Activitats |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||
La Fundació del Món Rural presenta l’Atles de la nova ruralitat
La Fundació del Món Rural va presentar el passat 8 de juny a la seu de l’IEC l’Atles de la nova ruralitat, una obra divulgativa que pretén donar una visió real i moderna de Catalunya, però des d’una perspectiva rural. Es tracta d’un document que reflecteix de manera acurada la Catalunya interior, la menys poblada, la més agrària. L’objectiu és aconseguir que tant la gent com les activitats econòmiques i socials de les zones rurals s’hi vegin reflectides. La publicació tracta tots els temes que afecten la Catalunya rural: el territori, les persones que l’ocupen, les migracions, l’envelliment, els nou professionals i els nouvinguts. A més, analitza l’agricultura i la ramaderia i les derivacions tecnològiques, l’agroindústria i el turisme rural, entre altres. També posa atenció als canvis que estan patint les estructures familiars i empresarials, així com a les xarxes, la mobilitat, els serveis públics, la telefonia i la banda ampla, els serveis a persones, la sanitat i l’assistència social. Tot això sense oblidar el territori com a paisatge, com a memòria i com a patrimoni. L’acte de presentació va ser presidit per Joandomènec Ros, secretari general de l’IEC, i hi van intervenir Francesc Cribillers, director de la Fundació del Món Rural; Eduard Trepat, tècnic de l’Àrea de Sociologia de la Fundació del Món Rural, i Ignasi Aldomà, professor del Departament de Geografia i Sociologia de la Universitat de Lleida, encarregat de la redacció de l’obra.
Com és la societat per a la qual treballem? Quines són les percepcions i voluntats de la ciutadania i fins a quin punt el govern hi ha d’influir? Quina és la pluralitat sostenible que volem? Amb aquestes qüestions damunt la taula, Elvira Riera, subdirectora general de Política Lingüística del Departament de la Vicepresidència, va encetar el debat «Pluralitat, benestar i política lingüística». L’acte, organitzat conjuntament per la Societat Catalana de Sociolingüística (SOCS), filial de l’IEC, i la xarxa Cruscat, es va celebrar el 10 de juny a l’IEC. Durant la conferència, l’autora del llibre Ètica política i diversitat lingüística. Per una política lingüística responsable va explicar que la política lingüística, com a política pública, és una política social orientada al benestar de les persones i també està orientada a preservar un bé comú, la llengua o les llengües que són patrimoni cultural d’un territori. «Els dos enfocaments coexisteixen i s’interrelacionen. La seva confluència determinarà com es gestiona la convivència de llengües en una comunitat política, i quines mesures cal prendre per garantir-ne la sostenibilitat», va explicar Elvira Riera. La conferenciant va recordar que des dels anys vuitanta la societat catalana ha canviat extraordinàriament, en tots els àmbits, ja sigui demogràficament o pel que fa als valors, «per això, convé repensar alguns dels aspectes teòrics i discursius de les nostres polítiques lingüístiques», va sentenciar la subdirectora general de Política Lingüística. L’economista Joan Ramon Rovira reclama una visió realista per a sortir de la crisi
«Per a sortir de la crisi cal canviar el model productiu i fer reformes estructurals, però voler-lo canviar d’un salt és una il·lusió. La principal font del canvi estructural és la transformació progressiva del teixit econòmic existent.» Amb aquestes premisses el director del Gabinet d’Estudis Econòmics de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Ramon Rovira, va encetar la conferència «Escenaris d’ajustament de l’economia catalana enfront de la crisi», que va cloure el passat 15 de juny el cicle organitzat per la Societat Catalana d’Economia (SCE), «Cap on ens pot portar la crisi», iniciat el mes de febrer. Rovira va remarcar la importància d’adoptar una visió realista per tal de sortir de la crisi i consolidar la recuperació. De cara al futur, va plantejar diversos escenaris per a un possible ajustament, a curt termini (2010), mitjà (2015) i llarg (2030). A curt termini va explicar que l’ajustament ja ha començat, ja que el nombre d’habitatges iniciats a Catalunya ha caigut de manera brutal, el crèdit s’ha desaccelerat intensament i s’ha produït un augment ràpid de l’atur. Per a assolir una reducció més ràpida de l’atur, va afirmar l’economista, «caldrà millorar la competitivitat a mitjà i llarg termini. Com? Reduint els costos laborals i augmentant la productivitat». A llarg termini, va declarar que la clau del creixement és la inversió (l’acumulació del capital físic, humà, social, institucional i tecnològic). Joan Ramon Rovira va subratllar que el país té un gran potencial de transformació que també és herència del passat i que, entre d’altres, inclou una elevada diversificació del teixit productiu, ric en sinèrgies i fruit d’una cultura empresarial amb arrels profundes i que es troba en una situació geogràfica favorable, entre la Mediterrània i el cor d’Europa. Per acabar, va pronosticar que els cicles no desapareixeran, però que mai no es podran preveure amb prou certesa, i va expressar un desig: que en el futur les polítiques públiques hagin après, com a mínim, de les experiències passades. La dotzena trobada matemàtica homenatja Darwin
La Societat Catalana de Matemàtiques (SCM), filial de l’IEC, ha dedicat la dotzena trobada matemàtica a commemorar els dos-cents anys del naixement de Darwin i els cent cinquanta de la publicació de L’origen de les espècies. A la jornada, celebrada el 5 de juny sota el títol «Geometria, evolució i matemàtica», hi va intervenir Joan Saldaña, professor de la Universitat de Girona, que va fer un repàs als problemes de modelització de l’evolució biològica per selecció natural, la qual ha inspirat, entre altres coses, els anomenats algorismes genètics emprats en optimització. Per la seva banda, José Antonio Carrillo, de la Universitat Autònoma de Barcelona, va dissertar sobre el tema «Del món microscòpic al macroscòpic, un exemple: swarming». Durant la trobada, també es va parlar dels «Models presentables i transformacions representables: més enllà de la teoria d’homotopia», conferència a càrrec del professor de la Universitat de Barcelona Carles Casacuberta; de la reconstrucció filogenètica des de l’àlgebra i la geometria algebraica, per Jesús Fernández, de la Universitat Politècnica de Catalunya, i es va presentar el volum Santaló. Selected Works, editat amb la col·laboració de la SCM. L’encarregat de presentar-lo, Agustí Reventós (UAB), va fer un breu repàs de la biografia del professor Santaló i va exposar, des del punt de vista històric, un dels seus coneguts resultats en geometria integral: la desigualtat de Blaschke-Santaló. La SCG tanca el curs amb una conferència sobre Solé i Sabarís
La sessió de cloenda del curs 2008-2009 de la Societat Catalana de Geografia (SCG) es va celebrar el 18 de juny amb la conferència «Lluís Solé Sabarís y la geografía española», en què Josefina Gómez Mendoza, catedràtica de la Universitat Autònoma de Madrid, traçà un paral·lelisme entre les trajectòries vitals i professionals dels geògrafs Lluís Solé i Manuel de Terán, directors plegats d’obres de síntesi de la geografia espanyola de referència. La professora Gómez Mendoza destacà l’empenta que Solé i Sabarís donà als col·loquis internacionals des de la direcció de l’Institut d’Estudis Pirinencs del CSIC, i les seves aportacions a la geomorfologia espanyola, com ara la interpretació geològica de la Meseta castellana, l’explicació de l’evolució de la serralada Central a partir de blocs diagrames, i l’esquematització de les principals unitats estructurals del relleu de Catalunya. Lluís Solé i Sabarís (Gavà, 1908 - Capellades, 1985) fou doctor en ciències naturals. Es decantà cap a la geologia gràcies al mestratge del geògraf i també membre de l’IEC Pau Vila, amb qui col·laborà científicament durant prop de mig segle. Fou catedràtic de Geografia a l’Institut Escola de la Generalitat i de Geografia Física a la UB, on va ser cap del Departament de Geomorfologia i Geotectònica. Fou el gran sistematitzador de la geomorfologia peninsular, de la geografia dels Pirineus, de les oscil·lacions del nivell de la Mediterrània occidental i de la geografia de Catalunya.
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||
    |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||
