llibre sobre la ruptura democràtica
L’escriptora i sociòloga Eulàlia Solé, membre de l’Associació Catalana de Sociologia (ACS), va presentar el passat 28 de setembre a l’IEC l’obra Con y contra Suárez, publicada per Flor del Viento Ediciones. L’acte va ser presidit per Salvador Giner, president de l’IEC. El llibre parla del primer any i mig de la transició, després de la mort de Franco, però s’allunya de la resta de publicacions que tracten aquest període «perquè sempre s’han escrit des d’un punt de vista polític, mentre que aquest se centra en el paper de les bases socials, que van tenir molta força en el procés de canvi cap a la democràcia», assegura l’autora.
En concret, l’obra analitza la
confrontació entre l’immobilisme defensat per
l’aparell franquista, la reforma encapçalada pels
postfranquistes reconvertits, amb Suárez al capdavant, i la
ruptura promoguda per l’oposició democràtica
«pràcticament oblidada», en paraules de la
sociòloga. Aquesta ruptura, que defensaven els partits
d’esquerres, proposava que els treballadors poguessin prendre
part de les decisions de l’empresa i que s’eliminessin els
intermediaris que pacten els preus dels productes, entre altres
qüestions. «Tot i que la ruptura no es va aconseguir, va fer
que les reformes fossin una mica més àmplies»,
conclou Eulàlia Solé.
Quin paper juguen dins la comunitat de professors de matemàtiques les revistes d’aquesta disciplina? Què hi busquen els lectors i lectores? Què és més rentable, l’edició en paper o la digital? I què és millor, la venda lliure o la subscripció? Aquestes van ser algunes de les qüestions que van centrar la Sisena Jornada d’Ensenyament de les Matemàtiques, organitzada el dissabte 19 de setembre per la Societat Catalana de Matemàtiques (SCM), filial de l’IEC. L’acte es va iniciar amb una taula
rodona sobre «Quines característiques hauria de reunir una
revista adreçada al professorat de matemàtiques des
d’infantil a la universitat?» i es van posar com a exemples
les publicacions Biaix, Suma, Notícies i Uno.
A més del debat, es van realitzar les sessions
paral·leles «L’autonomia en l’aprenentatge de
les matemàtiques al cicle inicial», a càrrec
d’Antoni Obis (CEIP Guillem Claramunt, La Secuita);
«Sandakus. Contemplació i raó», per Ramon
Nolla (IES Pont d’Icart, Tarragona); «L’àrea
que es pot veure des d’un cim d’altura L és,
gairebé, 40000L», per Lluís Sabater (IES
Llançà, Llançà) i finalment el professor de
la Universitat Autònoma de Barcelona Josep Lluís
Solé va tancar la jornada amb «Un passeig per algunes
paradoxes i problemes de la Teoria de la Probabilitat». Joan Pallisé repassa els errors de la gestió ambiental
La Societat Catalana de Tecnologia (SCT), filial de l’IEC, ha encetat el curs 2009-2010 amb la conferència «Energia i medi ambient: una mirada perplexa des de la tecnologia», a càrrec de Joan Pallisé, exdirector del Servei Meteorològic de Catalunya i exdirector general de Medi Natural del Departament de Medi Ambient de la Generalitat. En l’acte, Pallisé, que al llarg de la seva carrera ha col·laborat en nombrosos projectes i estudis relacionats amb la gestió ambiental, va fer un repàs de diversos casos en què creu que aquesta gestió seria «millorable». Pallisé va descriure els errors detectats en projectes de planificació energètica, estudis d’impacte ambiental i sistemes de mesura d’emissions de gasos i va subratllar la importància d’exposar aquestes mancances, ja que «només es presenten els resultats positius i es rebutgen les fallades i, en canvi, poden servir per millorar». Segons Pallisé, només
seguint orientacions científiques i aplicant la millor part de
la tecnologia «podrem aconseguir les condicions
necessàries, encara que no les suficients, en la gestió
de l’energia i del medi ambient al nostre país». La Delegació de l’IEC a Lleida clou amb èxit el cicle «Sonets»
L’espectacle «Les veus de l’Alguer» va cloure el passat 11 de setembre el cicle «Sonets. Música i literatura. Arquitectura i territori», organitzat per la Delegació de l'IEC a Lleida en col·laboració amb altres institucions. El cicle es va tancar amb cançons del compositor català Manuel Garcia Morante sobre poemes del que fou membre de l’IEC Rafael Caria i d’Antoni Canu, tots dos de l’Alguer. Els poemes van ser interpretats pel rapsode Pep Planes, la soprano Eulàlia Ara i acompanyats al piano per Tània Parra. L’acte es va celebrar al pati gòtic de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI, a l’antic Hospital de Santa Maria) i hi van assistir el president i el vicepresident de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert i Miquel Aguilà, així com diferents membres de la corporació; el director de l’IEI, Albert Turull; el delegat dels serveis territorials de Cultura de la Generalitat, Ferran Rella; el president d’Òmnium Cultural de Lleida, Josep M. Forné, i el delegat de l’IEC, Ramon Sistac, a més de nombroses personalitats de la vida cultural de Lleida. Després d’aquesta primera
edició, els organitzadors han valorat molt positivament el
cicle, que ha superat totes les expectatives d’assistència
de públic, i estudien la possibilitat de garantir-ne la
continuïtat els pròxims anys. La Universitat Catalana d’Estiu tindrà continuïtat tot l’any i enfortirà les relacions amb l’IEC
La 41a edició de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE), que s’ha celebrat del 16 al 25 d’agost a Prada de Conflent, ha tingut la participació de 1.814 estudiants i ha reunit per primera vegada diversos rectors de les universitats catalanes per debatre els pros i els contres del Pla Bolonya. Segons el rector de l’UCE i president de la Societat Catalana d’Estudis Històrics (SCEH), Jaume Sobrequés, «així se solda un cert divorci que en el passat recent havia existit». Per a Sobrequés, però, el més destacat d’aquesta edició és que la universitat confirma la voluntat de continuïtat durant tot l’any. Així doncs, a partir d’ara s’organitzaran cursos i seminaris, promoguts per l’UCE o en col·laboració amb altres entitats, arreu dels Països Catalans. El rector de la Universitat Catalana
d’Estiu reafirma, també, la voluntat d’intensificar
les relacions amb l’IEC. En paraules de Jaume Sobrequés:
«l’IEC és un dels eixos vertebradors de l’UCE.
El president de l’Institut, Salvador Giner, és al mateix
temps president del Patronat de l’UCE, màxim òrgan
de la universitat, fet que ja segella una relació íntima,
i a més, són les dues úniques institucions que
tenen com a àmbit territorial els Països Catalans, una
coincidència que ens agermana».
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
    |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
