|
Notícies | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
L’IEC signa un conveni per a la redacció del segon Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya Jordi Galí guanya el Premi Societat Catalana d’Economia El Diccionari de geologia ja es pot consultar en línia Es publiquen els primers volums de l’obra completa de Rodoreda L’IEC signa un conveni per a la redacció del segon Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya
El president de l’IEC, Salvador Giner; el secretari general de la Vicepresidència, Rafel Niubò; el secretari general de Medi Ambient i Habitatge, Eduard Pallejà, i el director del Servei Meteorològic de Catalunya, David Rodríguez, van signar el passat 18 de desembre un conveni per a la redacció del segon Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya. La signatura d’aquest conveni respon a un encàrrec de la Comissió Interdepartamental del Canvi Climàtic, i confirma el compromís de la Generalitat i de l’Institut de treballar en l’estudi de les conseqüències del canvi climàtic i d’actualitzar-ne la base del coneixement existent. Segons dades del Servei Meteorològic, la temperatura mitjana a Catalunya s’ha incrementat 0,15 graus per dècada durant el segle XX i, a més, els últims deu anys han estat els més calorosos de la història. Per això, el 2003 ja es va publicar el primer Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya, que marcava una línia de treball i de col·laboració en aquest terreny entre el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS), el Servei de Meteorologia i l’IEC. El document va ser redactat per un grup d’experts que posteriorment s’ha consolidat com el Grup d’Experts en Canvi Climàtic a Catalunya (GECCC) i que seran els encarregats de redactar el segon informe, sota la coordinació del membre de l’IEC Josep Enric Llebot. Per a Llebot, un dels principals objectius d’aquest segon informe és «identificar els riscos per tal de poder reduir-los i esbrinar quines seran les conseqüències del canvi climàtic a escala regional». No obstant això, l’expert en canvi climàtic adverteix que «la situació ens implica actuar però no tenim tantes certeses perquè l’actuació sigui unànime, així que hem de treballar en un entorn d’incertesa». El segon Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya serà avaluat per una comissió de seguiment integrada per representants del CADS, de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic i del Servei Meteorològic de Catalunya i es publicarà entre el març i el juny del 2010.
Jordi Galí guanya el Premi Societat Catalana d’Economia
El catedràtic del Departament d’Economia i Empresa de la Universitat Pompeu Fabra i director del Centre de Recerca en Economia Internacional (CREI), Jordi Galí (Barcelona, 1961), ha estat guardonat enguany amb el VII Premi Societat Catalana d’Economia, que atorga aquesta entitat, filial de l’IEC, en col·laboració amb Caixa Catalunya. El lliurament del premi va tenir lloc el passat 27 de novembre a la seu del Banc d’Espanya a Barcelona i va ser presidit per Narcís Serra, president de Caixa Catalunya; Pere Puig, president de la Societat Catalana d’Economia (SCE), i Joandomènec Ros, secretari general de l’IEC. Durant l’acte, Jordi Galí va presentar el tema de l’obra guardonada: Monetary Policy, Inflation and the Business Cycle. En el treball, Jordi Galí explora temes rellevants per al disseny de la política monetària, a partir del model neokeynesià. Galí analitza diferents extensions del model bàsic, que incorporen successivament xocs de costos, rigideses de salaris nominals i factors d’economia oberta. Per a cada cas es presenten les implicacions per a la política monetària, i es posa l’èmfasi en la idoneïtat de polítiques centrades en l’estabilitat de preus. L’autor, que té un extraordinari prestigi internacional, desenvolupa un model teòric que serveix per a valorar les diferents opcions que tenen els responsables de la política monetària quan es produeixen canvis en les condicions de fons. Aquest exercici serveix per a explorar qüestions com ara la determinació de la política monetària òptima, l’efecte macroeconòmic d’un augment dels costos, les conseqüències de les pressions per a aconseguir salaris més alts, l’obertura més gran o més petita d’una economia de cara a l’exterior, etc. El Premi Societat Catalana d’Economia va ser instituït l’any 1996 amb l’objectiu de reconèixer i estimular els esforços per a una investigació d’alta qualitat sobre economia als Països Catalans, i forma part del cartell de premis i de borses d’estudi Premis Sant Jordi de l’Institut. Aquest guardó s’alterna amb el Premi Catalunya d’Economia, atorgat també per la SCE en col·laboració amb Caixa Catalunya i adreçat a la investigació econòmica a Catalunya.
Ja es pot accedir a l’edició en línia del Diccionari de geologia, una obra de referència amb més de vint mil entrades que, fins ara, només es podia consultar en paper en l’edició que va publicar Enciclopèdia Catalana el 1997, ja exhaurida. El Diccionari de geologia és un diccionari de definicions amb equivalències en tres llengües (anglès, francès i castellà) i conté informació complementària: gramatical, que recull exemples i variacions de gènere i nombre, a més d’altres dades menys usuals en diccionaris especialitzats, com ara diminutius i augmentatius; informació semàntica, que aplega, entre d’altres, sinònims, antònims i les denominacions emprades per designar un mateix terme en zones geogràfiques diferents, i, finalment, informació etimològica, que recull l’origen de l’entrada, la llengua de la qual s’ha pres, la zona geogràfica d’on prové i indica si ha estat una invenció o descobriment d’algun científic. L’edició en línia ha estat realitzada pel programa «Diccionari de Ciència i Tecnologia» de la Secció de Ciències i Tecnologia (SECCT) de l’IEC, i es pot consultar en el següent enllaç: http://cit.iec.cat/dgeol/ A la presentació del diccionari, el passat 18 de desembre, hi van intervenir el president de la SECCT, David Serrat; el director del diccionari, Oriol Riba; el director editorial d’Enciclopèdia Catalana, Jesús Giralt, i el director del programa «Diccionari de Ciència i Tecnologia» i vicepresident de l’IEC, Salvador Alegret.
Ja és a les llibreries l’obra narrativa completa de Mercè Rodoreda, publicada per Edicions 62 i presentada en dos volums a dins d’un estoig especial en l’any del seu centenari. L’objectiu de l’edició és, en paraules de Joaquim Molas, membre de l’IEC i de la Comissió Tècnica de la Fundació Mercè Rodoreda, «recollir el conjunt de l’obra canònica de Mercè Rodoreda» i, per tant, no trair la voluntat de l’escriptora i publicar les versions de la seva obra a les quals va donar el vist-i-plau. L’edició de les obres completes de Mercè Rodoreda és a cura de Carme Arnau i té l’aval de la Fundació Mercè Rodoreda i l’IEC. Narrativa completa. Novel·les i contes conté l’obra narrativa de maduresa de l’escriptora, que comprèn les novel·les i els contes que va escriure a partir de l’exili i fins a la seva mort. Al primer volum s’hi inclouen les novel·les Aloma, La plaça del Diamant, El carrer de les Camèlies, Jardí vora el mar, Mirall trencat i Quanta, quanta guerra. El segon aplega els llibres de contes 22 contes, La meva Cristina i altres contes, Semblava de seda i altres contes i Viatges i flors, a més dels escrits literaris dels últims anys: alguns textos autobiogràfics, els dos únics contes escrits en els últims anys (1980-1982) i les dues novel·les que va deixar inacabades La mort i la primavera i Isabel i Maria. Aquests dos primers volums de les obres completes de Mercè Rodoreda es completaran a partir de l’any que ve amb dos volums més: el tercer recollirà l’obra de joventut, i el quart, la poesia i el teatre. Posteriorment, se n’editarà un cinquè amb el seu epistolari. Recull de premsa dels nous volums:
Els dies 1 i 2 de desembre, la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona ha acollit el congrés «Economia rural i articulació urbana. Jaume I, família i cort», que ha tancat el cicle d’activitats que ha organitzat l’Institut juntament amb altres entitats arreu dels Països Catalans per a commemorar el vuitè centenari del naixement de Jaume I. En el congrés, hi han intervingut tretze ponents vinguts dels Països Catalans i de l’estranger, que han analitzat aspectes molt diversos de la vida del monarca i el temps en què va viure, com ara l’explotació de la terra a Catalunya; els camins, les fires i els mercats; o la figura de la muller del monarca, Violant d’Hongria. El de Girona ha estat l’últim congrés que ha organitzat l’IEC en el marc del vuitè centenari de Jaume I, considerat la figura més representativa de la història dels Països Catalans. En total, s’han celebrat sis congressos—a Barcelona, Saragossa, Lleida, Palma, Gandia i Girona―, en els quals s’han tractat els temes següents: el poder reial i les institucions administratives i representatives; les relacions internacionals; la societat a Aragó i a Catalunya; l’Església i la conquesta; la repoblació i l’organització de Mallorca; l’economia urbana, comercial i marítima; la política successòria de Jaume I i la creació del regne de Mallorca; la figura de Jaume I en el seu temps i en la cultura moderna i contemporània, i el món de la cultura en temps del monarca i l’expansió a València. Els congressos s’han desenvolupat en llocs diferents per tal de fer participar en la celebració els diversos territoris on va regnar Jaume I, tot i que, en conjunt, es tracta d’un únic gran congrés perquè els temes de cadascun es complementen i proporcionen una visió molt àmplia del regnat del monarca. Programa del congrés a Girona:
Uns cent seixanta estudiants de batxillerat de diversos instituts del Barcelonès van participar, el passat 24 de novembre, en una jornada de portes obertes a l’IEC entorn de la figura de Darwin i les teories de l’evolució. La jornada, organitzada amb l’objectiu d’acostar la ciència als joves, s’inclou en la celebració el 2009 de tres aniversaris molt significatius: dos-cents anys del naixement de Darwin, cent cinquanta anys de la publicació del llibre L’origen de les espècies i dos-cents anys de la publicació del llibre Philosophie Zoologique, de Jean-Baptiste Lamarck. El president de l’Institut, Salvador Giner, va rebre els estudiants i, tot seguit, el catedràtic de l’IES Martí i Pol de Cornellà de Llobregat, Agustí Camós, va donar-los detalls sobre la vida de Darwin, les idees sobre la natura que predominaven a la seva època, les noves idees que va proposar i el debat que es va generar a Europa arran de la publicació de L’origen de les espècies, a més de l’acollida que va tenir a Catalunya. Tot seguit, Gustavo Llorente, de la Universitat de Barcelona, va combinar la recreació històrica amb els fets científics per a introduir els estudiants en l’època en què van sorgir les primeres teories evolucionistes de Darwin, però també de Wallace i Lamarck, que van generar una gran controvèrsia perquè contradeien el creacionisme. Finalment, Arcadi Navarro, de la Universitat Pompeu Fabra, va revisar les contribucions a l’estudi de l’evolució de l’espècie humana des de la publicació de L’origen de l’home i sobre la selecció en relació amb el sexe,el 1871, i Carmen Puche i Bego Vendrell parlaren de la divulgació científica. Durant el 2009 es repetiran experiències com aquesta per apropar als estudiants de secundària la ciència i, més concretament, les teories de l’evolució de Darwin. De moment ja estan programades dues sessions més per al 12 de febrer i el 20 d’abril. Recull de premsa:
Com cada any, l’Institut organitza un cicle de conferències per a explicar i debatre els treballs guardonats amb els premis Nobel que concedeix l’Acadèmia Sueca. La desena edició d’aquest cicle, sota el títol «Els premis Nobel de l’any 2008», ha tingut lloc de l’11 al 19 de desembre a la seu de l’IEC. Cinc experts del camp de la literatura, la biologia, l’economia, la física i la medicina han estat els encarregats d’explicar en què consisteixen els treballs i descobriments d’alguns dels guardonats d’enguany. En primer lloc, Alícia Piquer Desvaux, professora de literatura francesa de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, va analitzar l’obra del novel·lista francès Jean-Marie Gustave Le Clézio, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura. Tot seguit, l’anàlisi dels patrons comercials i la localització de l’activitat econòmica, amb què va ser guardonat Paul Krugman amb el Nobel d’Economia, va centrar la intervenció, el passat 16 de desembre, de Josep M. Sayeras Maspera, professor titular del Departament d’Economia d’ESADE. Sota el títol «Simetries subtilment trencades», el professor titular del Departament de d’Estructura i Constituents de la Matèria de la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona, Joan Soto i Riera, va analitzar el 17 de desembre el Nobel de Física atorgat al científic nord-americà Yoichiro Nambu i als japonesos Makoto Kobayashi i Toshihide Maskawa pel seu descobriment de l’asimetria de l’Univers. L’endemà, Ernest Giralt Lledó, director del Programa de Química i Farmacologia Molecular de l’Institut de Recerca Biomèdica, va explicar els avenços que comporta, en el camp de la biomedicina, el descobriment de la proteïna fluorescent verda (present en la medusa Aequorea victoria),per part d’Osamu Shimomura, Martin Chalfie i Roger Y. Tsien, guardonats amb el Nobel de Química. Finalment, Xavier Bosch, cap del Servei d’Epidemiologia i Registre del Càncer de l’Institut Català d’Oncologia, va tancar el cicle el 19 de desembre amb una conferència entorn del Premi Nobel de Medicina, concedit a l’alemany Harald zur Hausen pel descobriment del virus del papil·loma humà ―principal causant del càncer de coll d’úter―, i als francesos Françoise Barré-Sinoussi i Luc Montangier pel descobriment del virus de la sida. El cicle, a València
«Les tendències de la joventut catalana estan canviant. La tolerància i el respecte a la llibertat són valors a l’alça entre els joves enfront del consumisme, l’individualisme i una forta cultura de la imatge.» Aquesta és una de les conclusions que el sociòleg i professor de l’Escola Superior d’Administració i Direcció d’Empreses (ESADE) Lluís Sáez Giol va destacar en la seva ponència «Joventut, família i valors en temps canviants», pronunciada en el marc del seminari commemoratiu del centenari de la Junta de Protecció a la Infància, celebrat a l’IEC el passat 3 de desembre. Al seminari van assistir prop de trenta estudiosos i experts en aquest camp de coneixement que, un cop acabades les dues ponències, van debatre i reflexionar sobre les claus dels canvis de valors entre la joventut i en l’entorn de la família. El seminari va ser organitzat per la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC i el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, amb la participació de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, la Societat d’Història de l’Educació dels Països de Llengua Catalana i la Societat Catalana de Pedagogia.
La primera edició dels premis Pompeu Fabra ha guardonat Aina Moll i Marquès, membre de l’IEC, amb el premi a la trajectòria professional, científica o cívica per la seva dedicació a l’estudi i la promoció de la llengua catalana. Moll ha col·laborat, des del moment de la seva creació, amb entitats cíviques com Òmnium Cultural, Obra Cultural Balear i Acció Cultural del País Valencià. Entre d’altres, ha col·laborat en el Diccionari català-valencià-balear, ha dirigit les col·leccions de l’Editorial Moll i és membre de diferents societats científiques, com la Société de Linguistique Romane, del Grup Català de Sociolingüística i de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. La Fundació puntCAT també ha estat guardonada amb el premi Pompeu Fabra de comunicació i noves tecnologies 2008. Aquest guardó reconeix a puntCAT la contribució per fer del català una llengua d’ús habitual a l'espai comunicatiu d'Internet, gràcies a l’impacte social que ha causat el domini .cat. El domini .cat, amb poc més de dos anys de vida, ha superat els trenta-dos mil dominis, té un percentatge de renovació del 90 % i aporta més de quaranta-cinc milions de documents indexables pels buscadors d'Internet.
El científic i membre de l’IEC Joan Massagué ha estat condecorat amb el Premi Investigador d’Excel·lència en Recerca contra el Càncer de Mama, atorgat per l’Associació Americana contra el Càncer (American Association for Cancer Research) pels seus estudis sobre la metàstasi del càncer de mama al pulmó. Joan Massagué ha investigat durant més de dues dècades el rol de la proteïna TGF-beta en el creixement i la divisió cel·lular. Els seus estudis han permès entendre que un desequilibri en els receptors d’aquesta proteïna ajudi a la disseminació de les cèl·lules canceroses. El treball de Massagué és un exemple més de la necessitat d’avançar en el camp de la biomedicina per tal de desenvolupar noves eines de diagnosi i tractament de les malalties. Joan Massagué, doctor en bioquímica per la Universitat de Barcelona, actualment és cap del Programa de Biologia i Genètica del Càncer al Memorial Sloan Kettering Cancer Centre de Nova York i director adjunt de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona).
L’Institut d’Estudis Catalans va fer pública una Declaració, el passat 2 de desembre, en la qual lamenta la decisió del govern valencià de tancar les emissions de Televisió de Catalunya als repetidors de televisió de la Llosa de Ranes i d’Alginet, que garantien l’emissió a les comarques de la Ribera Alta i la Costanera. Segons recull la Declaració, aquesta decisió va en contra dels principis de lliure circulació de les idees, imatges i llengües que protegeixen els postulats de la Unió Europea i de les Nacions Unides. L’IEC espera que aquesta situació trobi aviat una solució satisfactòria que permeti la represa del lliure accés a les emissions de TV3 al País Valencià. El tancament es va produir el passat 28 de novembre, pràcticament un any després del primer tancament efectiu d’un repetidor al País Valencià. El 9 de desembre de 2007 la Generalitat Valenciana ja va tancar el de la Carrasqueta, que donava senyal a Alacant i a les comarques més meridionals. La Generalitat de Catalunya, el Consell de de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) i institucions com Acció Cultural del País Valencià (ACPV) i la Fundació Ramon Muntaner també han denunciat aquesta situació.
Robert I. Burns (San Francisco 1921 - Los Gatos 2008), jesuïta i professor especialitzat en història medieval a la Corona catalanoaragonesa, va morir el passat 22 de novembre a Califòrnia. Era membre corresponent de la Secció Històrico-Arqueològica (SHA) de l’IEC des de l’any 1996 i els seus estudis es van centrar particularment en l’època de Jaume I, sobretot en la conquesta del regne de València. La presidenta de la SHA de l’IEC, M. Teresa Ferrer, explica que Robert Burns ha pogut completar la seva obra, ja que «ha tingut el temps just d’acabar el darrer volum de Diplomatarium, on publicava tota la documentació dels registres de cancelleria referents al regne de València en temps de Jaume I». Robert Burns, que fou autor d’una cinquantena de llibres, va rebre el Premi Catalònia de l’IEC i el Premi Crítica Serra d’Or (ambdós el 1982), el Premi Internacional Ramon Llull (1988) i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1989). |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
