Es presenta La tribu valenciana, una reflexió sobre la desestructuració de la comunitat lingüística valenciana

L’Institut commemora els quaranta anys de la Universitat Catalana d’Estiu amb una exposició

La SCATERM presenta el programa Terminus

El nou membre de l’IEC Joaquim Arnau analitza els reptes de l’escola en el seu discurs de recepció

Debat sobre la situació sociolingüística de Castelló

El president de la Reial Acadèmia de la Llengua Basca visita l’Institut

El conseller Nadal presenta la biografia de Josep Danés a l’IEC

En breu

Properes cites

Es presenta La tribu valenciana, una reflexió sobre la desestructuració de la comunitat lingüística valenciana

	Miquel Àngel Pradilla i Isidor Marí	IEC

L’obra La tribu valenciana. Reflexions sobre la desestructuració de la comunitat lingüística és un recull d’articles del membre de l’IEC Miquel Àngel Pradilla sobre les dinàmiques comunicatives al País Valencià. La seva anàlisi parteix de dos grans vèrtex: d’una banda, la planificació lingüística del corpus (codifi­cació i estandardització), i de l’altra, la planificació de l’esta­tus (matriu legal i valorativa; vitalitat i ús de la llengua).

La unió d’aquestes dues perspectives d’anàlisi planteja de manera descarnada les conseqüències dramàtiques d’un procés d’individuació que retroalimenta la minorització creixent de la varietat valenciana en el seu territori històric. Segons Pradilla, «des del 1995 s’ha accelerat el procés de substitució lingüística al País Valencià i la llengua presenta actualment una profunda involució». Entre d’altres motius, hi subratlla el canvi de signe polític però també tot un seguit de variables com ara el canvi de model econòmic o les noves migracions.

«La situació actual és veritablement crítica», assegura Pradilla, qui també veu un futur força negre per a la llengua al País Valencià. «La llengua s’ha perdut com a patrimoni. Encara hi ha una comunitat lingüística valencianòfona que podria liderar un canvi de signe, però haurien de canviar moltes coses.»

Miquel Àngel Pradilla Cardona (Rossell, Baix Maestrat) és professor del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili. Amb aquest nou llibre, publicat per Onada Edicions i presentat a l’IEC el passat 17 de febrer, reprèn l’anàlisi que va encetar amb la publicació d’El laberint valencià. Apunts per a una sociolingüística del conflicte.

L’Institut commemora els quaranta anys de la Universitat Catalana d’Estiu amb una exposició

La mostra al claustre de l'Institut	IEC

L’IEC s’ha sumat a la celebració del 40è aniversari de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) amb l’exposició «Universitat Catalana d’Estiu, Prada (Conflent), 1969-2008. 40 anys», que s’ha pogut veure al claustre de la planta baixa de la Casa de Convalescència del 2 al 27 de febrer. Prèviament, aquesta mostra ha passat per Vic, Prada de Conflent i Perpinyà.

L’exposició consisteix en un repàs gràfic pels quaranta anys d’història de l’UCE, que va néixer l’estiu del 1969 per promoure i fer avançar la llengua i la cultura catalanes i arran de la necessitat de la gent del Principat, de les Illes i del País Valencià de trobar un espai de llibertat durant el franquisme. La mostra recupera els moments més destacats d’aquestes quatre dècades, sense oblidar els polítics, artistes, escriptors i personatges diversos que any rere any han fet sentir la seva veu a Prada de Conflent.

Recentment, el Patronat de la Fundació Universitat Catalana d’Estiu ha nomenat l’historiador i president de la Societat Catalana d’Estudis Històrics (SCEH), Jaume Sobrequés, com a president de l’UCE, càrrec que ha ocupat aquests darrers set anys el secretari general de l’IEC, Joandomènec Ros. L’ecòleg, però, continuarà vinculat a l’equip rector com a vicepresident encarregat de la finalització del futur Centre Pau Casals a Prada de Conflent. La 41a edició de l’UCE s’esdevindrà del 16 al 25 d’agost.

La SCATERM presenta el programa Terminus

	Els assistents van poder provar l'eina	UPF

La Societat Catalana de Terminologia (SCATERM), filial de l’IEC, ha presentat Terminus, una eina de gestió terminològica integral, desenvolupada per membres de l’Institut Universitari de Lingüística Aplicada (IULA) de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). La presentació es va fer en el decurs del II Seminari de la SCATERM, celebrat el dia 19 de febrer a la UPF, i va ser a càrrec de M. Teresa Cabré, membre de l’IEC i directora del projecte, i d'Amor Montané, doctoranda de l'IULA.

En aquesta primera presentació pública del programa, es va fer l’exposició i la descripció del programa i hi va haver una part pràctica en què els assistents van poder provar i treballar amb l'eina. El disseny de Terminus permet crear un corpus textual, explorar-lo i traspassar en forma de base de dades les unitats simples i complexes considerades termes, i preveu cobrir tres tipus bàsics d’objectius, de menys a més complexos: individuals, educatius i professionals.

Terminus consta de diversos mòduls articulats que defineixen el trajecte i les etapes que se segueixen en els treballs terminològics que acaben amb la configuració d’un glossari; per exemple, els que permeten incloure arxius de text o descarregar-los d’Internet, agrupar documents en corpus, explorar corpus (amb criteris de freqüències, concordances, associacions entre formes, etc.) o crear les bases de dades terminològiques amb tots els camps associats, entre d’altres.

El nou membre de l’IEC Joaquim Arnau analitza els reptes de l’escola en el seu discurs de recepció

Joaquim Arnau

El filòsof Joaquim Arnau, que es va incorporar a la Secció de Filosofia i Ciències Socials (SFCS) el passat mes de juny, va pronunciar el seu discurs de recepció el 12 de febrer sota el títol La integració acadèmica i social dels alumnes nouvinguts a l’aula ordinària: un estudi de casos.

Durant el discurs, Arnau va analitzar els reptes de l’escola del segle XXI a través de dos casos: el d’una nena xinesa que acaba d’arribar a una escola d’una gran diversitat lingüística i el d’un professor de primer de secundària que ensenya història en una aula ordinària amb nouvinguts. Per al nou membre, és imprescindible que els professors estiguin preparats, «i per això cal formar-los, per atendre les demandes tant dels alumnes autòctons com dels nouvinguts, per treballar per una ensenyança de qualitat per a tots els alumnes».

Joaquim Arnau és especialista en psicopedagogia de llenguatge i ha centrat la seva recerca en l’àmbit dels alumnes immigrants que s’incorporen a l’escola. Nascut a Rossell, Baix Maestrat, el 1944, estudià magisteri a Castelló de la Plana i es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona. És doctor en Filosofia i Lletres (Universitat de Barcelona, any 1981) i diplomat en psicologia aplicada. És professor titular i ha estat director del Departament de Psicologia Evolutiva i de l’Educació.

Discurs de recepció:

Debat sobre la situació sociolingüística de Castelló

	JoaquimTorres, Eva Alcón i Brauli Montoya	IEC

El passat dissabte 21 de febrer es va celebrar a la Llotja del Cànem, seu de la ciutat de la Universitat Jaume I de Castelló (UJI), la jornada de presentació de la Societat Catalana de Sociolingüística (SOCS), filial de l’IEC des del 2008. Els encarregats d’inaugurar l’acte van ser Eva Alcón, de l’UJI; Joaquim Torres, president de la SOCS, i Vicent Pitarch, delegat de l’IEC a Castelló.

Durant la jornada es van pronunciar diverses conferències, col·loquis i taules rodones per tal d’analitzar i debatre la situació sociolingüística de Castelló. Ernest Querol i Albert Fabà van obrir la jornada amb «Dades sociolingüístiques més recents de la regió de Castelló» i «Política i demolingüística: una comparació entre territoris valencians i catalans», seguides d’un col·loqui moderat pel membre de l’Institut, Miquel Àngel Pradilla.

Tot seguit, hi van intervenir Enric Forner amb la conferència titulada «La transmissió del valencià a la ciutat de Castelló de la Plana» i Josep J. Conill, amb «Paradoxes i dilemes: el valencià a través de l’espill». Brauli Montoya va moderar el col·loqui posterior. La situació sociolingüística de Castelló en el context dels Països Catalans va centrar la taula rodona moderada pel director de la Càtedra UNESCO de Llengües i Educació de l’IEC, Joan A. Argenter, en què hi van participar Joaquim Torres, Miquel Àngel Pradilla, Brauli Montoya i Vicent Pitarch. 

Sobre la SOCS
La SOCS és un lloc de confluència de persones que, des de diferents disciplines, han volgut descriure i canviar la realitat social de les llengües als Països Catalans. Es va manifestar per primera vegada a la Universitat Catalana d’Estiu (Prada de Conflent) el 1973 i es va constituir el 1974 arran del VIII Congrés Mundial de Sociologia de Toronto. Des d’aleshores, ha organitzat debats i seminaris sobre tot tipus d’aspectes sociolingüístics, tant per part d’especialistes del país com d’arreu. Entre els membres fundadors hi ha Antoni Maria Badia i Margarit, Joan Fuster, Aina Moll, Vicent Pitarch, Joan Martí i Francesc Vallverdú.

El president de la Reial Acadèmia de la Llengua Basca visita l’Institut

	Salvador Giner, Joan Martí i Castell i Andrés Urrutia	IEC

El president d'Euskaltzaindia ―Reial Acadèmia de la Llengua Basca―, Andrés Urrutia, va visitar l’IEC el dia 23 de febrer i es va reunir amb el president de l’Institut, Salvador Giner, i el president de la Secció Filològica (SF), Joan Martí i Castell.

L’objectiu principal de la trobada era demanar la participació de l’acadèmia catalana en els actes commemoratius del norantè aniversari d’Euskaltzaindia, previstos per al mes de setembre, i en què participaran, a més de l’IEC, la Real Academia Española i la Real Academia Galega.

Durant la visita, Urrutia va aprofitar per intercanviar experiències sobre el funcionament administratiu de les dues acadèmies i per conèixer de primera mà l’experiència de l’Institut en l’elaboració del diccionari.

El conseller Nadal presenta la biografia de Josep Danés a l’IEC

El públic va omplir la sala de gom a gom	FGC

Josep Danés i Torras. Noucentisme i regionalisme arquitectònics, del professor d’història contemporània de la Universitat de Girona Joaquim M. Puigvert, repassa la biografia de l’arquitecte olotí Josep Danés (1891-1955). L’obra aporta els trets essencials d’una biografia personal i familiar que converteix Danés en un bon exemple de la vida i les relacions de les professions liberals entroncades amb les famílies de la burgesia catalana i amb les aspiracions de mobilitat social i de promoció professional a través de la carrera universitària.

El llibre, editat per Publicacions de l’Abadia de Montserrat, va ser presentat el 17 de febrer a l’IEC en un acte organitzat per la Societat Catalana de Geografia (SCG), filial de l’Institut, i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. A la presentació hi van intervenir Joaquim Nadal, conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat; Jeroni Moner, arquitecte; Stephen Jacobson, de la Universitat Pompeu Fabra; Raquel Lacuesta, SPAL de la Diputació de Barcelona; Francesc Nadal, president de la SCG, i l’autor de l’obra.

2009, any de l’astronomia Enguany es commemoren quatre-cents anys de les primeres observacions amb telescopi de Galileu Galilei i, per això, el 2009 ha estat declarat Any Internacional de l’Astronomia per la UNESCO. La Societat Catalana de Física (SCFIS), filial de l’IEC, s’ha sumat a la celebració amb la conferència «2009, Any Internacional de l’Astronomia: un Univers per descobrir», a càrrec de Francesca Figueras, del Departament d’Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona. L’acte, que es va celebrar el 18 de febrer, va encetar el cicle «Física Oberta», que es farà fins al 28 d’abril. Laïcitat i religió a Alacant La Delegació d’Alacant de l’IEC i el Secretariat de Promoció del Valencià de la Universitat d’Alacant han celebrat de l’11 al 25 de febrer el cicle de conferències «Laïcitat i religió a Europa - Pensar el segle XXI)», amb la participació del filòsof i director de Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), Josep Ramoneda; el teòleg Armand Puig i Tàrrech, i l’antropòloga Luisa Accati.

Fase catalana de l’Olimpíada de Física Més d’un centenar d’alumnes de l’últim curs de batxillerat van participar el passat 6 de febrer en la fase catalana de l’Olimpíada Internacional de Física 2009. Els classificats passaran a la fase espanyola que se celebrarà a Pamplona entre el 24 i el 27 d’abril. Mercè Rodoreda a Castelló Del 3 al 12 de febrer, la Delegació de Castelló de l’IEC i la Universitat Jaume I han organitzat un cicle de conferències que s’inclou dins el centenari Mercè Rodoreda. Hi han participat la professora Neus Real amb la conferència titulada «Un pont literari excepcional: Aloma»; i les escriptores Maria Barbal amb «La plaça del Diamant, un univers xifrat», i Marta Pessarrodona amb «Els contes de l’exili: Vint-i-dos contes». El cicle ha tingut la col·laboració de la Institució de les Lletres Catalanes, la Fundació Mercè Rodoreda i l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. La toponímia recreativa La Societat Catalana de Geografia (SCG), filial de l’Institut, ha abordat aspectes poc coneguts de la toponímia en la conferència «Toponímia recreativa: una visió diferent dels noms de lloc de Catalunya», a càrrec d’Assumpta Lleonart Orri, de l’Institut Cartogràfic de Catalunya. L’acte s’ha celebrat el 24 de febrer a la seu de l’IEC. Article d’Assumpta Lleonart: «Toponímia recreativa. Una visió diferent dels noms de lloc de Catalunya»