|
Tauler
Carod-Rovira inaugura un seminari sobre la diversitat lingüística i la pau Tota la informació sobre el primer Fòrum de Sociologia de l’ISA, a la Xarxa |
||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Josep-Lluís Carod-Rovira, vicepresident de la Generalitat de Catalunya, va inaugurar el passat 2 de juny el seminari internacional «La gestió de la diversitat lingüística i els processos de pau. Una panoràmica internacional amb estudis de cas», que es va celebrar durant dos dies a l’IEC. En l’acte, va destacar que «la repressió lingüística és l’expressió d’un tipus de violència que causa hostilitat i conflicte» i que «la diversitat lingüística és un sistema de salut democràtica i un gest de bona voluntat que genera un posicionament favorable a la resolució de conflictes». Així mateix, Miquel Àngel Essomba, director d’UNESCOCAT, va remarcar la importància del paper que tenen les llengües a l’hora de prevenir situacions de conflicte social i va apuntar la necessitat que la gent conegui les llengües pròpies de cada territori per a generar «un espai de llibertat per a tothom i evitar conflictes». Per la seva banda, Mònica Sabata, directora de Linguapax, va subratllar la importància de la celebració de l’Any Internacional de les Llengües (2008), un any que, segons ella, «ha de servir per a generar una major consciència sobre la importància de les llengües i posar els drets lingüístics en l’agenda dels governants». El seminari, organitzat per l’Institut Linguapax (UNESCOCAT) i emmarcat en l’Any Internacional de les Llengües, va reunir experts internacionals per tal d’analitzar casos concrets de situacions lingüístiques d’arreu del món. Isidor Marí, membre de l’IEC, va ser l’encarregat de moderar un debat sobre la resolució de conflictes lingüístics i el desenvolupament d’un estat pluricultural a Mèxic. Tota la informació sobre el primer Fòrum de Sociologia de l’ISA, a la Xarxa
Tota la informació sobre el primer Fòrum de Sociologia de l’Associació Internacional de Sociologia (ISA, la sigla en anglès) ja es pot consultar a Internet en l’edició del primer butlletí electrònic de l’entitat: des dels temes que es debatran fins a les impressions i els objectius dels organitzadors. Amb el títol «La investigació sociològica i el debat públic», el primer Fòrum de Sociologia de l’ISA tindrà lloc a Barcelona del 5 al 8 de setembre, i s’espera que hi assisteixin més de tres mil acadèmics i professionals. La trobada, que servirà per a debatre i formular noves respostes als reptes i els problemes de la societat global del segle XXI, està organitzada per l’ISA en col·laboració amb la Federació Espanyola de Sociologia i l’Associació Catalana de Sociologia, filial de l’IEC. El Fòrum serà un diàleg obert, interactiu i transversal, estructurat en dos tipus de programes de sessions. D’una banda, les organitzades pels quaranta-tres comitès d’investigació, grups de treball i grups temàtics de l’ISA que participen en propostes d’àmbits diversos. I, de l’altra, un programa central de sessions plenàries i semiplenàries, en les quals s’intentarà reflexionar sobre la incidència de la sociologia en el debat públic, a més de sintetitzar-ne les aportacions i confrontar-les en debats oberts a la ciutadania. En total, es desenvoluparan unes cinc-centes sessions i es presentaran més de dues mil cinc-centes ponències. Les sessions de treball es repartiran entre diversos edificis del barri del Raval, com ara la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, la Universitat Ramon Llull i l’IEC, a més de la Facultat de Filologia i l’edifici històric de la Universitat de Barcelona, el Campus de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra, a la Rambla, i el Palau de Congressos de la Fira de Barcelona. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
||
|---|---|---|
Consel de la Lengua Occitana |
||
El passat 23 de maig es va constituir a Viella l’Academia dera Lengua Occitana, una iniciativa conjunta entre l’Institut d’Estudis Occitans (IEO) i el Conselh Generau d’Aran. L’objectiu d’aquesta nova institució lingüística és vetllar per l’aranès i treballar-ne la grafia, la gramàtica, la lexicologia i la toponímia.
L’acadèmia tindrà un òrgan de govern format per 50 membres, en el qual hi haurà representants de les diferents regions occitanes i els sectors que treballen per mantenir la llengua. Entre d’altres, hi haurà representants de l’IEO, dels mitjans de comunicació i de l’ensenyament.
Aquesta institució hereva el paper que, fins a finals del 2007, va portar a terme el Conselh de la Lengua Occitana (CLO), fundat el 1996 pel Grop d’Iniciativa per un Diccionari Informatizat de la Lenga Occitana (GIDILÒC) i el sector de Lingüística de l’IEO. L’objectiu del Conselh, que consistia a fixar les normes orals i ortogràfiques de la llengua occitana, ja s’ha complert. Ara, doncs, l’acadèmia ha de continuar la tasca empresa pel Conselh i seguir treballant per l’idioma.
Els grans reptes de la biologia computacional
 |
|
|---|---|
D'esquerra a dreta: J. Guinovart, director de l'IRB; J. Huguet, conseller d'Innovació, Universitats i Empresa; S. Giner, president de l'IEC; M. Valero, director del BSC i el director del Comitè Organitzador |
BSC |
 |
||
| El superordinador Marenostrum | BSC |
|
L’Institut de Recerca Biomèdica, juntament amb l’Instituto Nacional de Bioinformática i el Barcelona Supercomputing Center, van organitzar la trobada «Grand challenges in computational biology», celebrada del 2 al 4 de juny a l’IEC.
Durant tres dies, diversos experts en bioinformàtica i biologia computacional van debatre l’estat actual d’aquest sector, que engloba des de la simulació molecular fins a la biologia de sistemes. L’objectiu era presentar aquesta branca del coneixement com una àrea àmplia i multidisciplinària, en la qual les eines de simulació —microscòpica, mesoscòpica i macroscòpica— s’utilitzen per a millorar la comprensió del comportament dels organismes vius.
Així mateix, es van mostrar els avenços més recents en el camp de l’arquitectura dels ordinadors, que són els que marcaran tendència en la propera generació de superordinadors. Durant les jornades, els assistents van poder visitar el superordinador Marenostrum, instal·lat al Barcelona Supercomputing Center, al Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya, i fabricat per IBM. Es tracta d’un dels ordinadors més potents del món: ocupa el cinquè lloc en el rànquing mundial i el primer en l’europeu.
Quina relació hi ha entre la ciència i la política?
 |
||
|---|---|---|
Imatge de l'acte |
PCB |
|
Quin paper hauria de tenir la ciència en la presa de decisions polítiques? Qui decideix que algú és un expert per a poder assessorar un govern? Fins a quin punt els experts poden influir en la regulació d’aspectes que requereixen coneixements científics, com ara els transvasaments, la instal·lació de xarxes elèctriques d’alta tensió, l’establiment de límits en les emissions de CO2 o l’aprovació per al consum d’aliments modificats genèticament?
Totes aquestes qüestions van ser tractades el passat 12 de juny al Parc Científic de Barcelona en el curs del debat «El paper de la ciència en la presa de decisions polítiques». Amb aquesta sessió es va donar per tancada la tercera edició del cicle de debats científics «La ciència a debat», organitzat regularment pel Parc Científic de Barcelona. Aquests debats són d’accés lliure i estan dirigits tant a un públic científic, com ara estudiants de ciències de la vida i investigadors, com a totes aquelles persones interessades en la ciència, especialment en les implicacions ètiques, legals i socials que té. La finalitat d’aquestes sessions és oferir un punt de trobada que faciliti la presentació de diferents punts de vista i l’intercanvi d’opinions.
| ENLLAÇOS RECOMANATS |
Butlletí de la Xarxa CRUSCAT
L’Institut d’Estudis Catalans convoca una plaça de corrector/a de textos per al Servei de Correcció.
Més informació
L’Institut d’Estudis Catalans convoca una plaça d’administratiu/va per a la secretaria de les societats filials.
Més informació
L’Institut d’Estudis Catalans convoca una plaça d’una plaça de redactor/a per al Gabinet de la Presidència.
Més informació
L’Institut d’Estudis Catalans convoca una plaça de de col·laborador/a assistent per al Servei de Comunicació.
Més informació
L’Institut d’Estudis Catalans convoca una plaça de redactor/a per al Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana.
Més informació
