|
Notícies | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Salvador Giner clou el cicle de «Conferències magistrals» dedicades a Darwin Joan Solà guanya el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes El català retrocedeix a l’àrea metropolitana de València, a la Catalunya del Nord i a l’Alguer, segons l’informe del CRUSCAT Salvador Giner clou el cicle de «Conferències magistrals» dedicades a Darwin
«Jo no sóc biòleg però és que Darwin ha tingut repercussions immenses en el pensament contemporani i en les ciències socials.» Amb aquestes paraules, Salvador Giner, sociòleg i president de l’Institut d’Estudis Catalans, iniciava la seva exposició sobre «El darwinisme social», que el passat 18 de juny va posar el punt final al cicle de «Conferències magistrals del curs 2008-2009» organitzat per l’IEC i que enguany ha estat dedicat a la figura i l’obra de Darwin. Per a Salvador Giner, el món del saber mai no va ser el mateix després de la publicació de L’origen de les espècies, de Charles Darwin, el 24 de novembre de 1859. En totes les ciències socials, des de l’etnologia fins a la politologia, des de la sociologia fins a la història, va sorgir l’afany d’incorporar un evolucionisme ajustat a nocions com les de selecció natural, lluita per la vida i supervivència dels més ben dotats, a les interpretacions més científiques de la societat humana. El president de l’IEC va repassar, d’una banda, l’impacte que el darwinisme ha tingut en la ciència social fins als nostres dies i, de l’altra, les distorsions ideològiques que en van derivar. «El darwinisme va tenir la desgràcia de ser fet servir ideològicament» i va desembocar en distorsions ideològiques «terribles» com el racisme i el feixisme. Per a Giner, però, el darwinisme social no és cosa del passat, sinó que, durant la llarga fase neoliberal i neoconservadora que ha conduït a la present recessió econòmica, vivíem en un neodarwinisme social vulgar, en el qual els responsables acceptaven les disfuncions de la dinàmica econòmica. En acabar, Giner va destacar la tendència actual cap a la microsociologia, que estudia fenòmens socials concrets, però va reclamar el valor i l’ús de les teories macrosociològiques, que pretenen comprendre el món des de la seva globalitat.
Quatre aproximacions a la teoria de l’evolució de Darwin centren un simposi internacional celebrat a Mallorca
Els dies 11 i 12 de juny, la Reial Acadèmia de Medicina de Palma de Mallorca va acollir el simposi internacional «Darwin: 150 anys de la teoria de l’evolució», organitzat per la secretaria científica de l’IEC i el Govern i la Universitat de les Illes Balears. Durant dos dies, els prestigiosos científics Sheldon Lee Glashow, Lynn Margulis, Richard Fortey i Francisco J. Ayala van oferir quatre aproximacions diferents a la teoria de la selecció natural. El Premi Nobel de Física del 1979, Sheldon Lee Glashow, va obrir el simposi amb una conferència en què va vincular l’evolució de les espècies amb l’Univers. Tot seguit, Lynn Margulis, una de les figures més destacades de la biologia contemporània, va oferir la conferència «Darwin, neodarwinismo y postdarwinismo: Una irrefrenable pasión por los escarabajos». L’endemà va ser el torn de Richard Fortey, paleontòleg del Museu d’Història Natural de Londres, que va parlar sobre l’estudi de l’evolució a través dels fòssils.
Joan Solà guanya el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes
«Em sento molt feliç», assegura el lingüista en rebre tots aquests reconeixements. Per a Joan Solà, la llengua s’ha de tractar amb el «màxim respecte», i «ja fa massa segles que el poble està acceptant una subordinació política i social». El lingüista afirma que la llengua està reculant d’una manera «alarmant» i que el primer que cal fer és «no tornar a afirmar que això va bé» i després, buscar solucions. En aquest sentit reconeix no tenir la clau, però creu que hi ha tècnics molt bons que hi poden ajudar. Solà ha dirigit el Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona, en el qual és professor des del 1965, ha estat director de la sèrie «Manuals de Llengua Catalana» d’Enciclopèdia Catalana, d’una sèrie de facsímils de l’editorial Alta Fulla i del projecte informàtic Els sons del català. Ha codirigit diverses obres col.lectives, especialment la Gramàtica del català contemporani, Joan Coromines: vida y obra i les Obres completes de Pompeu Fabra (en curs). Ha col·laborat en la nova Gramàtica de la llengua catalana de l’IEC, que es publicarà probablement d’aquí un parell d’anys i de la qual l'homenatjat destaca el fet que «integrarà en el català estàndard les grans variants geogràfiques». A més, ha estat assessor lingüístic de diverses entitats i és autor d’una quarantena de llibres (el darrer dels quals és Plantem cara), d'uns dos-cents articles tècnics sobre aspectes de la llengua catalana i d'uns mil articles de divulgació en la premsa.
El català s’està perdent en les principals ciutats del País Valencià, així com també a la Catalunya del Nord i a l’Alguer, a causa de «trencament de la transmissió intergeneracional de la llengua durant al segle XX». No obstant aquest retrocés, el català es manté en altres zones i aconsegueix situar-se entre les llengües mitjanes europees, amb més de nou milions de parlants dins d’una zona geogràfica de tretze milions d’habitants. Això és el que mostra l’Informe sobre la situació de la llengua catalana (2005-2007) elaborat per la Xarxa CRUSCAT (entitat que depèn de l’IEC) per encàrrec de l’Observatori de la llengua catalana. L’informe observa avenços importants en l’ús social del català. Les comarques de les Terres de l’Ebre i el Matarranya conformen el nucli que presenta un ús més gran del català a la llar (més del 80 %). En la major part de les capitals, tret de les zones metropolitanes de Barcelona, València i la Badia de Palma (amb percentatges entre el 20 i el 40 %), l’ús del català a la llar se situa entre el 40 i el 60 %. L’Informe sobre la situació de la llengua catalana (2005-2007), que es va presentar l’11 de juny a la seu de l’IEC de Barcelona, ha estat coordinat per Eva Pons, professora del Departament de Dret Constitucional i Ciència Política de la Universitat de Barcelona i Natxo Sorolla, sociòleg de la Xarxa CRUSCAT-IEC, ambdós del Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació (CUSC). Aquest treball, que és la continuació del realitzat per al període 2003-2004, s’orienta a partir de les dades obtingudes entre els anys 2005 i 2007 i té en compte la realitat lingüística de tots els territoris de parla catalana. L’informe fa una anàlisi tant des del punt de vista normatiu, a partir de l’entrada en vigor dels nous estatuts d’autonomia, com des del punt de vista social, valorant la situació en l’ús familiar i interpersonal, i estudia la situació del català en els mitjans de comunicació i la indústria cultural, entre altres aspectes. La Secció Filològica analitza la situació del català a Tarragona
La Secció Filològica (SF) de l’IEC ha celebrat els dies 11 i 12 de juny les jornades anuals de la Secció a Tarragona, amb l’objectiu de conèixer en profunditat el territori, prendre contacte amb les associacions culturals de la zona i, alhora, donar-s’hi a conèixer. Durant dos dies, diversos membres de la Secció i experts tarragonins han analitzat en les seves intervencions la llengua, la literatura i la cultura del Tarragonès. Segons el membre de la Secció Miquel Àngel Pradilla s’ha posat de manifest una certa preocupació pels canvis que està experimentant la tradicional varietat geogràfica, pressionada pel model estàndard i també pels canvis a les zones urbanes i costaneres, on la llengua entra en contacte amb altres llengües. No obstant això, s’han destacat iniciatives de gran vitalitat, com l’Associació d’Escriptors del Camp, «molt ben organitzats i amb una gran difusió social», en paraules del membre de l’IEC, així com l’Arxiu de Folklore que ha posat en marxa la Universitat Rovira i Virgili (URV) com a espai de recerca i dinamització del territori. Les Jornades d’enguany s’han celebrat a la Universitat Rovira i Virgili i hi han col·laborat l’Ajuntament i la Diputació de Tarragona, i el Consell Comarcal del Tarragonès. Fins avui, les Jornades han tingut lloc a Eivissa, Lleida, Castelló de la Plana, Menorca, Perpinyà, Andorra, Mallorca, la Franja de Ponent, Elx i la Universitat d’Alacant (Sant Vicent del Raspeig), Tortosa, l’Alguer, Girona, les Illes Balears, Vic, l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, Morella, Banyoles i Andorra i Formentera.
La XIX conferència de la Societat Catalana de Comunicació (SCC), que es va celebrar a Girona, com cada any, el primer dissabte de juny, amb el suport de l’Ajuntament de la ciutat, va analitzar la comunicació tant en situacions de crisi o d’alerta com en el context actual de crisi econòmica. En aquest sentit, i sota la moderació del professor de la Universitat de Girona, Lluís Costa, la jornada va començar amb una taula rodona en què Sergi Cortiñas, professor de la Universitat Pompeu Fabra, va presentar els resultats d’una recerca sobre el tractament periodístic de la nova grip A, en la qual s’assenyala, com a característica, el desconcert, primer científic, entorn la malaltia, i a continuació, periodístic. Per la seva banda, la presidenta del Consell de la Informació de Catalunya, Llúcia Oliva, va remarcar la necessitat de planificar la cobertura mediàtica en tot context, tenint sempre en compte principis ètics, i va alertar de la tendència creixent a no identificar les fonts en les informacions i a no utilitzar les més adequades. Sebastián Tobarra, periodista d’El País, va centrar la reflexió en la incidència de la crisi econòmica en els mitjans com a empreses, les quals, tal com va argumentar, parteixen, en general, d’una situació de pocs fons propis en els seus balanços, i encara veuen afeblits els comptes de resultats a conseqüència de la caiguda de la publicitat i de les vendes. Des del seu punt de vista, hi ha una falta de model: es disposa de «molta informació i menys periodisme». Josep M. Martí, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, va analitzar el que va qualificar com a «fi de l’etapa de creixement» dels mitjans, tant en relació amb la premsa com amb els mitjans audiovisuals, i va presentar les previsions a mitjà termini per als diversos mitjans. Per la periodista Milagros Pérez Oliva, «parlar del futur del periodisme és resoldre el futur industrial del sector». Va destacar la situació de crisi de la professió, també des del punt de vista social i va dir que «se’ns disputa la condició d’intermediaris de la realitat» i va subratllar diverses contradiccions, com ara que, en l’època actual, hi ha més informació que mai, la bona «és més necessària que mai, però no és clar que això sigui un model de negoci», o bé el fet que en premsa escrita baixa la difusió (les vendes) i creix l’audiència (sobretot a través de l’accés als llocs web de les publicacions). Per al futur, considera que hi ha d’haver verificadors independents i que «aquests han de ser els periodistes».
El professor i diplomàtic nord-americà Ambler H. Moss va pronunciar el 18 de juny el seu discurs de recepció com a membre corresponent de la Secció de Filosofia i Ciències Socials (SFCS) de l’IEC sobre «La situació de Catalunya en el marc de les actuals relacions internacionals». A l’acte hi van assistir el cantant Raimon i el cònsol general dels Estats Units d’Amèrica, Todd Robinson, entre altres personalitats. La resposta al discurs la va fer el membre de l’IEC Josep M. Casasús. Durant el discurs, Moss va recordar que el lideratge de Catalunya ha estat molt procliu a perseguir els interessos del país arreu del món i va recordar els múltiples viatges del president Jordi Pujol al Japó, a països americans, i a d’altres «on era rebut gairebé com un cap d’estat». També va lloar la tasca de Pasqual Maragall, «l’alcalde olímpic», per posar Barcelona de moda «d’una manera permanent per als turistes del món». Moss va ser vicecònsol al Consolat General de Barcelona durant els anys 1964 i 1966 i va destacar pels seus moviments democràtics i catalanistes. Sempre s’ha caracteritzat per la seva voluntat d’identificació amb Catalunya i va ser impulsor, l’any 1983, de la Florida Catalan Society i el 1965 havia promogut el reconeixement del català com a idioma propi de Catalunya en els serveis del Departament d’Estat dels Estats Units d’Amèrica. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
