|
Opinió |
||||||||
Amb quina mena de crisi ens enfrontem?; per Pere Puig Recull d’entrevistes
Pere Puig i Bastard, president de la Societat Catalana d’Economia (SCE), filial de l’IEC
Ens hem estat entretenint massa temps en el que ha acabat essent un debat estèril sobre si la desacceleració de la nostra economia —i la dels Estats Units en particular— acabaria desembocant o no en una veritable crisi econòmica, o si tots plegats acabaríem aterrant en una ràpida recuperació econòmica. El debat no s’ha centrat, en canvi, en si calia que els governs comencessin a prendre veritables mesures per millorar les polítiques i revisar a fons determinats mecanismes de regulació econòmica i financera que afectaven —se sabia des de fa temps— el bon funcionament de les economies i de les empreses. Els responsables governamentals no han estat capaços d’anticipar-se als problemes, intentant introduir canvis en una situació que s’estava agreujant, i això ha contribuït a incubar els efectes d’una crisi, tant internacional com espanyola, que sens dubte era previsible ja des de feia un temps en vista dels problemes que havien esclatat als Estats Units. Ara ja ningú no dubta que hem acabat entrant en una fase crítica pel que fa al funcionament no tan sols de l’economia nord-americana i de l’europea sinó també de l’espanyola. De fet, el mateix ministre d’Economia i vicepresident del Govern ha acabat reconeixent fa ben pocs dies, en unes destacades declaracions, que ens enfrontem amb el que podria acabar essent una de les crisis més complicades que mai hagi viscut l’economia espanyola, i en la qual concorren diversos factors interns i externs. Algú ha definit, de manera segurament encertada, la present situació econòmica com aquella en què convergeixen una multiplicitat de factors amenaçadors, sobretot centrats, externament, en els àmbits financer i comercial, i, internament, en l’àmbit de la construcció. Tots aquests sectors estan contribuint molt fortament a complicar l’evolució d’unes economies com són l’espanyola i la catalana, que, tot i moure’s en un nou entorn de tensions inflacionàries, de fet gaudeixen d’un gran potencial de creixement econòmic. El que realment més necessita la nostra economia és passar, al més aviat possible, encara que sigui de manera severa —sense intervencionismes innecessaris—, per una clara etapa de depuració i ajust del conjunt dels excessos especulatius viscuts en un àmbit sectorial ben concret. La situació no hauria de desembocar necessàriament, en canvi, en una crisi econòmica i empresarial més generalitzada. Perquè una nova recuperació sigui factible, la primera condició és que la situació internacional no empitjori més enllà del que avui és previsible. Caldrà que els governs dels diferents països —molt particularment, els de la Unió Europea— contribueixin a l’operació d’ajust i de recerca d’una nova estabilitat de preus i a la revisió prudent dels respectius equilibris pressupostaris en una situació de forts impactes inflacionaris. També caldrà que no es deixin arrossegar per l’aplicació de polítiques poc assenyades —algú en diria «populars»— que portin a establir mesures comercials, socials o fiscals coercitives, que podrien acabar afectant la capacitat de creixement i els graus d’obertura de les diverses economies. La pèrdua de competitivitat que estan experimentant una bona part de les empreses europees és un fet que no es pot defugir. Aquestes empreses estan afectades pel notable encariment de certes matèries primeres i pel comportament preocupant dels tipus de canvi del dòlar i d’algunes monedes asiàtiques. Davant d’aquests fets, cal insistir-hi un cop més, no hi caben altres mesures que l’acció conjunta dels governs dels diversos països implicats. Alícia Casals, membre numerària de l'Institut d'Estudis Catalans
Les bombetes compactes fluorescents (o bombetes de baix consum o bombetes fredes; en anglès, compact fluorescent lamps) són una evolució dels tubs fluorescents lineals, introduïts en el mercat als anys quaranta del segle passat. Aquestes bombetes tenen una millor eficiència energètica, ja que una de 21 watts produeix la mateixa il·luminació que una de clàssica de 100 watts. Aquest tipus d’il·luminació es basa en un arc elèctric produït per la ionització dels àtoms a l’interior del tub. La descàrrega elèctrica obtinguda produeix una radiació ultraviolada no visible, però un recobriment interior del tub amb substàncies fluorescents produeix una il·luminació visible de coloració característica segons els components d’aquest recobriment. Els fluorescents clàssics, que es fabricaven en forma de tubs lineals amb una llargada en funció de la potència desitjada, darrerament s’han començat a fabricar de manera compacta i amb el mateix casquet de rosca que les bombetes d’incandescència convencionals per poder-les substituir còmodament. Per aconseguir aquesta miniaturització, ha estat necessari, per una part, fabricar tubs enrotllats per mantenir la distància entre els elèctrodes que correspon a la seva potència, i, per una altra, substituir la reactància i l’encebador termoelèctric per un circuit electrònic que cap a dins del casquet, tal com es pot veure a la figura següent.
El cost superior d’aquestes bombetes es compensa sobradament perquè comporten un estalvi d’energia i perquè tenen una durada més llarga. Considerant el cost de l’energia, que és de 0,1 €/kWh, i comparant el cost de mantenir encesa una bombeta de baix consum de 21 W (uns 12 €) i d’una bombeta incandescent de 100 W (uns 0,8 €) que produeix la mateixa il·luminació, l’estalvi aconseguit al cap de 8.000 hores de funcionament —que és el temps de vida d’una bombeta compacta fluorescent, unes cinc vegades superior al d’una bombeta incandescent— és [(8.000 h × 0,1 €/kWh × 100 W) / 1.000 + 0,8 € × 5 ] – [(8.000 h × 0,1 €/kWh × 21 W) / 1.000 + 12 €] = 55,2 €. Més important que aquest estalvi econòmic és la reducció d’emissions de CO2, ja que hi ha un estalvi de combustibles fòssils utilitzats per a la producció d’energia elèctrica, amb centrals tèrmiques (fuel/gas) que produeixen uns 350 g de CO2 per kWh, amb la qual cosa, durant aquestes 8.000 hores, la reducció d’emissions és d’uns 220 kg de CO2. Aquesta tecnologia encara està en procés de millora, especialment pel que fa a la reducció de la temperatura necessària per produir l’encesa. D’altra banda, també ha començat a comercialitzar-se lluminàries amb la tecnologia LED, tecnologia de llum freda, basada en la producció fotònica en el pas del corrent sobre una unió P-N d’un cristall de silici, en què el dopatge, de diferents compostos de gal·li, defineix la coloració de la llum produïda. Actualment ja s’aconsegueixen LED amb emissió lumínica equivalent a bombetes d’incandescència de fins a 25 watts, però amb un consum d’uns 2 watts.
Una mirada catalana a l’Àfrica: Viatgers i viatgeres dels segles XIX i XX (1859-1936)
En aquesta obra es repassa les representacions dels llocs i de les poblacions de l’Àfrica —des del Marroc fins al Senegal, passant per Egipte— construïdes per viatgers vinculats a societats geogràfiques, centres excursionistes i ordes religiosos, a més dels que hi viatjaven amb propòsits militars, comercials o, simplement, turístics i d’aventura. D’aquesta manera, retrata molts tipus de viatgers, així com motivacions ben diferents a l’hora d’emprendre el viatge i, sobretot, un ampli ventall de mirades respecte al fet colonial, algunes de les quals estan estretament vinculades al procés de construcció de la identitat nacional catalana. L’obra recorda des dels viatges d’Eduard Toda com a diplomàtic a Egipte fins a la mirada única d’Aurora Bertrana durant un viatge que realitzà tota sola al Marroc l’any 1935. L’obra ha estat editada per Maria Dolors Garcia Ramon, membre de l’IEC i catedràtica de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona; Joan Nogué, catedràtic de Geografia Humana de la Universitat de Girona i director de l’Observatori del Paisatge de Catalunya i Perla Zusman, investigadora del Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas, de l’Argentina. |
 |
Aquest llibre, publicat en el marc del II Congrés Català de Geografia, que es va celebrar del 29 al 31 de maig a Barcelona i a Vilanova i la Geltrú, presenta textos representatius de la història de la cartografia catalana, des de l’inici del segle XVII fins a la primera meitat del segle XIX, corresponents a onze autors: Francisco Giago (Viver, ca. 1560 - València, 1615), Ambrosio Borsano (Milà, 1629 - post. 1694), Josep Aparici (Caldes de Montbui, 1654 - Barcelona, 1731), Francesc Renart i Closas (Barcelona, ca. 1755 - 1816), Agustí Canellas (Alpens, 1765 - Alella, 1818), Josep Massanés (Barcelona, 1777-1857), Tomàs Bertran i Soler (Barcelona, 1791 - post. 1859), Ildefons Cerdà (Centelles, 1815 - Cantàbria, 1876), Joan Papell i Llenas (Figueres, 1835 - ca. 1910), Manuel Ferrer de Franganillo (Madrid, 1886 - Barcelona, 1956) i Pau Vila (Sabadell, 1881 - Barcelona, 1980).
Adaptació al Pla de Bolonya, d’Antoni Serra Ramoneda
El Periódico de Catalunya, 21 de juliol de 2008
L'escala de cargol, de Ramon Folch
El Periódico de Catalunya, 20 de juliol de 2008
Antoni Bassas, de Salvador Cardús
Avui, 18 de juliol de 2008
La moció contra la junta del Barça, de Josep Maria Terricabras
El Periódico de Catalunya, 16 de juliol de 2008
L'escala de cargol, de Ramon Folch
El Periódico de Catalunya, 13 de juliol de 2008
Nicolau d’Olwer, de Joan Solà
Avui, 12 de juliol de 2008
Urbanitzacions “inurbanes”, de Ramon Folch
El Periódico de Catalunya, 10 de juliol de 2008
La llengua, un problema polític, de Josep Maria Terricabras
El Periódico de Catalunya, 9 de Juliol de 2008
La imatge a l’època gòtica, de Xavier Barral
Avui, 8 de juliol de 2008
L’escala de cargol, de Ramon Folch
El Periódico de Catalunya, 6 de juliol de 2008
La red del pescador, de Xavier Rubert de Ventós
El País, 6 de juliol de 2008
Els diners dels catalans, de Josep Maria Terricabras
El Periódico de Catalunya, 2 de Juliol de 2008
Opinions nutricies, de Ramon Sistac
Temps de Franja , 1 de juliol de 2008
La necessària bona educació, d’Antoni Serra Ramoneda
El Periódico de Catalunya, 30 de juny de 2008
L’escala de cargol, de Ramon Folch
El Periódico de Catalunya, 29 de juny de 2008
Respuesta a las crisis: desarrollo global, de Federico Mayor Zaragoza
El País, 28 de juny de 2008
Corominiada, de Joan Solà
Avui, 28 de juny de 2008
Un prodigio de normalidad, de Xavier Rubert de Ventós
La Vanguardia, 26 de juny de 2008
L'us del català a la univesitat, de Josep Maria Terricabras
El Periódico de Catalunya, 25 de juny de 2008
Pau, coerció i medi ambient, de Ramon Folch
El Periódico de Catalunya, 24 de juny de 2008
Ciència i tecnologia a Catalunya, d’Antoni Serra Ramoneda
El Periódico de Catalunya, 23 de juny de 2008
L’escala de cargol, de Ramon Folch
El Periódico de Catalunya, 22 de juny de 2008
Parlem, de Joan Solà
Avui, 21 de juny de 2008
El sentit de la crisi europea, de Josep Maria Terricabras
El Periódico de Catalunya, 18 de juny de 2008
Entrevista a Joan Veny
Deseo que el catalán sea una lengua normal
Diario de Mallorca, 19 de juny de 2008
Entrevista a Antoni Maria Badia i Margarit
De ben petit ja volia estudiar català
Crònica d’or, 1 de juny de 2008
