Dibuixos de Galileu (1609), el sistema d'Heràclit (1675), Astrarium de G. Dondi, l'Atles d'Il Guercino i un astrolabi esfèric (1480). Aquestes obres formen part d'una mostra sobre Galileu al Palazzo Strozzi de Florència, que es podrà visitar fins al 30 d'agost				Catola & Partners

L’IEC ha tancat un cicle dedicat a Darwin però ja té en marxa una nova commemoració. El proper cicle de «Conferències magistrals del curs 2009-2010» estarà dedicat a l’Any Internacional de l’Astronomia. L’encarregat de presentar el nou cicle ha estat Sheldon Lee Glashow, membre de l’Acadèmia Nacional de Ciències dels EUA i Premi Nobel de Física 1979 per la teoria de les quatre forces fonamentals de l’Univers.

El prestigiós científic va donar el tret de sortida a un any d’activitats amb la conferència «Beyond Darwin – From the elements to the Universe» («Més enllà de Darwin – Dels elements a l’Univers»), pronunciada a l’IEC el passat 4 de juny, en la qual va traçar un fil de continuïtat entre els dos cicles. Va parlar, com no podia ser d’una altra manera, de l’evolució i de l’aplicació d’aquest terme dins i fora del món científic, des de l’evolució de les espècies fins a l’evolució de la llengua, la comunicació o l’art, passant per l’evolució dels elements químics o del propi cosmos, inaugurat amb el Big Bang. No obstant tot el que hem evolucionat, Glashow va concloure el seu discurs amb les eternes preguntes: Per què hi va haver un Big Bang? Hi va haver temps abans? Com es van formar les primeres estrelles i galàxies?

Precisament, el primer en endinsar-se en l’obscuritat de l’espai i impulsar l’estudi de l’astronomia va ser Galileu Galilei, que l’any 1609 va apuntar per primer cop al cel amb un telescopi. El món celebra aquest any quatre segles de les primeres observacions astronòmiques, gràcies a les quals Galileu va descobrir que Júpiter té satèl·lits, que la Via Làctia està formada per un nombre incomptable d’estrelles i que la lluna té muntanyes. I ho va fer, tal com va afirmar en la presentació de la darrera conferència magistral d’aquest curs el secretari científic de l’IEC, Ricard Guerrero, «amb un telescopi català».

El telescopi de la família Roget
Els Roget eren una família de constructors de lents, o ullerers, catalans de la segona meitat del segle XVI, l’activitat dels quals situa Catalunya com un dels escenaris de la invenció del telescopi. Així ho recull el Diccionario Histórico de la Ciencia Moderna en España (Barcelona, 1983), del qual és coautor Víctor Navarro, membre de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT), filial de l’IEC, i professor de la Universitat de València. El volum explica que el primer testimoni sobre l’activitat d’aquesta família es troba en l’obra de Girolamo Sirturo, seguidor de Galileu, qui cap al 1609-1610, va emprendre un llarg viatge per Europa per tal de conèixer els detalls de la invenció de l’instrument. Durant aquest viatge, Sirturo relata que va conèixer a Girona Joan Roget, qui el va portar a casa seva, i després de tancar l’habitació amb clau li va ensenyar l’armadura d’un telescopi i més, les formes d’aquest instrument delineades en un llibre.

	Galileu i el seu telescopi		Catola & Partners

El deixeble de Galileu també parla del germà de Joan Roget, Pere Roget, i assegura que «ningú no ha traçat telescopis més exactes que aquests germans Roget». Si bé no afirma que fossin els inventors del telescopi, Sirturo assegura que els Roget van introduir i establir aquest art a l’Estat.

Sobre la catalanitat de l’instrument, ja van ser reveladores les aportacions de Simón Guilleuma al IX Congreso Internacional de Historia de las Ciencias, celebrat a Barcelona i Madrid el 1959. Segons aquest investigador, s’haurien construït «ulleres de llarga vista» als tallers barcelonins abans del 1593, ja que aquell mateix any morí Pere de Cardona, destacada personalitat de l’oligarquia ciutadana, i va deixar entre els seus béns «una ullera llarga guarnida de llautó». Pocs anys més tard, mercaders catalans tenien a les mans instruments semblants i per això la hipòtesi de Simón Guilleuma, que situa Catalunya com un dels llocs on es va inventar el telescopi, «sembla plenament justificada, i són probablement els membres de la família Roget els autors de l’invent», tal com diu el diccionari del professor Navarro.

Les investigacions de Guilleuma i l’origen català del telescopi han tornat a ser considerats gràcies a un article publicat el setembre del 2008 a la revista britànica History Today. Com afirma l’expresident de la SCHCT, Antoni Roca, «aquest article no fa més que donar crèdit a les investigacions fetes aquí fa més de cinquanta anys, ignorades olímpicament pels historiadors centreeuropeus».

El proper 17 d’octubre, la SCHCT debatrà a fons aquestes qüestions en la III Jornada d’Història de l’Astronomia i de la Meteorologia, que tindrà lloc al temple romà de Vic. I ho farà de la mà de Thomas Settle, de l’Institut i Museu d’Història de la Ciència de Florència, que ha trobat noves proves sobre la catalanitat del telescopi.

Del telescopi de Galileu al projecte Gaia
Avui, quatre-cents anys després de les primeres observacions amb telescopi de Galileu, l’astronomia és una ciència puntera que fascina tots els públics i s’ha convertit en motor de grans desenvolupaments tecnològics. «Hem augmentat la sensibilitat i la resolució espacial de la nostra instrumentació fins a poder-nos plantejar, per a la propera dècada, quimeres tant espectaculars com la detecció de planetes tipus Terra o l’estudi dels primers estadis de formació de galàxies en el nostre univers conegut.» Ho explicava Francesca Figueras, professora d’astronomia i astrofísica de la Universitat de Barcelona en la conferència «2009, Any Internacional de l’Astronomia: un Univers per descobrir», que va inaugurar el cicle «Física Oberta», organitzat per la Societat Catalana de Física (SCFIS), filial de l’IEC.

Gaia determinarà la posició i composició de mil milions d'estrelles	NASA

Un exemple d’aquest avenç és el projecte Gaia de l’Agència Espacial Europea (ESA, 2012-2017), una missió des de l’espai per a la determinació de la posició, el moviment i la composició química de mil milions d’estrelles de la nostra galàxia, en la qual hi treballen més de tres-cents científics de tota Europa, entre els quals també hi ha investigadors catalans. De fet, aquest projecte centrarà les XXV Trobades Científiques de la Mediterrània, organitzades per la Societat Catalana de Física i la Secció de Ciència i Tècnica de l’Institut Menorquí d’Estudis (IME), sota el títol «Gaia: la Galàxia en un petabyte».

La trobada, que se celebrarà del 30 de setembre al 3 d’octubre a Menorca, pretén transmetre a la comunitat astronòmica espanyola l’experiència dels grups involucrats en la preparació de la missió Gaia, que serà a l’espai des de finals del 2011 fins al 2017. Segons els organitzadors, «les dades que Gaia aportarà són fonamentals per al desenvolupament futur». La primera missió astromètrica (Hipparcos, ESA, 1989-1997) va observar cent vint mil estrelles amb precisió de mil·lisegons d’arc. Gaia arribarà, per a mil milions d’estrelles, a uns microsegons d’arc. Amb Gaia, doncs, «s’obtindrà per primera vegada un cens significatiu de la nostra Galàxia». Un somni per a Galileu.

Article «Astronomia: ciència, història i valors», de Pedro Ruiz-Castell