|
Activitats |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
L’IEC acull les I Jornades de Llengua i Estadística L’IEC acull les I Jornades de Llengua i Estadística
L’Idescat, l’IEC, la Secretaria de Política Lingüística, el TERMCAT i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) van celebrar els dies 20 i 21 de novembre a la seu de l’acadèmia catalana les I Jornades de Llengua i Estadística. Els objectius eren, d’una banda, conèixer la interdependència d’aquestes dues disciplines científiques i, de l’altra, crear un espai de debat i de reflexió per als professionals de l’estadística, la llengua i la comunicació. Al seminari, dirigit a estadístics, lingüistes, economistes, periodistes, enquestadors, universitaris i personal de les diverses administracions públiques, hi van participar una vintena de ponents, entre d’altres, Eduard Bonet, especialista en matemàtiques, epistemologia i estadística, que va obrir les jornades amb la conferència «Estadística i construcció de sentit»; Josep Maria Ureta, redactor en cap d’opinió d’El Periódico de Catalunya, que va analitzar els «Vicis i defectes del llenguatge estadístic en els mèdia», o la sociòloga Elena Sintes, que va parlar de «La llengua com a indicador i instrument d’una operació estadística». Després de les ponències es van celebrar diverses taules rodones per debatre les qüestions exposades. L’acte inaugural va ser presidit pel conseller d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, Antoni Castells, i el president de l’Institut, Salvador Giner. Bernat Joan, secretari de Política Lingüística del Departament de la Vicepresidència, va cloure les jornades.
El passat 27 de novembre, l’IEC va participar en una jornada sobre la llengua i la cultura catalanes a la Universitat d’Amsterdam, als Països Baixos. En l’acte, sota el títol «Catalaans evenement», hi van intervenir Salvador Giner, president de l’Institut; Joan Martí i Castell, president de la Secció Filològica (SF), i Joaquim Mallafrè, membre de la Secció Filològica i de la Comissió Tècnica de la Fundació Mercè Rodoreda. Joan Martí i Castell va centrar la seva intervenció en «La llengua catalana en el procés de mundialització», mentre que Salvador Giner va parlar de «La tradició de la modernitat. Els Països Baixos i Catalunya». Durant la jornada, en un acte patrocinat per l’Institut Ramon Llull, també es va homenatjar Mercè Rodoreda amb motiu del centenari del seu naixement. El membre de l’IEC Joaquim Mallafrè va ser l’encarregat de pronunciar la conferència «Mercè Rodoreda a l’estranger. Traduccions i traductors». L’IEC va fer una donació de llibres a la Biblioteca de la Universitat d’Amsterdam: una selecció de publicacions de recerca científica, de reculls de monografies i de diverses col·leccions, editats per l’Institut. La jornada va ser organitzada per Josep Quer, membre corresponent de la Secció Filològica i catedràtic de Lingüística Romànica de la Universitat d’Amsterdam, i Anna Escofet, lectora de català i professora d’aquesta mateixa universitat.
L’Institut ha volgut retre homenatge al soci fundador i honorari de la Societat Catalana de Geografia (SCG), Marc-Aureli Vila i Comaposada (1908-2001), i membre de l’IEC, en ocasió del centenari del seu naixement. En l’acte, que es va celebrar el 2 de desembre, es van glossar diversos aspectes de la personalitat d’aquest geògraf i polític, com ara la seva aportació científica, la qualitat humana i l’actitud cívica. Els encarregats de fer-ho van ser Joan Vilà-Valentí, membre de la SCG; Juliette Vila Sinclair-Spence, néta del geògraf, i Josep-Lluís Carod-Rovira, vicepresident de la Generalitat. Marc-Aureli Vila, nascut a Barcelona l’any 1908, era fill del també geògraf Pau Vila, autor de la primera divisió comarcal de Catalunya. Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona (1934) i mestre per les escoles normals de la Mancomunitat i la Generalitat de Catalunya (1936), treballà al Consell de Cultura i fou jutge del Tribunal Tutelar de Menors. El 1938 fou auditor de guerra, i el 1939 hagué d’exiliar-se. Fou professor universitari a Veneçuela durant trenta-quatre anys, i realitzà nombrosos treballs de camp. El 1958 fou nomenat delegat de la Generalitat de Catalunya a l’exili, del qual tornà el 1978. És autor de dotze opuscles en català sobre política i història del catalanisme, i també ha conreat temes com la geografia econòmica i la geohistòria de Veneçuela. L’Institut i la Fundació Catalunya Oberta presenten l’estudi Sistema electoral i qualitat democràtica
El treball, sobre el sistema electoral i la seva incidència en la qualitat democràtica, ha estat encarregat per la Fundació Catalunya Oberta al professor de ciències polítiques de la Universitat Autònoma de Barcelona Agustí Bosch, qui el va presentar el passat 10 de desembre a l’IEC. Sistema electoral i qualitat democràtica suposa una reflexió sobre un tema objecte de debat polític com és la determinació del tipus de sistema electoral que més pot enriquir la qualitat de la democràcia. Un debat que, a més, s’ha revifat amb les recents eleccions nord-americanes, en què el modus operandi difereix amplament del que es duu a terme al nostre país. Així, l’estudi analitza i mostra la influència que exerceix el fet que un país disposi d’un o altre sistema electoral sobre la manera com els ciutadans perceben la política i els polítics. La confiança que els ciutadans de diferents països tenen en els polítics, en els partits, en les eleccions i en la democràcia en general varia en gran mesura i és versemblant que això pugui estar influït pel sistema electoral vigent en aquests països. Segons Bosch, la celebració d’eleccions amb vot personalitzat a Catalunya estimularia el contacte dels ciutadans amb els polítics i milloraria la seva percepció respecte els càrrecs electes; i conclou que l’aplicació del sistema electoral irlandès a Catalunya milloraria la qualitat democràtica. Recull de premsa: La Càtedra UNESCO de Llengües i Educació celebra una jornada al voltant del diàleg intercultural
Difondre i posar en comú les experiències i les activitats que es fan a Catalunya en matèria de planificació lingüística, educació i integració. Amb aquests objectius, el 19 de novembre, la Càtedra UNESCO de Llengües i Educació, de l’Institut d’Estudis Catalans, va celebrar la jornada «Diàleg intercultural: experiències i propostes», una jornada que s’emmarca en les activitats de l’Any Internacional de les Llengües i l’Any Europeu del Diàleg Intercultural. La inauguració va ser a càrrec del director de la Càtedra UNESCO de Llengües i Educació, Joan A. Argenter; el director d’Unescocat, Miquel Àngel Essomba; el president de l’IEC, Salvador Giner; la directora de Planificació i Foment de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Paquita Sanvicén, i la secretària científica de la Càtedra, Rosa Calafat. Per la seva part, l’escriptora Patrícia Gabancho va oferir la conferència inaugural de la jornada, titulada «Multiculturalitat: d’acord, però aquí qui mana?». Durant la resta de la jornada, hi va intervenir, entre d’altres, Mercè Solé, que va parlar de les bones pràctiques al servei del diàleg intercultural de Linguamón, i es van celebrar dues taules rodones i dues taules d’activitats, que van ser moderades per la doctora Carme Junyent, de la Universitat de Barcelona. La primera taula rodona va versar al voltant de la «Reflexió sobre el diàleg intercultural», mentre que la segona entorn de «Propostes de diàleg intercultural». Les taules d’activitats es van centrar en el «Diàleg intercultural a la pràctica». Els actes van cloure amb un resum de la jornada de la mà de Rosa Calafat, i els parlaments de Joan Martí i Castell, president de la Secció Filològica de l’IEC; Oriol Amorós, secretari per a la Immigració de la Generalitat de Catalunya, i Cèsar Montoliu, delegat per al Multilingüisme de la Comissió Europea a Barcelona. Programa:
La Societat Catalana de Pedagogia (SCP), filial de l’IEC, juntament amb l’Associació Catalana per la Infància Maltractada, ha organitzat els dies 11 i 12 de desembre el seminari de tardor 2008 «El maltractament a infants i adolescents. Detecció i intervenció dels adults propers: docents, educadors, pedagogs, psicopedagogs i administradors de l’educació». Durant les jornades s’han tractat a fons qüestions com «Els drets i els deures, necessaris en infants i adolescents», «Els maltractaments infantils: una tipologia», «L’observatori del maltractament infantil: els indicadors de risc», «La intervenció davant del maltractament: el model CRAPs», «El maltractament a l’escola», «El maltractament institucional», «Els serveis institucionals: canals de comunicació» i «Els programes de l’Associació Catalana per la Infància Maltractada». Segons els participants al seminari, des de l’educació reglada i des del lleure cal aprendre a detectar a temps patiments o comportaments que palesen maltractament, siguin d’adults, o d’iguals, fent la intervenció adequada en cada cas. Així mateix, cal prendre consciència de les múltiples formes existents de maltractament, fins i tot l’institucional. Com intervenir en unes i altres situacions? Com ajudar a trobar la solució des de l’entorn escolar o de lleure? La resposta ha de ser professional i ha de cercar una intervenció pedagògica fonamentada, que tingui en compte la tipologia, els indicadors i els diversos models d’intervenció. Programa:
Després del seu pas per Elna (Rosselló), l’exposició commemorativa del centenari de l’IEC es trasllada a Badalona. La mostra «L’Institut d’Estudis Catalans, 1907-2007. Un segle de cultura i ciència als Països Catalans» es pot visitar a l’Espai Betúlia del 18 de desembre de 2008 al 14 de febrer de 2009.
El passat 27 de novembre, el secretari general de l’IEC, Joandomènec Ros; el gerent, Ramon Corbella, i el cap de Recursos Humans, Marc Alcalà, varen explicar a tot el personal de l’Institut les característiques dels espais de treball del nou local de la plaça Salvador Seguí i quines són les unitats organitzatives que s’hi traslladaran. Previsiblement, les obres acabaran el proper mes de gener i el trasllat es farà efectiu a partir del mes de març. Els sis-cents quaranta metres quadrats del nou local seran ocupats pel Servei Editorial, amb un botiga a peu de carrer, i pels equips del Diccionari del Català Contemporani (DCC) i de l’Atles Lingüístic del Domini Català. El local tindrà també dues sales de reunions. El secretari general de l’IEC, Joandomènec Ros, i el gerent, Ramon Corbella, varen respondre a les preguntes i els dubtes dels treballadors respecte a les condicions de treball i de seguretat del nou espai, i es van comprometre a facilitar la visita de tothom qui ho desitgi per veure directament la ubicació i les característiques del nou edifici, així com l’organització i el condicionament dels diferents espais. L’habilitació del local de la plaça de Salvador Seguí coincideix amb la negociació per a l’adquisició d’un altre espai de mil metres quadrats, situat a la plaça Pere Coromines, i que s’utilitzarà com a dipòsit de publicacions.
El president de l’Institut, Salvador Giner, va qualificar el 2008 com un any d’expansió contínua de l’Acadèmia catalana, al qual hi han contribuït totes les persones que hi treballen i participen en la seva activitat diària. Giner va aprofitar la recepció de Nadal al personal i membres de la corporació, celebrada el 23 de desembre, per encoratjar tothom, en nom de l’Equip de Govern, a seguir col·laborant-hi amb il·lusió.
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
    |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
