|
Notícies | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Salvador Giner i Ricard Torrents encapçalen les candidatures a president de l’IEC Guinovart reivindica la importància de la ciència i del talent en el lliurament dels Premis Sant Jordi 2009 L’IEC estrena nou espai a Barcelona Salvador Giner i Ricard Torrents encapçalen les candidatures a president de l’IEC
Salvador Giner, actual president en funcions de l’Institut d’Estudis Catalans, i Ricard Torrents, vicepresident de la Secció de Filosofia i Ciències Socials (SFCS), opten a la Presidència de l’Institut en les eleccions que se celebraran el proper 2 de juny. El termini per a presentar candidatures a president de l’Institut d’Estudis Catalans va finalitzar el passat 16 d’abril. Salvador Giner encapçala una candidatura amb un equip de govern integrat per Joandomènec Ros i Joan Solà com a vicepresidents, i Romà Escalas com a secretari general. Ricard Torrents encapçala una candidatura amb un equip de govern integrat per Francesc Gonzàlez-Sastre i Alícia Casals com a vicepresidents, i Joan Albert Argenter, com a secretari general. El Consell Permanent de l’IEC va convocar formalment les eleccions el passat 26 de març. Un cop presentades les candidatures, el dia 11 de maig se celebrarà el Ple extraordinari en el qual els candidats presentaran el seu programa, i el 2 de juny es farà el Ple extraordinari per a l’elecció del president. En el cas que cap dels candidats no obtingués el vot de la majoria absoluta dels membres del Ple en primera votació ni de la majoria absoluta dels assistents en segona votació, es convocaria un nou Ple a final de juny. El nou president començarà a actuar l’1 de setembre de 2009. El president és elegit pels membres del Ple amb dret a vot i són elegibles tots els membres numeraris i emèrits. El Ple de l’IEC està format per cent trenta-un membres numeraris, cinquanta-un membres emèrits i els vint-i-vuit presidents de les societats filials. El mandat del càrrec de president de l’Institut té una durada de quatre anys i només pot ser reelegit consecutivament una sola vegada.
Guinovart reivindica la importància de la ciència i del talent en el lliurament dels Premis Sant Jordi 2009
«Catalunya no seria completa sense l’IEC.» Aquestes foren les primeres paraules d’agraïment del científic Joan Josep Guinovart, durant el seu discurs en nom de tots els guardonats en l’acte de lliurament dels Premis Sant Jordi 2009, el passat 22 d’abril. En l’edició d’enguany dels Premis Sant Jordi, que integren el LXXVIII Cartell de premis i borses d’estudi de l’Institut, en total es van entregar vint-i-vuit premis, cinc accèssits i setze borses d’estudi, per un valor de 145.300 euros. D’entre els guardonats destaca el Premi de Medi Ambient, concedit per l’IEC i l’Obra Social Caixa Sabadell i dotat de sis mil euros, atorgat a Albert Vilalta, doctor enginyer de camins, canals i ports. El jurat va reconèixer que, com a primer conseller de Medi Ambient de la Generalitat, Vilalta «va marcar una manera de fer que ha estat fonamental en la gestió del medi ambient del país en els anys posteriors». El premi amb més dotació ―dotze mil euros― és el Ferran Sunyer i Balaguer de Matemàtiques, que en aquesta edició va recaure en Timothy D. Browning pel treball Quantitative Arithmetic of Projective Varieties. Actes de la diada
Amb motiu de la diada de Sant Jordi, l’IEC va obrir les seves portes i el públic va poder visitar l’atri i el jardí Mercè Rodoreda. A més, a l’atri de la Casa de Convalescència es va muntar una parada de roses de la Fundació Ajudant Ajudar i una altra de llibres amb les novetats editorials i publicacions de referència de l’Institut, com ara el Diccionari de la llengua catalana. Aquests llibres també es van poder comprar a La Rambla, davant del Palau de la Virreina, on l’IEC hi va instal·lar una altra parada.
El president en funcions de l’Institut d’Estudis Catalans, Salvador Giner, va inaugurar el passat 27 d’abril el nou local de la plaça Salvador Seguí, en el barri del Raval de Barcelona, a pocs minuts de la Casa de la Convalescència. Des del començament d’abril, el Servei Editorial, amb una botiga a peu de carrer, i els equips del Diccionari del Català Contemporani(DCC) – Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana i de l’Atles Lingüístic del Domini Català ―al voltant de quaranta persones― treballen al nou edifici, que té una superfície de sis-cents quaranta metres quadrats. La posada en funcionament d’aquest nou espai permet alleugerir els dos edificis on actualment es concentren les activitats de l’IEC ―Casa de la Convalescència i Maria Aurèlia Capmany― i reordenar les activitats que s’hi desenvolupen. L’ampliació dels espais de l’Institut es completarà amb l’adquisició d’un altre local de mil metres quadrats, situat també al Raval, a la plaça Pere Coromines, i que s’utilitzarà com a dipòsit de publicacions. El V Congrés Català de Sociologia analitza el fenomen de la immigració en temps de crisi
Durant els dies 17 i 18 d’abril, l’Associació Catalana de Sociologia (ACS), filial de l’IEC, ha abordat el fenomen de la immigració en un context de crisi econòmica, en la celebració del V Congrés Català de Sociologia, a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Entre les conclusions d’aquest congrés destaca que, en els darrers anys, l’estudi de l’arribada d’immigrants s’ha incrementat exponencialment i que l’arribada d’aquesta població estrangera ha comportat uns esforços addicionals d’integració però, també, el valor afegit de la diversitat cultural i lingüística. En la presentació del congrés es van aportar dades que indiquen que, tot i la crisi econòmica, el retorn d’immigrants als seus països d’origen és baix i circumstancial, ja que molts d’aquests o dels que treballen en l’economia marginal no podrien tornar encara que ho volguessin. Així doncs, segons els sociòlegs, ara per ara, el retorn no tindrà efectes en l’estructura social catalana. Segons les dades de l’IDESCAT, el nombre d’immigrants a Catalunya és d’1.103.790 (15 % de la població), dels quals, segons el Ministeri de Treball, poc més de 418.000 estan afiliats a la Seguretat Social. Els immigrants afectats per la crisi laboral no tornen, probablement perquè esperen millores en l’entorn econòmic. I no retornen, sobretot, aquells que tenen la família a Catalunya. El congrés ha tingut més de tres-cents inscrits, prop de dues-centes comunicacions i quatre conferències centrals. Àngels Pascual, catedràtica emèrita de Geografia de la UAB i membre de l’IEC, va ser l’encarregada de la primera conferència, titulada «L’estudi de les migracions a Catalunya; l’estudi de la societat catalana». En la seva intervenció, va fer un repàs de la recerca en immigració en les darreres dècades i va assenyalar que la situació geogràfica de Catalunya l’ha definida com un territori de pas i d’integració d’onades migratòries. Per la seva banda, Carlota Solé, catedràtica de Sociologia de la UAB, va oferir la conferència «Migracions i transnacionalitat»; mentre que el president d’Òmnium Cultural, Jordi Porta, va parlar de «Migracions i llengua catalana». Finalment, Oriol Amorós, secretari per a la immigració de la Generalitat, va parlar sobre «El Pacte Nacional per a la Immigració». A més, es van celebrar tres debats monogràfics sobre immigració i un simposi sobre migracions i sociologia. La cloenda va anar a càrrec del sociòleg i membre de l’IEC Salvador Cardús i del president de l’ACS, Oriol Homs.
El 2012 serà possible viatjar en tren de Perpinyà a Barcelona en quaranta-cinc minuts gràcies a la nova línia de gran velocitat, i això canviarà el panorama i reposicionarà el paper tant del Principat com de la Catalunya del Nord. El geògraf i consultor nord-català Joan Pere Gensane va explicar quins són els reptes que obre aquesta nova línia en la conferència del mes d’abril de la Societat Catalana de Geografia (SCG), titulada «Cap al sud amb el TGV. Nous reptes per a la Catalunya del Nord». Gensane va recordar que Perpinyà ha tingut històricament molt bones relacions amb l’altra banda de la frontera, però que lamentablement avui les connexions amb els mitjans de transport públics són difícils. Per Gensane tot això canviarà d’aquí a tres anys quan entri en funcionament el tren d’alta velocitat, ja que «la línia servirà per als passatgers, però també per a les mercaderies, fet que tindrà un impacte socioeconòmic positiu a la zona». El geògraf de Perpinyà va puntualitzar, però, que aquest impacte dependrà de diversos factors, com ara el teixit econòmic i la voluntat dels actors. Així mateix, Joan Pere Gensane va destacar que la nova línia és important «perquè arriba de l’estranger», ja que fins ara els fluxos que arriben a la Catalunya del Nord vénen de París, i que a més arribaran d’una metròpoli que no és capital d’estat. També va esmentar el fet positiu que les obres dels voltants de l’estació de Perpinyà ja hagin estat adjudicades (un projecte de deu mil metres, que inclou pisos, hotels, etc.), perquè el panorama de la crisi econòmica podria haver-ne dificultat l’evolució.
Per preveure el futur és essencial conèixer el passat. Així ho afirmà el científic Raymond S. Bradley en la 1a Jornada sobre Sostenibilitat i Canvi Climàtic (1JSCC), celebrada a l’IEC el passat 29 d’abril per commemorar el dia de la Terra. Bradley es referia a la importància de conservar els anomenats «arxius naturals» de la terra (sediments, casquets glacials, dipòsits de coves, anells dels arbres...) que conformen una valuosa font d’informació per a la història climàtica i mediambiental del planeta. Segons l’expert en canvi climàtic, molts d’aquests arxius estan avui amenaçats per les activitats humanes i desapareixeran abans que es puguin estudiar. Per això, durant la seva conferència va alertar de la necessitat urgent de recuperar aquests arxius, perquè constitueixen excel·lents oportunitats per a la recerca futura. La 1a Jornada sobre Sostenibilitat i Canvi Climàtic, organitzada per l’IEC, juntament amb la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN), filial de l’Institut, i l’Associació Catalana de Comunicació Científica, va tenir també la participació de Tomàs Molina, que va parlar sobre «La percepció social del canvi climàtic, la difícil relació entre ciència i comunicació social», i dels membres de l’IEC Joandomènec Ros, Jordi Lleonart i Josep Enric Llebot. Joandomènec Ros va qualificar de «drama» el fet que la biodiversitat s’estigui erosionant i perdent, per culpa de la nostra espècie, a un ritme sense precedents. I va assegurar que només «canviant el nostre capteniment d’espècie explotadora i expansiva i els valors que fins fa poc l’han informat podrem resoldre l’atzucac en què ens trobem». Per la seva banda, Josep Enric Llebot va explicar fins a quin punt es pot confiar en els models climàtics, quina és la incertesa de les projeccions climàtiques i quines estratègies s’utilitzen per tal de reduir-les i conèixer-ne els punts febles.
L’arc mediterrani espanyol es presenta com un territori amb una enorme capacitat de generació de llocs de treball i amb una gran atracció per a la població, però, al mateix temps, amb dificultats per dotar aquesta població d’estructures productives. Així ho va manifestar el catedràtic d’Anàlisi Econòmica de la Universitat de València i investigador de l’Ivie, Francisco Pérez, en la conferència que va pronunciar el 27 d’abril passat a l’IEC sota el títol «La crisi i les economies de l’arc mediterrani». La conferència s’emmarca en el cicle «Cap on ens pot portar la crisi?», organitzat per la Societat Catalana d’Economia (SCE). L’economista va definir l’anomenat arc mediterrani com un territori amb una elevada densitat de població i concentració d’activitats a la plana costanera; amb predomini d’aglomeracions de població en ciutats intermèdies i amb un fort creixement demogràfic. A aquestes característiques hi va afegir una debilitat en infraestructures, a més d’una taxa d’atur superior a la mitjana espanyola i uns salaris també inferiors. Segons Francisco Pérez, la crisi a l’arc mediterrani té factors externs, però també causes internes, com ara la vulnerabilitat, el fet que el sector de la construcció s’hagi desenvolupat a un ritme insostenible, que tingui una percentual d’ocupació molt poc qualificada (i, per tant, molt fàcilment prescindible), un fort creixement demogràfic que és molt exigent i, alhora, un elevat endeutament públic i privat. Sense anar més lluny, l’ocupació ha caigut un 6 % a l’Estat espanyol, i un 8 % a l’AME. «Estem encara a la UCI i el problema és com frenar la caiguda», afirma el catedràtic. Pérez creu que es podrà sortir de la crisi però que caldrà assumir ajustos inevitables i justificats; caldrà fer les intervencions públiques necessàries i recuperar la confiança i el crèdit. Així mateix, assegura que segons l’experiència «qui va remuntar l’ocupació primer no va ser la construcció sinó els serveis i per aquí tornarà l’impuls».
L’IEC va signar el 20 d’abril un conveni de col·laboració amb Enciclopèdia Catalana (EC), l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears (ACMSCB) i la Fundació Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears (Fundació l’Acadèmia), per a la realització d’una nova versió en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina (DEM). Enciclopèdia Catalana, l’editora i propietària dels drets intel·lectuals del Diccionari enciclopèdic de medicina, ha fet dues edicions en paper d’aquest diccionari (la segona, publicada el 2002), una edició en CD-ROM i una primera versió en línia. Amb el conveni de col·laboració signat entre totes les institucions, l’Institut es compromet a realitzar la nova edició en línia i, entre altres coses, a donar assessorament lexicogràfic i informàtic a l’equip redactor del diccionari. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
