|
Notícies | |||||||||||||||||||||||||||||||
L’anuari Societat Catalana 2008 retrata una ciutadania «perplexa» Les publicacions de l’IEC, a Internet amb Google ISA Fòrum: respostes globals als problemes actuals Per una llei d’educació consensuada L’anuari Societat Catalana 2008 retrata una ciutadania «perplexa»
La presentació de l’anuari Societat Catalana als mitjans de comunicació, el passat dia 3 de setembre, va generar una gran expectació que s’ha reflectit en una gran quantitat de titulars de premsa, comentaris d’opinió i informacions a la ràdio i televisió. L’expressió «perplexa» —la més recollida pels mitjans— defineix l’actitud de la població catalana després d’un any, el 2007, molt intens, prolífic en noves lleis i ple de fets que han sacsejat l’opinió pública. Aquesta publicació, coordinada per Teresa Montagut i editada per segon any per l’Associació Catalana de Sociologia (ACS), filial de l’IEC, fa una anàlisi dels fets més rellevants succeïts a Catalunya i de l’impacte que han tingut en la ciutadania. Per Oriol Homs, sociòleg i president de l’ACS, hi ha tres eixos que alimenten la perplexitat en què viu el país: la presa de consciència progressiva que Catalunya ha deixat de ser el motor de l’economia i de la modernitat de l’Estat espanyol; la transformació social del país, que ara ha de fer front a una nova onada migratòria, i la ràpida transformació de la societat, que crea nous dilemes culturals i posa a prova els referents col·lectius tradicionals. Sis apartats En l’apartat de «Política i governabilitat», els professors de ciència política Quim Brugué i Joan Subirats analitzen les passades eleccions municipals i es pregunten si l’elevada abstenció respon a la desafecció democràtica o és resultat de la conjuntura política. L’anàlisi sociològica sobre l’estat de «L’economia i el desenvolupament» s’ha centrat, d’una banda, en el model de creixement i la dificultat del sistema productiu català d’utilitzar el talent qualitatiu de la població, amb un article de la professora d’economia Anna Laborda; i, de l’altra, la sociòloga Maria Caprile analitza la qualitat de l’ocupació a Catalunya i aporta la hipòtesi sobre la relació entre la manca de qualitat i el pobre desenvolupament de l’Estat del benestar. Els articles del capítol «Població i estructura social» versen sobre dos aspectes crucials: l’habitatge i el medi ambient, amb articles del doctor en arquitectura Jordi Bosch i el sociòleg Joaquim Sempere. Llengua i educació han estat centres d’interès durant l’any, als quals es dediquen l’apartat de «Cultura, educació i ciència». Els sociòlegs Isaac González i Ricard Benito analitzen la segregació i dualització escolar a Catalunya, i el sociolingüista i membre de l’IEC Francesc Vallverdú aborda la «vitalitat de la llengua i l’ús del català». En l’apartat de «Benestar i salut», el sociòleg Jordi Estivill situa els plans d’inclusió social a Catalunya en el marc de l’evolució de la política europea, i la sociòloga Cristina Sánchez analitza les desigualtats socials en matèria de salut.
Ben aviat, milers d’obres en català es podran consultar en línia gràcies a un acord entre l’Institut d’Estudis Catalans i Google per a digitalitzar el fons de publicacions de l’acadèmia catalana. Aquest fons recull el coneixement generat per l’Institut des del 1907, any en què fou fundat, i hi figuren monografies de tots els àmbits del coneixement (història, filologia, sociologia...), com ara les Obres completes i la Gramàtica catalana de Pompeu Fabra, l’Arquitectura romànica a Catalunya de Puig i Cadafalch i el recent Informe sobre el canvi climàtic a Catalunya. Des que va ser creat, l’IEC ha publicat prop de dos mil llibres en català i més d’un miler de revistes especialitzades. Actualment, publica un centenar de títols anuals, xifra que el situa com la primera editora de publicacions científiques en català. Per Salvador Giner, president de l’IEC, «l’acord signat amb Google és un clar exemple de l’aposta de l’IEC per potenciar la presència de la institució, i la del coneixement que genera, a la Xarxa». Luis Collado, responsable de Cerca de Llibres de Google, considera que «l’acord amb l’IEC posa de manifest l’aposta de Google perquè la llengua catalana tingui una major presència a Internet, amb continguts de gran valor històric, cultural i científic, com els que incorporarà l’IEC al programa de Cerca de Llibres de Google». Cerca de Llibres de Google Les biblioteques catalanes també proporcionen els seus llibres perquè siguin digitalitzats. Si un llibre és de domini públic (sense copyright), es mostra íntegrament en la pàgina de Cerca de Llibres de Google. Si està sotmès a drets d’autor, els usuaris només poden accedir a la informació bàsica del llibre i a diversos passatges de l’obra, i a més reben informació sobre la biblioteca o llibreria on es pot trobar el llibre. Des del web de l’IEC es pot accedir al Portal de Publicacions (http://publicacions.iec.cat), on s’informa detalladament de totes les obres editades per l’acadèmia catalana. ISA Fòrum: respostes globals als problemes actuals
«Construir la societat global per a donar resposta als problemes del nostre temps». Aquesta va ser la conclusió principal del debat obert a l’ISA Fòrum de Sociologia, que va reunir tres mil professionals d’aquesta disciplina a Barcelona del 5 al 8 de setembre. Entre d’altres, hi han participat sociòlegs considerats “gurus” en els seus camps. Aquesta resposta global és vàlida tant per a fer front als reptes de la immigració com per a la lluita contra el racisme, la definició del marc democràtic, la revolució femenina o la defensa de la sostenibilitat del planeta. Els reunits també van coincidir que «cal reforçar el desenvolupament teòric per a aportar una visió connectada a l’experiència dels ciutadans en la solució d’aquests problemes». El debat sobre el futur de la democràcia va ressaltar la necessitat de definir el concepte mateix de democràcia i quins elements mínims s’han de tenir en compte per a definir un país o un règim com a democràtic, atès que hi ha dos factors: el reconeixement dels drets individuals i els mecanismes de representació política. Quant a la immigració, els experts participants a l’ISA Fòrum consideren que els intents de regular els fluxos migratoris haurien de tenir en compte la capacitat de regulació dels propis fluxos. En matèria de sostenibilitat, el debat obert va defensar que «els diversos problemes que presenta el desenvolupament sostenible poden tenir una resposta satisfactòria mitjançant la formació de coalicions governamentals, de mercat i actors comunitaris, amb un actor clau com a líder que delega en diverses comissions». El primer ISA Fòrum de Sociologia, sota el títol «La investigació sociològica i el debat públic», va ser organitzat per la International Sociological Association (ISA), en col·laboració amb la Federación Española de Sociología i l’Associació Catalana de Sociologia, filial de l’IEC. La segona edició serà al juliol del 2010 a Göteborg (Suècia).
L’IEC va fer pública, el passat 23 de juliol, una declaració institucional sobre l’elaboració de la Llei d’educació a Catalunya en què feia una «crida en pro d’un acord nacional sobre educació a tots els agents polítics, econòmics, socials i educatius del país». Per l’Institut, el fet que «ens trobem en uns moments crítics per a la nostra comunitat cultural i lingüística en els àmbits polític, social, demogràfic, cultural, econòmic, jurídic i educatiu» requereix que la futura Llei d’educació de Catalunya sigui «l’expressió de la cohesió social amb què s’han d’afrontar aquestes profundes transformacions que vivim». La declaració de l’acadèmia catalana apunta que el sistema educatiu ha d’assegurar l’accés a la llengua catalana com a factor compartit de cohesió i d’igualtat; reclama la coordinació i col·laboració entre les universitats, l’Administració i les altres instàncies implicades en la formació inicial i continuada dels docents, i apel·la a la sensibilitat i mobilització socials perquè «el sentiment de doble pertinença en el qual viuen els infants i els joves immigrats no porti al fraccionament social». Segons l’IEC, cal respondre a aquests reptes de futur amb un acord nacional i un projecte comú sobre l’educació. «Aquesta tasca» ―recull la declaració― «requereix una acció de govern i la participació de totes les forces polítiques i socials. Però és imprescindible, també, la participació i la implicació en aquest objectiu del professorat, l’alumnat, el personal administratiu, les associacions de pares i mares, les organitzacions sindicals i patronals, els moviments de renovació pedagògica, l’Administració local i tot el teixit que conforma la societat civil». Josep González-Agàpito, president de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC, creu que «sense aquest escenari, s’albiren temps molt difícils per a la nostra comunitat cultural i lingüística. Aquest consens educatiu és un element cabdal per a reaccionar positivament davant les greus dificultats que s’oposen a la llengua i la cultura catalanes». El passat 2 de setembre, el Parlament de Catalunya va aprovar la tramitació del projecte de llei que és previst que s’aprovi a principis del 2009. Declaració de l'IEC |
|||||||||||||||||||||||||||||||
