|
Barcelona es converteix en la capital de la ciència 
Els llibres que commemoren el centenari de Joan Coromines
Lynn Margulis tanca el cicle «Ciència per a la ciutadania»
L’Institut reivindica l’obra de Xuriguera amb una exposició
Bargués, el primer català a fer la volta al món a vela sense escales
L’Optimot resoldrà els dubtes lingüístics dels catalans
Primers resultats sobre recerca en incendis forestals
En breu
Properes cites
Barcelona es converteix en la capital de la ciència
 |
|
| Aquesta és la3a edició de l'Euroscience Open Forum |
ESOF |
|
Del 18 al 22 de juliol, la Ciutat Comtal ha acollit la cimera europea més important sobre ciència, l’ESOF, amb el lema «Ciència per a una vida millor». Es tracta de la tercera edició d’aquesta trobada biennal, multidisciplinària i transversal organitzada per l’Euroscience, que cada any cedeix la gestió de l’esdeveniment a una organització i una ciutat, i enguany ha escollit la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació i Barcelona.
El Science Commons
 |
|
| Boyle, un dels fundadors de Science Commons |
IEC |
|
En el marc d’aquesta trobada, l’IEC ha acollit a la seu principal les jornades «Policy and Technology for e-Science», organitzades per Science Commons, una secció de Creative Commons que ofereix de manera gratuïta eines per a autors, científics, artistes i docents per tal que puguin compartir les seves obres de manera oberta. En aquest congrés, experts de tot el món han establert els principis de l’anomenat Open Science, una aposta per models de difusió en obert, sense barreres tecnològiques ni legals per a permetre una millor comunicació de la recerca científica.
 |
|
| El president de l'IEC saluda el president de la Generalitat, José Montilla, durant la recepció |
IEC |
|
James Boyle, un dels fundadors de Science Commons, ha estat l’encarregat d’explicar què és exactament l’Open Science.
L’Institut també ha participat en les activitats de l’ESOF amb la lectura dramatitzada de l’obra de teatre Oxigen, escrita per Roald Hoffman (premi Nobel de Química del 1981) i Carl Djerassi (bioquímic destacat en la recerca que va portar al desenvolupament d’anticonceptius orals). Es tracta d’una activitat organitzada per l’Associació Catalana de Comunicació Científica, amb la col·laboració de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica, filial de l’IEC. Així mateix, l’IEC ha organitzat una recepció per als conferenciants de l’ESOF en un acte presidit per José Montilla, president de la Generalitat de Catalunya, i Salvador Giner, president de l’Institut.
A més, a la Casa de Convalescència hi han tingut lloc dues reunions per a la premsa especialitzada científica d’arreu del món: la de la l’Associació Europea d’Editors Científics (European Association of Science Editors, EASE) i la reunió de la Federació Mundial de Periodistes Científics (World Federation of Science Journalists, WFSJ). Tot això sense oblidar que durant la trobada, l’Institut ha mostrat les darreres publicacions i els projectes de recerca científica en un estand situat a l’avinguda de la Reina Maria Cristina.
Recull de premsa: 
Reportatge fotogràfic de l'obra Oxigen:
Reportatge fotogràfic de la recepció dels conferenciants:
Els llibres que commemoren el centenari de Joan Coromines
| |
 |
| |
Joan Solà i, a baix, el seu llibre |
IEC |
L’IEC ha presentat un recull d’obres sobre Joan Coromines publicades amb motiu de la commemoració del centenari del seu naixement. En concret, es tracta de vuit llibres que fan un repàs per l’obra i la vida del lingüista, com ara Homenatge de l’IEC a Joan Coromines (2006), del qual és responsable Antoni M. Badia i Margarit, o Joan Coromines i la filologia romànica (2008), de Teresa Cabré, Marta Prat i Joan Torruella, que recullen una selecció de conferències, cicles, exposicions i taules rodones que es van celebrar durant l’Any Coromines.
Així mateix, s’han publicat Joan Coromines, vida i obra (2008), dels membres de l’IEC Antoni M. Badia i Margarit i Joan Solà; Breve diccionario etimológico de la lengua castellana (2008), que inclou un pròleg de José Antonio Pascual, vicedirector de la Real Academia Española; Studia
in honorem Joan Coromines (2007), d’Emili Casanova i Xavier Terrado; Joan Coromines, una vida de llegenda (2005), de Sergi Sol; L’obra de Joan Coromines (1999), de Joan Solà, i l’Epistolari Joan Coromines, a càrrec de la Fundació Pere Coromines.
Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 1905 - Pineda de Mar, 1997) va estudiar a la Facultat de Filosofia i Lletres de Barcelona, als Estudis Universitaris Catalans i a la Fundació Bernat Metge. Coneixia a fons la bibliografia fonamental de la romanística i les lingüístiques europea i aràbiga. Fou introduït per Pompeu Fabra a les Oficines Lexicogràfiques de l’IEC. Publicà el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, obra monumental de caràcter històric, crític, comparatiu i etimològic, i el Diccionario etimológico de la lengua castellana, i treballà fins al darrer moment en l’Onomasticon Cataloniae, recull onomàstic exhaustiu de les terres catalanes explicat des d’un punt de vista etimològic i lingüístic. Autor del recull Lleures i converses d’un filòleg, intervingué en el Butlletí de Dialectologia Catalana i preparà la Miscel·lània Fabra. Rebé la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (1980), el Premi d’Honor Jaume I (1981) i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1984).
Ressenyes dels llibres:
Reportatge fotogràfic:
Lynn Margulis tanca el cicle «Ciència per a la ciutadania»
|
|
Lynn Margulis al claustre de l'IEC |
Vilaweb |
|
La científica nord-americana Lynn Margulis va pronunciar el passat 9 de juliol la conferència «Simbiogénesis y simbioma: la evolución escondida», en la qual va analitzar la participació dels bacteris en els processos de desenvolupament i l’eficàcia evolutiva de les espècies.
Així mateix, va explicar la teoria de l’endosimbiosi, que ha estat desenvolupada per ella mateixa i que s’ha convertit en una de les més imaginatives de la biologia moderna. La teoria de la biòloga explica l’origen simbiòtic de la cèl·lula eucariota, és a dir, com es van associar els bacteris per crear noves formes de cèl·lules, les cèl·lules eucariotes, que, al seu torn, van transformar el planeta on havia de continuar l’evolució que arriba fins a nosaltres, procés conegut com a simbiogènesi.
Lynn Margulis (Boston, EUA, 1938), professora distingida de la Universitat de Massachusetts a Amherst, és una de les figures més destacades de la biologia contemporània. És membre de l’Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units des del 1983 i doctora honoris causa per diverses universitats d’arreu del món, com ara la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat de València. L’any 1999 va rebre la Medalla Nacional de Ciència, l’honor més important que pot rebre un científic als Estats Units. Enguany ha estat guardonada amb el Premio de Ciencia e Investigación 2008 de la Fundación Cristóbal Gabarrón, guardó que recollirà el 10 d’octubre vinent.
La biòloga ha estat l’encarregada de cloure el cicle «Conferències magistrals del curs 2007-2008: ciència per a la ciutadania», que organitza la Secretaria Científica de l’IEC amb l’objectiu de difondre a la societat els coneixements assolits en qualsevol branca de la ciència. Durant aquests nou mesos, per l’Institut han passat experts en diverses matèries: microbiologia ―Carles Pedrós-Alió―, química ―Jacek Wierzchos―, medicina ―Josep Piqueras i M. Francisca Abad, que, a més, és experta en documentació i en sistemes d’informació―, bioquímica ―Milton da Costa―, pedagogia ―Marta Cavazza―, geologia ―Cai Puigdefàbregas― i socioecologia ―Ramon Folch.
Currículum de la conferenciant:
Resum de la conferència:
Recull de premsa:
L’Institut reivindica l’obra de Xuriguera amb una exposició
 |
| Visitants durant la inauguració de la mostra |
IEC |
|
El cognom Xuriguera s’associa inevitablement a un llibre: Els verbs catalans conjugats, però l’autor d’aquesta obra indispensable per a qualsevol alumne de català va publicar més d’una seixantena de llibres de diferents gèneres, entre els quals hi ha la poesia, la narrativa, el teatre o l’assaig. L’IEC ha volgut veure què hi ha més enllà del llibre verd i per això ha acollit l’exposició «Joan Baptista Xuriguera: un intel·lectual a descobrir», en l’any del centenari del naixement del filòleg català, nascut a Menàrguens (Noguera) el 17 de juny de 1908 i mort a Barcelona el 16 d’octubre de 1987.
La mostra itinerant, que s’ha pogut visitar fins al 7 de juliol a la Sala Nicolau d’Olwer, recorre la vida de Joan Baptista Xuriguera a través de tot tipus de documents, fotografies i publicacions relacionades amb la seva vida i la seva obra, especialment amb els anys d’exili a França i el difícil retorn a Catalunya.
Xuriguera va formar-se com a persona i com a intel·lectual a Lleida, on va començar col·laborant en diferents revistes locals. De ben jove, també va involucrar-se en política, com a militant de Joventut Republicana. Creia fermament que la literatura i la política havien d’anar lligades. Algunes de les seves obres, però, no van veure la llum fins prop de trenta anys després d’haver-se publicat, arran de les seves idees.
Lleida se li havia fet petita, i l’any 1932 Xuriguera va marxar a Barcelona, on va poder fer traduccions, va crear una editorial per tal de publicar els seus llibres i va treballar com a funcionari a l’Ajuntament fins a finals del 1939, any en què es va haver d’exiliar. La Guerra Civil, sumada a la mort de la seva filla de vint-i-vuit anys a causa d’un càncer, la de dos germans a la guerra i la de la seva mare, van fer que l’escriptor visqués un llarg període de penúries que semblava no tenir fi. No obstant això, gràcies a l’amnistia del 1977, reingressà a l’Ajuntament, on va treballar fins poc abans de morir. Al final de la seva vida va rebre cert reconeixement públic. Aquesta exposició vol retre homenatge a una figura oblidada, ja que, en paraules de Josep Camps i Arbòs, doctor en filologia catalana i expert en l’obra de Xuriguera, «es mereix aquest homenatge i molts més».
Reportatge fotogràfic:
Més informació
Bargués, el primer català a fer la volta al món a vela sense escales
 |
| L'embarcació navegant per la calma equatorial |
Educación sin fronteras |
|
| |
|
| |
 |
| |
Pels mars del sud |
ESF |
El navegant oceànic Albert Bargués, el primer català que ha fet la volta al món a vela sense escales, va explicar la seva experiència en una conferència titulada «El repte i les vivències a la Barcelona World Race: la volta al món a vela sense escales». L’acte va ser organitzat per les seccions d’Ecologia Aquàtica i de Microbiologia de la Societat Catalana de Biologia, filial de l’IEC, a la sala d’actes del Centre Mediterrani d’Investigacions Marines i Ambientals.
Bargués, tripulant de l’Educación sin Fronteras, un dels vaixells participants en la primera edició de la Barcelona World Race, va navegar, juntament amb la francesa Servane Escoffier, durant cent nou dies (la sortida del port de Barcelona es va fer l’11 de novembre de 2007) pels cinc oceans del planeta, fins a arribar novament a la Ciutat Comtal el 28 de febrer passat. Durant aquest temps, els dos tripulants van recórrer 25.000 milles, és a dir, més de 40.000 quilòmetres.
Albert Bargués (Barcelona, 1960) ja havia fet una volta al món i catorze travessies atlàntiques abans de l’experiència de la Barcelona World Race. En total, el navegant català suma més de 150.000 milles nàutiques repartides pels cinc oceans. Algunes d’aquestes experiències creuant l’Atlàntic les ha recollit al llibre Miedo a la oscuridad (2000). Bargués ha rebut el Premi al Millor Esportista Nàutic Català (1987) i el Premio al Mejor Navegante Español (1999).
Reportatge fotogràfic:
L’Optimot resoldrà els dubtes lingüístics dels catalans
 |
|
Carod-Rovira durant la presentació |
|
Diverses institucions que tenen cura de la llengua catalana han sumat esforços i han unificat bases de dades i serveis de consulta en una única plataforma d’Internet: l’Optimot. Es tracta d’un servei en línia creat per la Secretaria de Política Lingüística, amb la col·laboració del Consorci per a la Normalització Lingüística, el Centre de Terminologia TERMCAT i l’IEC.
L’objectiu d’aquest nou portal és evitar la dispersió i la duplicitat de serveis existents pel que fa a consultes lingüístiques, a més d’oferir rapidesa i eficàcia a l’hora de resoldre els dubtes lingüístics dels usuaris (particulars, professionals, personal de l’empresa privada i personal de l’Administració). D’entrada, el sistema integra el diccionari normatiu de l’IEC, diccionaris especialitzats, indicadors sobre criteris lingüístics, models de documents, topònims, diccionaris de traducció català-castellà i viceversa, a més d’una sèrie de fitxes que s’aniran actualitzant.
En cas que en el portal no es pugui resoldre un dubte concret, es pot fer la consulta corresponent a un servei d’atenció especialitzada per mitjà del mateix web o bé per telèfon.
Recull de premsa:
Primers resultats sobre recerca en incendis forestals
| |
|
| |
Investigadors de tot el món proven diversos agents extintors |
Durant els mesos de febrer i març d’aquest any, diversos investigadors australians, neozelandesos i catalans han portat a terme una campanya de cremes experimentals de recerca al sud d’Austràlia i a la regió de Canterbury, a Nova Zelanda, amb la finalitat de modelitzar el comportament del foc en matollars i en boscos d’eucaliptus i de provar diversos agents extintors.
Aquesta campanya ha consistit a cremar una desena de parcel·les de 250 × 250 m i tres més de gran magnitud (800 × 800 m). La tecnologia emprada per a la monitorització de l’incendi ha estat diversa: el foc ha estat filmat amb càmeres de vídeo i de termografia infraroja des de l’aire i des de terra i s’ha utilitzat una xarxa de sensors de calor i temperatura d’alta resolució.
Tres investigadores de la Universitat Politècnica de Catalunya que han participat en aquest projecte, Elsa Pastor, Eulàlia Planas i Yolanda Pérez, han volgut compartir la seva experiència i explicar els primers resultats del seu estudi amb els assistents a la conferència «Recerca en incendis forestals: cremes experimentals a Austràlia i Nova Zelanda», pronunciada el 10 de juliol a la Sala Pere i Joan Coromines de l’IEC.
Rere el retrat d’un animal salvatge
Dins del Cicle de Projeccions de Fotografia de Natura, organitzat per la Societat Catalana de Fotògrafs de la Natura, grup de treball de la Institució Catalana d’Història Natural, filial de l’IEC, el 19 de juny es va celebrar l’activitat «Què hi ha darrere les fotografies d’animals salvatges? Aventures i desventures d’un fotògraf de natura», a càrrec de Jordi Bas.
Fira del Llibre d’Alacant
Entre el 4 i el 13 de juliol s’ha celebrat a Alacant la XXXVIII edició de la Fira del Llibre d’Alacant, en la qual ha participat, per segon any consecutiu, la Delegació d’Alacant de l’IEC. La Delegació ha volgut aprofitar l’espai cultural d’aquesta Fira —la qual, després de trenta-vuit anys de tradició, ja és una fita literària per a la societat alacantina— per a recordar que enguany se celebra el vuit-centè aniversari del naixement del rei Jaume I. Per això s’han posat a disposició del públic auques i cartells de la representació commemorativa del naixement de Jaume I, que va tenir lloc al Camp de Mirra (Alt Vinalopó) el dia 28 de juny. Així mateix, s’ha posat a la venda l’obra de Josep-David Garrido El naixement de Jaume I, que ha tingut una bona acollida.
«El paper de la geografia en el Pla Territorial Metropolità»
El Col·legi de Geògrafs i l’Associació de Geògrafs Professionals de Catalunya, juntament amb la Societat Catalana de Geografia, filial de l’IEC, van organitzar el 19 de juny la taula rodona «El paper de la geografia en el Pla Territorial Metropolità», moderada per Carme Muntané.
Hi van assistir Robert Casadevall, vicepresident del Col·legi de Geògrafs; Rafael Giménez Capdevila, de l’Institut d’Estudis Territorials; Pilar Riera, professora del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona, i la geògrafa Montserrat Mercadé.
|
|
Isidre Molas, nou president del PSC
El membre de l’IEC Isidre Molas ha estat escollit nou president del Partit Socialista de Catalunya (PSC) amb un 95,56 % dels vots en el XII Congrés del partit. Doctor en dret per la Universitat de Barcelona i catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona, Molas és un veterà militant del PSC, actualment vicepresident primer del Senat. El membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials rellevarà Pasqual Maragall, que va deixar el càrrec i el partit fa dos anys.
Recull de premsa:
Una nova eina per a descobrir la física de l’univers
Pilar Casado, professora de física a la Universitat Autònoma de Barcelona, va presentar el passat 3 de juliol a l’IEC l’anomenat ATLAS, una eina per a descobrir la física fonamental de l’univers mitjançant el gran col·lisionador d’hadrons, una màquina de vint-i-set quilòmetres de circumferència situada a la frontera entre França i Suïssa que ha començat a funcionar al juliol d’aquest any.
Es tracta d’una eina que donarà una visió més profunda sobre allò que es desconeix en les teories actuals, que, segons Casado, són incompletes i no descriuen adequadament totes les observacions experimentals.
Presentació del llibre Els sistemes socioecològics de la conca de la Tordera
 |
Tàbara durant la conferència |
IEC |
Els sistemes socioecològics de la conca de la Tordera ha estat elaborat pels investigadors del projecte de l’Observatori de la Tordera i editat per la Institució Catalana d’Història Natural, filial de l’IEC. El llibre sintetitza les investigacions realitzades a la conca de la Tordera durant onze anys de manera interdisciplinària, és a dir, integrant vectors socials i ambientals en la metodologia d’anàlisi dels investigadors.
Durant la presentació de l’obra, que va tenir lloc l’1 de juliol, Joan David Tàbara, sociòleg ambiental de l’ICTA, va pronunciar la conferència «Pensa globalment, recerca localment. L’Observatori de la Tordera com a exemple».
Reportatge fotogràfic: |
Curs d’estiu sobre les llengües de signes
Joan Martí i Castell, president de la Secció Filològica de l’IEC, dirigeix el curs d’estiu Les llengües de signes com a llengües minoritàries: perspectives lingüístiques, socials i polítiques, que es durà a terme els dies 23 i 24 de juliol al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Amb aquest curs, coordinat juntament amb Josep Quer, també membre de l’Institut, es vol contribuir a l’eliminació de qualsevol barrera en la comunicació i a l’accés de tothom al món de la formació i al mercat laboral, amb igualtat d’oportunitats. En definitiva, es vol posar la ciència del llenguatge al servei de la societat.
Més informació
IV Jornades d’Intercanvi Cultural
Del 10 al 12 d’octubre se celebraran a Eivissa les IV Jornades d’Intercanvi Cultural, organitzades per la Societat Verdaguer, la Societat Catalana de Llengua i Literatura, filial de l’IEC, la Càtedra Verdaguer d’Estudis Literaris de la Universitat de Vic i el Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de les Illes Balears. Entre d’altres, cal destacar la conferència de Joan Veny, membre de l’IEC, titulada «El dialecte eivissenc».
Programa:
18è Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana
El 18è Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana (CMBLC) se celebrarà els dies 12, 13 i 14 d’octubre de 2008 a Girona. La idea és reunir-hi professionals dels diversos camps de les ciències de la vida i de la salut per a debatre temes que afecten a tothom. Joan Massagué, membre de l’IEC, serà l’encarregat d’encetar aquest Congrés, amb la conferència «L’oncologia del segle XX».
X Trobada d’Història de la Ciència i de la Tècnica
La Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica (SCCT), filial de l’IEC, convoca, del 13 al 16 de novembre de 2008, la X Trobada d’Història de la Ciència i de la Tècnica, una reunió científica general que, cada dos anys, té l’objectiu d’acollir els treballs de recerca i les activitats que porten a terme tant els seus socis com tots aquells que hi participen. En aquesta ocasió, la trobada tindrà lloc a Lleida, ciutat universitària des del 1300, amb una vida cultural molt intensa i capital de la cultura catalana el 2007.
VII Col·loqui Internacional Verdaguer
L’objectiu del VII Col·loqui Internacional Verdaguer és conèixer de més a prop com els catalans varen organitzar unes estructures conceptuals, socials i econòmiques que, modificades al llarg de cent anys més, han permès que la llengua i la literatura catalanes mantinguessin el mateix sistema fins al segle XXI. A més d’aquestes dinàmiques, el Col·loqui proposa com a tema prioritari estudiar el paper que grans escriptors com ara Verdaguer, Guimerà, Oller o Yxart varen tenir en els primers anys de la construcció d’aquest sistema.
La trobada, sota el títol de «La construcció contemporània del sistema lingüisticoliterari català», es durà a terme del 6 al 8 de novembre de 2008 a Barcelona, Vic i Folgueroles.
V Congrés Català de Sociologia
Els dies 17 i 18 d’abril de 2009 tindrà lloc al Campus de Bellaterra de la Universitat Autònoma de Barcelona el V Congrés Català de Sociologia, organitzat per l’Associació Catalana de Sociologia, filial de l’Institut. En aquesta ocasió, en el Congrés s’abordarà monogràficament el tema de la immigració. S’analitzarà com s’investiga en sociologia el fet immigratori actual a Catalunya i, més concretament, quins efectes visibles o invisibles, explícits o implícits, volguts o perversos i d’inclusió o d’exclusió social comporta. Aquestes qüestions seran tractades en tres conferències, tres taules temàtiques i una sessió de debat dels grups de treball.
Programa: |
|
Màster en Teledetecció i SIG
El Màster en Teledetecció i SIG «De les imatges de satèl·lit a la publicació de cartografia a Internet» s’adreça a persones que estiguin interessades en els fonaments i les aplicacions de la teledetecció i els sistemes d’informació geogràfica (SIG) i que hagin assolit una llicenciatura o una diplomatura, especialitzades en geografia, biologia, ambientologia, física, topografia, etc. Està organitzat per la Universitat Autònoma de Barcelona i el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals, i el termini per a la preinscripció s’acaba el 31 d’agost.
Més informació
En memòria de Solé i Sabarís
En la sessió inaugural del curs 2008-2009 de la Societat Catalana de Geografia, filial de l’IEC, que es farà el proper 25 de setembre, es recordarà la figura de Lluís Solé i Sabarís (1908-1985) en ocasió del centenari del seu naixement. Hi intervindran David Serrat i Congost, catedràtic de Geodinàmica de la Universitat de Barcelona, que parlarà de «La geomorfologia dels Pirineus: aportacions del doctor Solé i la seva escola», i Joan Vilà-Valentí, catedràtic emèrit de Geografia de la Universitat de Barcelona, que tractarà de «La personalitat humana i científica de Lluís Solé i Sabarís».
VIII Jornada de Virologia
La Societat Catalana de Biologia, filial de l’IEC, organitza la VIII Jornada de Virologia, que es durà a terme els propers dies 17 i 18 de novembre. Sota el títol «Quasispecies: past, present and future, 30th anniversary», la reunió s’obrirà amb una breu revisió històrica de les conclusions més rellevants d’aquests últims trenta anys, però l’objectiu és posar al dia les qüestions que més preocupen actualment, com ara els tractaments vírics per a malalties com la sida. Així mateix, es discutiran les noves estratègies per a tractar aquesta malaltia vírica mundial i d’altres.
Inscripcions
VII Congrés de la CCEPC
La Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC) prepara el VII Congrés de l’entitat, que es titularà «Processos migratoris a les terres de parla catalana. De l’època medieval a l’actualitat» i que es durà a terme del 16 al 18 d’octubre de 2008 a València. Es vol tractar el fenomen migratori en tota la seva amplitud cronològica (des de l’època medieval) i territorial, i no exclusivament des d’una perspectiva historiogràfica, sinó també des de la sociologia, la demografia, l’etnografia i la literatura.
Programa:
75è aniversari de la visita de la ICHN a Menorca
En commemoració del setanta-cinquè aniversari de la visita de la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN) a Menorca, l’Institut Menorquí d’Estudis i la ICHN organitzen una trobada a Menorca el primer cap de setmana d'octubre. Durant la trobada se celebraran taules rodones i es realitzaran diverses excursions. El període per a la inscripció s'acaba el 28 de juliol.
Programa preliminar:
«Nous reptes per a la perspectiva crítica en comunicació i cultura»
El 28 de novembre de 2008, la seu de Barcelona de l’IEC acollirà el segon congrés nacional de la secció espanyola de la Unión Latina de Economía Política de la Información, la Comunicación y la Cultura, amb la col·laboració de la Societat Catalana de Comunicació, filial de l’IEC. Amb el lema «Nous reptes per a la perspectiva crítica en comunicació i cultura», el Congrés té per objectiu promoure el pensament crític des de la perspectiva de l’economia política en els àmbits que li són propis —la informació, la comunicació i la cultura— davant els nous reptes actuals i futurs.
XXIV Trobades Científiques de la Mediterrània
Aquestes trobades, que enguany tenen per títol «La física en les ciències de la vida» i que se celebraran a Maó del 6 al 8 d’octubre, sorgeixen amb un clar tarannà multidisciplinari i transversal i tenen com a objectiu principal reflectir de quina manera la física, la química, la biologia, la medicina, la farmacologia i altres disciplines es troben cada cop més interrelacionades pel que fa a la recerca en l’àmbit de les ciències de la vida.
Les trobades són organitzades per la Societat Catalana de Física (SCF), filial de l’IEC, i la Secció de Ciència i Tècnica de l’Institut Menorquí d’Estudis (IME) juntament amb l’Institut de Nanociència i Nanotecnologia de la Universitat de Barcelona (IN2UB).
Més informació
|
|
