|
Activitats |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
L’Institut ret homenatge al lingüista alguerès Rafael Caria L’Institut ret homenatge al lingüista alguerès Rafael Caria
El passat 11 de novembre, l’IEC va celebrar una sessió en memòria del poeta, lexicògraf i toponimista Rafael Caria (l’Alguer, 1941-2008), membre corresponent de la Secció Filològica (SF) de l’IEC des del 28 de febrer de 2006, que va morir el 9 d’abril passat a l’Alguer, als 67 anys. A l’homenatge hi van participar el president de l’IEC, Salvador Giner; el vicepresident de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira; el periodista Pere Lluís Alvau; el coordinador del Centre de Recursos Pedagògics Maria Montessori, Luca Scala; el president de la Societat Catalana de Llengua i Literatura (SCLL), August Bover, i el president de la SF, Joan Martí i Castell. Tothom va reconèixer el compromís de Rafael Caria amb la llengua i la cultura catalanes, així com el seu paper fonamental en la defensa de la catalanitat de l’Alguer. Durant l’acte, la soprano Glòria Fabuel, acompanyada del pianista Bartomeu Jaume, va interpretar els poemes de Caria «Els asfòdels», «La cambra», «Enllà de l’origen» i «Anhel» del recull Els asfòdels i «Pels camins del silenci», «Profunds meandres del no-res» i «Quan m’acomiadaré de tu» del recull Cants al capvespre. Rafael Caria (l’Alguer, 1941) va contribuir decisivament al coneixement de la lexicografia i la toponímia alguereses, així com al coneixement de la realitat social de l’Alguer. La seva fou una recerca tant de camp com arxivística, i els seus estudis han estat decisius per a servar bona part del lèxic alguerès en determinades àrees del vocabulari. Entre les seves obres dedicades a la lexicografia destaquen Els noms de les herbes del camp de l’Alguer, La vegetació espontània al camp de l’Alguer, El lèxic dels mariners algueresos: entre catalanitat i mediterraneïtat. Sobre toponímia va escriure Toponomastica algherese i Il mondo del Càlic. Studi di toponomastica e lessicografia algherese. També va tractar els aspectes històrics i socials de la realitat algueresa a les obres L’Alguer, llengua i societat i L’alguerès des d’una perspectiva històrica.Com a escriptor, Caria va conrear una poesia fortament arrelada a la realitat local de l’Alguer i, alhora, una poesia que transcendeix l’àmbit local i ateny unes preocupacions universals, de manera que apropa la llengua i l’ànima de l’Alguer al conjunt de terres de llengua i cultura catalanes.
El microbiòleg gironí Joan Jofre i Torroella, que va ingressar com a membre numerari de la Secció de Ciències Biològiques (SECCB) de l’IEC el passat mes de febrer, ha llegit el seu discurs de recepció sobre el Canvi climàtic i malalties infeccioses. Per a Jofre encara hi ha molts interrogants sobre quin serà l’impacte del canvi climàtic però, en el cas de Catalunya, «hi ha motius per creure que no cal esperar grans efectes, si no és que el canvi climàtic dóna lloc a una catàstrofe socioeconòmica de magnitud i efectes ara mateix difícils de preveure i que serien la causa indirecta d’un augment de la incidència de les malalties infeccioses». Així doncs, Joan Jofre veu amb un cert optimisme els possibles efectes del canvi climàtic en la incidència de malalties infeccioses a Catalunya, sobretot tenint en compte que «si en el passat, amb menys mitjans que ara, hem estat capaços de controlar-les, cal ser optimista i pensar que serem capaços de fer-hi front en el cas hipotètic que el canvi climàtic fes el nostre territori més susceptible a aquests problemes». Això sí, el microbiòleg recomana estar alerta per prendre les mesures necessàries i evitar així situacions de risc. Joan Jofre és llicenciat i doctor en biologia per la Universitat de Barcelona i catedràtic de Microbiologia. Ha estat consultor de l’OMS en contaminació microbiana d’aigües, membre del Governing Committee del Health Related Water Microbiology Specialist Group de l’IWA (International Water Association) i president del Health Related Water Microbiology Specialist Group de la IWA. Des del 1999 és membre de l’AENOR (Asociación Española de Normalización). El 1998 va ser guardonat amb la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya. Des del 2003 és membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. També és membre de la Societat Catalana de Biologia (SCB), filial de l’IEC; de la Sociedad Española de Microbiología; de la Sociedad Española de Virología; de l’American Society for Microbiology i de la International Water Association. Article de Joan Jofre Torroella al núm. 120 del Butlletí: «La crisi de l’aigua i el perill de malalties infeccioses»
El passat 14 de novembre es va celebrar al Parlament de Catalunya la inauguració de la 13a Setmana de la Ciència a Catalunya (SC’08) amb la conferència «Tres revolucions al planeta viu», a càrrec de Ricard Guerrero, secretari científic de l’IEC i «La responsabilitat social vers el futur del planeta a través de la visió dels mitjans de comunicació», a càrrec de Milagros Pérez Oliva, periodista científica del diari El País. El president en funcions del Parlament, Higini Clotas; el conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet i el president de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, Rafael Español, també van assistir a l’acte. Joan Comella, director de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, va ser l’encarregat de cloure la inauguració. Guerrero és doctor en ciències per la Universitat de Barcelona (UB), on és catedràtic de Microbiologia; és professor visitant de la Universitat de Massachusetts-Amherst (EUA), presideix la Fundació Alsina i Bofill i dirigeix la revista International Microbiology de la Societat Espanyola de Microbiologia. La Setmana de la Ciència, que se celebrarà fins al 23 de novembre, enguany dedica la seva temàtica principal al planeta Terra, en el context de la celebració el 2008 de l’Any Internacional del Planeta Terra, proclamat per l’Assemblea General de Nacions Unides d’acord amb la iniciativa promoguda per la Unió Internacional de Ciències Geològiques (IUGS) i la UNESCO. Durant deu dies, se celebren arreu de Catalunya centenars d’actes, entre conferències, taules rodones, cursos, tallers i jornades de portes obertes, sota la coordinació de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI). Alguns dels temes clau d’aquestes jornades són la importància de sensibilitzar el públic sobre la necessitat del desenvolupament sostenible dels processos i recursos de la Terra; la prevenció, reducció i mitigació dels desastres naturals, i la creació de capacitat per a la gestió sostenible dels recursos.
Reportatge fotogràfic:  Intervenció de Ricard Guerrero al Parlament  El Centre Excursionista de Catalunya obre el fons documental a la societat amb un llibre i una exposició de la Cartoteca a l’IEC
El primer mapa de Catalunya obra d’un català, Josep Aparici, datat el 1720; la Carta del Mont Perdut (1874) de Franz Schrader; un dels quatre exemplars que es conserven de l’edició de 1938 del mapa dels Municipis, Comarques i Vegueries de Catalunya, de Pau Vila; l’aixecament de la Cova del Drac (1880), de Mallorca; també un complet mapa turístic de París de finals del XVIII, o un peculiar còmic-mapa de l’Europa política del 1900, i un detallat i colorista mapa naïf d’«Alemanya, paradís dels turistes», editat en català per les autoritats del Tercer Reich a Berlín, l’any 1933. Aquests són alguns dels documents que inclou el llibre Fer país, conèixer món, publicat pel Centre Excursionista de Catalunya (CEC), en coedició amb l'IEC. L’obra, a cura de la geògrafa Rosa Anna Felip (Tremp, 1964), ofereix una mostra significativa del fons catalogat i digitalitzat de la Cartoteca Històrica del CEC i, en paraules del president, Josep Manel Puente, expressa la voluntat de la institució «d’oferir el seu capital documental a sectors més amplis de la societat». La Cartoteca del CEC aplega set mil documents cartogràfics entre el segle XVI i la primera meitat del XX. La seva catalogació i digitalització ha estat possible, com destaca el president del Centre, «gràcies a la col·laboració i al patrocini de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, a l’impuls inicial de Josep Maria Panareda i a tot el personal que treballa en el Comissionat per al Patrimoni Documental del Centre, que dirigeix Manuel Castellet», membre i expresident de l’IEC. Exposició a l’Institut L’exposició itinerant del centenari de l’IEC arriba a Elna
L’Ajuntament d’Elna (Rosselló) acull des del 10 de novembre i fins al 8 de desembre l’exposició commemorativa del centenari de l’IEC «L’Institut d’Estudis Catalans, 1907-2007. Un segle de cultura i ciència als Països Catalans». La presència d’aquesta mostra a Elna ha estat organitzada per l’IEC i l’Ajuntament d’Elna, amb el suport de la Generalitat de Catalunya - Casa a Perpinyà i la Universitat de Perpinyà Via Domícia. El president de l’IEC, Salvador Giner, i l’alcalde d’Elna, Nicolas Garcia, van inaugurar l’exposició el passat 12 de novembre, en un acte que va aplegar una representació del món polític i cultural del Rosselló. En la seva intervenció, el regidor de patrimoni i catalanitat d’Elna, Terenci Vera, va celebrar la presència de l’exposició del centenari de l’IEC al municipi, perquè «volem fer viure la nostra parla, que tradueix la nostra manera de ser en el món, que és riquesa nostra i també riquesa universal». La mostra itinerant, que ja ha passat per Girona, Andorra, València, Palma, Maó, Eivissa i Lleida, es traslladarà a Badalona a finals d’any.
El president de l’IEC, Salvador Giner, i el president de la Fundació puntCAT, Joan Francesc Gras, van signar el passat 7 de novembre un conveni marc amb l’objectiu d’establir les bases i les eines de col·laboració per desenvolupar projectes científics i tecnològics comuns. L’IEC és un dels patrons fundadors de la Fundació puntCAT, que van donar suport a la candidatura per a l’obtenció del domini .cat. La Fundació puntCAT és una entitat privada sense ànim de lucre fundada el 28 de desembre de 2004 i té per finalitat promoure tota mena d’activitats relacionades amb la creació, la gestió i el control del registre del nom de domini .cat i, en general, de la promoció de la llengua i la cultura catalanes a l’àmbit d’Internet i de les noves tecnologies de la informació i de la comunicació.
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
    |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
