L'escriptora llegint un discurs l'11 de setembre de 1980 i amb Teresa Pàmies el 1993	Arxiu Família Anglada

Maria Àngels Anglada, nascuda a Vic el 1930, va morir als seixanta-nou anys a Figueres, precisament en la jornada més literària de totes, la de Sant Jordi. Ella, que havia viscut sempre entre lletres. Havia cultivat nombrosos gèneres literaris, des de la narrativa a la crítica literària, passant per l’assaig i les traduccions, però per sobre de tot es considerava poeta. Ella mateixa s’atribuïa la definició d’«una poeta que escriu novel·les». Però en paraules del president de la Secció Filològica de l’IEC, Joan Martí i Castell, «és, en realitat, una definició insuficient, perquè el seu tarannà poètic es reflectia no solament en la novel·la, sinó en tota l’obra narrativa i, fins i tot, en les tasques científiques». I en aquest sentit, afegeix que «la música li fou vital, perquè música és també el vers».

Fou la música, com apunta el president de la Secció Filològica, un dels eixos fonamentals de la seva obra, així com la llengua, el paisatge, el compromís i l’art. Tots aquests elements es retroben en obres com Les Closes (1979), Viola d’amore (1983) o Columnes d’hores (1990). Aquest darrer recull poètic inclou «Els aiguamolls», dedicat al Grup de Defensa dels Aiguamolls de l’Empordà, que es va convertir en un autèntic himne per a la defensa dels aiguamolls. I és que Maria Àngels Anglada sabia fer seva la causa de la gent. Com recorda Martí i Castell, s’interessava per tot i li agradava parlar de tot. «Fou una enemiga implacable de la injustícia i de l’opressió. La fràgil aparença física i l’amabilitat i finesa en el tracte no ofegaven una fermesa sorprenent en contra de la irracionalitat, de la violència i de l’estupidesa», afirma. Segons la directora de la càtedra M. Àngels Anglada i membre de l’IEC, Mariàngela Vilallonga, «era una gran coneixedora de la cultura, però no era elitista, sinó una autora molt popular».

El rebuig de l’escriptora per la violència es reflecteix en la novel·la El violí d’Auschwitz (1994), que relata la història d’un lutier jueu que sobreviu al camp de concentració i gràcies a la qual l’autora va rebre la consagració entre el gran públic. «Només des d’El Violí d’Auschwitz parlen de mi, però no és que em marginessin, se’n descuidaven», deia l’autora irònicament. «La seva obra no ha tingut el reconeixement merescut, potser pel fet de no pertànyer a la metròpoli i perquè, pel seu tarannà, no va ser freqüentadora dels cercles literaris», afirma Joan Martí i Castell. No obstant això, va rebre premis importants, com la Lletra d’Or, el Premi Nacional de la Crítica, el Prudenci Bertrana, l’Octavi Pellissa o el Josep Pla.

La veu d’Anglada en una mostra

L'exposició inclou documents i objectes de l'autora	IEC

Deu anys després de la seva mort, torna la veu de l’escriptora amb l’exposició «Maria Àngels Anglada 1930/1999. Vida i obra», organitzada per la Universitat de Girona, la Diputació de Girona, la Càtedra M. Àngels Anglada i l’IEC, i comissariada per Lluís Rius i Mariàngela Vilallonga. Segons la directora de la càtedra, en aquesta mostra «hem volgut que parli M. Àngels Anglada, perquè ella mateixa ja va expressar el que volia dir».

L’exposició reprodueix cronològicament els moments clau i la vida de l’escriptora, i ho il·lustra a través de textos, fotografies i d’un audiovisual en què es mostren entrevistes d’Anglada a la televisió i a la ràdio. A més, s’hi poden trobar documents i objectes personals de l’autora, com ara versos de quan era petita, correspondència que va mantenir amb autors com Salvador Espriu i Pere Calders, documents que va utilitzar per a escriure Les Closes i El violí d’Auschwitz i records dels seus viatges.

«Maria Àngels Anglada 1930/1999. Vida i obra» s’ha pogut veure a l’IEC del 2 al 29 d’abril i es traslladarà el mes de maig a la Casa de Cultura de Girona, el mes d’octubre a Vic i el novembre a Figueres. Un cop acabat l’itinerari, el material de la mostra serà lliurat a la Universitat de Girona. De fet, aquesta exposició és la versió física de la mostra virtual «Quadern d’Anglada», que es pot consultar al següent enllaç: http://www.lluisrius.cat/anglada.

	Cantata infantil ' Les veus misterioses'	IEC

A més de l’exposició, l’IEC va organitzar el passat 16 d’abril una taula rodona sobre la vinculació d’Anglada amb l’Institut en què van participar Joan A. Argenter, Mariàngela Vilallonga, Joan Martí i Castell i Carles Miralles, membres de la Secció Filològica. I el mateix dia de Sant Jordi, coincidint amb el desè aniversari de la seva mort, l’Institut li va retre homenatge amb la cantata infantil Les veus misterioses, amb text de l’escriptora, música de Josep Baucells i direcció de Santi Escura. La interpretació va anar a càrrec del cor infantil i grup orquestral Versatile 09 del Casino Menestral Figuerenc.

«La llengua està necessitada de l’amor dels qui la consumeixen, la parlen, l’escriuen i, fins i tot, dels qui la normativitzen», apunta el poeta i amic de l’escriptora Carles Miralles. «Sens dubte, Maria Àngels Anglada sentia aquest amor.»