|
Notícies | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Jordi Galí, Josep M. Nadal, Oriol Nel·lo i Miquela Valls, nous membres de l’IEC Es presenta a l’IEC la reedició de L’alta muntanya catalana, de Josep Vigo L’Institut celebra els dos-cents anys del naixement de Darwin Es presenten dues novel·les inèdites i inacabades de Calders Jordi Galí, Josep M. Nadal, Oriol Nel·lo i Miquela Valls, nous membres de l’IEC El Ple de l’Institut d’Estudis Catalans va aprovar el dia 23 de febrer el nomenament de quatre nous membres de l’acadèmia de les ciències i les humanitats dels territoris de parla catalana. D’una part, s’incorporen a la Secció de Filosofia i Ciències Socials (SFCS) l’economista Jordi Galí i el geògraf Oriol Nel·lo, com a membres numeraris, i Miquela Valls, com a membre corresponent. De l’altra, l’historiador de la llengua Josep M. Nadal esdevé membre numerari de la Secció Filològica (SF). Els membres numeraris són aquells que, elegits pel Ple, tenen tots els drets i les obligacions que preveuen els Estatuts de l’IEC, mentre que els membres corresponents col·laboren en les tasques científiques de l’Institut i no participen en els òrgans de govern. Els nous membres
Jordi Galí (Barcelona, 1961) és director i investigador sènior del Centre de Recerca en Economia Internacional (CREI) i catedràtic del Departament d’Economia i Empresa de la Universitat Pompeu Fabra. Especialista i autoritat internacional en teoria macroeconòmica i economia monetària, va iniciar els seus estudis d’economia a ESADE, a Barcelona, on l’any 1985 va completar la seva llicenciatura en ciències empresarials i el màster en gestió internacional. El 1989 va obtenir el doctorat en economia per l’Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT). El 2008 publica el llibre Monetary Policy, Inflation and the Business Cycle. An Introduction to the New Keynesian Framework, treball pel qual va ser guardonat, l’any passat, amb el VII Premi Societat Catalana d’Economia.
Josep M. Nadal (Girona, 1949) és doctor en filologia romànica per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i catedràtic de Filologia Catalana de la mateixa universitat. Ha exercit diversos càrrecs de responsabilitat en la direcció de la vida universitària a la UAB i a la Universitat de Girona (UdG). Nadal és considerat, avui, un dels historiadors de la llengua més rellevants, terreny en el qual ha creat escola a partir d’una visió general teòrica sobre els elements principals socials, culturals, econòmics, polítics, geogràfics, que condicionen la història lingüística de qualsevol territori. Entre les seves obres, destaquen Història de la llengua catalana. Vol. I. Dels inicis al segle XV, amb Modest Prats (1982); Història de la llengua catalana, Vol. II. Segle XV, també amb Modest Prats (1996) i La llengua sobre el paper (2005).
Oriol Nel·lo (Barcelona, 1957) és doctor en geografia per la Universitat Autònoma de Barcelona i màster en afers internacionals per la Universitat John Hopkins. S’ha especialitzat en organització i ordenació del territori i ha compaginat el desenvolupament de la carrera docent i investigadora a Catalunya i a l’estranger amb la geografia aplicada, que l’ha portat a intervenir en l’impuls, l’elaboració i la gestió de legislació, normativa i planificació territorial des de diverses responsabilitats a l’Administració pública. Des del 2003 és secretari per a la Planificació Territorial del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. Miquela Valls (Perpinyà, 1945) és llicenciada en lletres per la Universitat de Montpeller i professora agregada de lletres modernes des del 1967. Va ser professora d’institut a Rouvroy (Pas-de-Calais) i a Portvendres on, durant els anys setanta, va ser una de les primeres professores que va ensenyar català en els col·legis i liceus. Del 1985 al 2005 va ser professora al Departament de Català de l’Institut Francocatalà Transfronterer de la Universitat de Perpinyà. Actualment és presidenta de l’associació APLEC, Associació per a l’Ensenyament del Català (promotora d’intercanvis escolars, d’intervencions de català a les escoles primàries, de lectorats als col·legis, d’edició per al jovent, de producció de material didàctic, d’accions de formació…) i de Terra Nostra (revista escolar i casa d’edició nord-catalana).
Es presenta a l’IEC la reedició de L’alta muntanya catalana, de Josep Vigo
L’alta muntanya catalana. Flora i vegetació, del biòleg i president de la Secció de Ciències Biològiques (SECCB) de l’IEC, Josep Vigo, és considerat un dels llibres de referència per a conèixer el medi natural dels Pirineus catalans. Més de trenta anys després de la primera edició, l’IEC i el Centre Excursionista de Catalunya (CEC) han reeditat aquesta obra —que portava anys exhaurida— en una segona edició actualitzada i millorada. La finalitat del llibre és descobrir la riquesa de la vegetació i la flora dels Pirineus, però també fer un toc d’atenció a la necessitat de preservar aquest patrimoni. Perquè, tal com diu l’autor al pròleg, «totes les coses s’estimen més com més s’entenen».
L’obra es divideix en tres grans blocs. El primer introdueix el lector en les generalitats sobre els Pirineus, és a dir, el paisatge, les grans unitats geobotàniques, els estatges de vegetació, l’alta muntanya, la flora i les comunitats vegetals; el segon se centra en els elements del paisatge dels Pirineus, amb informació detallada sobre la vegetació de cada estatge i il·lustrada amb dibuixos i fotografies; i l’últim recull les consideracions de l’autor sobre el futur de la flora i la vegetació pirinenques. La presentació de L’alta muntanya catalana. Flora i vegetació es va fer a l’IEC el passat 19 de febrer i va ser a càrrec de Josep M. Panareda, membre de l’Institut i soci del CEC. Panareda va destacar el valor i utilitat d’aquest llibre que «diu les coses justes, fet que demostra que l’autor coneix molt bé la flora i la vegetació del Pirineu». A l’acte de presentació de l’obra, que va aplegar prop d’un centenar de persones, hi varen participar el president de l’IEC, Salvador Giner, i el del Centre Excursionista de Catalunya, Manuel Puente.
El 12 de febrer s’han complert dos-cents anys del naixement de Charles Darwin i l’acadèmia catalana s’ha afegit a la celebració amb una jornada de portes obertes per als estudiants i diverses conferències. Durant la jornada, el president de l’IEC, Salvador Giner, va rebre l’alumnat de batxillerat i, tot seguit, el secretari científic de l’Institut, Ricard Guerrero els va oferir la conferència «Darwin i l’evolució en el segle XXI». Així mateix, la directora del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, Anna Omedes, va explicar als joves l’«Evolució del sexe i la família», mentre que la professora de genètica de la Universitat de les Illes Balears, Misericòrdia Ramon, els va oferir la conferència titulada «La teoria darwiniana de la selecció natural». El mateix dijous a la tarda, Misericòrdia Ramon va analitzar «La selecció natural, motor de l’evolució» en el marc del cicle «Conferències magistrals del curs 2008-2009: ciència per a la ciutadania», enguany dedicades a la figura i l’obra de Darwin. La professora de genètica va engegar la conferència assegurant que «la selecció és difícil de demostrar encara que tots estem segurs que és un dels motors de l’evolució» i va remarcar que selecció i evolució no són el mateix. Durant l’acte va fer un repàs de la visió de l’evolució al llarg de la història i va recordar les diferents teories —com la de Lamarck i Malthus— que van influir en Darwin. En referència a l’escàndol que en el seu moment va provocar la teoria evolucionista en la societat victoriana i l’Església de l’època, Ramon va destacar el fet que l’Església anglicana hagi demanat perdó a Darwin. Altres activitats A la seu de l’IEC, Jaume Baguñà, del Departament de Genètica de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, va dictar la conferència «Com gens tan conservats donen morfologies tan diverses? L’evolució darwiniana a la llum de la genètica del desenvolupament», en un acte organitzat per la Societat Catalana de Biologia (SCB), filial de l’IEC. Així mateix, el 20 de febrer es va inaugurar l’exposició «Darwin. El seu temps, la seua obra i la seua influència» al Palau de Cerveró de València. La mostra és el resultat del projecte de recerca Darwin2009.cat de l’IEC, coordinat pel membre de la Secció de Ciències Biològiques (SCCEB) Juli Peretó, amb la col·laboració de la Càtedra de Divulgació de la Ciència de la Universitat de València i el patrocini de la FECYT i de la CAM. Es podrà veure a València fins al 15 de setembre, arribarà a la seu de l’IEC la propera tardor i també es pot visitar virtualment a través del portal www.darwin2009.cat.
El sistema mèdic d’una societat africana. Els evuzok del Camerun és obra de Lluís Mallart Guimerà, antropòleg que marxà a Camerun l’any 1961 en qualitat de missioner i romangué entre la tribu evuzok fins el 1968. L’obra constitueix un paradigma d’anàlisi sociocultural de la concepció que els habitants d’aquesta tribu tenen d’ells mateixos i de la seva relació amb la natura, la seva concepció del cos humà, la malaltia, el coneixement i les pràctiques medicinals. És l’estudi d’un coneixement i una praxi culturals, però també una contribució primordial a la documentació d’un saber ancestral sobre les virtuts dels recursos naturals al voltant dels evuzok, d’un saber acumulat i transmès durant generacions i de la seva codificació en un llenguatge creat, transmès i mantingut també durant generacions. «No s’ha produït mai un llibre d’aquesta envergadura en català» i «crec que és una de les peces clau de la cultura d’aquest segle». Així és com Josep M. Comelles, professor d’antropologia de la Universitat Rovira Virgili, va introduir l’obra de Mallart, publicada per la Càtedra UNESCO de Llengües i Educació de l’IEC, en l’acte de presentació que es va celebrar el 25 de febrer a la Residència d’Investigadors. La presentació va comptar amb les intervencions de Salvador Giner, president de l’Institut; Lluís Calvo, director cientificocultural de la Residència d’Investigadors, i el mateix autor. Bloc per al diàleg intercultural
Podrien haver acabat al prestatge d’una biblioteca però no ha estat així. Sense anar tan lluny i La marxa cap al mar, dues novel·les inèdites i inacabades de Pere Calders, han vist la llum gràcies a un projecte de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC i el Departament de Filologia Catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona, encapçalat pel membre de l’Institut Jordi Castellanos. Calders va escriure La marxa cap al mar a principis dels anys seixanta, durant el seu exili a Mèxic, i hi retrata els problemes socials i polítics produïts pel xoc de dues cultures, quan els conquistadors de Mèxic intenten canviar la dieta dels indígenes. A Sense anar tan lluny reflexiona sobre el temps i parla de la identitat individual i col·lectiva dels catalans. «Són novel·les que comencen molt bé. Calders dibuixa uns personatges magnífics, però de sobte queden tallades. Quan comença el conflicte ens deixa penjats», lamenta Jordi Castellanos. «D’aquí que s’hagin publicat en edició crítica.» La revista Els marges ha publicat en el número de tardor L’amor de Joan, una altra novel·la inèdita i inacabada de joventut, en què l’escriptor idealitza, caricaturitza i destrueix l’amor; i recentment, Edicions 62 ha editat La ciutat cansada, una altra obra inèdita caldersiana. «Aquestes quatre novel·les inèdites ens ajuden a configurar el perfil de l’escriptor; formen un dibuix inacabat d’un Calders que hauria pogut ser el Calders novel·lista», explica el professor Castellanos, en referència a la fama de contista de l’autor. Segons el membre de l’IEC, en una de les cartes conservades de Calders, l’escriptor explicava al seu pare el procés de canvi que estava patint la seva escriptura i els camins insospitats que estava prenent, i aquest podria ser un dels motius pels quals podria haver decidit deixar inacabades les novel·les. El projecte de recerca es completa amb la web «Imatges i paraules de Pere Calders: una invasió subtil», que inclou el llegat que l’escriptor va deixar a la UAB i aviat s’editarà la correspondència que Calders va mantenir amb el seu pare. L’acte de presentació de Sense anar tan lluny i La marxa cap al mar va tenir lloc a l’IEC el 4 de febrer.
El passat 31 de gener va morir el membre de la Secció Filològica (SF) de l’IEC Joan Bastardas (Barcelona 1919-2009), que el 4 de febrer hauria complert noranta anys. Bastardas era membre de l’IEC des del 1972, va ser vicepresident de l’Institut del 1983 al 1986, membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres, Creu de Sant Jordi (1991) i professor i catedràtic de Filologia Llatina Medieval de la Universitat de Barcelona (UB). Era fill d’Albert Bastardas Sampere, que va ser primer alcalde republicà de Barcelona. A més, va ser director del Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae (1960-1985) i va publicar, entre d’altres, les obres Particularidades sintácticas del latín medieval (cartularios españoles de los siglos viii al xii), el 1953; La llengua catalana mil anys enrere (1995), l’assaig Diàlegs sobre la meravellosa història dels nostres mots (1996), Els camins del mar i altres estudis de llengua i literatura catalanes (1998) i col·laborà en l’Enciclopèdia Lingüística Hispànica. El 1984 edità els Usatges de Barcelona. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
