|
Notícies | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Un estudi reconstrueix el paisatge i la realitat de l’època romana a l’Ager Tarraconensis L’associació internacional Parole analitza a l’IEC el futur dels recursos lingüístics La Universitat Catalana d’Estiu presenta el programa d’activitats Un estudi reconstrueix el paisatge i la realitat de l’època romana a l’Ager Tarraconensis
Una completa cartografia del territori de Tarraco permet reconstruir des d’ara la realitat de l’època romana, amb la localització dels poblats i les xarxes viàries i amb informació sobre l’economia, el funcionament social i, fins i tot, el nom d’alguns dels seus habitants. Aquest és un dels resultats més interessants del Projecte Ager Tarraconensis, que durant quatre anys ha estudiat el paisatge arqueològic antic a la dreta del riu Francolí, i que va ser presentat el passat 23 de juliol a Vila-seca. El projecte ha estat dirigit pels arqueòlegs Josep Guitart, membre de l'IEC, i Marta Prevosti i és fruit d’un conveni entre l’Institut d’Estudis Catalans, l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i ACESA, amb la col·laboració de la Diputació de Tarragona, la Universitat Rovira i Virgili, els consells comarcals del Baix Camp, l’Alt Camp i el Tarragonès, i els ajuntaments de la zona estudiada. La recerca s’ha centrat en setze municipis a la dreta del riu Francolí (Salou, Vila-seca, Constantí, Tarragona, Almoster, Cambrils, Castellvell del Camp, Montbrió del Camp, el Morell, la Pobla de Mafumet, Reus, Riudoms, la Selva del Camp, Vilallonga del Camp, Vinyols i el Arcs i Alcover), un total de dos-cents quaranta-cinc quilòmetres quadrats, i s’han estudiat els prop de dos-cents jaciments que hi ha en aquesta zona. La novetat d’aquest projecte és que estudia el paisatge globalment, ja que «no es limita a l’estudi arqueològic, sinó que també s’ha analitzat l’evolució de l’entorn, del medi, de la climatologia, de la flora i la fauna, de l’epigrafia... i posa en relació uns jaciments amb els altres», va explicar Marta Prevosti en l’acte de presentació. Una de les conclusions a què arriba l’estudi és que els desequilibris mediambientals, provocats per la forta extensió de l’agricultura, la tala d’arbres i l’increment de l’aridesa, no es produeixen a l’època romana, com es pensava, sinó que la transformació es dóna al segle xviii. El que sí que van introduir els romans en el període republicà (del s. II al s. I aC) va ser el gran canvi en l’estructura del poblament. Així doncs, es va passar de l’estructura ibèrica en poblats a l’articulació del territori al voltant de la ciutat Tarraco. El projecte finalitzarà amb la publicació de l’estudi, un treball fonamental per al «coneixement i la preservació de la immensa riquesa arqueològica del país», segons les paraules del president de l’Institut d’Estudis Catalans, Salvador Giner, que va destacar el compromís de l’IEC, des del començament, en la recuperació i protecció d’aquest patrimoni. Recull de premsa:
Es presenta Barcelona: la Ciutat Vella i el Poblenou. Assaig de geologia urbana, d’Oriol Riba i Ferran Colombo
Han calgut prop de vint anys de recerca exhaustiva a partir de l’ús i la consulta de cartografies antigues i documents històrics, sondatges i bibliografia molt diversa, per completar Barcelona: la Ciutat Vella i el Poblenou. Assaig de geologia urbana, d’Oriol Riba i Ferran Colombo. L’estudi, que es va presentar el 22 de juliol a la Sala Prat de la Riba de l’IEC, és una anàlisi de les estructures geològiques del litoral barceloní i de la transformació que han sofert arran de l’activitat humana i és fruit d’un conveni de col·laboració entre l’IEC i la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Es tracta d’un treball insòlit a Espanya i a Europa. Ferran Colombo va donar el tret de sortida a l’acte de presentació amb una síntesi sobre la metodologia de treball seguida durant la investigació i els principals resultats de l’estudi, que revela, entre altres coses, com es va crear el port, la Barceloneta i el Poblenou, la Ribera o el Raval, i relata els efectes devastadors de les rierades que van provocar l’enderrocament de les muralles el 1853, i la transformació del territori arran del pla Cerdà. Tot seguit, Lluís Cabrera va glossar la figura d’Oriol Riba, del qual va destacar l’«esperit inquiet, intuïtiu, rigorós» i el seu paper de «catalitzador de vies de treball que ara ja estan consolidades». El vicedegà de la Facultat de Geologia de la UB va qualificar Barcelona: la Ciutat Vella i el Poblenou. Assaig de geologia urbana d’«obra de referència» en el camp de la geologia. Joaquim Nadal va cloure l’acte amb una intervenció en què va encoratjar l’IEC a seguir publicant treballs com el de Colombo i Riba, uns llibres que «perduraran en el temps i que esdevindran de referència essencial».
L’associació internacional Parole analitza a l’IEC el futur dels recursos lingüístics
Per posar-se al dia, Parole va organitzar el workshop «Nous horitzons per als recursos lingüístics en un context global», juntament amb l’Assemblea General del 2009. I ho va fer en «un dels centres més actius de Catalunya pel que fa a la creació de recursos lingüístics», en paraules de Joan Soler, coordinador de la trobada. L’IEC, doncs, va acollir els dies 7 i 8 de juliol destacats investigadors, tant catalans com europeus, en el terreny dels recursos lingüístics i de l’enginyeria lingüística. Les presentacions i les discussions van girar entorn de les línies de futur en l’àmbit dels recursos lingüístics en la perspectiva del segle XXI. En concret, es va analitzar la relació que Parole ha de tenir amb les dues iniciatives actuals més importants en l’àrea dels recursos lingüístics a Europa: el projecte Clarin, que pretén crear infraestructures de recerca, i la Thematic Network FlaReNet, que consisteix en un grup d’experts, del qual l’IEC en forma part, que determina futures accions a emprendre. Per Joan Soler, «projectes com Parole tenen sentit avui dia», però de cara al futur es planteja la possibilitat de sumar-se a iniciatives com l’esmentada FlaReNet per tal de sumar esforços en el terreny dels recursos lingüístics.
La Universitat Catalana d’Estiu (UCE), que celebrarà la 41a edició del 16 al 25 d’agost a Prada de Conflent, «gaudeix de molt bona salut, és tan necessària com sempre i continua sent un espai de llibertat», afirma Jaume Sobrequés, nou rector de l’UCE i president de la Societat Catalana d’Estudis Històrics (SCEH). A més, Sobrequés assegura que en aquesta edició la relació entre l’IEC i l’UCE «serà més estreta que mai». Així doncs, durant deu dies, l’Institut serà present en nombroses activitats. El vicepresident en funcions de l’IEC, Antoni Riera, participarà en diverses activitats entorn del 350 aniversari del Tractat dels Pirineus; el delegat de l’IEC a Perpinyà, Joan Becat, en una taula rodona sobre «Les relacions entre els Països Catalans», i el delegat a Castelló, Vicent Pitarch, oferirà una conferència sobre la influència de Pompeu Fabra en el valencianisme. En el marc de l’Any Darwin, Joandomènec Ros oferirà dues conferències sobre el científic anglès i la teoria de l’evolució. Finalment, el 21 d’agost se celebrarà la VI Jornada de l’IEC a l’UCE de Prada que en aquesta edició porta per títol «Un pla estratègic pel català a Catalunya Nord»; i hi participaran els membres Miquela Valls, Joan Becat i Joan Peytaví. L’endemà serà el torn de la XXIV Jornada d’Agricultura a Prada, organitzada per la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA) i titulada «Crisi alimentària o especulació alimentària». Jaume Sobrequés assegura que ha assumit la responsabilitat de rector com un honor i un mèrit, però sobretot «amb un sentit de responsabilitat i treball». Per això, a més de nomenar un vicerector en cadascun dels territoris de parla catalana, vol que la tasca de la Universitat Catalana d’Estiu s’allargui durant tot l’any. Per aconseguir-ho, es reduiran breument les activitats dels deu dies a l’agost, i se’n conservarà, això sí, la pluralitat temàtica i les temàtiques que fan referència a tots els àmbits dels Països Catalans. L’acte de cloenda retrà homenatge al pintor Josep Guinovart, mort el desembre del 2007, i autor del quadre que ha il·lustrat el cartell de l’edició d’enguany. L’IEC publica l’edició en línia del Vocabulari de luminotècnia
Salamó, afòtic, monocromàtic, temperatura de luminància, fotocèl·lula. Aquests són alguns dels termes que recull el Vocabulari de luminotècnia, de Lluís Marquet i Ferigle, que l’any 1972 va rebre el Premi Marià Aguiló de l’IEC. A partir d’ara, aquest llibre, que recull els termes bàsics de luminotècnia en relació amb els aspectes teòrics, físics i fisiològics, es pot consultar en línia a través de l’enllaç http://cit.iec.cat/voclum. La digitalització del Vocabulari de luminotècnia s’ha fet en el marc del programa de recerca «Diccionari de Ciència i Tecnologia» de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC, que té per objectiu estendre la difusió de la terminologia publicada en edicions històriques de l’IEC, la qual només és coneguda en àmbits molt reduïts.
La col·laboració entre la Delegació de l’IEC a Lleida, els serveis territorials de Cultura a Lleida, l’Institut d’Estudis Ilerdencs, Òmnium Cultural i la Universitat de Lleida ha donat com a fruit el cicle «Sonets: Música i literatura. Arquitectura i Territori», que pretén donar a conèixer compositors, cantautors, intèrprets i grups musicals de qualitat, poc coneguts fora del seu entorn més immediat. El cicle acosta aquests artistes al públic a través de les seves actuacions en els llocs més emblemàtics de Lleida. «La idea és oferir al públic lleidatà músics i autors lligats a un territori concret, que difícilment entren en els circuits comercials i que presenten espectacles de molt alta qualitat», explica Ramon Sistac, membre de l’IEC i delegat del president de l’Institut a Lleida. Es tracta, doncs, d’establir un diàleg productiu i amè entre literatura, música, arquitectura i territori. L’encarregat d’encetar el cicle va ser el cantant de Xàtiva Feliu Ventura, que el 29 d’abril va presentar el seu últim àlbum a l’Auditori del Centre de Cultures i Cooperació Transfronterera del Campus de Cappont; seguit de Jesús Fusté, del Priorat, que va actuar el 27 de maig al pati de l’Institut d’Estudis Ilerdencs i de Montse Castellà, de les Terres de l’Ebre, que va oferir un espectacle el 17 de juny al claustre de la Seu Vella. El claustre de la Biblioteca Pública va acollir l’espectacle «Poetes de la Franja», a càrrec del Duo Recapte el passat 8 de juliol. El cicle finalitzarà el proper 11 de setembre amb cançons del cantautor Manuel Garcia Morante sobre poemes de Rafael Caria (que fou membre de l’IEC) i Antoni Canu, tots dos de l’Alguer, interpretats pel rapsode Fèlix Pons, la soprano Eulàlia Ara i acompanyats al piano per Tània Parra.
Lluís Tort, director del Departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immunologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), és el nou president de la Societat Catalana de Biologia (SCB). És especialista en fisiologia comparada i fisiologia de peixos, i el seu camp d’investigació és l’estrès i la immunodepressió en peixos. Té vint-i-cinc anys d’experiència en la investigació sobre aquests temes i ha participat en nombrosos projectes, tant nacionals com internacionals. Així mateix, ha publicat més de cent quaranta treballs en revistes de l’àmbit de l’aqüicultura o la fisiologia animal, la major part dels quals trobem en publicacions d’alt impacte científic. Tort substitueix Jaume Reventós.
Rosa Franquet és la nova presidenta de la Societat Catalana de Comunicació (SCC), en substitució de Maria Corominas. Franquet és catedràtica de Comunicació Audiovisual i Publicitat a la UAB i Research Associate a la Universitat de Califòrnia. És especialista en investigació sobre el mitjà radiofònic i les noves tecnologies. Va formar part de l’equip avaluador del Sixth i del Seventh Research Framework Programme de la Unió Europea i ha impartit conferències i cursos a diferents universitats d’Europa, els Estats Units i Amèrica Llatina. També ha publicat articles i llibres sobre els mitjans de comunicació i les noves tecnologies de la informació.
La Societat Catalana d’Història de la Ciència i la Tècnica (SCHCT) també ha escollit nova presidenta. Es tracta de Mònica Rius, professora de l’Àrea d’Estudis Àrabs i Islàmics del Departament de Filologia Semítica de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, que rellevarà Antoni Roca-Rosell. Part de la recerca de Rius s’ha centrat en la història social de la ciència àrab a al-Andalus i al Magrib. Entre les seves publicacions destaquen «Finding the Sacred Direction. Medieval Books on the Qibla», Conference series of the astronomical society of the pacific (2009) o «Científicos en nómina: mecenazgo científico en el Occidente islámico», Al-Qantara (2008). A més, és membre de diversos consells editorials de revistes científiques, com ara Ciencias de la Naturaleza en al-Andalus (CSIC) i Suhayl. International Journal for the History of the Exact and Natural Sciences in Islamic Civilisation (UB). Mor Eduard Feliu, president de la Societat Catalana d’Estudis Hebraics, filial de l’IEC
Eduard Feliu i Mabres (Barcelona, 1938), investigador de temes hebraics i president de la Societat Catalana d’Estudis Hebraics (SCEHB), filial de l’IEC, va morir el passat 15 de juliol, a Barcelona, víctima d’una malaltia greu. Eduard Feliu va cursar estudis de lingüística i de llengües semítiques a la Universitat Hebrea de Jerusalem, durant una estada a Israel (1967-1971). Va destacar com a investigador de temes hebraics, especialment de la història de la cultura jueva de la Catalunya medieval, i com a traductor, no sols de textos hebreus medievals, sinó també de poesia hebrea moderna. Sobre aquests temes va publicar diversos llibres i articles; i entre la seva obra recent destaca l’estudi i l’edició de les traduccions hebrees medievals d’obres mèdiques d’Arnau de Vilanova. Actualment estava acabant de preparar, per a la SCEHB, una gran base de dades bibliogràfica sobre la història dels jueus de la Corona catalanoaragonesa i Provença. Va ser membre fundador i president de l’antiga Associació d’Estudiosos del Judaisme Català, i de la Societat Catalana d’Estudis Hebraics, des dels inicis d’aquesta fins a la seva mort. També va ser membre del comitè de redacció de la revista Calls i actualment era membre del comitè de redacció de la revista Tamid; revistes en les quals s’han publicat molts dels seus treballs. Va ser investit doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona l’any 2007. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
