L’IEC acull la IV Jornada de Recerca i Immigració

Sobre les motivacions en l’aprenentatge de segones llengües

Imitar la natura per lluitar contra el canvi climàtic

Com millorar els sistemes informàtics més complexos

La ICEA organitza un congrés sobre el paisatge de les vinyes

La biologia evolutiva es posa al dia en la IX Jornada de la SCB

En breu

Properes cites

L’IEC acull la IV Jornada de Recerca i Immigració

	Salvador Giner va inaugurar la jornada	IEC

Durant els últims anys, el creixement de la immigració a Catalunya ha estat tan important que el nombre d’empadronats s’ha multiplicat per dotze des del 1999, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Amb l’objectiu d’analitzar les dinàmiques d’aquest procés immigratori i les estratègies d’adaptació dels nouvinguts a la societat d’acollida, la Secretaria per a la Immigració de la Generalitat de Catalunya va celebrar el 30 de juny a l’IEC la IV Jornada de Recerca i Immigració.

El president de l’Institut, Salvador Giner, va inaugurar la jornada amb una conferència, durant la qual va manifestar la importància de la immigració com a «element transformador del país». Tot seguit, van intervenir el comissionat per a Universitats i Recerca de la Generalitat, Joan Majó, i el secretari per a la Immigració, Oriol Amorós. Aquest últim va assenyalar la importància de prendre decisions a partir dels coneixements científics, i no pas de la intuïció, encara que s’hagi de treballar «amb menys estudis, però més concentrats».

Durant la resta de la jornada es van oferir diverses comunicacions i hi va haver espai per al debat entorn dos grans blocs: les dinàmiques i estratègies migratòries, l’adaptació dels serveis públics a una societat diversa, pel que fa a la salut, d’una banda, i a l’educació, de l’altra.

Sobre les motivacions en l’aprenentatge de segones llengües

	L'acte es va celebrar al Centre de Suport de la UOC	UOC

L’anàlisi del paper que tenen les motivacions a l’hora d’aprendre segones llengües va centrar la taula rodona organitzada per la Càtedra Linguamón-Universitat Oberta de Catalunya de Multilingüisme, dirigida pel membre de l’IEC Isidor Marí i la Societat Catalana de Llengua i Literatura (SCLL), filial de l’IEC. L’acte es va celebrar el 2 de juliol al Centre de Suport de la UOC, al Barcelonès.

Al debat, hi va participar Elsa Tragant, de la Universitat de Barcelona, que va presentar dos estudis. El primer gira a l'entorn de la importància que tenen les estratègies d’aprenentatge de l’anglès en l’estudi de la interacció entre diversos factors motivacionals i els resultats d’aprenentatge, i el segon constata com el ritme d’aprenentatge d’una llengua estrangera es relaciona amb la motivació.

El segon ponent, Josep M. Baldaquí, va analitzar el cas de la llengua catalana al País Valencià. Segons el professor de la Universitat d’Alacant, la situació permanent de debat ideològic sobre la llengua ha creat una situació contradictòria en molts terrenys: coneixement, ús, actituds, model de llengua, procés de normativització... Baldaquí va analitzar aquest context i les repercussions que pot tenir sobre l’aprenentatge lingüístic, i va fer una atenció especial als fenòmens de la percepció del prestigi lingüístic i la inseguretat en l’ús de la llengua com a elements relacionats amb la motivació per l’aprenentatge.

Finalment, Llorenç Comajoan, de la Universitat de Vic, va aportar dades de l’alumnat de sisè de primària sobre la relació entre l’autoconfiança, l’actitud i els usos del català, el castellà i l’anglès.

Imitar la natura per lluitar contra el canvi climàtic

	L'anomenat 'biochar'	ICEA

La directora del New Zealand Biochar Research Centre de la Universitat de Massey, Marta Camps, va pronunciar el passat 8 de juliol a l’IEC la conferència titulada «Aprendre de la natura per a segrestar carboni al sòl: carbonització i biochar», organitzada per la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA) en col·laboració amb la Delegació Catalana de la Societat Espanyola de la Ciència del Sòl.
 
Tal com indica el títol, la conferència va prestar especial atenció al biochar, que és el carbó que resulta del procés de carbonització, és a dir, la descomposició química de la matèria orgànica que es produeix quan s’escalfa en absència d’oxigen. Quan s’incorpora al sòl, el biochar en millora l’estructura i afavoreix la retenció de l’aigua, l’adquisició de minerals per part de les plantes i l’activitat microbiana, coses que contribueixen a una agronomia més bona. A banda d’això, el biochar pot contribuir a la lluita contra el canvi climàtic, ja que segresta diòxid de carboni de l’atmosfera i, un cop al sòl, el risc que hi torni és molt més baix que si estigués fixat en la biomassa.

Camps va explicar que qualsevol procés que permeti segrestar carboni (és a dir, capturar-lo i emmagatzemar-lo) de l’atmosfera, la biosfera, la litosfera... «té una rellevància fonamental». De fet, va assegurar que l’augment de la concentració de diòxid de carboni a l’atmosfera ha estat més baix del que s’esperava, gràcies als mecanismes naturals, a pesar de les emissions provocades per l’activitat de l’home. No obstant això, va alertar que «aquests mecanismes no són suficients per aconseguir disminuir les concentracions atmosfèriques actuals, de manera que cal generar urgentment mecanismes que l’home pugui portar a terme amb una elevada taxa de segrest de carboni». Aquests mecanismes són la carbonatació, la carbonització i l’estabilització del carboni orgànic en els sòls, que imiten els mecanismes naturals i afavoreixen la formació de terres fèrtils.

Com millorar els sistemes informàtics més complexos

El superordinador MareNostrum	BSC

Els sistemes informàtics d’altes prestacions continuen creixent en grandària i complexitat, i sovint han de manejar moltes tasques diferents simultàniament. El subsistema d’entrada i sortida es converteix, en moltes ocasions, en un coll d’ampolla per al rendiment general del sistema, i les interferències entre aplicacions poden conduir a la degradació desproporcionada de les prestacions, a temps d’execució impredictibles i a l’ús ineficient dels recursos.

Per trobar solucions a aquest problema, la Societat Catalana de Tecnologia (SCT), filial de l’IEC, i la Facultat d’Informàtica de Barcelona (FIB) de la Universitat Politècnica de Catalunya van organitzar el 7 de juliol a la FIB la conferència «La gestió del funcionament de grans sistemes d’emmagatzematge distribuït», a càrrec d’Scott A. Brandt, professor de ciències de la computació a la Universitat de Califòrnia a Santa Cruz, director del Laboratori de Recerca de Sistemes UCSC i cofundador i director de la UCSC / Los Alamos Institute for Scalable Scientific Data Management (ISSDM).

Durant la sessió, el professor va analitzar el model general per a la gestió del rendiment i va plantejar diverses solucions per a la UCP (unitat central de processament), el disc, la xarxa, l’emmagatzematge i el servidor de memòria cau, a més de repassar la recerca encaminada a aplicar aquestes solucions per al control i gestió de sistemes distribuïts, que porta a terme la Universitat de Califòrnia a Santa Cruz.

La ICEA organitza un congrés sobre el paisatge de les vinyes

L’última part de la trobada es va centrar a potenciar els valors estètics del paisatge de les vinyes	JC

La Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA), filial de l’IEC, juntament amb diverses institucions, va organitzar els dies 9 i 10 de juliol el II Congrés d’Art i Paisatge Vitivinícola a Lavern (Subirats), amb l’objectiu de reivindicar el valor del paisatge del Penedès vitivinícola com un actiu cultural i econòmic irrenunciable de la zona. Durant dos dies, es van revisar els continguts culturals del paisatge com a mostra de la continuïtat que ha tingut al llarg de la història i es van abordar diversos aspectes de la gestió social i econòmica del paisatge.

En aquest sentit, diversos ponents van presentar les millors actuacions desenvolupades a Europa i els Estats Units pel que fa al tractament arquitectònic, urbanístic i de gestió dels paisatges i la possible aplicació al Penedès. Entre d’altres, es va parlar de la cooperativa de Leucate et Quintilian de França i la Fundació Symbola d’Itàlia.

Aquest segon congrés va tractar amb profunditat l’ordenació del territori, en clau positiva, presentant bones pràctiques i tractant la possibilitat no utòpica que les infraestructures millorin i no desfigurin el territori. L’última part de la trobada es va centrar a potenciar els valors estètics del paisatge de les vinyes a través de l’art, amb ponències i un recorregut per a visitar les escultures i instal·lacions creades per al congrés en diferents vinyes de l’Alt i el Baix Penedès.

Recull de premsa:

La biologia evolutiva es posa al dia en la IX Jornada de la SCB

	'Treballs' de la SCB, volum 60

El 6 de juliol es va celebrar a l’IEC la IX Jornada de Biologia Evolutiva, organitzada per la Societat Catalana de Biologia (SCB) amb l’objectiu d’analitzar i discutir els últims avenços en tots els camps de la biologia evolutiva: genètica de poblacions, evolució molecular, genòmica comparada, filogènia o citogenètica, entre d’altres.

La jornada es va encetar amb una sessió sobre l’«Anàlisi de la diversificació de mamífers en temps evolutius recents» i va tractar temes com la «Distribució dels punts de trencament evolutius en el genoma humà» o l’«Evolució i organització dels gens de l’RNA ribosòmic en la família de les asteràcies».

En finalitzar les ponències, es va atorgar el III Premi Antoni Prevosti de Biologia Evolutiva a la jove investigadora Marta Mele, de la Universitat Pompeu Fabra, i es va donar a conèixer el volum 60 dels Treballs de la SCB, en commemoració de l’Any Darwin. Aquest volum de la sèrie monogràfica Treballs de la Societat Catalana de Biologia s’ha editat per commemorar el dos-cents aniversari del naixement de Darwin i el cent cinquanta de la publicació del llibre L’origen de les espècies. L’obra recull una sèrie d’articles que il·lustren diversos aspectes de la biologia evolutiva actual i de les nombroses ramificacions que té. Les aportacions dels diferents autors ofereixen una visió actualitzada de la manera com els estudis evolutius contribueixen a entendre el món viu.

L’IEC determinarà les normes lingüístiques de la Llei de la LSC El 21 de juliol, el Govern de la Generalitat va aprovar el Projecte de llei de la llengua de signes catalana (LSC), la primera de l’Estat que regula els aspectes lingüístics d’una llengua de signes, en un text normatiu propi i diferenciat de la normativa sobre accessibilitat de les persones sordes. Mitjançant aquest projecte de llei, la llengua de signes, que a Catalunya s’usa des de fa més de dos-cents anys, s’equipara a qualsevol altra llengua oficial. D’aquesta manera, se’n regula l’aprenentatge, la docència, l’acreditació professional per a la interpretació de la llengua; la designació de la institució acadèmica o la previsió dels canals de participació social en les polítiques lingüístiques que hi estan relacionades. L’IEC, per la seva part, és la institució acadèmica responsable de determinar les normes lingüístiques de la LSC. Homenatge a Carles Riba El diumenge 12 de juliol es van complir cinquanta anys de la mort de Carles Riba, que fou president de l’IEC del 1950 al 1959 (rotativament). Per aquest motiu, la Secció Filològica (SF) de l’IEC i l’Aula Carles Riba de la UB celebraran del 30 de novembre al 2 de desembre del 2009 el III Simposi Carles Riba, en homenatge al poeta. Autor il·lustre de l’Editorial Barcino, Riba treballà amb Pompeu Fabra en el Diccionari general de la llengua catalana i continuà la seva obra a l’IEC. Fou professor de grec a la Universitat Autònoma, catedràtic a la Fundació Bernat Metge i vicepresident de la Institució de les Lletres Catalanes. Compromès amb la República, s’exilià el 1939. Dins l’àmbit de la poesia, destaquen les Elegies de Bierville, i com a traductor, ha estat unànimement celebrada la seva Odissea.

Barcelona reconeix la tasca científica del Laboratori Microbiològic Municipal El secretari científic de l’IEC, Ricard Guerrero, va participar el 22 de juliol en l’acte de descoberta de la placa que la Comissió de la Memòria Històrica de Barcelona i l’Institut de Cultura de Barcelona van dedicar al Laboratori Microbiològic Municipal en reconeixement de la tasca científica d’aquest. La placa està situada a l’antic emplaçament del laboratori, al carrer de Ramon Turró cantonada carrer de Wellington. Guerrero, que a més de secretari científic de l’IEC és president de la Sociedad Española de Microbiología i comissari de l’exposició permanent del nou Museu de Ciències Naturals de l’edifici Fòrum, va assenyalar en la seva intervenció que «gràcies als treballs fets durant la segona meitat del segle xx, ara tenim un país que comença a comptar en el món, i aquesta placa ho recordarà per sempre». La Diputació de Tarragona col·labora amb l'UCE El president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, i el president de la Fundació Universitat Catalana d’Estiu i de l’IEC, Salvador Giner, van signar el passat 24 de juliol un conveni pel qual la Diputació es compromet a col·laborar en la rehabilitació del Centre Transfronterer d’Estudis Pau Casals de la Universitat Catalana d’Estiu, a Prada de Conflent. La Diputació de Tarragona va signar un altre conveni amb la Universitat Catalana d’Estiu per al finançament i la promoció de diferents activitats de l’edició d’enguany.