Activitats |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Diàlegs Ambientals 09, les primeres jornades d’anàlisi i debat sobre les ciències ambientals
La Societat Catalana d’Ordenació del Territori (SCOT), filial de l’IEC, i l’Associació Catalana de Ciències Ambientals (ACCA) organitzen fins al proper 19 de maig les primeres jornades d’anàlisi i debat sobre les ciències ambientals, sota el títol Diàlegs Ambientals 09. Es tracta d’un cicle de sis sessions, que consisteixen en dues conferències i un col·loqui, en què es pretenen radiografiar les principals problemàtiques actuals i apuntar-ne les perspectives de futur. La primera sessió, que es va celebrar el 20 d’abril, es va centrar en els riscos ambientals i hi van intervenir Anna Ribas, professora del Departament de Geografia de la Universitat de Girona i Joan Manuel Vilaplana, director del programa RISKCAT del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS). David Serrat, president de la Secció de Ciències i Tecnologia (SECCT) de l’IEC, va ser l’encarregat de moderar el debat posterior. Marcel Coderch, membre del CADS, i Jordi Pigem, filòsof, van plantejar com hauria de ser la societat post petroli ―ambientalment viable i socialment justa, compatible amb el model capitalista― i els camins per arribar-hi. Ho van fer en la sessió que es va celebrar el 28 d’abril i que va moderar Andreu UIied, vocal de la SCOT. Les properes sessions giraran al voltant del model territorial (5 de maig), la comunicació ambiental (12 de maig) i el model hídric (19 de maig). Podeu consultar el programa en el següent enllaç:
El president de la Societat Catalana de Química (SCQ), Romà Tauler, va presidir l'entrega el passat 29 d’abril dels premis i mencions de la tercera edició dels Premis als Treballs de Recerca de Batxillerat dins l’Àmbit de la Química. El primer premi d’enguany ha estat per al treball «Què és la Química per als nens i els joves?», de Clàudia Colomina, de l’Escola Súnion de Barcelona. A més, han rebut una menció honorífica per la seva qualitat els següents treballs: «Muntatge i caracterització d'una placa DSSC. Buscant potència», d’Eduard Escribano, Brenda Montserra, Carles Rodríguez i Aina Sansa, del’IES Castellar, de Castellar del Vallès; «El sabor del cacau», realitzat per Blanca Soldevila de l’IES de Vic, i «Investigació de la pèrdua de la vitamina C en la cocció de la col», de Georgina Güell, de l’IES Jaume Vivens Vives de Girona. El lliurament dels premis es va celebrar en el marc del XXI Debat de química, organitzat per la SCQ i adreçat als docents de física i química de l’ensenyament secundari i universitari. Durant el debat es va presentar el projecte anglès Chemical misconceptions: prevention, diagonisis and cure, dirigit per Keith Taber, qui posa l’èmfasi en les idees prèvies dels alumnes i proposa un conjunt d’activitats d’aula per ajudar-los en el procés d’aprenentatge. El projecte va ser presentat pel professor Kirk Robert Dorion, de la Universitat de Cambridge. Tot seguit, es va encetar el debat «En quina mesura el marc teòric del projecte i les activitats proposades poden contribuir a millorar la comprensió dels conceptes en les classes de química?», moderat per Aureli Caamaño i Fina Guitart. Jaume de Puig i Oliver s’endinsa en la figura del filòsof medieval Ramon Sibiuda Sota el títol «Ambigüitats i paradoxes sibiudanes» el nou membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials (SFCS) de l’IEC, Jaume de Puig i Oliver, va pronunciar el passat 15 d’abril el seu discurs de recepció. Durant l’acte, el filòsof va recordar que de la biografia de Ramon Sibiuda s’ha dit de tot, ja que se’n tenen poques certeses. A més, va fer un repàs del ressò que l’obra del teòleg medieval català causà entre els il·lustrats alemanys i recordà els elogis que Montaigne, Hegel o Tennemann feien de l’autor d’El llibre de les criatures, mentre que «els catalans havien oblidat del tot Sibiuda, si mai l’havien conegut». Segons Jaume de Puig, Sibiuda no és un filòsof modern, ni tampoc ha estat considerat un renovador de la temàtica filosòfica del seu temps, però hi ha elements en la seva manera de filosofar que poden aparèixer com a anticipacions de coses que vénen molt més tard. El membre de l’IEC va lamentar en el seu discurs que Sibiuda hagi tingut una recepció en ambients geogràficament molt allunyats del nostre país, mentre que «en algun sentit molt precís, a Catalunya hi ha hagut decadència». Aquest oblit, segons De Puig i Oliver, ha contribuït a fer la figura de Sibiuda «més complexa, potser més ambigua també». El PEN Català convoca a l’IEC escriptors i periodistes d’arreu del món
El PEN Català ha celebrat a Barcelona del 20 al 22 d’abril la Trobada Internacional del Comitè de Traduccions i Drets Lingüístics del PEN Internacional, amb la finalitat d’obrir un debat sobre els drets lingüístics i sobre el paper de la literatura, de l’escriptor i del traductor en el context d’un món globalitzat. Els actes han tingut lloc a diversos espais de la ciutat, entre altres, a la seu de l’IEC. Així, doncs, el dia 21 d’abril, el president en funcions de l’Institut, Salvador Giner, va obrir la trobada, juntament amb el president del Comitè de Traduccions i Drets Lingüístics del PEN Internacional i membre de l’IEC, Josep M. Terricabras. Entre altres qüestions, es va debatre la situació de les traduccions a cada país, i el punt de vista del PEN respectiu, així com les iniciatives que pot prendre cada PEN per promoure traduccions de qualitat. A més, l’IEC va acollir la taula rodona «És la traducció la llengua del nostre món?».El comitè presidit per Josep M. Terricabras treballa per la defensa dels drets lingüístics dels pobles i la salvaguarda de les llengües del món, i la reivindicació del paper de la traducció en el diàleg i mutu coneixement entre els pobles i les cultures. En l’àmbit de la traducció, actua tant per difondre la literatura catalana en altres llengües com per prestar suport a la traducció d’obres de la literatura universal al català. En aquest sentit, les seves tasques són, entre altres, promoure el reconeixement social i intel·lectual d’escriptors i traductors; contribuir a equilibrar les diferències entre llengües i literatures; fomentar el reconeixement i diàleg entre cultures i tradicions literàries, i vetllar pel futur i la qualitat de la traducció literària a Catalunya.
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
||
| Acte d'obertura del seminari |
IEC |
|
Per segon any consecutiu, diversos experts i investigadors vinculats a la comunitat sorda catalana s’han reunit a l’IEC per celebrar el II Seminari de Llengua de Signes Catalana. Les jornades, organitzades per l’Institut i la Federació de Persones Sordes de Catalunya (FESOCA), van tenir lloc a la seu de l’Institut els dies 24 i 25 d’abril de 2009. L’objectiu d’aquesta trobada és analitzar la llengua de signes catalana (LSC) des de diversos àmbits i marcar les pautes a seguir de cara al futur.
El president de la Secció Filològica (SF) de l’IEC, Joan Martí i Castell; la presidenta de la FESOCA, Encarna Muñoz, i el cap de Política Lingüística de la FESOCA, Santiago Frigola, van ser els encarregats d’inaugurar el Seminari. Flor Lara va obrir el torn d’intervencions analitzant «Experiència i desenvolupament de l’aprenentatge de la signescriptura»; seguida de Maria Josep Jarque, amb la conferència titulada «Cognició i font d’informació: la gramaticalització de significats evidencials en la llengua de signes catalana», i Santiago Frigola amb «Nou grau d’interpretació de LSC a la Universitat Pompeu Fabra».
Durant la segona jornada es va analitzar la «Llengua de signes veneçolana, la filla de dues llengües mares: la LSE i la LSC», a càrrec d’Eugenio Ravelo, de la Universitat de Valladolid; «La interpretació d’obres de teatre», per Joan Gil, d’Àgils Comunicació, i «Terminologia de l’àmbit lingüístic en llengua de signes catalana», per Marta Bosc, Maria Josep Jarque i Josep Maria Segimon (Fundació Illescat, UAB, UB). Finalment, Francisco Vidiella, Marga Cirera i Menchu González, de l’Escola Josep Pla, van explicar les «Causes i incògnites dels signes de la LSC a l’alumnat sord».
La llengua de signes catalana té al voltant de vint-i-cinc mil usuaris, dels quals dotze mil són persones sordes que han optat lliurement per aquesta llengua. La resta són oïdors implicats en l’àmbit familiar, educatiu, de la interpretació, etc. La LSC va obtenir el reconeixement oficial de la Generalitat el 30 de juny de 1994, mitjançant un decret que en promou i en facilita l’ús a l’Administració i, especialment, a l’ensenyament obligatori. El 30 de setembre de 2005, el Parlament de Catalunya va aprovar el nou Estatut, l’article 50.6 del qual inclou el reconeixement del LSC.
| En Breu |
La SCEC clou el cicle sobre Les Metamorfosis d’Ovidi La Societat Catalana d’Estudis Clàssics (SCEC), filial de l’IEC, ha tancat el cicle dedicat a commemorar el bimil·lenari de Les Metamorfosis d’Ovidi amb la conferència «Picasso y los clásicos. Las metamorfosis del mito», a càrrec de Fernando Checa Cremades, catedràtic d’Història de l’Art de la Universitat Complutense de Madrid. L’acte va tenir lloc a l’Aula Ramón y Cajal de la Universitat de Barcelona (UB) el passat 21 d’abril.
El membre de l’IEC Josep Perarnau va rebre el passat 28 d’abril el grau de doctor honoris causa de mans del rector de la Universitat de Barcelona, Dídac Ramírez, a proposta de la Facultat de Filologia. Perarnau és teòleg i historiador especialitzat en la història de la cultura catalana medieval, en particular en la recerca en fonts primàries d’origen català i en l’estudi de la producció intel·lectual vinculada als corrents teològics heterodoxos. Ha publicat, entre altres, el catàleg Els manuscrits lul·lians medievals, que procedeixen de Barcelona i actualment es conserven a Munic. |
Taula rodona sobre els 25 anys de normalització lingüística
El 28 d’abril, la Societat Catalana de Sociolingüística (SOCS) va organitzar la taula rodona «25 anys de normalització lingüística. Un balanç des de la sociolingüística», en què van intervenir Rafel Torner, amb la conferència «Balanç i legitimació de la política lingüística catalana»; Isidor Marí, que va parlar de «Gestió del multilingüisme i disponibilitat lingüística a les empreses catalanes», i Albert Fabà amb la ponència «Cap a on hem d’anar: el paper del català, el castellà (i altres llengües) a la política lingüística de Catalunya».
El Centre de Recerca Matemàtica compleix vint-i-cinc anysEl Centre de Recerca Matemàtica (CRM), format per un consorci entre la Generalitat i l’IEC, va iniciar la celebració dels seus vint-i-cinc anys d’història amb un concert a l’Auditori de Barcelona el passat 27 d’abril. El concert va anar a càrrec del pianista rus Alexander Melnikov, fill del matemàtic de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Mark Melnikov, i que el 2008 va obtenir el premi artístic més prestigiós de Rússia. Un acte acadèmic de caire més especialitzat, el CRM Open Day, s’esdevindrà el dia 3 de juliol. |
||||||
La recerca al Canadà Josep M. Font, enginyer industrial, exposarà la seva experiència com a investigador postdoctoral a la Universitat McGill, a Montreal, considerada una de les millors al Canadà, i explicarà el funcionament de la recerca en aquest país en la conferència «Una experiència de recerca al Canadà». L’acte, organitzat per la Societat Catalana de Tecnologia (SCT), filial de l’IEC, s’esdevindrà el 8 de maig a les 16 hores, a la sala d’actes de la Facultat de Matemàtiques i Estadística (FME) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). |
«Les sortides de la crisi des de l’esquerra» Marshall Ganz, de la Universitat Harvard, oferirà la propera conferència del cicle «La sociologia davant la crisi», organitzat per l’Associació Catalana de Sociologia. Sota el títol «Les sortides de la crisi des de l’esquerra», l’acte se celebrarà el proper 12 de maig a les set del vespre a l’IEC. L’Associació Catalana de Sociologia (ACS) enceta el proper 20 de maig el cicle de conferències «Democratitzacions» amb la conferència «Imaginant utopies reals», a càrrec d’Erik Olin Wright, de la Universitat de Wisconsin a Madison. Amb aquest cicle, la filial de l’IEC obre un fòrum de debat sobre els diferents processos de democratització que es duen a terme a l’esfera pública i privada. Les conferències se celebraran a l’auditori del Centre d’Estudis i Recursos Culturals. Pati Manning (carrer de Montalegre, 7, de Barcelona). |
