|
Notícies | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
L’Institut compareix davant de la Comissió d’Educació i Universitats del Parlament en relació amb el Projecte de llei d’educació La globalització i la comunicació intercultural, a debat Les modificacions del DIEC2 ja es poden consultar a Internet «Darwin, ara i ací. La vigència del llegat de Darwin» L’IEC compareix davant de la Comissió d’Educació i Universitats del Parlament en relació amb el Projecte de llei d’educació
El president de l’IEC, Salvador Giner, i el president de la Secció de Ciències Socials i Filosofia (SFCS), Josep González-Agàpito, van comparèixer divendres 16 de gener davant de la Comissió d’Educació i Universitats del Parlament de Catalunya en relació amb el Projecte de llei d’educació, un projecte del qual l’Institut fa «una valoració global positiva». Durant la seva intervenció, González-Agàpito va demanar responsabilitat i lleialtat a tots els sectors implicats en l’educació i va assenyalar que «la formació dels ciutadans requereix una política de futur i no de rèdits a curt termini» i que «cal treballar per a garantir unes bases sòlides que garanteixin i afermin el nostre futur», és a dir, unes «infraestructures físiques, estructures polítiques i capital humà». El president de la Secció de Ciències Socials i Filosofia també va reclamar l’atenció dels legisladors sobre la importància de la formació del professorat en l’optimització del sistema educatiu. I és que, tal com va dir, «en un món canviant com l’actual, ser professor no havia estat mai tan difícil, però tampoc tan interessant». El 23 de juliol, l’IEC ja va apel·lar al consens educatiu per a afrontar les dificultats de la cultura i la llengua catalanes mitjançant una declaració titulada Crida per un acord nacional sobre educació, en què s’apuntava que «el sistema educatiu ha d’assegurar l’accés a la llengua catalana com a factor compartit de cohesió i d’igualtat».
La globalització i la comunicació intercultural, a debat
«Com podem preservar la nostra identitat cultural davant les polítiques globals i l’impacte dels mitjans de comunicació?» Amb aquesta qüestió la professora de la Facultat de Filologia de la Universitat de Belgrad Zorica Tomic va encetar la conferència «Globalization and intercultural communication», que va tenir lloc el 15 de gener a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona organitzada per la Càtedra UNESCO de Llengües i Educació. Durant l’acte, Tomic va posar en dubte el concepte d’identitat europea: «Els elements per crear una identitat europea encara no són prou madurs. Què és això de la identitat europea? Com es fa? Es tracta d’un concepte més de la globalització». Així mateix la filòsofa sèrbia va afirmar que «la identitat cultural és el punt cardinal» i que «qui encara creu en els valors tradicionals és titllat de nacionalista». Per a la professora de teoria cultural i teoria de la comunicació, l’avantatge de viure en una comunitat petita és que «has d’obrir la ment, t’has de comunicar, per tant has d’aprendre llengües... sinó et desfàs». L’endemà, Zorica Tomic va intervenir en la reunió ordinària de la Secció Filològica (SF) de l’IEC amb la conferència «Language, alphabet and cultural identity – Serbian case». En la seva intervenció a la reunió, Tomic va exposar el conflicte causat per la convivència entre dos sistemes alfabètics a Sèrbia: el ciríl·lic i el romà; i va destacar la forta pressió de l’alfabet romà, a la publicitat, a la Xarxa... Les dues intervencions s’incloïen dins del cicle de conferències «La gestió interestatal de llengües transfrontereres» organitzat per la Càtedra UNESCO de Llengües i Educació. Segons Joan Argenter, membre de l’IEC i director de la Càtedra Unesco, l’objectiu d’aquest cicle és «veure com es gestionen les llengües que es parlen en més d’un estat, com se’n gestiona la codificació, les reformes lingüístiques que es porten a terme, etc.». Durant el cicle s’han presentat diferents models, des de grans llengües, com l’alemany o el portuguès, fins a d’altres més minoritàries com el frisó, que es parla a Holanda i a Alemanya. Zorica Tomic, a més de llicenciada en filosofia i professora de teoria cultural, és presidenta de la Comissió Nacional de Sèrbia a la UNESCO i autora de nombroses obres i articles. El passat mes d’agost va sortir publicat el seu darrer llibre, New$ Age.
Des de l’última setmana de gener, l’edició electrònica del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC2) (http://dlc.iec.cat) inclou les darreres modificacions aprovades per la Secció Filològica (SF) de l’Institut. A més, l’IEC ha publicat recentment l’obra Novetats del diccionari amb l’objectiu d’informar de les novetats i de les variacions que, tocant a les entrades i a les subentrades, incorpora la segona edició del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut (DIEC2, abril de 2007) respecte de la primera (DIEC1, 1995).
Les revistes científiques són una part fonamental de la infraestructura de la recerca i, per això, en els últims anys, s’hi ha treballat molt per garantir-ne una bona difusió, internacionalització i visibilitat. Els dies 29 i 30 de gener s’han celebrat a l’IEC les Segones Jornades Catalanes de Revistes Científiques (2JCRC) amb l’objectiu d’analitzar els principals avenços en aquest àmbit de la comunicació científica. Més informació
La Càtedra de Divulgació de la Ciència de la Universitat de València, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) i l’IEC organitzen a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània de València el cicle de conferències «Darwin, ara i ací. La vigència del llegat de Darwin», del 21 de gener al 3 de juny de 2009. Amb aquest cicle es dóna el tret de sortida a la celebració de l’Any Darwin al País Valencià. La primera sessió, titulada «Economia, gens i hominització. Una nova aproximació darwinista al nostre origen», va tenir lloc el 21 de gener i va anar a càrrec d’Arcadi Navarro, de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA). El 28 de gener, Josep Call, de l’Institut Max Planck d’Antropologia Evolutiva, del Departament de Psicologia del Desenvolupament i Comparada (Leipzig) va pronunciar la conferència «La ment del ximpanzé». Tot sobre la Sra. Darwin
Com va explicar Piqueras, Emma Wedgwood (1808-1896) era una dona interessada per la història i per la política, que havia viatjat a París, Itàlia i Suïssa, i que parlava francès, italià i alemany; unes característiques poc freqüents a l’època. Els seus dietaris, que escrivia des que tenia setze anys, són un valuós retrat de la societat intel·lectual a l’Anglaterra del segle XIX i constitueixen un registre detallat i exhaustiu de la vida de Charles Darwin. Emma va ser per a Charles una gran amiga, cuidadora i també secretària, atès que, quan ell no es trobava bé —cosa freqüent— ella era qui escrivia als amics científics del seu marit. Per a Mercè Piqueras és indubtable que, si Charles Darwin va ser un gran home, Emma va ser una gran dona.
«El Govern català no acceptarà un mal acord sobre finançament i sense Catalunya l’acord seria un fracàs.» Així ho va manifestar el conseller d’Economia, Antoni Castells, en la conferència que sota el títol «Autogovern polític i finançament» va pronunciar a l’Institut d’Estudis Catalans el 29 de gener. Per a Castells, el nou model de finançament que s’està negociant amb el Govern de l’Estat ha de suposar un «canvi real» i això no vol dir aconseguir només recursos econòmics. «Calen els recursos per a fer les polítiques que Catalunya vol i necessita. El finançament és, a més, l’indicador decisiu per a calibrar la qualitat de l’autogovern, ens diu si tenim l’autogovern que volem», va afirmar el conseller d’Economia. Castells va advocar per un gran pacte per a la solidaritat, que permeti trobar l’equilibri entre l’objectiu d’autonomia (llibertat de decidir per nosaltres mateixos) i el d’igualtat (la solidaritat necessària entre territoris). Per al conseller això només és possible si les comunitats que reben aquesta solidaritat la reconeixen i si Catalunya accepta donar-la. «El resultat ha de ser una solidaritat justa», va dir Castells. En plena negociació sobre el nou model de finançament i en espera de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, Castells va reconèixer que està en joc «la relació ferma entre l’autogovern de Catalunya i la democràcia d’Espanya», que recollia el Pacte Constitucional d’ara fa trenta anys.
La Càtedra Maria Àngels Anglada, promoguda per la Universitat de Girona i creada el 2004 amb el suport de la Diputació de Girona, organitza aquest any un conjunt d’actes per a commemorar els deu anys de la mort de l’autora d’El violí d’Auschwitz, el 23 d’abril de 1999. Per a començar, ja es pot visitar l’exposició virtual «Quadern d’Anglada», produïda per la Càtedra M. Àngels Anglada i la Institució de les Lletres Catalanes, i a partir del mes d’abril s’instal·larà a la seu de l’IEC l’exposició física«Maria Àngels Anglada, vida i obra», comissariada per la directora de la Càtedra i membre de l’IEC, Mariàngela Vilallonga, Lluís Rius i Jordi Canelles. Al mes de maig, aquesta mostra es traslladarà a la Casa de Cultura de Girona, a l’octubre a Vic i al novembre a Figueres. L’elecció d’aquestes quatre seus no ha estat casual, ja que Anglada va néixer a Vic el 9 de març de 1930; va ser membre de la Secció Filològica (SF) de l’Institut des del 1991; va viure i va morir a Figueres, i l’any 2004 la Universitat de Girona va crear la Càtedra que porta el seu nom per a conservar la memòria de l’escriptora i estudiar i divulgar la seva obra. A més de les exposicions, en cadascuna de les localitats es faran visites guiades, taules rodones, actes d’homenatge, lectures de poemes, conferències, recitals i presentacions. Diversos membres de l’IEC participaran activament en aquestes activitats. Entre d’altres, el president de la SF, Joan Martí i Castell; els filòlegs Joan Argenter i Carles Miralles, així com els escriptors Jaume Cabré, Rosa Font i Antoni Puigvert; els estudiosos Dolors Condom, Sam Abrams i Anna Velaz; i els artistes Cristina Cervià, Helena Martinell, Nicole Fons i Josep Tero.
El president de la Societat Catalana d’Estudis Històrics (SCEH), Jaume Sobrequés, és el nou rector de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE), en substitució de l’ecòleg i secretari general de l’IEC, Joandomènec Ros, que ja va anunciar que deixava el càrrec al final de la 40a edició. Ros, que ha dirigit l’UCE durant set edicions, continuarà vinculat a l’equip rector com a vicepresident encarregat de la finalització del futur Centre Pau Casals a Prada de Conflent. La 41a edició de l’UCE tindrà lloc del 16 al 25 d’agost a Prada de Conflent. Sobrequés (Girona, 1943) és catedràtic d’Història de Catalunya a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i ha estat director del Museu d’Història de Catalunya durant vuit anys. A més, ha estat senador (1977-1982) i diputat al Parlament de Catalunya (1988-1995) pel PSC. Va ser membre de la Comissió dels Vint que va redactar l’Estatut del 1979 i ha estat vicepresident i membre de la Junta Directiva del FC Barcelona (1993-2000). És autor de nombrosos llibres d’història entre, els quals hi ha La Guerra Civil catalana del segle XV: estudis sobre la crisi social i econòmica de la Baixa Edat Mitjana (1973), L’Onze de Setembre i Catalunya (1976), Catalunya i l’Estatut d’Autonomia (1976), El Pactisme a Catalunya: una praxi política en la història del país (1982), La fi del silenci: la recuperació de la Generalitat i el retorn de Tarradellas (2002), Història de Catalunya (2007) i La Generalitat a l’exili (2008). |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
