|
Opinió |
|||||
L’IEC projecta la historiografia catalana internacionalment; per Albert Balcells Recull d’entrevistes
Albert Balcells, membre numerari de l’IEC i director de Catalan Historical Review
Amb la nova revista Catalan Historical Review, l’Institut d’Estudis Catalans, per mitjà de la Secció Històrico-Arqueològica (SHA), vol oferir un instrument de projecció internacional de la historiografia catalana. Això s’ha de fer en anglès, però la revista publica també la versió catalana dels articles. Queda així clar que el que és normal és publicar la història dels Països catalans en llengua catalana i llegir-la en la mateixa llengua. La revista ofereix estats de la qüestió extensos sobre grans temes de la història dels països de parla catalana, relacionats amb totes les èpoques i tots els aspectes. Per exemple, el primer número comença amb un estudi de la cultura neolítica a partir de la Draga de Banyoles i acaba amb un article sobre la repressió franquista als Països Catalans. La inclusió d’un balanç dels estudis sobre Ramon Llull i un altre sobre les arts plàstiques del modernisme indica que els aspectes culturals seran tractats tant com els polítics, els socials i els econòmics. Pel que fa a aquest darrer aspecte, apareix un article entorn de la indústria catalana de maquinària del segle XIX i del primer terç del XX. L’article sobre els Borja testimonia el paper d’una poderosa i discutida família, l’activitat de la qual tingué dimensió europea. La revista no se sotmetrà al ritme de les commemoracions, però no és insensible a determinades efemèrides. Així, doncs, el primer número s’obre amb el discurs que el vicepresident de l’IEC va pronunciar, a Poblet, sobre Jaume I i la seva època, alhora que es tanca amb la crònica del congrés que la SHA organitzà amb motiu del vuitè centenari del naixement del mateix rei. També l’aniversari del Tractat dels Pirineus del 1659 ha motivat una revisió historiogràfica sobre aquest esdeveniment en aquesta primera entrega de la nostra revista. El número dos de la revista ja està en curs d’edició i sortirà aquest any. Els grans temes que tracta són els següents: la problemàtica preromana dels ibers, la població dels regnes de Mallorca i València immediatament després de la conquesta per Jaume I, els jueus de Catalunya, l’expulsió dels moriscos ara fa justament quatre-cents anys, l’estat dels estudis sobre Jacint Verdaguer, el cant coral a la Catalunya contemporània, i els exilis del 1936 i del 1939. La història és una ciència social i, a diferència d’altres ciències, té a veure amb la identitat col·lectiva. Per això està territorialitzada. Això és compatible i complementari amb l’exigència que tota història vàlida sigui història comparada. Els estudis històrics perden capacitat explicativa en la mesura que l’experiència històrica de la comunitat local, regional i nacional no s’inscriu en un context internacional. Aquesta exigència ineludible la tenen en compte els nostres col·laboradors, i la redacció no deixa de recordar-la. El fet que la història tingui a veure amb la identitat ens porta a la norma que sigui escrita en la llengua pròpia. No obstant això, la necessitat de comunicació internacional comporta el recurs a l’anglès, sense abandonar el català. Convé advertir que no és gens fàcil la traducció d’un article de la nostra història a una altra llengua, però el fet de pensar que escrivim per a estrangers implica no solament no deixar res sobreentès, sinó adoptar una perspectiva comparativa, que relativitza la pròpia evolució històrica i contribueix a plantejar-se preguntes adients i ambicioses, que és el primer pas per a fer ciència, tant si es troben les respostes com si no, com a mínim de moment. La Catalan Historical Review facilitarà als estudiosos estrangers el coneixement del progrés de la historiografia dels Països Catalans. Aquesta no es coneix prou i ara, en una lingua franca com l’anglesa, ja no hi haurà excusa. La tasca investigadora dels historiadors de l’àmbit lingüístic català és prou important en qualitat i quantitat com per a ocupar el lloc que li correspon en la difusió internacional del coneixement, i sovint no troba la receptivitat que mereix en les revistes estrangeres d’història. Per això, resultava imprescindible dotar-se d’un canal propi. De moment, la periodicitat serà anual, però no es descarta la semestral en el futur. D’aquesta manera la Catalan Historical Review suma els seus esforços a la projecció exterior de la nostra cultura que ja estan fent altres revistes de l’IEC, com Estudis Romànics i Contributions to Science,en els àmbits respectius. N’esperem una bona acollida per la comunitat internacional dels historiadors. Amb aquesta publicació la SHA inicia una nova sèrie, aquesta periòdica, al costat de la seva col·lecció de monografies, Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, de la qual s’han publicat vuitanta-dos números, entre els quals hi ha quatre llibres nous entre l’any 2008 i el 2009, sense tenir en compte les segones edicions de números anteriors. Jaume Sobrequés, president de la Societat Catalana d'Estudis Històrics (SCEH), filial de l'IEC
El nacionalisme, com a doctrina o moviment social, s’ha concretat al llarg dels anys, dels darrers segles podríem dir, en ideologies de signe divers, si no nítidament contraposades. Al costat d’un nacionalisme agressiu, imperialista, excloent i centralista, ha existit un nacionalisme que ha lluitat per l’alliberament de pobles oprimits sovint per aquell nacionalisme. El nacionalisme —i els nacionalistes— no es presenta mai en estat pur. La defensa de la identitat va sempre acompanyada d’altres elements ideològics, estratègics o filosòfics, perquè ningú no és mai nacionalista i prou. Un nacionalista té conviccions religioses, o no, culturals, econòmiques, etc. La màxima connexió de la identitat nacionalista és identificar-se amb una nació i construir un estat propi. Aquest és el màxim signe identitari. És la concreció més elevada de la identitat diferencial col·lectiva. Aquesta idea, que és tan de sentit comú, ja va ser formulada per Hegel quan va afirmar que els pobles més progressistes són aquells que són capaços de construir un estat, perquè l’estat expressa la voluntat del poble de sobreviure. Per contra, els pobles, les nacions, sense estat no poden contribuir al desenvolupament de la civilització i aviat desapareixen. Desenvolupant aquesta idea del gran pensador germànic, podem concloure, per al cas català, que Catalunya, com a nació, té el repte de construir un estat propi si no vol esdevenir, a més o menys llarg termini, un poble decadent. Perquè només exercint en plena llibertat, els pobles poden construir una societat avançada i plenament respectada arreu del món. Aquestes van ser algunes de les reflexions que vaig proposar en el seminari del passat 8 de maig de 2009. Revista Catalana de Pedagogia Volum: 6 (2007-2008) La Societat Catalana de Pedagogia (SCP), filial de l’IEC, publica el sisè volum de la Revista Catalana de Pedagogia, dedicat a l’Any Internacional de les Llengües i l’Any Europeu del Diàleg Intercultural 2008. Encapçala el volum un article de Joan A. Argenter, titular de la Càtedra UNESCO de Llengües i Educació de l’IEC, que situa l’Any Internacional dins el conjunt de declaracions internacionals i polítiques de promoció lingüística. A continuació, els treballs de Bernat Joan i Miquel Strubel desenvolupen les seves visions de polítiques lingüístiques i educatives. Tilbert Stegmann, de la Universitat de Frankfurt, proposa noves visions per a enfocar el plurilingüisme sense partir de la preeminència de l’anglès, mentre que Martí Teixidó, president de la SCP, aposta per un model educatiu propi, sense abandonar l’anglès però posant l’èmfasi en les llengües romàniques. Per la seva banda, Joaquim Arenas, Joan Mallart, Peter MacIntyre i Isidor Marí, aprofundeixen i presenten models actuals i originals de motivació per a l’aprenentatge lingüístic. Els últims tres articles ofereixen un panorama ampli, que va des de l’exposició dels simposis celebrats a Girona fins a la realitat de l’escola Bressola a la Catalunya del Nord, passant per les preocupacions sobre les dificultats per a aprendre una llengua minoritzada, plantejades des del País Valencià, a càrrec de Xavier Besalú, Laura Domingo i Josep Maria Baldaquí. |
| Recull d’articles |
Democràcia interna, de Salvador Giner
El Periódico, 4 de juny de 2009
¿Per què no hi ha debat d’idees?, de Josep Maria Terricabras
El Periódico, 3 de juny de 2009
Europa, de Pere Puigdomènech
El Periódico, 1 de juny de 2009
L'escala de cargol, de Ramon Folch
El Periódico, 31 de maig de 2009
Llibertat d’expressió i coacció, de Salvador Cardús
Diari de Terrassa, 30 de maig de 2009
Roma 09, de Joan Solà
Avui, 30 de maig de 2009
L'Europa catalana, de Salvador Cardús
Avui, 29 de maig de 2009
Independentismo maduro, de Salvador Cardús
La Vanguardia, 27 de maig de 2009
¿De què va això d’Europa?, de Josep Maria Terricabras
El Periódico, 27 de maig de 2009
¿Nuevo capitalismo?, de Federico Mayor Zaragoza
Diari de Sabadell, 27 de maig de 2009
Patents, de Pere Puigdomènech
El Periódico, 25 de maig de 2009
Riscos de l’enginyeria financera, d’Antoni Serra Ramoneda
El Periódico, 25 de maig de 2009
L'escala de cargol, de Ramon Folch
El Periódico, 24 de maig de 2009
Europees sense Europa, de Salvador Cardús
Diari de Terrassa, 23 de maig de 2009
Els lluitadors de Castelló, de Joan Solà
Avui, 23 de maig de 2009
Xiulets i debats, de Salvador Cardús
Avui, 22 de maig de 2009
Una mala experiència a la SER, de Josep Maria Terricabras
El Periódico, 20 de maig de 2009
Metàstasi, de Pere Puigdomènech
El Periódico, 18 de maig de 2009
Ja ni els britànics són el que eren, d’Antoni Serra Ramoneda
El Periódico, 18 de maig de 2009
L'escala de cargol, de Ramon Folch
El Periódico, 17 de maig de 2009
Terrassa, ciutat catalana, de Salvador Cardús
Diari de Terrassa, 16 de maig de 2009
Del Dante a Quim Soler, de Joan Solà
Avui, 16 de maig de 2009
El lloc de cadascú, de Salvador Cardús
Avui, 15 de maig de 2009
Con la iglesia hemos topado, de Salvador Cardús
La Vanguardia, 13 de maig de 2009
Mirant al cel des de Figueres, de Josep Maria Terricabras
El Periódico, 13 de maig de 2009
Ansón, els missioners i la sida, de Joan Francesc Mira
El Temps, 12 de maig de 2009
John Maddox, de Pere Puigdomènech
El Periódico, 11 de maig de 2009
La tempesta de les caixes d’estalvis, d’Antoni Serra Ramoneda
El Periódico, 11 de maig de 2009
L'escala de cargol, de Ramon Folch
El Periódico, 10 de maig de 2009
La Fuïna, de Joan Solà
Avui, 9 de maig de 2009
Patrimoni amb memòria, de Salvador Cardús
Diari de Terrassa, 9 de maig de 2009
Refundar Naciones Unidas, de Federico Mayor Zaragoza
Diari de Sabadell, 9 de maig de 2009
Merèixer l’admiració, de Salvador Cardús
Avui, 8 de maig de 2009
Euskadi, Patxi López i ETA, de Josep Maria Terricabras
El Periódico, 6 de maig de 2009
La vaca, de Pere Puigdomènech
El Periódico, 4 de maig de 2009
Els nostres polítics ‘peterpans’, d’Antoni Serra Ramoneda
El Periódico, 4 de maig de 2009
L'escala de cargol, de Ramon Folch
El Periódico, 3 de maig de 2009
Virus ‘low cost’, de Pere Puigdomènech
El Periódico, 2 de maig de 2009
Un mal favor, de Salvador Cardús
Diari de Terrassa, 2 de maig de 2009
Una bella primera novel·la, de Joan Triadú
Avui, 2 de maig de 2009
Llull i Perarnau, de Joan Solà
Avui, 2 de maig de 2009
Més país que política, de Salvador Cardús
Avui, 1 de maig de 2009
Maragall davant la setmana tràgica, de Pere Lluís Font
Serra d’Or, 1 de maig de 2009
Joan Triadú
Voldria que el país fos lliure
Diari de Girona, 31 de maig de 2009
Francesc Vallverdú
El meu català morirà amb mi però la llengua perviurà
Avui, 30 de maig de 2009
Andreu Mas-Colell
El motor de la salida de esta crisis debe ser la exportación
Negocio y Estilo de Vida, 19 de maig de 2009
Federico Mayor Zaragoza
TGN no ha explotado su potencial
Diari de Tarragona, 17 de maig de 2009
Josep Maria Terricabras
No tenim temps per reflexionar
El Punt, 5 de maig de 2009
Modest Prats
La paraula i les paraules
L’Avenç, 1 de maig de 2009
