|
Notícies | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Se celebra el Congrés Internacional Mercè Rodoreda i un acte d’homenatge a l’IEC per commemorar el centenari de l’escriptora L’Institut, els sindicats i Òmnium reclamen un finançament just La UB ret homenatge a Emili Giralt L’Institut renova el seu conveni de col·laboració amb el Patronat d’Arqueologia de Guissona i visita el jaciment de Iesso Se celebra el Congrés Internacional Mercè Rodoreda i un acte d’homenatge a l’IEC per commemorar el centenari de l’escriptora
El passat 1 d’octubre es va inaugurar el Congrés Internacional Mercè Rodoreda, organitzat per l’Institut, la Fundació Mercè Rodoreda i la Sociedad Estatal de Conmemoraciones Culturales, adscrita al Ministeri de Cultura. Durant quatre dies es van poder analitzar a fons diversos aspectes de la figura i l’obra d’una de les autores més populars i universals de la narrativa catalana contemporània. Kathleen McNerney, de la Universitat de Virgínia de l’Oest (Estats Units), va ser l’encarregada de la conferència inaugural, titulada «La recepció de l’obra de Mercè Rodoreda als Estats Units». Entre d’altres, també hi van intervenir Denise Boyer, de la Universitat de París IV i del Centre d’Estudis Catalans de París, que va parlar de la construcció dels personatges a La plaça del Diamant i a Mirall trencat; Joaquim Mallafrè, de la Universitat Rovira i Virgili, l’IEC i la Fundació Mercè Rodoreda, que va tractar les traduccions de l’obra de l’autora, i Barbara Luczac, de la Universitat de Poznan, que va fer una lectura comentada dels contes de Rodoreda. En el congrés també hi van intervenir Maria Campillo, de la UAB; Marina Gustà, de la UB; Josep M. Sobrer, de la Universitat d’Indiana; Kathryn Everly, de la Universitat de Syracuse, i Carme Arnau, historiadora i crítica literària. Música i paraules per al record A la segona part, el poeta Enric Casasses va fer una lectura de textos de l’autora i Pascal Comelade, una interpretació musical.
El president de l’Institut, Salvador Giner, el president d’Òmnium Cultural, Jordi Porta, i els representants dels principals sindicats catalans (CCOO, UGT, USOC i Unió de Pagesos) han signat un manifest conjunt en el qual demanen a l’Estat el compliment de l’Estatut i un finançament just. Tal com diu el mateix text, «volem exigir un nou model de finançament que sigui respectuós amb l’Estatut d’autonomia de Catalunya, que ampliï l’autogovern fiscal de Catalunya, amb més recursos en correspondència amb la seva capacitat tributària, i que doti la Generalitat de Catalunya dels instruments previstos en l’Estatut perquè actuï com a administració única en termes fiscals». Els representants de les institucions promotores reclamen a les forces polítiques catalanes la màxima unitat per tal d’encarar els reptes i prendre decisions. Així mateix, asseguren que es comprometen a «mantenir aquest espai social i cívic unitari mentre no hi hagi garanties plenes de respecte a l’Estatut d’autonomia de Catalunya i que s’ha assolit un acord de finançament satisfactori». Manifest: La UB ret homenatge a Emili Giralt
El passat 30 de setembre es va celebrar un acte d’homenatge a Emili Giralt, historiador, catedràtic de la Universitat de Barcelona (UB) i president de l’IEC del 1987 al 1995, a l’aula magna de la Facultat de Geografia i Història de la UB. En l’acte hi van participar el president de l’IEC, Salvador Giner, i els historiadors Antoni Segura, Josep Fontana, Rafael Aracil, Pedro Ruiz Torres, Josep Colomé, Llorenç Ferrer i Pelai Pagès. A més, els historiadors i membres de l’IEC Josep M. Salrach i Eva Serra van aprofitar l’homenatge per presentar l’obra Història Agrària dels Països Catalans, que va dirigir el professor Giralt. Emili Giralt i Raventós (1927-2008) era, des del 1975, membre de la Secció Històrico-Arqueològica (SHA), especialitat en història agrària, de l’IEC, institució de la qual va ser president entre els anys 1987 i 1995. Giralt va ser catedràtic d’Història Universal Moderna i Contemporània a la Universitat de València (1965-1971) i a la de Barcelona (des del 1971). Va ser el fundador i el director del Centre d’Estudis d’Història Rural i de la revista Estudis d’Història Agrària, des del 1997. Fou director del Departament d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona, degà de la Facultat de Geografia i Història i vicerector d’ordenació acadèmica. També fou professor associat a la Universitat de la Sorbona del 1981 al 1983, i catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona (1992). Els seus treballs historiogràfics tracten, principalment, temes agraris, econòmics i socials de l’època moderna i contemporània. Va promoure la primera edició del Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) i el 1997 va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi.
A més del de Serinyà, l’Institut té en marxa un projecte de recerca arqueològica a Guissona, l’antiga ciutat de Iesso. El programa s’anomena «Recerca arqueològica a Guissona» i està dirigit pel membre de l’IEC Josep Guitart i per Joaquim Pera. El seu objectiu és col·laborar, en el marc del Patronat d’Arqueologia de Guissona (creat el 1995 i constituït, a més de l’IEC, per l’Ajuntament de Guissona, l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, la Universitat Autònoma de Barcelona, l’Institut d’Estudis Ilerdencs i el Consell Comarcal de la Segarra), en la investigació i difusió del patrimoni arqueològic de Iesso. Recentment, l’IEC ha renovat el seu conveni de col·laboració amb el Patronat d’Arqueologia de Guissona. El passat 8 d’octubre, l’Equip de Govern de l’acadèmia, encapçalat pel seu president, Salvador Giner, va visitar aquest jaciment. En la visita l’acompanyaren Josep Cosconera i Josep Guitart, el president i el director del Patronat d’Arqueologia de Guissona, respectivament. Els representants de l’IEC van poder veure de primera mà l’evolució de les excavacions arqueològiques, que aquest any s’han centrat en el sector de les termes públiques. De moment, ja se’n pot intuir l’extensió, la tipologia i la complexitat arqueològica. La troballa d’aquestes termes proporciona un element arqueològic de primer ordre per a conèixer l’antiga Iesso, per a aprofundir en l’estudi de la romanització del país i per a interpretar l’evolució dels complexos termals en el món romà. Reportatge fotogràfic:
En el simposi, sota el títol «La conquesta de Mallorca. L’economia urbana, comercial i marítima. La figura de Jaume I», celebrat del 14 al 16 d’octubre a Palma, s’han tractat diversos aspectes de la història de Mallorca sota el regnat del monarca. Entre d’altres, la conquesta, el repoblament i l’ordenació del territori; la separació del regne de Mallorca de la resta d’estats de la Corona catalanoaragonesa per Jaume I en benefici del seu fill segon, Jaume II; a més d’aspectes generals com l’economia urbana i, en particular, el comerç i la navegació. L’anàlisi de la figura de Jaume I també ha tingut un lloc destacat en el congrés: s’ha analitzat la personalitat del monarca vista pels seus contemporanis, a l’època moderna i a la Renaixença, així com l’arrelament popular de la seva figura, la historiografia contemporània i la iconografia. El congrés ha estat organitzat per l’IEC amb la col·laboració del Consell Insular de Mallorca i l’IEMed, i s’ha emmarcat dins les activitats programades per l’IEC per a commemorar el vuitè centenari del naixement de Jaume I. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
