El Butlletí de l'IEC

La Llei d’Educació de Catalunya, un punt i seguit; per Josep González-Agàpito

L’actual recessió econòmica, des d’una perspectiva històrica, «serà una anècdota, però de la manera com resolguem les infraestructures intangibles, i això és l’educació, és el futur de Catalunya i Espanya» afirmava Manuel Lara, president del Cercle d’Economia, ara deu fer un any.

L’Institut d’Estudis Catalans, juntament amb altres destacades institucions i sectors socials, ha reclamat insistentment que calia reorientar l’educació sobre els principis de qualitat, equitati cohesió social per tal de garantir i afermar el futur.

Vivim en una etapa de profunda transformació com a resultat de l’emergència d’una nova realitat que ha canviat radicalment la nostra societat. El procés de mundialització ha provocat mutacions en el camp polític, social, demogràfic, cultural, econòmic, jurídic i educatiu. Aquest procés ha situat en un moment crític la nostra comunitat cultural. La Llei d’educació de Catalunya és un dels instruments indispensables per donar resposta a aquestes profundes transformacions que vivim.

La llei ha estat aprovada amb un ampli consens i una àmplia majoria parlamentària que en garanteix la perdurabilitat; tret fonamental per a assegurar-ne l’eficàcia, independentment de la tendència política del Govern del país, car l’educació és un procés de mitjà i llarg termini. Aquest important objectiu de ser una llei marc es contradiu amb l’extensió, la prolixitat i, a voltes, reglamentarisme de la redacció d’aquesta llei.
Malgrat aquest vast consens obtingut, en l’aplicació de la llei, és imprescindible treballar per evitar alguns dels perills que apunten aquells que no l’han subscrita. A través dels fets cal esmerçar-se per tal que aquesta llei esdevingui un camí útil per al professorat, fins i tot per al qualificat sector que s’hi ha oposat abrandadament. Al capdavall mestres i professors han de ser un dels més importants agents impulsors de la llei.

La llei conté elements que propicien la qualitat educativa, com ara, erigir el Servei d’Educació de Catalunya, conformat pels centres públics i privats finançats amb fons públics, que permetrà establir objectius comuns enfront dels grans reptes del país. Aquests centres, alhora, estaran dotats d’autonomia àmplia per a donar respostes a la complexitat de situacions existents i actuar de manera adequada a l’entorn social i físic. Sempre que aquesta autonomia, amb la corresponent responsabilitat i avaluació de resultats, sigui assumida en el temps i en la intensitat que els centres requereixin.

Altres exemples d’elements facilitadors de la qualitat són la indispensable estabilització dels equips docents i l’afavoriment de la coherència que tenen entorn dels principis educatius i els plantejaments metodològics de cada centre escolar.

Una peça cabdal d’un sistema basat en l’autonomia dels centres és l’establiment, per part de l’Administració, de les competències bàsiques que donen il·lació i unitat al sistema i uns mecanismes eficients d’avaluació.

Altres aspectes no han quedat prou redefinits, algun dels quals és molt transcendent per a la qualitat del sistema educatiu, com ara la formació del magisteri i el professorat.

La Llei d’educació de Catalunya, juntament amb la legislació educativa de referència del Principat d’Andorra, representa una norma jurídica d’especial interès ja que l’educació i l’escola són uns àmbits especialment sensibles en les cultures que, com la nostra, es troben ara mateix en contextos no sempre afavoridors. És bastant conegut que l’educació té, entre altres, la funció de transmetre el conjunt de valors i regles d’una determinada societat, mitjançant els quals es reforça la cohesió i la integració en la diversitat dins un contínuum coherent.

El Servei d’Educació de Catalunya ha de garantir el dret a l’educació, i la igualtat d’aquest dret a tots els ciutadans. Aquesta equitat requereix accions compensatòries. La universalització d’una educació integral de qualitat és la millor garantia de l’esmentada cohesió social.

L’Institut d’Estudis Catalans ha seguit amb especial atenció el procés de debat i aprovació de la Llei d’educació de Catalunya. L’IEC contribuí al debat, ja des del procés inicial de consulta, a través del Consell Permanent, de la Secció de Filosofia i Ciències Socials i la Societat Catalana de Pedagogia i, també, compareixent davant de la Comissió d’Educació i Universitats del Parlament de Catalunya. De fet, la quasi totalitat d’admonicions i suggeriments formulats, en el seu moment, per l’Institut d’Estudis Catalans han estat recollits en el text de la llei.

Volem reiterar que el sistema educatiu ha d’assegurar l’accés a la llengua catalana com a factor compartit de cohesió i d’igualtat. En aquest sentit, la llei conté disposicions que garanteixen que el català, com a llengua pròpia de Catalunya, sigui la llengua emprada com a llengua vehicular i d’aprenentatge escolar, amb les degudes adequacions transitòries en la primera etapa d’incorporació per a aquell alumnat que en tingui com habitual una altra.

La situació de la llengua catalana presenta a Catalunya, i a desgrat de les polítiques empreses, una situació de dificultat que fa necessària una especial cura i protecció. L’escola és una de les principals eines de socialització que tota societat té al seu abast. En el context de l’actual nova onada immigratòria, és altament positiu que els alumnes de diferents llengües i cultures assisteixin a una escola integradora i no pas segregadora. Una escola que no posi en risc la cohesió i afavoreixi l’articulació social ja que no admet cap segregació per motius lingüístics.

Lluny del que alguns afirmen, l’ús del català com a llengua docent principal, que beneficia el coneixement del català oral i escrit, no redueix el coneixement del castellà ni entre els catalanoparlants ni, encara menys, entre els castellanoparlants, com mostren des del 2004 les dades del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu.

Convé continuar garantint el coneixement del castellà en els bons nivells de competència lingüística expressats i saludar la iniciativa d’incorporar una tercera llengua que ha d’aportar un element de gran valor en la formació de l’alumnat quan acabe l’educació secundària obligatòria.

Cal que fem una valoració global positiva de la Llei d’educació de Catalunya com a instrument marc per a la realització de polítiques adreçades a la consecució d’un sistema educatiu equitatiu i de qualitat basat en la corresponsabilitat social.

Com en tots els àmbits de l’acció política, l’acompliment de la suficiència financera donarà la mesura real de la voluntat d’assolir el projectat Servei d’Educació de Catalunya en els nivells de qualitat que el país necessita.

Els temps demanden responsabilitat i lleialtat a tots els sectors implicats en l’educació. La formació dels ciutadans i les ciutadanes requereix una política de futur, i no de rèdits a curt termini. Una política per a fornir-nos de les eines indispensables per a assegurar l’esdevenidor i dotar-nos d’una educació de qualitat com a requisit de tota societat avançada en l’àmbit humà, social, cultural i econòmic. En aquest sentit la Llei d’educació de Catalunya marca una fita important. Però, també, l’inici d’una nova etapa, un punt i seguit.

El morfema ideològic. Una anàlisi crítica dels models de llengua valencians

Josep Àngel Mas Castells
Onada Edicions
Benicarló, 2008
ISBN: 978-84-96623-28-6
Nombre de pàgines: 232

El doctor en filologia catalana per la Universitat de València Josep Àngel Mas Castells (Xaló, Marina Alta, 1970) va presentar el passat dilluns 22 de juny, a la Sala Pi i Sunyer de l’IEC, el llibre El morfema ideològic. Una anàlisi crítica dels models de llengua valencians, en un acte organitzat per la Societat Catalana de Sociolingüística (SOCS), filial de l’IEC.

El volum aborda el controvertit tema del(s) model(s) de llengua adoptat(s) pels valencians en la formalitat comunicativa. Mas parteix de la hipòtesi que les formes lingüístiques adquireixen unes connotacions que van més enllà de la simple tria estilística per a bona part dels parlants d’entre el Sénia i el Segura. Els diversos grups ideològics valencians fan servir determinades variants lingüístiques, fins i tot aquelles, en principi, tan asèptiques com una grafia o un morfema, per tal d’indicar la seva posició en l’ecosistema ideològic.

Al llibre, Mas busca respostes a qüestions com ara quines són les implicacions de les varietats ideologitzades, quins parlants s’adscriuen a cada model i quins no n’adopten cap, i com és el comportament lingüístic de cada grup, entre d’altres. El pròleg de El morfema ideològic. Una anàlisi crítica dels models de llengua valencians és a càrrec del filòleg i membre de la Secció Filològica de l’IEC, Brauli Montoya.

Les veus del CADS. 10 anys del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya

Maria Josep Picó i Garcés i Joana A. Jaén
Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya. Generalitat de Catalunya
Barcelona, 2009
Dipòsit legal: B-207652-2009
Nombre de pàgines: 143

De la mà de diverses entrevistes, Maria Josep Picó recull la visió i l’opinió d’alguns dels experts més reconeguts del país pel que fa al desenvolupament sostenible. La publicació de Les veus del CADS s’emmarca en la celebració del desè aniversari d’aquest ens que presideix, des que es va fundar el 1999, Gabriel Ferraté, membre de l’IEC.

Els deu anys d’existència del CADS i les principals fites assolides en matèria ambiental en cada període serveixen de punt de partida per a abordar els deu temes de què es compon la publicació: canvi climàtic, aigua, educació i participació ciutadana, riscos naturals i contaminació, governança sostenible, territori, biodiversitat, energia, sostenibilitat econòmica i, finalment, les perspectives de futur.

Educació i Història. Revista d’Història de l’Educació. Núm. 13. Gener-juny 2009

Societat d’Història de l’Educació dels Països de Llengua Catalana
Lleonard Muntaner
Barcelona, 2009
ISSN: 1134-0258
Nombre de pàgines: 192

La Societat d’Història de l’Educació dels Països de Llengua Catalana (SHE), filial de l’Institut, acaba de publicar el número 13 de la revista bianual Educació i Història. Aquest darrer exemplar, que va de gener a juny del 2009, recull els seminaris, assajos i estudis publicats i organitzats per la Societat el darrer any. El llibre consta d’onze capítols escrits per diferents docents que ressalten les figures de Jesús Sanz Poch o Ramón Torroja i Valls, i tracten l’educació des de diversos punts de vista.

Aquesta edició d’Educació i Història aborda temes relacionats amb l’ensenyament a Catalunya a partir del s. XIX o el paper del Banc Mundial com agent central en el camp del desenvolupament educatiu internacional. A més, inclou assajos d’experts internacionals, els quals tracten l’educació com eix vertebrador, com ara el del mexicà José M. Muriá, del Colegio de Jalisco, sobre el fet de pugnar per ensenyar la història de Mèxic, o el de la Universitat Lusòfona d’Humanitats i Tecnologia de Lisboa, que fa una anàlisi de l’educació de la joventut a partir del model impulsat per Michel Foucault, que fa servir el cos com a focus principal de la investigació.

La física de l’estany de Banyoles

X. Casamitjana, J. Colomer, E. Roget, X. Sánchez, T. Serra i M. Soler
Institut d’Estudis Catalans
Barcelona, 2009
ISBN: 978-84-82583-49-2
Nombre de pàgines: 123

Segons David Jou i Josep Enric Llebot, membres de l’IEC i autors del pròleg d’aquest llibre, l’estany de Banyoles, a més de ser «un paisatge intensament evocador, dotat d’una suavitat i una harmonia excepcionals», «presenta singularitats en el seu funcionament biofísic», la qual cosa fa que l’estudi d’aquest sigui molt interessant.

La física de l’estany de Banyoles presenta els resultats de més de vint anys dedicats a la recerca limnològica de l’estany de Banyoles, i ho fa d’una manera planera i accessible al públic general, sense més pretensions que radiografiar els aspectes que el caracteritzen des del punt de vista de la biofísica. Els autors estudien la biofísica de l’estany des de diverses perspectives, com són la meteorologia i el clima, el sediment en suspensió o les ones internes, entre d’altres.

El llibre és el número vint de les «Monografies de les Seccions de Ciències» de l’IEC.

Recull d’articles

L'escala de cargol, de Ramon Folch
El Periódico, 26 de juliol de 2009

La comèdia del futbol, d’Antoni Serra Ramoneda
El Periódico, 20 de juliol de 2009

L’escala de cargol, de Ramon Folch
El Periódico, 19 de juliol de 2009

"Pactitis", de Salvador Cardús
Diari de Terrassa, 18 de juliol de 2009

Ambició arranada, de Salvador Cardús
Avui, 17 de juliol de 2009

Astres de primera, d’Antoni Serra Ramoneda
El Periódico, 13 de juliol de 2009

L'escala de cargol, de Ramon Folch
El Periódico, 12 de juliol de 2009

Ridícul a la selva, de Salvador Cardús
Diari de Terrassa, 11 de juliol de 2009

Acoso moralista, de Salvador Cardús
La Vanguardia, 8 de juliol de 2009

Xenòfobs i mentiders, de Salvador Cardús
Diari de Terrassa, 4 de juliol de 2009

'Beneyta Catalunya', de Salvador Giner
El Periódico, 4 de juliol de 2009

Montserrat, de Josep Massot i Muntaner
Serra d’Or, 1 de juliol de 2009