Activitats |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
La SCE ret un homenatge pòstum a Artur Saurí La SCE ret un homenatge pòstum a Artur Saurí
El 22 de gener es va celebrar a l’IEC un acte en memòria d’Artur Saurí del Río, que va morir el passat 22 de juliol. Saurí havia estat vicepresident de la Societat Catalana d’Economia (SCE), filial de l’IEC, i degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya; director del Servei d’Estudis i assessor econòmic de Banca Catalana, i professor del Departament d’Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Durant l’acte, organitzat per la SCE amb la col·laboració del Col·legi d’Economistes, es va valorar la trajectòria personal, professional i acadèmica d’Artur Saurí. Pere Puig, president de la SCE; Francesc Cabana, col·legiat d’honor del Col·legi d’Economistes de Catalunya; Ferran Sicart, director general de Política Financera de la Generalitat de Catalunya; Eduard Arruga, en nom de Joan B. Casas, degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, i Antoni Castells, conseller d’Economia, van fer un reconeixement personal i de país a Artur Saurí per les aportacions del seu llegat, i van afegir que és «un exemple de rigor, seriositat i voluntat d’excel·lència, comptant sempre amb tothom».
Abel Mariné, membre de l’IEC i del Departament de Nutrició i Bromatologia de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona (UB), és expert en una qüestió que preocupa especialment la societat: la seguretat alimentària. Per a analitzar els fets i mites al voltant de la qualitat i seguretat dels aliments, el control d’aquests, quins són els problemes reals i la percepció social d’aquestes qüestions, el passat 26 de gener Mariné va pronunciar la conferència «Són segurs els aliments que mengem?». Durant l’acte va assegurar que «mai els nostres aliments no han estat tan segurs com ara», però va recordar alguns casos recents que han fet saltar l’alarma social, com ara la contaminació amb melamina de les llets produïdes a la Xina o la ja coneguda crisi de les «vaques boges», que va marcar un abans i un després en la qüestió de la seguretat alimentària i va posar sobre la taula un problema que la globalització fa que tingui abast mundial. Mariné va ser president de l’Associació Catalana de Ciències de l’Alimentació (ACCA), filial de l’IEC, del 1984 al 1989 i és autor o coautor d’uns dos-cents treballs d’investigació sobre ciències dels aliments i nutrició. El 2001 va rebre la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya.
Experts del camp de la literatura, la biologia, l’economia, la física i la medicina han passat aquest mes de gener per l’Octubre Centre de Cultura Contemporània de València (OCCC) per explicar i debatre els treballs guardonats amb els premis Nobel en la celebració de la desena edició del cicle «Els premis Nobel de l’any 2008». El 15 de gener, la professora de literatura francesa de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, Alícia Piquer, va encetar el cicle de conferències amb «Le Clézio: un rodamón de l’escriptura», sobre el Premi Nobel de Literatura concedit a Jean-Marie Gustave Le Clézio. L’investigador del Centre Superior d’Investigació en Salut Pública, de la Generalitat Valenciana, i professor associat del Departament d’Ecologia i Microbiologia de la Universitat de València, F. Xavier López, va explicar els motius pels quals Harald zur Hausen, Françoise Barré-Sinoussi i Luc Montagnier han estat guardonats amb el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina. Mentre que l’anàlisi dels patrons comercials i la localització de l’activitat econòmica, pel qual Paul Krugman va ser guardonat amb el Premi Nobel d’Economia, va centrar la intervenció de Josep M. Sayeras, professor titular del Departament d’Economia d’ESADE. Ernest Giralt, director del Programa de Química i Farmacologia Molecular de l’Institut de Recerca Biomèdica, va explicar els avenços que comporta, en el camp de la biomedicina, el descobriment de la proteïna fluorescent verda per part d’Osamu Shimomura, Martin Chalfie i Roger Y. Tsien, guardonats amb el Premi Nobel de Química. I amb la conferència «Simetries subtilment trencades», el professor titular del Departament d’Estructura i Constituents de la Matèria de la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona, Joan Soto, va tancar el cicle, el 29 de gener, amb un debat sobre el Premi Nobel de Física, atorgat al científic nord-americà Yoichiro Nambu i als japonesos Makoto Kobayashi i Toshihide Maskawa pel seu descobriment de l’asimetria de l’Univers. El cicle ha estat organitzat per Acció Cultural del País Valencià (ACPV), la Càtedra de Divulgació de la Ciència de la Universitat de València i l’IEC.
Gaspar Torrente, un dels grans desconeguts de la història de Catalunya i Aragó
El passat 22 de gener es va presentar a l’IEC el llibre Gaspar Torrente: Estat Català – Estado Aragonés, escrit per Joaquim Montclús i Enric Julià i editat per Duxelm. Es tracta d’una acurada biografia que reivindica el compromís cívic i patriòtic d’un dels grans desconeguts de la història de Catalunya i Aragó: Gaspar Torrente. A l’acte hi van participar Salvador Giner i Salvador Alegret, president i vicepresident de l’IEC, respectivament, els autors i l’editor del llibre. Torrente va participar en les principals campanyes autonòmiques i de reivindicació nacional aragonesa de la primera meitat del segle XX, advocant sempre per l’entesa fraternal dels pobles aragonès i català. Des de molt jove, va ser militant del federalisme republicà i seguidor aferrissat de Francesc Macià. D’una banda, era un aragonesista qualificat sovint de radical, i de l’altra, un nacionalista català convençut, motiu pel qual va ser acusat d’agent del separatisme català dins l’Aragó.
A la darreria de la Guerra Civil fou nomenat comissari municipal al poble d’Oliana, i va ser represaliat pels franquistes després de la desfeta republicana. En aquest llibre es recull, com a novetat, l’activitat política de Gaspar Torrente desplegada a Catalunya i que fins ara no es coneixia, ja que l’arxiu personal de Torrente fou destruït pels seus familiars en acabar la guerra per por a represàlies polítiques. Súria homenatja el científic Salvador Reguant
L’acte d’homenatge al científic i intel·lectual surienc Salvador Reguant, membre de la Secció de Ciències i Tecnologia (SECCT) de l’IEC, es va celebrar el passat 18 de gener en el marc de les festes de Sant Sebastià de Súria. A la jornada hi van participar el conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, i David Serrat, president de la SECCT, que va glossar la figura de l’homenatjat. Després de l’acte, que es va celebrar a l’església del Roser de Súria, es va inaugurar l’exposició «Salvador Reguant, 80 anys de mestratge» a l’espai Cal Balaguer del Porxo del Poble Vell, que fa un recorregut per la trajectòria humana i intel·lectual del teòleg. Salvador Reguant va néixer a Súria el 24 de desembre de 1928; és catedràtic emèrit d’Estratigrafia i Geologia Històrica de la Universitat de Barcelona i forma part de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Catalunya. El 1953 va ser ordenat sacerdot a Ripoll i el 1969 va entrar com a professor a la Universitat de Barcelona, on va ser degà de la Facultat de Geologia (1978-1984). A més, ha publicat diversos llibre de teologia en què reflexiona sobre la manera d’entendre el cristianisme avui.
Badalona va ser la ciutat d’adopció del gramàtic català Pompeu Fabra. Hi va viure des del 1912 fins a l’exili el 1939, els anys més fructífers de la seva vida intel·lectual, en què va publicar, entre d’altres, la Gramàtica catalana (1918), les Converses filològiques (1924) i el Diccionari general de la llengua catalana (1932). Fabra es va integrar plenament a la ciutat: anava al Club Natació Badalona, jugava a cartes al Casino i, fins i tot, va incorporar al Diccionari paraules genuïnament badalonines. Arran dels viatges continuats en tramvia cap a Barcelona, es va constituir l’anomenada càtedra del tramvia: una munió de passatgers agafaven el mateix comboi que el gramàtic per a poder escoltar les seves explicacions. Sobre la vinculació del gramàtic amb aquesta ciutat del Barcelonès en van parlar, el 26 de gener, Jordi Monés i Pujol-Busquets, Valentí Soler i Joan Soler i Amigó en una taula rodona titulada «Pompeu Fabra i Badalona» i que es va celebrar a l’Espai Betúlia de Badalona. La taula rodona és l’última de les activitats complementàries de l’exposició «L’Institut d’Estudis Catalans 1907-2007. Un segle de cultura i ciència als Països Catalans», que es pot visitar a l’Espai Betúlia fins al 14 de febrer. La primera va ser la conferència que va oferir el president de la Secció Filològica (SF), Joan Martí i Castell, el 20 de gener amb el títol «Les llengües minoritzades en el procés de mundialització», dirigida als estudiants de batxillerat. El 22 de gener va ser el torn del secretari general de l’lnstitut, Joandomènec Ros, que es va dirigir als alumnes de batxillerat amb la xerrada «Una aventura no totalment imprevisible, rarament gratuïta i amb una positiva qualitat d’addicció».
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
    |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
