|
Notícies | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
L’IEC publica Catalan Historical Review, la primera revista que difon internacionalment, en anglès i català, la història catalana L’ACS lliura el I Premi Catalunya de Sociologia a Manuel Castells La ministra de Cultura, Ángeles González-Sinde, visita l’IEC L’IEC publica Catalan Historical Review, la primera revista que difon internacionalment, en anglès i català, la història catalana
La Secció Històrico-Arqueològica (SHA) de l’IEC ha publicat el primer número de la revista Catalan Historical Review, que té per objectiu projectar internacionalment la historiografia dels Països Catalans. Es tracta d’una publicació anual, editada en català i en anglès, que arribarà a més de quatre-centes biblioteques, universitats i centres acadèmics de tot el món.
2008, «l’any en què vam començar a baixar dels núvols», segons l’anuari de l’Associació Catalana de Sociologia
Durant el 2008, en el marc de la situació de crisi econòmica, la «perplexitat» en què vivia el país el 2007 «ha crescut i s’ha generalitzat» i «s’ha transformat en incertesa, fins i tot en angoixa per a moltes persones». És la conclusió a què arriba la sociòloga Marina Subirats en la presentació de l’anuari Societat Catalana 2009, en el qual defineix el 2008 com «l’any en què vam començar a baixar dels núvols». L’anuari, que publica per tercer any consecutiu l’Associació Catalana de Sociologia (ACS), filial de l’IEC, analitza els fets més rellevants succeïts a Catalunya i l’impacte que han tingut en la ciutadania. L’any 2008 va marcar el final d’una etapa expansiva, caracteritzada pel creixement de la riquesa i del benestar. El debat amb el Govern central sobre el finançament; la incertesa sobre el dictamen del Tribunal Constitucional en relació amb l’Estatut; els debats més locals sobre l’ensenyament, a partir de la proposta de llei del Departament d’Educació, o sobre els canvis en les universitats a partir de les propostes de Bolonya, van anar creant «la impressió que alguna cosa passava dins la societat catalana, que alguns desajustos provocaven una certa ebullició, per sota d’una aparent calma i satisfacció que cada vegada podia semblar més una façana». A aquesta tendència s’hi van sumar, durant la segona meitat del 2008, els primers símptomes d’una desacceleració econòmica. Davant d’aquesta situació, Marina Subirats es planteja tot un seguit d’interrogants: està la nostra societat preparada per a suportar el millor possible aquesta crisi, per transformar-la en una oportunitat de nous aprenentatges? Pot retrobar l’esperit de solidaritat i la capacitat d’una acció col·lectiva coordinada? És això el que analitzen els articles que composen Societat Catalana 2009: els símptomes de la crisi que ja es detectaven el 2008, les preocupacions de la ciutadania, com viuen els sectors marginalitzats.
L’ACS lliura el I Premi Catalunya de Sociologia a Manuel Castells
En la conferència de premsa prèvia al lliurament del premi, Castells va fer referència a l’actual crisi econòmica i va afirmar que, a diferència del que diuen els responsables polítics i empresarials, «es produirà un canvi de model econòmic, en què s’incrementarà el valor del temps en detriment del salari». En aquest sentit, va assenyalar que «cal acceptar la realitat i idear fórmules innovadores per a afrontar la crisi» i que, davant la incertesa del futur, «en aquest moment és fonamental que la societat s’autoorganitzi». Manuel Castells és, entre d’altres, professor de recerca de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), de Barcelona. També és catedràtic emèrit de Sociologia i catedràtic emèrit de Planificació Urbana i Regional de la Universitat de Califòrnia a Berkeley, on va impartir classes durant vint-i-quatre anys. És doctor honoris causa per dotze universitats. Així mateix, és professor honorari i ha rebut medalles d’honor de diverses universitats. És membre de l’Acadèmia Europea, de l’Acadèmia Britànica i acadèmic numerari de la Reial Acadèmia Espanyola de Ciències Econòmiques i Financeres. Entre altres nomenaments distingits, ha estat assessor de tecnologia de la informació i de societat civil global del secretari general de les Nacions Unides. L’any 2005 va ser designat per la Comissió Europea membre fundador del Consell Científic del Consell Europeu de Recerca.
La ministra de Cultura, Ángeles González-Sinde, va visitar l’Institut d’Estudis Catalans el passat 21 de maig. González-Sinde es va reunir amb el president en funcions de l’Institut, Salvador Giner; el vicepresident, Salvador Alegret, i el secretari general, Joandomènec Ros, que li van explicar l’activitat i el funcionament de l’acadèmia catalana de les ciències i les humanitats. Posteriorment, l’Equip de Govern va mostrar a la ministra l’edifici de la Casa de Convalescència i van visitar la Biblioteca de Catalunya. Aquesta és la primera visita institucional de l’actual ministra de Cultura a la seu de l’IEC, que coincideix, també, amb la seva primera visita oficial a Catalunya. El matrimoni Grant presenta els resultats de trenta-sis anys de recerca sobre els pinsans de Darwin
Durant el viatge a bord del Beagle, Charles Darwin va observar les diferències en la forma dels becs de les catorze espècies de pinsà que habiten les illes Galápagos i va concloure que s’havien adaptat a les diverses condicions ecològiques de cada illa gràcies a la selecció natural. La formulació d’aquesta teoria, encara vigent, va centrar l’obra magna del científic anglès, L’origen de les espècies, i va ser el punt de partida de nombroses investigacions sobre biologia evolutiva. D’entre totes, la més cèlebre és la que duen a terme Peter R. Grant i B. Rosemary Grant, un matrimoni de biòlegs britànics que, des del 1973, desenvolupen un treball de camp exhaustiu dels pinsans de les Galápagos, i del qual van exposar els resultats el passat 26 de maig a l’IEC. La intervenció de Peter R. Grant i de B. Rosemary Grant va obrir la jornada «Natural selection in the 21st century: a new homage to Darwin», organitzada per la Secció de Ciències Biològiques (SECCB) de l'IEC i la Societat Catalana de Biologia (SCB), filial de l’IEC. Per a Juli Peretó, un dels organitzadors de la jornada, juntament amb Jaume Bertranpetit, l’acte va ser «un homenatge a Darwin i, també, al matrimoni Grant». El simposi també va reunir diversos científics del país que van explicar els processos de selecció natural a escales més subtils. Entre d’altres, el jove Rafael Sanjuán, de la Universitat de València, que va parlar de la selecció natural en els virus, en els quals es pot veure com evolucionen ràpidament, i Camilo José Cela-Conde, de la Universitat de les Illes Balears, que va posar al dia l’evolució humana. El Genoma Neandertal
Les joves promeses de la matemàtica catalana van rebre dilluns 25 de maig els premis de la catorzena edició de la prova Cangur, celebrada el 25 de març passat, que organitza cada any la Societat Catalana de Matemàtiques (SCM), filial de l’IEC. L’acte, que va tenir lloc a l’Auditori del Campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), va ser presidit per José Montilla, president de la Generalitat i hi van assistir el rector de la UPF, Josep Joan Moreso, i el president en funcions de l’IEC, Salvador Giner. En l’edició d’enguany hi van participar més de vint-i-cinc mil alumnes de secundària d’arreu dels Països Catalans. Els guanyadors del primer premi han estat Eric Milesi (Pare Manyanet, de Barcelona), en el primer nivell; Adrià Balcázar (Fundació Escola Suïssa, de Barcelona), en el segon; Xavier Fernández-Real (IES Jaume Vicens Vives, de Girona), en el tercer, i Ivan Geffner (IES Maragall, de Barcelona), en el quart. Durant l’acte també es van entregar dels guardons del V Concurs de Relats, una activitat interdisciplinària que es fa en el marc de la prova Cangur i que premia relats d’alumnes de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears sobre continguts relacionats amb el món de les matemàtiques. La guanyadora d’enguany ha estat Júlia Alsina, alumna de 3r d’ESO de l’IES Jaume Callís, de Vic. També han rebut un accèssit Marina Chillón, de 2n de batxillerat de l’IES Terres de Ponent, de Mollerussa i Clara Pérez, de 1r de batxillerat, de MM. Concepcionistes, de Barcelona.
El lingüista i membre de l’IEC Joan Solà va ser investit doctor honoris causa per la Universitat de Lleida (UdL) el passat 7 de maig, a proposta del Departament de Filologia Catalana i Comunicació Audiovisual. Solà va ser apadrinat pel catedràtic de Filologia Catalana de la UdL Joan Julià Muné i va pronunciar el discurs «De la poesia a la gramàtica generativa. Els homenots que més m’han influït», en el qual va esmentar escriptors i lingüistes com ara Jacint Verdaguer, Noam Chomsky, Carles Riba, Pompeu Fabra i Joan Coromines. Joan Solà, catedràtic de Llengua Catalana de la Universitat de Barcelona, és considerat el més influent gramatòleg, sintactista, gramàtic i historiador de la lingüística catalana en actiu als Països Catalans. Ha dirigit l'obra col·lectiva Gramàtica del català contemporani, codirigit les Obres completes de Pompeu Fabra i l'obra col·lectiva Joan Coromines: vida y obra. Al marge de la seva activitat acadèmica, Solà ha publicat una quarantena de llibres i és col·laborador habitual de diferents mitjans de comunicació. El 2003 va rebre la Medalla Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya al mèrit científic i tecnològic. Dos anys després, el Govern li va concedir la Creu de Sant Jordi.
El professor Guillem López Casasnovas va descriure l’època actual com un temps de confusió i pèrdua de referents teòrics fonamentals i va aportar dades que mostren que el grau d’incertesa actual és considerablement superior al de l’època històrica en la penúltima conferència del cicle «Cap on ens pot portar la crisi?». L’acte, celebrat a l’IEC l’11 de maig i organitzat per la Societat Catalana d’Economia (SCE), portava per títol «El redisseny de la política social en una etapa de crisi econòmica». L’economista va parlar de la preocupació generalitzada davant el deteriorament del capital humà, l’enfonsament de la recaptació fiscal i la via oberta al dèficit públic, i la falta d’idees a la crisi i a la postcrisi per a refer la situació. Davant aquesta situació, va reivindicar, entre d’altres, la necessitat de refer l’esforç innovador per a impulsar la demanda de treball qualificat i adequar els programes d’estudi als nivells més avançats de les demandes empresarials. Crisi i demografia D’entrada, Cabré va apuntar que el nombre de naixements es pot frenar en un futur immediat. No obstant això, les darreres dades continuen insinuant una tendència a l’alça. També va remarcar que les taxes de mortalitat es poden veure afectades per la crisi: una situació d’estancament ocupacional pot produir una baixada de la mortalitat per accidents laborals i, alhora, el fet que hi hagi menys mobilitat pot incidir en una mortalitat més baixa per accidents de trànsit. Pel que fa als fluxos migratoris, Anna Cabré va afirmar que la crisi farà minorar-ne el creixement, però també n’augmentarà la mobilitat i en canviarà la composició. Així mateix, va subratllar una aturada en el tímid rejoveniment de l’emancipació dels joves i la formació de famílies. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
