El Butlletí de l'IEC

La societat ens ho retrauria; per Antoni Giró

La celebració de l'Any Jaume I a l'Institut d'Estudis Catalans; per Maria Teresa Ferrer i Mallol

Maltractament infantil i adolescent; per Enric Corominas

L’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) se’ns presenta com una oportunitat única de transformació de la universitat; una oportunitat que no podem deixar escapar. És l’oportunitat de poder canviar la metodologia i l’activitat docent, per adequar-la a les exigències de la societat i per poder-ne equiparar els resultats obtinguts als de la resta d’institucions d’educació superior dels quaranta-sis països que, juntament amb el nostre, aposten per la vertebració de l’EEES.

Un espai europeu que aposta per l’establiment d’una estructura d’estudis de grau, màster i doctorat, equiparable i comparable; que potencia l’autonomia universitària i el treball col·laboratiu; que impulsa el treball en xarxa, la mobilitat, la interrelació i la creixent internacionalització de les nostres institucions acadèmiques. Tot plegat, mitjançant l’aplicació d’uns sistemes d’aprenentatge més actius i —malgrat el que s’ha dit des d’alguns fòrums— mantenint l’estructura de preus públics aprovada pel Govern de la Generalitat de Catalunya.

És evident que la construcció de l’EEES comporta dificultats, incerteses, entrebancs... D’aquí que, per superar-les convenientment, calgui que cada actor que intervé en el seu desplegament faci la feina que li correspon. Cal que el Ministeri de Ciència i Innovació es pronunciï en relació amb les titulacions tècniques. És urgent que s’aclareixin les condicions que han de complir els plans d’estudis de les enginyeries de manera que, en finalitzar els graus i els màsters corresponents, a les nostres titulades i titulats se’ls reconeguin les atribucions professionals. A hores d’ara, les fitxes encara no han estat publicades.

Des del Ministeri i des de la Generalitat de Catalunya cal apostar pel disseny i per l’aplicació d’un sistema adequat i just de beques i d’ajudes a l’estudi. Contràriament, serà difícil avançar cap a l’assoliment ple dels objectius que l’EEES persegueix pel que fa a la mobilitat de l’estudiantat. A Catalunya hem d’avançar cap a un sistema de finançament universitari que garanteixi que el pas cap a l’EEES es farà amb la qualitat desitjable. Ha de ser així, sobretot pel que fa a la UPC, que incrementarà en un any la durada dels estudis de moltes de les titulacions que atorga.

Des de la Universitat, conscients de la responsabilitat que recau sobre nosaltres, ens pertoca escoltar, situar els problemes i proposar solucions. Hem d’establir acords amb els actors que intervenen en la conformació de l’EEES, mitjançant un diàleg franc i obert. Amb voluntat de construir. No ens podem quedar al marge de l’EEES. Altrament, la societat ens ho retrauria.

La celebració de l'Any Jaume I a l'Institut d'Estudis Catalans

Maria Teresa Ferrer i Mallol, presidenta de la Secció Històrico-Arqueològica (SHA)

Els dies 1 i 2 de desembre de 2008, amb el congrés celebrat a Girona, l’Institut d’Estudis Catalans ha clos la celebració acadèmica del vuitè centenari del naixement del rei Jaume I, la figura més representativa de la nostra història.

La Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC s’ha ocupat d’organitzar aquesta commemoració, sovint amb la col·laboració d’altres institucions, per tal d’estudiar la figura del rei i el seu regnat des de tots els punts de vista. En comptes de fer un gran i únic congrés a Barcelona vàrem dividir tot el programa d’estudi que havíem elaborat en sis congressos, desenvolupats en llocs diferents, per tal de fer participar en la commemoració els diversos territoris on regnà Jaume I. Han estat congressos estretament lligats, que es complementen i que, en realitat, en formen un de gran, tal com es veurà a les actes.

El primer fou celebrat a Barcelona, a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans, entre el 31 de març i el 4 abril, amb dos grans temes: d’una banda, «El poder reial i les institucions administratives i representatives» i, de l’altra, «Les relacions internacionals». Comptàrem amb la col·laboració de l’Institut Europeu de la Mediterrània.

A Saragossa, la Institución Fernando el Católico s’encarregà d’una part dels temes preestablerts i negociats amb el seu representant i celebrà un altre congrés, del 14 al 16 de maig, sobre «La societat a Aragó i a Catalunya en temps de Jaume I».

A Lleida, del 16 al 19 de setembre, l’Institut d’Estudis Ilerdencs i l’Institut d’Estudis Catalans organitzaren un altre congrés amb el títol «L’Església en temps de Jaume I».

A Mallorca, del 13 al 15 d’octubre, l’Institut d’Estudis Catalans, juntament amb el Consell Insular de Mallorca i de l’Institut Europeu de la Mediterrània, en celebrà un altre sobre la conquesta, repoblació i organització de Mallorca; l’economia urbana, comercial i marítima; la política successòria de Jaume I i la creació del regne de Mallorca i la figura de Jaume I en el seu temps i en la cultura moderna i contemporània.

A Gandia, els dies 27 i 28 de novembre, amb la col·laboració del CEIC Alfons el Vell de Gandia, vàrem analitzar dos temes: «El món de la cultura en l’època de Jaume I», amb ponències sobre art, coneixements científics i literatura i llengua, i «L’expansió territorial vers el sud», és a dir, la conquesta de València, la repoblació i l’organització del regne, i la conquesta de Múrcia.

Els temes tractats a Girona, els dies 1 i 2 de desembre, foren: «L’economia rural i l’articulació urbana a Catalunya» i «La família reial, la cort i la cultura cortesana». Per a l’organització d’aquest congrés comptàrem amb el patrocini del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.

Així, doncs, no solament hem estudiat les grans conquestes que portà a terme Jaume I, que varen fer possible l’expansió de la llengua catalana a Mallorca i a València, sinó que hem analitzat la seva obra de govern i d’organització de les institucions (govern territorial, govern municipal i corts; cancelleria, hisenda i fiscalitat; moneda, exèrcit i flota), la labor legislativa en els diferents territoris, que fou molt important, i la política internacional que desenvolupà, des dels països veïns —com França o Castella—, als més llunyans —com els mongols— per a la seva croada a Terra Santa. Hem analitzat també com eren els seus regnes en el seu temps: l’economia urbana, el comerç i la navegació, el desenvolupament del comerç interior a través de la celebració de mercats i fires, l’economia i la societat agràries, l’articulació urbana i els camins, sense oblidar la vida quotidiana de la gent ni els estaments poderosos, la noblesa i l’Església, que es va renovar a la seva època gràcies als ordes mendicants i a grans personalitats, com San Ramon de Penyafort; i sense deixar de banda, tampoc, les minories de moros i jueus. També ens hem interessat per la cultura, per la literatura, inclosa la seva obra autobiogràfica, el Llibre dels feits, per l’art i per la ciència. La seva figura, la seva família i la visió que van tenir d’ell en el seu temps i en els segles posteriors clouen aquests estudis que pensem començar a publicar l’any 2009. El nivell de qualitat de les noranta ponències d’aquests congressos ha estat molt alt i creiem que significaran un pas important en el coneixement de la figura de Jaume I i del seu regnat.

Més informació

Maltractament infantil i adolescent

Enric Corominas Rovira, vocal de la Junta de la Societat Catalana de Pedagogia (SCP), filial de l'IEC

La comunicació mediàtica destaca i difon certs casos de maltractament infantil que poden distorsionar la situació real del problema.

Els maltractaments d’infants i adolescents es produeixen quan una persona, institució o la mateixa societat, per acció, omissió o tracte negligent i no accidental, priva l’infant o l’adolescent dels seus drets i del seu benestar, i amenaça o interfereix el seu desenvolupament físic, psíquic i social. Així doncs, suposa sempre un abús de poder.

La tipologia dels maltractaments és àmplia i diversa: maltractament o abandó físic o emocional, abús o explotació sexual, maltractament institucional. Aquests se solen produir a la pròpia llar de l’infant o l’adolescent, però també de vegades en entorns externs.

Les causes o factors de risc són múltiples i entrellaçades. La comprensió de les causes ens fa ser prudents en la condemna moral dels pares maltractadors, a vegades víctimes de manca d’educació, amb rerefons de vivències de maltractament, pobresa, precarietat i exclusió social.

Els efectes, de manera genèrica, són el patiment de les víctimes de múltiples problemes en el seu desenvolupament evolutiu, dèficits emocionals, de conducta i sociocognitius que impossibiliten un desenvolupament adequat de la seva personalitat. Amb l’agreujant, en el cas del maltractament dels pares, que la víctima es pot culpar de la situació, que depèn, tant materialment com afectiva, de qui el maltracta i que pot seguir estimant-los.

La detecció sol ser difícil, ja que poques vegades és explícita. A més dels familiars i veïns, els professionals que treballen en contacte directe amb infants o adolescents (mestres i professors, metges, pediatres, treballadors socials, policia) han de tenir present tot un conjunt d’indicadors —indicis, sospites— que els posin en guàrdia i activin mecanismes de control. La responsabilitat i el compromís per part dels organismes pertinents de donar-ho a conèixer ha de ser total, ja que la inhibició pot tenir conseqüències fatals. Educar i enfortir perquè siguin els propis nens i joves qui denunciïn situacions d’abús és un recurs preventiu.

Arribar a fer un diagnòstic i una valoració correctes i una proposta de tractament sol ser una tasca complexa, ja que per confirmar la certesa del maltractament cal indagar amb discreció. S’hauria de disposar de protocols d’actuació contrastats dels processos a seguir, tenint en compte que cada cas és singular.

Per pal·liar aquestes situacions —se’ns fa difícil dir solucionar—es proposen recursos que sempre passen per defensar el millor per a l’infant i que van des dels intents per a reconstruir un bon entorn al si de la pròpia família —contenció en el nucli familiar— o la col·laboració d’altres membres de la família extensa, fins a l’adopció, passant per l’estada temporal i tutela en famílies o en centres d’acolliment.

L’actuació de l’Administració pública en la detecció, el tractament, i accions i programes preventius (Serveis Socials d’Atenció Primària; Infància Respon, tel.: 900 300 777; Direcció General d’Atenció a la Infància i Adolescència; Mossos d’Esquadra; Síndic de Greuges de Catalunya, etc.) es veu reforçada i estimulada per un conjunt d’institucions i associacions privades que ofereixen un treball encomiable i efectiu.

La prevenció ha de ser una responsabilitat compartida, no pot limitar-se només a un suport moral sinó que ha d’incloure polítiques de suport material i educatiu a les famílies, que mitigui els factors de risc i fomenti un entorn saludable.

El tema del recent Seminari de Tardor de la Societat Catalana de Pedagogia ha estat «El maltractament a infants i adolescents» organitzat en col·laboració amb l’Associació Catalana per la Infància Maltractada, ACIM. Docents, educadors, pedagogs, psicopedagogs i administradors de l’educació han debatut sobre la detecció i la intervenció. S’ha posat de manifest el treball positiu dels organismes públics, així com els punts febles, sovint desbordats per la quantitat de casos a atendre. El treball en xarxa entre els organismes públics i les institucions privades és essencial.

Més informació

Ressenyes editorials

Josep Clotet i Lluís Serra (editors)
Societat Catalana de Biologia
Treballs de la Societat Catalana de Biologia – volum 57
Barcelona, 2008
ISSN: 0212-3037
Nombre de pàgines: 222

L’obra està dividida en dues parts. En la primera s’exposen temes del camp de la biologia que han presentat avenços significatius en els darrers anys i en els quals els professors de secundària podrien tenir dificultats per estar al dia. Aquest bloc recull algunes de les xerrades d’experts que més interès van despertar entre el professorat que va assistir a les conferències d’actualització de coneixements que organitza la Societat Catalana de Biologia.

La segona part pretén ser una reflexió sobre qüestions amb què es troba el professorat diàriament, i s’estructura al voltant de tres interrogants: la biologia ha de servir per a formar ciutadans o per a superar les PAU?; pràctiques, problemes, casos... calen tantes coses per a ensenyar biologia?, i quan ensenyem biologia, només ensenyem biologia?

Com a novetat, l’obra inclou un disc compacte en què es pot trobar en format digital la informació recollida en la primera part del llibre. L’objectiu d’aquesta iniciativa és facilitar al lector la comprensió de temes que són complexos d’explicar només amb paraules i lliurar als docents material per a poder impartir les classes.

L’Estatut del 2006. El dret i els drets de Catalunya a la cruïlla del segle XXI

Josep Serrano Daura (coord.)
Societat Catalana d’Estudis Jurídics
Barcelona, 2008
ISBN: 978-84-92583-08-9
Nombre de pàgines: 142

L’Estatut del 2006. El dret i els drets de Catalunya a la cruïlla del segle xxi recull els discursos i les conferències realitzats entre els mesos d’abril i maig del 2007, durant el seminari que dóna nom a l’obra i que va organitzar la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, filial de l’IEC i editora del volum. L’objectiu de les jornades que es van fer era reflexionar sobre els principals reptes que planteja el nou Estatut, aleshores acabat de referendar per la ciutadania.

L’obra tracta aspectes clau de l’Estatut, com ara la regulació de la llengua, l’ordre judicial, els drets estatuaris, l’ordenació del territori i el dret civil català mitjançant les reflexions dels conferenciants convidats a les jornades: Carles Viver, Jaume Vernet, Alfons López Tena, Elisenda Paluzie, Marc Carrillo, Enric Argullol i Ferran Badosa.

Cartografia històrica dels Països Catalans

Vicenç M. Rosselló i Verger
Publicacions de la Universitat de València – Institut d’Estudis Catalans
València, 2008
ISSN: 978-84-7283-995-3
Nombre de pàgines: 402

Els mapes són instruments de recerca i de comunicació, i el seu codi s’ha anat desenvolupant al llarg dels segles per tal que els usuaris en poguessin desxifrar el missatge.

Escrit en només dos anys ―tot i que la recollida de materials es remunta a més de tres lustres―, Cartografia històrica dels Països Catalans és un treball que aconsegueix ser una eina molt útil per a qualsevol que vulgui documentar-se cartogràficament de qualsevol aspecte o part del territori de parla catalana.

Al llibre s’hi troben cartes, plànols, vinyetes, croquis, ortofotomapes i il·lustracions tant de l’època romana i de l’edat mitjana com de l’època barroca i dels segles XIX i XX. És una obra cartogràfica molt completa i se centra, en gran part, en aspectes com les cartes de navegar i la revolució cartogràfica relacionada amb la difusió de la impremta i el gravat.

Vicenç M. Rosselló i Verger, autor d’aquest treball, és membre de l’IEC, doctor en filosofia i lletres per la Universitat de València, i actualment és professor emèrit de la Universitat de València. Destaca per la seva especialització en geomorfologia litoral i s’ha dedicat, a més, a la toponímia catalana, a la geografia urbana i a la cartografia històrica.

El territori de Tarraco: vil·les romanes del Camp de Tarragona

Josep Anton Remolà (coord.)
Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, Societat Catalana d’Estudis Clàssics i Institut Català d’Arqueologia Clàssica
Tarragona, 2007
ISBN: 978-84-936067-1-8
Nombre de pàgines: 204

El llibre El territori de Tarraco: vil·les romanes del Camp de Tarragona és un recull de les actes del seminari organitzat el febrer del 2006 pel Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, la Societat Catalana d’Estudis Clàssics —filial de l’IEC— i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, amb la col·laboració de la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili.

L’obra aplega, doncs, els coneixements i les reflexions d’especialistes en diferents disciplines, com són José Martínez, Jesús Carruesco, Josep Maria Palet, Marta Prevosti, Francesc Tarrats, Josep Anton Remolà, Moisés Díaz, Josep Maria Macias, Ester Ramón i Maria Adseries, que tenen en la romanitat el seu comú denominador.

El llibre analitza les principals fonts de coneixement sobre el model de vertebració territorial romana: el significat, el concepte i la imatge de la uilla en les fonts literàries llatines i en els repertoris iconogràfics; els models d’ordenació territorial i de poblament de l’ager Tarraconensis (xarxa viària i divisió cadastral), i les uillae més representatives de l’ager Tarraconensis (vies Barcino-Tarraco, Tarraco-Valentia i Tarraco-Ilerda).

Recull d’articles

Nadal, de Ramon Folch
El Periódico de Catalunya, 21 de desembre de 2008

Ibèrics, de Pere Puigdomènech
El Periódico de Catalunya, 15 de desembre de 2008

La reforma pendent del Senat, d’Antoni Serra Ramoneda
El Periódico de Catalunya, 15 de desembre de 2008

L’escala de cargol, de Ramon Folch
El Periódico de Catalunya, 14 de desembre de 2008

Pagar per tenir futur, de Salvador Cardús
Diari de Terrassa, 13 de desembre de 2008

Toques de confianza, de Salvador Cardús
La Vanguardia, 10 de desembre de 2008

L’escala de cargol, de Ramon Folch
El Periódico de Catalunya, 7 de desembre de 2008

Cangur i meló, de Pere Puigdomènech
El Periódico de Catalunya, 1 de desembre de 2008

Una promesa poc meditada, d’Antoni Serra Ramoneda
El Periódico de Catalunya, 1 de desembre de 2008

L'escala de cargol, de Ramon Folch
El Periódico de Catalunya, 30 de novembre de 2008

Memòria, oblit, perdó, de Josep Maria Terricabras
El Periódico de Catalunya, 26 de novembre de 2008

L'escala de cargol, de Ramon Folch
El Periódico de Catalunya, 23 de novembre de 2008

Clarobscurs d’una subhasta, d’Antoni Serra Ramoneda
El Periódico de Catalunya, 23 de novembre de 2008

Incivisme induit, de Salvador Cardús
Diari de Terrassa, 22 de novembre de 2008

El gos, la cua i la lluna, de Salvador Cardús
El Periódico de Catalunya, 21 de novembre de 2008

Codi penal i fracàs social, de Josep Maria Terricabras
El Periódico de Catalunya, 19 de novembre de 2008