El Butlletí de l'IEC

Sobre la polèmica entre cuiners; per Josep Obiols

Segon Congrés Català de Geografia: «El mapa com a llenguatge geogràfic»; per Francesc Nadal

És evident que la cuina i la gastronomia formen part de la cultura de cada país —fins i tot, de cada comarca—, i Catalunya és molt rica en aquest aspecte, no solament per la tradició, sinó també per l’èxit actual de molts cuiners i restauradors catalans, que són líders mundials tant en la cuina tradicional com en la cuina d’innovació.

La polèmica mediàtica dels darrers dies relativa a aquest àmbit ha fet que l’atenció ja no se centri en les tendències en l’art de la cuina —la tradicional de Santi Santamaria i la innovadora de Ferran Adrià— sinó en altres qüestions reiteratives com ara la seguretat, els ingredients, els additius i la salut.

Cal tenir cura d’aquesta riquesa cultural, tot i les lògiques diferències d’opinió, ja que la gastronomia es basa en les apreciacions personals fetes amb els sentits, les sensacions i les emocions de cada persona. Una altra cosa són els avenços científics que posen les bases objectives per a conèixer i reglamentar la composició i preparació dels aliments que consumim.

Segon Congrés Català de Geografia: «El mapa com a llenguatge geogràfic»

El dijous 29 de maig de 2008 al matí va tenir lloc a la Sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans l’acte inaugural del Segon Congrés Català de Geografia, amb la presència de Salvador Giner, president de l’IEC; Josep González-Agàpito, president de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC; Oriol Nel·lo, secretari per a la Planificació Territorial de la Generalitat de Catalunya, i Francesc Nadal, president de la Societat Catalana de Geografia. A diferència del Primer Congrés Català de Geografia (1991), que era de caire general, el Segon Congrés s’havia plantejat com un simposi de caire més específic, centrat —tal com indica el títol, «El mapa com a llenguatge geogràfic»— en les profitoses relacions entre la geografia i la cartografia.

S’hi van inscriure uns dos-cents membres i s’hi van presentar seixanta-nou comunicacions. La Societat Catalana de Geografia va lliurar a tots els congressistes un exemplar del llibre El mapa com a llenguatge geogràfic: Recull de textos històrics (s. XVII-XX), editat pel geògraf Jesús Burgueño i publicat per la Societat. També es va lliurar a tothom, per gentilesa de la Diputació de Barcelona, un exemplar del llibre El territori dels geòmetres: Cartografia parcel·lària de la província de Barcelona (1845-1895), imprès per l’Institut d’Edicions de la Diputació de Barcelona, així com un exemplar de la publicació Llei 16/2005 i reglament de la informació geogràfica, en aquest cas gentilesa del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.

Un cop acabat l’acte inaugural, van començar les ponències, la primera de les quals, titulada «Cartografia i paisatge», va ser llegida pel professor Vicenç M. Rosselló, de la Universitat de València. A continuació, el professor Josep M. Rabella, de la Universitat de Barcelona, va llegir la segona ponència, titulada «Cartografia, cultura i societat». A la tarda es llegiren les comunicacions d’ambdues ponències.

Les activitats continuaren el divendres 30 de maig al matí amb una sèrie d’actes a l’Institut Cartogràfic de Catalunya. En primer lloc, el professor Luis Urteaga, de la Universitat de Barcelona, va llegir la ponència «Història de la cartografia». Tot seguit, el professor Xavier Pons, de la Universitat Autònoma de Barcelona, va llegir la ponència «Cartografia i innovació». Després d’una breu pausa, Oriol Nel·lo, secretari de Planificació Territorial, i Jaume Miranda, director de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, pronunciaren una conferència sobre «El marc institucional de la producció cartogràfica de Catalunya».

Les activitats de la tarda del divendres van tenir lloc de nou a l’Institut d’Estudis Catalans. La primera part va estar dedicada a la lectura de les comunicacions presentades a les ponències «Cartografia i innovació» i «Història de la cartografia». A continuació, el professor Mark Monmonier, de la Universitat de Syracuse, va pronunciar la conferència de clausura del congrés, titulada «Persuasive cartography in the era of Internet». Finalment, en l’acte de clausura intervingueren Joan Vilà-Valentí, com a delegat de l’IEC a la Societat Catalana de Geografia; Vicenç Biete i Maria Dolors Garcia Ramon, anteriors presidents d’aquesta Societat, i Francesc Nadal, l’actual president.

Tanmateix, les activitats del congrés no s’acabaren aquí. S’aprofità el dissabte 31 de maig per a fer una sortida d’estudi a Vilanova i la Geltrú. Al matí es visità la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, on es va poder contemplar una exposició de mapes de la rica col·lecció cartogràfica d’aquest centre cultural, organitzada amb motiu d’aquest congrés per Annamaria Casassas i Carme Montaner. També es va poder escoltar la conferència que pronuncià Montserrat Comas, directora de l’esmentada biblioteca, sobre la figura de Víctor Balaguer i els orígens de la col·lecció cartogràfica, així com les explicacions dels geògrafs Anna Mompart i Jordi Ferrer sobre el plànol d’eixample de Vilanova i la Geltrú del 1876. A la tarda, després de dinar, el professor Joan Tort, de la Universitat de Barcelona, va fer una visita guiada pel nucli urbà de Vilanova i la Geltrú.

Més informació

Aquest epistolari reuneix la totalitat de la correspondència conservada entre el lingüista i membre de l’IEC Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 1905 - Pineda de Mar, 1997) i el polític i escriptor Lluís Nicolau d’Olwer (Barcelona, 1888 - Mèxic, 1961), també membre de l’acadèmia catalana. En total, es tracta de quaranta-quatre cartes —vint-i-una de Joan Coromines i vint-i-tres de Lluís Nicolau d’Olwer— intercanviades entre el 1930 i el 1961, tot i que la major part de la correspondència conservada és posterior a la Guerra Civil, quan Nicolau d’Olwer estava exiliat a Mèxic i Joan Coromines vivia entre Chicago i Barcelona.

El volum va acompanyat d’un annex de trenta-vuit documents complementaris, en què destaquen les gestions epistolars, inèdites fins ara, que va fer Joan Coromines prop de Francesc Cambó i altres membres destacats de la comunitat catalana de l’Argentina, després dels primers rumors, que van resultar falsos, del lliurament de Nicolau d’Olwer a les autoritats franquistes per part de la GESTAPO. Així mateix, s’hi aplega tota la polèmica entre Coromines i l’IEC per la manera en què es va portar a terme la segona edició del Diccionari general de la llengua catalana, de Pompeu Fabra, l’any 1954, juntament amb el rebombori previ que va produir la conferència de Francesc de B. Moll «Els dos diccionaris», materials extrets d’altres epistolaris de Joan Coromines ja publicats, però que ajuden a contextualitzar els fets de què es parla en aquest volum.

Amb motiu del primer aniversari de la mort de Josep M. Puig i Salellas, que es va esdevenir el 27 de maig de l’any passat, Edicions 62 publica l’últim llibre que va escriure, Història difícil de quatre dones. L’obra retrata la història de quatre dones d’èpoques diferents que han de defensar el seu patrimoni familiar davant l’adversitat: Joana Ribot, al segle XVI, perquè no ha tingut fills (i acaba processada per la Inquisició); Andreva Salellas, un segle més tard, pels deutes contrets pel seu pare; Maria Vilar, al segle XVIII, perquè hereta la mala gestió del seu marit, i Concepció Boada, perquè en ple segle XIX el seu cunyat capellà pretén negar-li els seus drets. Aquestes quatre dones pertanyen a la família de l’autor, que ha pogut reconstruir les seves biografies submergint-se en la documentació notarial familiar.

Josep M. Puig i Salellas (Girona, 1924 - Barcelona, 2007) va ser membre de l’Institut, degà del Col·legi de Notaris de Catalunya, membre de l’Acadèmia de Jurisprudència de Catalunya, de l’Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres i de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat. El 1983 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Suarem!

Ramon Folch
Editorial Mina
ISBN: 978-84-96499-84-3
PVP: 20 €

El socioecòleg i membre de l’IEC Ramon Folch tracta de manera rigorosa i, al mateix temps, amena el fenomen del canvi climàtic en el llibre Suarem!, on explica que «cap fenomen té un abast tan global ni, a la llarga, tantes repercussions sobre l’economia i la vida de les persones com el canvi climàtic que ara tot just comença».

El fil del relat discorre a través d’un intercanvi epistolar, en forma de correus electrònics entre diversos professionals preocupats pel canvi climàtic, mentre que bona part de la informació de base figura en els documents vinculats a aquests correus. Hi ha dues lectures paral·leles, doncs, i també dos estils expositius. Com a les novel·les policíaques amb narrador detectivesc que cerca clarícies, el misteri es desvela gradualment i el lector s’acaba retrobant còmplice i, alhora, víctima, cosa que implícitament l’invita a defensar-se esmenant-se.

Recull d’articles

Mongetes, de Pere Puigdomènech
El Periódico de Catalunya, 9 de juny de 2008

L'escala de cargol, de Ramon Folch
El Periódico de Catalunya, 8 de juny de 2008

Artefacte, de Ramon Folch
El Periódico de Catalunya, 1 de juny de 2008

La solidaritat com a extorsió, de Josep Maria Terricabras
El Periódico de Catalunya, 28 de maig de 2008

El sòlid model renà, d’Antoni Serra i Ramoneda
El Periódico de Catalunya, 26 de maig de 2008

L’escala de cargol, de Ramon Folch
El Periódico de Catalunya, 25 de maig de 2008

Un protocol contra la tortura, de Josep Maria Terricabras
El Periódico de Catalunya, 21 de maig de 2008