|
Opinió |
||||||
De Kioto a Copenhaguen. Evolució i possible futur de la política climàtica internacional; per Joan David Tàbara Recull d’entrevistes
Joan David Tàbara, soci de l'Associació Catalana de Sociologia, filial de l'IEC, i investigador de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona
El proper desembre se celebrarà a la ciutat danesa de Copenhaguen la quinzena reunió de la Conferència de les Parts del Convenció de les Nacions Unides del Canvi Climàtic (COP15). Aquesta reunió serà precedida per una altra gran trobada a la mateixa ciutat, aquest mes de març, a fi d’avaluar l’estat de la qüestió, en l’àmbit internacional de la recerca políticament rellevant en matèria climàtica. La importància de les dues reunions només es pot subratllar, ja que s’espera que en surtin les principals orientacions i acords que han de guiar la política climàtica en les properes dècades. Com és sabut, la política internacional es fa a partir de llargs processos de negociació que normalment s’originen a partir de principis o convencions generals, la subscripció als quals és, en primer lloc, sovint de caràcter voluntari, però que de manera progressiva s’hi van afegint nous actors i compromisos. En el cas del clima, la COP3 celebrada el desembre del 1997 al Japó, va marcar el començament dels compromisos vinculants internacionals de reducció de gasos d’efecte hivernacle (GEH). En concret, l’objectiu acordat fou reduir el 5,2 % de les emissions globals durant el període 2008-2012 en relació amb les emissions del 1990. Com a requisit es demanava que fos signat almenys per cinquanta-cinc països i responsables, almenys, del 55 % de les emissions globals en aquell moment. Aquest acord, conegut com el Protocol de Kyoto, entrà en vigor el 16 de febrer de 2005 i establí tres mecanismes de flexibilitat per a facilitar-ne el compliment que permetien compensar emissions domèstiques mitjançant la inversió en tecnologies o la compra i el comerç d’emissions segrestades en altres països. La gran aportació de Kyoto és haver engegat tot aquest procés, encara que en el debat internacional se’n destaquen les limitacions següents:
Per tant, ara cal veure de què pot dependre la possible evolució de la política climàtica internacional. Entre els diferents factors, en podem destacar els següents:
A partir d’aquí, els possibles desenvolupaments futurs de la política climàtica a partir de Copenhaguen podrien ser els següents:
 Toponímia recreativa. Una visió diferent dels noms de lloc de Catalunya Assumpta Lleonart, responsable de Formació de l'Institut Cartogràfic de Catalunya
Els noms de lloc poden ser estudiats des de perspectives molt diferents, des de punts de vista erudits fins a aspectes més informals i, fins i tot, lúdics. Abans de ser elements cartogràfics o rètols de senyalització viària, els topònims són un element de la comunicació imprescindible per a orientar-nos i per a indicar localitzacions. Ens hi referim quotidianament: on vivim, per on ens movem, el que mengem, la roba que portem, les notícies, el llibre que estem llegint. També constitueixen una font d’informació lingüística, així com informació sobre l’entorn, els llocs i els esdeveniments passats, i, a més a més, formen part del patrimoni cultural i són un element molt sensible d’identificació i d’afirmació col·lectiva. L’ús generalitzat dels topònims fa que puguin despertar curiositat i interès en sectors no necessàriament especialitzats. L’aproximació recreativa als noms de lloc pretén atraure l’atenció sobre aspectes més informals (alguns propers a l’anècdota), però que poden contribuir a acostar i divulgar la toponímia per a un públic com més ampli millor i, a través d’aquesta, fomentar l’interès pel coneixement de l’entorn. Amb aquest objectiu, en aquesta conferència es proposen alguns dels aspectes dels noms de lloc que es poden considerar recreatius i s’il·lustren amb exemples del món i, sobretot, de Catalunya: les característiques dels topònims que poden resultar singulars o suggeridores, en relació amb l’estructura, amb la forma i amb el contingut. També es mostren altres àmbits en què es poden trobar noms de lloc, com ara noms de persona, noms comuns que designen objectes, menjars, etc., frases fetes i refranys geolocalitzats, i algunes dades numèriques i estadístiques curioses: els topònims més freqüents, els més llargs i els més curts.
Estudi tipològic, ecològic i funcional de les pastures de la plana de Vic L’obra Estudi tipològic, ecològic i funcional de les pastures de la plana de Vic, publicada per la Secció de Ciències Biològiques(SECCB), s’inscriu en la tradició botànica catalana, en la qual l’IEC ha col·laborat des dels inicis editant monografies, revisions i altres treballs extensos. L’edició d’aquest llibre ha estat a cura de Josep Vigo i Bonada, membre de l’Institut. M. Carme Casas i Arcarons, autora de l’obra, pren com a base d’observació alguns dels tossals que s’eleven sobre la planura de Vic, que encara conserven una bona representació de les comunitats vegetals originàries. El seu treball aporta dades topoclimàtiques i pedològiques concretes, així com l’avaluació i el seguiment de la productivitat de cada mena de pastura. L’obra constitueix un estudi aprofundit sobre la vegetació de la Plana, i hi aborda els aspectes ecològics i funcionals de les comunitats vegetals.
|
| Recull d’articles |
El 28è aniversari del 23-F, de Josep Maria Terricabras
El Periódico de Catalunya, 25 de febrer de 2009
Col·lisions, de Pere Puigdomènech
El Periódico de Catalunya, 23 de febrer de 2009
El sexisme en la política francesa, d’Antoni Serra i Ramoneda
El Periódico de Catalunya, 23 de febrer de 2009
L'escala de cargol, de Ramon Folch
El Periódico de Catalunya, 22 de febrer de 2009
Carner, poeta universal (1), de Joan Solà
Avui, 21 de febrer de 2009
Via morta, de Salvador Cardús
Avui, 20 de febrer de 2009
De campaña en provincias, de Salvador Cardús
La Vanguardia, 18 de febrer de 2009
L'enquesta com a arma política, de Josep Maria Terricabras
El Periódico de Catalunya, 18 de febrer de 2009
Un mar al firmament, de Xavier Barral
Avui, 17 de febrer de 2009
¿Quant gasta un pis?, de Ramon Folch
El Periódico de Catalunya, 17 de febrer de 2009
Sorgo, de Pere Puigdomènech
El Periódico de Catalunya, 16 de febrer de 2009
Pobres banquers penedits, d’Antoni Serra i Ramoneda
El Periódico de Catalunya, 16 de febrer de 2009
L'escala de cargol, de Ramon Folch
El Periódico de Catalunya, 15 de febrer de 2009
Contra la crisi, cultura, de Salvador Cardús
Diari de Terrassa, 14 de febrer de 2009
Tornem d’aquí cinc minuts, de Joan Solà
Avui, 14 de febrer de 2009
Consentits i porucs, de Salvador Cardús
Avui, 13 de febrer de 2009
Atac als drets democràtics, de Josep Maria Terricabras
El Periódico de Catalunya, 11 de febrer de 2009
Ferro al mar, de Pere Puigdomènech
El Periódico de Catalunya, 9 de febrer de 2009
La caiguda, una crònica anunciada, d’Antoni Serra i Ramoneda
El Periódico de Catalunya, 9 de febrer de 2009
Darwin, evolución, especies..., de Salvador Giner
La Vanguardia, 8 de febrer de 2009
L'escala de cargol, de Ramon Folch
El Periódico de Catalunya, 8 de febrer de 2009
La música i la veritat, de Salvador Cardús
Diari de Terrassa, 7 de febrer de 2009
Rèquiem per una universitat pública?, d’Abel Mariné
El Punt, 6 de febrer de 2009
Èxit perillós, de Salvador Cardús
Avui, 6 de febrer de 2009
¿A qué van a Europa?, de Salvador Cardús
La Vanguardia, 4 de febrer de 2009
És el temps de l’educació, de Josep Maria Terricabras
El Periódico de Catalunya, 4 de febrer de 2009
Sordesa, de Pere Puigdomènec
El Periódico de Catalunya, 2 de febrer de 2009
Madrid, una autonomia mal dissenyada, d’Antoni Serra i Ramoneda
El Periódico de Catalunya, 2 de febrer de 2009
Urgente: refundación de las Naciones Unidas, de Federico Mayor Zaragoza
El País, 2 de febrer de 2009
¿El temps està boig?, de Josep Enric Llebot
El Periódico de Catalunya, 2 de febrer de 2009
En la mort de Joan Bastardas, de Mariàngela Vilallonga
El Punt, 2 de febrer de 2009
L’escala de cargol, de Ramon Folch
El Periódico de Catalunya, 1 de febrer de 2009
No ens estirin els cabells, de Josep Maria Casasús
Avui, 1 de febrer de 2009
El risc de viure, de Salvador Cardús
Diari de Terrassa, 1 de febrer de 2009
Un llatinista insigne, de Joan Martí i Castell
Avui, 1 de febrer de 2009
La satisfacció del canonge, de Joan Solà
Avui, 31 de gener de 2009
Entrevista a Josep Maria Terricabras
El fracàs educatiu és el de tota la societat
Avui ( a Sabadell +), 16 de febrer de 2009
Entrevista a Xavier Barral
La gent i les empreses s’han de moure per Sant Esteve
El Periòdic d’Andorra, 16 de febrer de 2009
Entrevista a Antoni Maria Badia i Margarit
Gramàtic de combat
Presència, 13 de febrer de 2009
