El Butlletí de l'IEC

Un documental i una exposició sobre Joan Fuster; per Francesc Pérez

L'Abat Oliba; per Josep Serrano

Francesc Pérez, comissari de l'exposició i membre de la Càtedra Joan Fuster

Amb aquest nom han aparegut un llibre i una pel·lícula documental —dirigida per Llorenç Soler, amb l’assessorament de Francesc Pérez i Moragón, pel que fa als continguts i materials d’arxiu— sobre l’escriptor i intel·lectual valencià (1922-1992), que fou membre de l’Institut. Les dues novetats es presentaren a l’IEC el 10 de novembre, sota la presidència del doctor Salvador Giner i amb la presència del productor, Miquel Francès, i del director. El Taller d’Audiovisuals i la Càtedra Joan Fuster, de la Universitat de València, han treballat molts mesos en l’elaboració d’aquests treballs. La pel·lícula, en alta definició i amb una durada final de setanta minuts —seleccionats d’aproximadament seixanta hores de rodatge— té el propòsit de donar a conèixer la vida i l’obra de l’autor de Diccionari per a ociosos, Nosaltres els valencians, El descrèdit de la realitat, Causar-se d’esperar, Literatura catalana contemporània, La Decadència al País Valencià i tantes altres obres.

El llibre conté la transcripció de les extenses entrevistes fetes per a la pel·lícula a persones que, per la vinculació personal, pel coneixement de l’obra fusteriana o per altres motius, contribueixen a completar una perspectiva actual i múltiple sobre Fuster. Són Manuel Alcaraz, Andreu Alfaro, Lola Badia, Doro Balaguer, Josep Lluís Bausset, Adolf Beltran, Júlia Blasco, Manuel Boix, Francesc de P. Burguera, Max Cahner, Josep M. Castellet, Eliseu Climent, Antoni Domingo, Eulàlia Duran, Antoni Ferrando, Josep Fontana, Dolors Fos, Josep Garcia Richart, Josep Iborra, Ramon Lapiedra, Lluís Llach, Jaume Lloret, Joaquim Maluquer, Albert Manent, Rafael Matoses, Pere Maria Orts i Bosch, Ricard Perez Casado, Vicent Pitarch, Jordi Pujol, Raimon, Maria Ruiz, Antoni Seva i Enric Sòria.

De l’altra banda, a l’IEC s’ha pogut veure, del 22 d’octubre a l’11 de novembre, l’exposició «Els arxius de Joan Fuster», també realitzada per la Universitat de València i de la qual han estat comissaris Brígida Alapont i Francesc Pérez i Moragón. La mostra, inaugurada pel president de l’Institut i el coordinador de la Càtedra, Ferran Carbó, presentava una selecció de documents extrets del fons Fuster que es conserva a la casa que fou de l’assagista, a Sueca. El seu objectiu és donar a conèixer la importància dels materials aplegat per l’escriptor al llarg de la seva vida i que tenen interès per als investigadors, sobre la seva figura i sobre la història contemporània de l’àrea lingüística catalana.

L'Abat Oliba

Josep Serrano, membre de la Societat Catalana d'Estudis Jurídics (SCEJ) , filial de l'IEC

Oliba neix vers l’any 971 i mor el 30 d’octubre de 1046 al monestir de Cuixà (a Conflent). És el tercer fill d’Oliba Cabreta, comte de Cerdanya i Besalú, i d’Ermengarda; é germà de Bernat I de Besalú, Guifré II de Cerdanya, i Berenguer, bisbe d’Elna, i oncle, entre altres, de Guifré, arquebisbe de Narbona.

Quan el seu pare es retira, assumeix els comtats de Berga i de Ripoll fins el 1002, quan renuncia als seus poders temporals i ingressa com a monjo en el monestir benedictí de Ripoll. L’any següent professa i renuncia finalment al seu comtat i als seus béns, tot repartint-los entre els seus germans i alguns monestirs.

El 1008, quasi al mateix temps, és elegit abat de Ripoll i de Cuixà, els principals monestirs de la Catalunya altmedieval, i bisbe de Vic des del 1017.

S’ocupa especialment de la reconstrucció del monestir ripollenc i funda els de Montserrat (1023) i de Sant Miquel de Fluvià (1045). Així mateix, intervé en la construcció de la Seu de Manresa, de Sant Martí del Canigó, i en la de nombroses esglésies arreu del territori (Sant Pau de Pi, Sant Martí d’Ogassa, Sant Bartomeu de Llaers, Catllar, etc.). Assisteix a la consagració de Sant Pere de Rodes (1022), i de les basíliques de Ripoll (1032) i de Vic (1038).

Justament en l’àmbit de l’arquitectura, promou la introducció i difusió del romànic (hom en destaca els grans campanars de Vic i de Ripoll). En aquest darrer, ordena l’ampliació del monestir amb un transsepte i set absis, així com l’obertura de la cripta i la construcció del pòrtic i dels campanars.

Viatja per Europa, Roma, la Llombardia, i porta artistes i gramàtics per a les seves escoles. Impulsa la cultura i promou l’scriptorium de Ripoll, on es componen textos de litúrgia romana, es transcriuen molts llibres per a les biblioteques i es tradueixen manuscrits àrabs al llatí, al grec, etc. Ell mateix és autor d’un epistolari i d’uns poemes.

El 1017 passa a ser conseller del comte de Barcelona, segurament a proposta i per interès de la comtessa Ermessenda, i és reconegut per promoure sempre la concòrdia entre els nobles per les lluites que sostenien entre si (entre els comtes d’Empúries i de Rosselló, entre la mateixa Ermessenda de Barcelona i el seu fill Berenguer Ramon I, etc.), i, sobretot, per les diferències entre el comte de Barcelona i la família vescomtal (Udalard i el seu germà Guislabert, bisbe de Barcelona).

Introdueix la institució canònica franca de la treva de Déu en els concilis d’Elna (1022) i de Toluges (1027), i en altres sínodes, com ara els de Vic (1030 i 1033).

Manté relacions molt estretes amb personatges tan rellevants com (i especialment) Sanç III el Major de Pamplona (tema que es tractarà en la conferència prevista per al dia 19 de novembre).

Oliba és, en definitiva, una figura cabdal de la Catalunya medieval, amb el segle xi incipient encara, fidel al comtat de Barcelona i defensor de la seva supremacia sobre el territori. Hom el defineix com el pare espiritual de Catalunya.

Més informació

Ressenyes editorials

Llengua & Literatura
Revista anual de la Societat Catalana de Llengua i Literatura

Josep Massot i Muntaner
Institut d’Estudis Catalans
Barcelona, 2008
ISSN: 0213-6554
Nombre de pàgines: 606

La Societat Catalana de Llengua i Literatura (SCLL), filial de l’Institut, acaba de publicar la revista anual Llengua & Literatura, que aplega treballs d’especialistes en llengua i literatura catalanes, a més de ressenyes sobre els llibres d’aquest camp del coneixement.

En l’apartat de literatura d’aquest any, Tomàs Martínez Romero presenta el seu treball «Un traductor medieval en el seu context: els defalliments lèxics de Ferrer Saiol». Salvador Cuenca i Francesc J. Gómez estudien en profunditat les obres d’Ausiàs March, mentre que l’article de Magí Sunyer respon a una anàlisi exhaustiva del llibre de Ramon Vinyes, L’ardenta cavalcada. Jordi Marrugat, per la seva banda, s’endinsa en la poesia catalana contemporània tot analitzant les obres de Josep Carner, Carles Riba o Marià Manent, entre d’altres.

En l’apartat de llengua, hi figura l’estudi de Llum Bracho, que aprofundeix en el món dels topònims en textos ambientals en català i en la traducció toponímica en relació amb la seva vehiculació ideològica. Jordi Suïls fa una aproximació de l’ús dels verbs haver i ser en ribagorçà, i l’article de Cristina Real reflexiona sobre la utilització dels verbs de mesura en la gramàtica i diccionaris catalans. Pel que fa a la lingüista Isabel Turull, fa una anàlisi comparativa de l’ús de l’article en italià i català. Sense oblidar l’aportació de Dolors Font, que presenta el seu estudi sobre els patrons entonatius de les interrogatives del català central.

Educació i Història
Revista d’Història de l’Educació

Salomó Marquès Sureda, Joan Florensa Parés, Josep Gonzàlez-Agàpito (et al.)
Societat d’Història de l’Educació dels Països de Llengua Catalana
Barcelona, juny de 2008
ISSN: 1134-0258
Nombre de pàgines: 192

Educació i Història. Revista d’Història de l’Educació és una revista en català de publicació semestral que recull les aportacions d’especialistes en història de l’educació per tal de donar a conèixer la realitat educativa des d’una perspectiva històrica. Editada per la Societat d’Història de l’Educació dels Països de Llengua Catalana, filial de l’Institut, la revista, que pretén ser un referent en l’àmbit internacional, aconsegueix ser un instrument de reflexió, de debat i d’ampliació del coneixement en el camp de la història de l’educació.

En aquesta edició s’aprofundeix en el tema de l’educació durant la Segona República, en els orígens del pensament educatiu d’aquest període ―que pretenia trobar solucions a tots els problemes que arrossegava un país mancat de modernitat i benestar social―, i en el funcionament de les escoles i de l’educació catalana i valenciana en el temps de la Guerra Civil.

També és possible visitar la versió electrònica de la revista, dins el programa de revistes electròniques de l’IEC, fet que facilitarà que tots els especialistes d’arreu del món interessats en aquest tema puguin consultar qualsevol dels articles publicats a Educació i Història. La revista és accessible en línia des de la següent pàgina web http://www.iec.cat/pperiodiques.

Novetats del diccionari
(Diccionari de la llengua catalana, segona edició)

Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans
Pròleg de Joan Martí i Castell
Barcelona, octubre del 2008
ISBN: 978-84-92583-02-7
Nombre de pàgines: 336

L’elaboració i la publicació de Novetats del diccionari de la segona edició del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC2) té per objectiu assenyalar totes les diferències que conté aquest diccionari respecte a la primera edició de 1995 amb la finalitat de facilitar-ne la consulta.

Pel que fa a les variacions que s’han produït en aquesta segona edició, destaquen tant aspectes materials com de lexicografia actual. Així doncs, s’hi observen diverses modificacions: esmenes en les definicions; esmenes en els exemples, cosa que contribueix a un major aclariment de les definicions; canvis en la representació de les entrades, o bé perquè són manlleus o bé cultismes que s’han adaptat; addicions i supressions de subentrades –s’hi inclouen amígdala faríngia, aliment dietètic o capa d’ozó–, i també modificacions pel que fa al gènere i nombre de substantius i adjectius.

Cal destacar que la segona edició del DIEC conté molts més articles i accepcions que no pas la primera, per tal d’adequar-se millor a l’ús de la parla habitual. A més, en aquesta actualització del diccionari apareix lèxic específic –que fins ara es trobava en diccionaris especialitzats– i així n’afavoreix l’ús entre els parlants. El DIEC2 ha optat, a més, per la supressió d’algunes formes, ja sigui per desús, perquè han estat substituïdes per d’altres o per la falta d’acceptació entre els especialistes dels diferents camps de coneixement (en són exemples els termes àcid àuric i piscina probàtica).

L’obra Novetats del diccionari és producte del projecte de la Secció Filològica (SF) de l’IEC.

Recull d’articles

L'hora de la veritat, d’Antoni Serra Ramoneda
El Periódico de Catalunya, 18 de novembre de 2008

La bona adminsistració pública, d’Antoni Serra Ramoneda
El Periódico de Catalunya, 17 de novembre de 2008

L'escala de cargol, de Ramon Folch
El Periódico de Catalunya, 16 de novembre de 2008

De la UAB al castell, per Salvador Cardús
Diari de Terrassa, 15 de novembre de 2008

Ötzi, de Pere Puigdomènech
El Periódico de Catalunya, 10 de novembre de 2008

Salvem el castellà!, de Josep Maria Casasús
Avui, 9 de novembre de 2008

L'escala de cargol, de Ramon Folch
El Periódico de Catalunya, 9 de novembre de 2008

Ateisme publicitari, per Salvador Giner
El Periódico, 8 de novembre de 2008

Al·legacions, de Pere Puigdomènech
El Periódico de Catalunya, 3 de novembre de 2008

¿Una llarga nit d’espera?, d’Antoni Serra Ramoneda
El Periódico de Catalunya, 3 de novembre de 2008

He tenido un sueño, de Federico Mayor Zaragoza
La Vanguardia, 2 de novembre de 2008

L'escala de cargol, de Ramon Folch
El Periódico de Catalunya, 2 de novembre de 2008

Viure amb els llibres, per Jordi Castellanos Vila
Presència, 31 d’octubre de 2008

Connexions, de Pere Puigdomènech
El Periódico de Catalunya, 27 d’octubre de 2008

L’escala de cargol, de Ramon Folch
El Periódico de Catalunya, 26 d’octubre de 2008

Educació i Història Revista d’Història de l’Educació

Educació i Història
Revista d’Història de l’Educació