|
Notícies | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
El Parlament crea un consell assessor en matèria de ciència L’IEC publica el Diccionari de les ciències ambientals, el primer en línia d’aquesta especialitat Es presenten els primers volums de les Obres completes de Fabra «Els arxius de Joan Fuster», a l’Institut El Parlament crea un consell assessor en matèria de ciència
La cambra catalana ha creat el Consell Assessor del Parlament sobre Ciència i Tecnologia (Capcit), un nou òrgan que s’encarregarà d’informar i assessorar el Parlament en matèria científica i tecnològica. Es tracta d’un òrgan pioner a l’Estat espanyol que té els seus referents en òrgans similars del Parlament Europeu, la Cambra dels Comuns i el Parlament de Flandes. S’ha optat per crear un òrgan mixt integrat per experts i parlamentaris. Representaran el Parlament Ernest Benach, president de la cambra; Lídia Santos i Antoni Castellà, secretària primera i segon de la Mesa; en nom de CiU hi serà Eudald Casadesús; de PSC-CPC, Agnès Pardell; d’ERC, Maria Àngels Cabasés; del PP, Santi Rodríguez; d’ICV-EUiA, Laia Ortiz, i de C’s, Antonio Robles. En representació de l’IEC hi figuren els membres Ricard Guerrero, Lluís Jofre i Jonadomènec Ros; de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI) hi participaran Rafael Español i Joan Comella; els rectors de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Josep Joan Moreso i Imma Tubella, respectivament; el rector en funcions de la Universitat de Barcelona (UB), Josep Samitier, i Tomàs Molina, a proposta del Consell Català de la Comunicació Científica. Per a Joandomènec Ros, secretari general de l’IEC, el fet «que l’Institut formi part d’aquest consell és un clar reconeixement de la funció que, en la seva faceta d’assessorar els poders públics, té l’IEC. Els tres representants tenim uns coneixements concrets, però formem part d’una corporació sàvia, els membres de la qual abasten en les seves experteses gairebé tots els camps del coneixement, i aquest patrimoni ha d’estar al servei del país.» Els àmbits de treball del Capcit inclouen qüestions com la bioètica i la salut, Internet i les comunicacions, el medi ambient i l’energia. «L’energia nuclear, les energies alternatives, la transformació del territori, el canvi climàtic, la grip aviària o la clonació són temes que demanen molt més que el tractament visceral que estem habituats a veure i sentir als mitjans i al carrer; volen el debat responsable dels ciutadans i dels seus representants polítics», afirma el secretari general de l’IEC. La primera tasca d’aquest nou consell serà elaborar un informe científic sobre els transgènics i un altre sobre la regulació d’aquest tema a Europa, amb motiu de la iniciativa legislativa popular que està a punt d’entrar al Parlament.
L’Institut va presentar el passat dimecres 29 d’octubre el Diccionari de les ciències ambientals, un diccionari en línia obert a tothom, que conté sis mil vuit-cents termes especialitzats en medi ambient amb la finalitat d’omplir el buit en una lexicografia que, fins ara, només apareixia en diccionaris sectorials i no gaire exhaustius. El diccionari esdevé una eina molt útil ja que cada mot que hi apareix inclou una definició, sinònims, si es dóna el cas, i els termes equivalents en castellà, anglès i francès. A més, hi ha tota mena de paraules i expressions utilitzades en les ciències ambientals, des de termes especialitzats, tècnics o científics, fins a lleis o institucions rellevants en aquest camp; sense oblidar els noms de llocs, empreses o instal·lacions on hi hagi hagut algun accident ambiental. Així doncs, s’hi poden trobar les definicions de paraules com ara Txernòbil, Pla de Sanejament de Catalunya, GIEC (Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic) o fins a quaranta-cinc accepcions per al mot residu. En l’acte de presentació hi van participar David Serrat, president de la Secció de Ciències i Tecnologia (SECCT); Mercè Durfort, en representació de la Secció de Ciències Biològiques (SECCB); Pere Riera, director del diccionari; Louis Lemkov, director de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals, i Salvador Alegret, director del programa de recerca «Diccionari de Ciència i Tecnologia», que va fer una demostració de l’edició en línia tot buscant la definició de mots com ara canvi climàtic, mulch o Kioto. L’obra, disponible a l’adreça web http://cit.iec.cat/dca, ha estat elaborada per la Secció de Ciències Biològiques i la Secció de Ciències i Tecnologia en el marc del programa de recerca del «Diccionari de Ciència i Tecnologia» i hi col·labora la Fundació PuntCat. Es presenten els primers volums de les Obres completes de Pompeu Fabra
El 4 de novembre es van presentar a l’IEC els primers volums de les Obres completes de Pompeu Fabra, una edició que posa a l’abast del públic treballs que, fins ara, eren de molt difícil consulta o, fins i tot, en algun cas, inèdits. La publicació de la totalitat de l’obra del lingüista és el resultat d’un projecte de recerca de la Generalitat de Catalunya, el Govern de les Illes Balears i l’IEC, fruit d’un conveni de col·laboració signat l’any 2002. Per ara, s’han publicat quatre dels nou volums de què constaran les Obres completes: el primer inclou les tres primeres gramàtiques, de 1891, 1898 i 1912; el segon, les cinc gramàtiques publicades entre 1918 i 1946 i diversos cursos orals; el tercer, la gramàtica francesa de 1919 i l’anglesa de 1924, juntament amb una sèrie d’articles tècnics publicats entre 1887 i 1926, i el cinquè, el Diccionari general de la llengua catalana. Els propers volums contindran les següents obres: el quart volum, d’aparició immediata, contindrà l’obra ortogràfica de Pompeu Fabra (Tractat d’ortografia de 1904, les Normes ortogràfiques i el Diccionari ortogràfic 1917-1937) i els manuals lingüístics Barcino; el sisè i el setè, en curs de publicació, contindran les Converses filològiques, d’una banda, i les gramàtiques de 1918-1933, la gramàtica catalana de 1946 i la gramàtica pòstuma, a més de les traduccions teatrals, d’una altra. Es preveu que tots els volums de les Obres completes estaran publicats el 2011. L’acte de presentació dels primers volums va ser presidit pel conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, i hi van participar el president de l’Institut, Salvador Giner; Isidor Cònsul, en representació dels editors; Joan Solà, gramàtic i membre de l’IEC, en nom dels directors; Joan Martí i Castell, president de la Secció Filològica (SF) de l’IEC, i Jaume Lanaspa, director general de la Fundació “la Caixa”. També hi van assistir el secretari de Política Lingüística, Bernat Joan, i la directora general de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears, Margalida Tous. Segons Solà, aquesta «pretén ser una edició nacional, exhaustiva en el sentit de contingut i rigor i va dirigida a qualsevol persona que estigui interessada en l’obra de Fabra».
Al llarg de la seva vida, Joan Fuster (Sueca, País Valencià, 1922-1992) va anar recollint i conservant milers de papers de tota mena; lligats a la labor literària però, també, a la vida privada i a la seva projecció pública. En l’arxiu de l’assagista hi ha cartes, fitxes de treball, anotacions d’agenda, manuscrits propis o d’altres autors i propaganda antifranquista, entre molts altres documents, que desvelen detalls sovint desconeguts de la trajectòria i la vida de Fuster i que, al mateix temps, reflecteixen la cultura i la situació política de l’època en què va viure. Del 23 d’octubre a l’11 de novembre una mostra reduïda, però representativa, de l’enorme quantitat d’aquests documents conservats a l’arxiu de l’escriptor s’ha pogut visitar a l’IEC en l’exposició «Els arxius de Joan Fuster», creada per la Universitat de València i la Càtedra Joan Fuster. La mostra, que també es va poder veure a la Universitat de València el 2006, té un doble objectiu: d’una banda, pretén mostrar la personalitat polièdrica de l’il·lustre intel·lectual valencià i, de l’altra, suggerir les grans possibilitats que aquest arxiu oferirà als investigadors quan s’obri definitivament a la consulta i a l’estudi, no sols sobre el seu creador sinó també sobre l’etapa política i cultural que va viure. L’assagista en dvd
Prop del 60 % dels espais naturals protegits de Catalunya han patit impactes negatius, els recursos que s’hi dediquen són insuficients, i només el 16 % dels espais naturals protegits publiquen memòries anuals d’activitats, malgrat que, segons la Llei d’espais naturals, el Consell Executiu n’hauria de retre comptes cada any al Parlament. Aquestes són algunes de les conclusions de Protegits, de fet o de dret? Primera avaluació del sistema d’espais naturals protegits de Catalunya, un llibre editat per la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN), filial de l’IEC, que recull els resultats de la primera avaluació completa del sistema d’espais naturals protegits de Catalunya i la primera realitzada a Europa seguint la metodologia proposada per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN). Els resultats de l’avaluació ―feta entre els anys 2002 i 2003 sobre els 148 espais naturals protegits que hi havia aleshores a Catalunya― revelen que, a més del que ja s’ha esmentat anteriorment, el sistema d’espais naturals català és extens i molt complex; que hi ha un dèficit en la planificació de la gestió i en la recerca vinculada a la gestió; que el marc legal configurat per la llei autonòmica d’espais naturals ha quedat obsolet i té moltes mancances; que només 25 espais naturals protegits disposen de servei d’atenció als visitants i que les activitats agrícoles, ramaderes i forestals i de caça i pesca exerceixen una pressió alta en el 70 % dels espais avaluats. Per tot plegat, la publicació proposa, entre altres coses, reformar i actualitzar el marc legal vigent, reorganitzar l’estructura de l’Administració competent i dotar-la dels recursos necessaris, i elaborar, aprovar i aplicar un pla d’acció dels espais naturals protegits de Catalunya que doni resposta als nombrosos reptes i problemes que l’avaluació ha posat de manifest. Com que es tracta d’una avaluació pionera, la de la ICHN ha esdevingut un referent. L’exemple més recent el trobem en l’últim congrés de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN), que es va celebrar a Barcelona entre els dies 5 i 14 d’octubre. L’avaluació de la ICHN va ser un dels set casos d’estudi que recull el manual Evaluating Effectiveness – A framework for assessing management effectiveness of protected areas, un dels documents de treball dels tallers sobre l’avaluació de l’efectivitat de la gestió dels espais naturals protegits organitzats per la Comissió Mundial d’Àrees Protegides de la IUCN.
La Secció Filològica (SF) de l’IEC, que es reuneix periòdicament a diferents territoris de parla catalana, ha escollit Benavarri com a seu de la darrera trobada. D’una banda, per donar-se a conèixer com a acadèmia de la llengua en aquesta zona, i de l’altra, per informar-se de la realitat cultural i lingüística del territori. La reunió ordinària de la Secció es va celebrar a porta tancada el 14 de novembre al matí i, a partir de la tarda i durant el dissabte dia 15, hi va haver una sèrie de conferències obertes al públic. El membre de l’IEC Ramon Sistac va ser l’encarregat d’obrir aquestes sessions acadèmiques amb la conferència «Estat i estatus del català ribagorçà», durant la qual va analitzar la problemàtica local de la llengua. «Els dos problemes més importants són la manca de consciència dels parlants, directament condicionada per la manca de reconeixement polític i administratiu, i la despoblació brutal de la zona, amb una mitjana d’edat molt alta». No obstant això, Sistac va destacar un aspecte positiu, i és que «hi ha una sèrie de col·lectius que estan treballant per la llengua, com ara el Centre d’Estudis Ribagorçants (CERib)». «Institucions com el CERib treballen per recuperar la memòria i conscienciar la gent que s’ha de sentir orgullosa del seu patrimoni cultural i lingüístic, ja que a vegades ignoren que té un valor importantíssim. La idea és que la cultura ha d’incidir en el desenvolupament sostenible, que el territori té un valor i que no cal marxar», va apuntar Sistac. Durant les jornades, el membre de l’Institut Artur Quintana va parlar de la «Literatura oral a la Ribagorça»; Albert Turull i Jordi Suïls de «La Universitat de Lleida: recerca en filologia catalana l’Alt Pirineu» i Jordi Moners de «El parlar de Castigaleu». Així mateix, Glòria Francino, Carles Barrull, Manel Riu i Xavier Tomàs van tractar diferents aspectes relacionats amb la lluita pel català i la cultura ribagorçanes. El president de la SF de l'IEC, Joan Martí i Castell, va cloure els actes.
La comissió tècnica encarregada de coordinar el procés de reflexió i de debat, i l’elaboració de les línies estratègiques de l’Institut per al proper decenni ha tramès al Consell Permanent el document final, que recull les aportacions de les més de cent esmenes presentades al document inicial, i que són resultat d’un intens treball a les seccions de l’IEC i a les diferents societats filials.
Més d’un centenar de científics de diferents àmbits, i especialment dedicats a la microbiologia industrial i a la biotecnologia microbiana, reclamen que la microbiologia sigui reconeguda com a grau per les universitats espanyoles, i que les ciències microbiològiques ocupin el lloc destacat que els correspon en tots els estudis universitaris de les ciències de la vida i de la salut. Així ho recull la «Declaració sobre l’ensenyament de la microbiologia en la universitat espanyola», aprovada el 14 de novembre al II Congrés de Microbiologia Industrial i Biotecnologia Microbiana, celebrat del 12 al 14 de novembre a l’IEC. Al congrés hi han participat més de 120 congressistes, entre professors i investigadors de l’àmbit universitari i de centres de recerca i especialistes del sector empresarial i industrial. Ha estat un fòrum d’intercanvi d’idees i experiències, amb l’objectiu de promoure la transferència de coneixements i l’establiment de col·laboracions entre els científics i professionals de la biotecnologia i la microbiologia industrial. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
