«La tenacitat indefallent» se suma als actes commemoratius del centenari del naixement de Ramon Aramon i Serra
Nous guardons per a la convocatòria dels Premis Sant Jordi 2009
La carta del català reconeix oficialment el català a la Catalunya del Nord i l’IEC com a autoritat lingüística
La força de les noves paraules, al I Congrés de Neologia
El filòleg Joan Veny, doctor honoris causa per la Universitat de València
La Secció Filològica, en defensa d’Artur Quintana
Neix la secció d’Història Rural dins la Institució Catalana d’Estudis Agraris
«La tenacitat indefallent» se suma als actes commemoratius del centenari del naixement de Ramon Aramon i Serra
|
Ramon Aramon al petit pis de Gran Via, 600, de Barcelona, des d'on operava l'IEC, l'any 1961
|
Arxiu IEC |
|
El 5 de maig passat s’inaugurà a la Sala Pere i Joan Coromines de l’IEC l’exposició «La tenacitat indefallent», en record del centenari del naixement de Ramon Aramon i Serra (1907-2000). La mostra, que es pot visitar fins al 31 de maig, retrata la vida i l’obra del filòleg, des que era un infant fins que va començar a ajudar Pompeu Fabra a la Universitat Autònoma de Barcelona, passant pels més de quaranta anys en què fou secretari general de l’Institut, del 1942 al 1989.
La mostra recorda de manera especial l’època en què Aramon i Serra va haver de lluitar fermament per a rescatar de l’oblit l’acadèmia catalana. La labor de l’IEC havia quedat extingida des del gener del 1939, però el 17 d’abril de 1942 Aramon va reunir en la clandestinitat els únics tres membres de l’Institut que quedaven: Josep Puig i Cadafalch, Eduard Fontserè i Josep M. López-Picó. Des d’aquell moment, Aramon es va dedicar plenament a ressuscitar l’Institut, d’aquí ve que se’l reconeix com a salvador de l’IEC.
«La tenacitat indefallent» se suma als actes d’homenatge que l’IEC ha celebrat al llarg del 2007. En aquesta ocasió, ho fa a través de tot tipus de documentació, des de fotografies, on apareix envoltat de milers de papers al pis de Gran Via —convertit en seu clandestina de l’IEC durant la postguerra—, fins a llibres, cartes i textos. Així mateix, l’exposició inclou el documental «Ramon Aramon i Serra, en el record», en què diverses personalitats recorden la figura del filòleg.
Durant l’acte d’inauguració, el membre de l’IEC Oriol Casassas va agrair l’esforç de la Comissió Aramon i va recordar que havia conegut cinc Aramons: l’entusiasta, quan treballava amb Fabra; el combatiu, en plena dictadura franquista; el triomfant, quan l’IEC es va traslladar a la Casa de Convalescència, i el de la serena vellesa. Per la seva banda, l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol, que també va assistir a l’acte, va expressar un sentiment de reconeixement cap al filòleg per la manera com va estimar Catalunya. Així mateix, el va qualificar com un home molt potent, valent i de grans qualitats, un gran motor. «Vivim un moment de risc, i per això cal referir-se a persones que han estat un referent per a Catalunya, com Aramon i Serra. Avui en dia, l’excel·lència ja no està de moda, i això no és bo per a un país», va concloure Pujol.
Reportatge fotogràfic de Ramon Aramon i Serra:
Reportatge fotogràfic de la inauguració de l'exposició:
Nous guardons per a la convocatòria dels Premis Sant Jordi 2009
|
Els guardonats d’enguany amb els representants de l’acadèmia catalana a primera fila |
C. Ribas |
|
L’entrega dels Premis Sant Jordi, que va tenir lloc el 24 d’abril passat a la Casa de Convalescència, va tancar l’edició del 2008 i va obrir la convocatòria per als premis de l’any vinent, en què se’n celebrarà la setanta-vuitena edició.
L’IEC convoca per al 2009 quaranta-quatre premis, vint-i-tres de generals i catorze per a estudiants, més set borses d’estudi. Entre els guardons, cal destacar-ne cinc de nous. En primer lloc, el Premi Ramon Aramon i Serra, convocat per única vegada amb motiu del centenari de la naixença de Ramon Aramon i Serra i ofert a investigadors de qualsevol país a la millor obra de recerca sobre filologia romànica, especialment catalana i occitana. La dotació del premi és de quinze mil euros i el termini màxim d’entrega és l’1 de desembre de 2010, ja que el premi serà lliurat l’abril del 2011.
En segon lloc, el Premi Catalunya de Sociologia, convocat per l’Associació Catalana de Sociologia (ACS), amb l’objectiu de promoure la recerca sociològica que es fa a Catalunya. En tercer lloc, el Premi Territori, que convoca la Societat Catalana d’Ordenació del Territori (SCOT), que valorarà el millor pla, projecte o estudi d’anàlisi, ordenació o gestió del territori finalitzat en els últims dos anys en l’àmbit territorial català.
També es convoca per primer cop el Premi Catalunya del Nord, ofert al millor estudi, treball o document destinat a l’ensenyament del català a la Catalunya del Nord. I, finalment, el Premi Fundació Mercè Rodoreda per a treballs de recerca de batxillerat, creat per a celebrar el centenari del naixement de l’autora, que premiarà el millor treball sobre Mercè Rodoreda i el seu temps.
Reportatge fotogràfic dels premis del 2008:
Llistat de guardonats dels premis del 2008:
Discurs de la guanyadora del Premi Givanel i Mas de Comunicació, Paula Elguezabal:
Convocatòria dels premis del 2009:
Recull de premsa:
La carta del català reconeix oficialment el català a la Catalunya del Nord i l’IEC com a autoritat lingüística
|
|
|
Marcel Mateu, vicepresident del Consell General, fent entrega d’un dels premis Sant Jordi el 24 d’abril passat |
C. Ribas |
El Consell General dels Pirineus Orientals, organisme equivalent a una diputació, va reconèixer oficialment el mes de desembre passat el català com a llengua de la Catalunya del Nord gràcies a la «Carta en favor del català», un document que al mateix temps reconeix l’IEC com a autoritat lingüística. Mitjançant aquesta carta, el Consell es compromet a ser un dels actors de transmissió de la llengua i la cultura catalanes i a complir les normes lingüístiques establertes per l’Institut.
Com explicà el membre de l’IEC Joan Becat durant la seva intervenció al ple del Consell General el 31 de març passat, «es tracta d’una declaració solemne, car no pot ser una llei, però compromet aquesta institució, ja que enumera els camps en què pensa actuar d’ara endavant o n’incrementa l’acció pels camps en què ja ha començat». La intenció, doncs, és garantir la supervivència del català, fer-la present en tots els àmbits de la vida pública, obrir classes bilingües i signar acords amb les altres administracions perquè en segueixin l’exemple.
La carta va ser aprovada amb vint vots favorables, cap de contrari i sis abstencions, el 10 de desembre, tot i que ha passat inadvertida fins que el butlletí del consell no ha arribat a les cases per a informar-ne. A més, els mitjans de comunicació francesos també han trigat a fer-se’n ressò, ja que el dia que es va aprovar l’assemblea també va aprovar moltes disposicions que van aclaparar tota l’atenció.
La carta del català és un precedent molt important per al futur de la llengua a la Catalunya del Nord; així ho va reconèixer el president de l’IEC, Salvador Giner, durant l’entrega dels Premis Sant Jordi el 24 d’abril passat, acte al qual també va assistir Marcel Mateu, vicepresident del Consell General dels Pirineus Orientals.
En la mateixa línia, el 7 de maig passat, els grups parlamentaris de l’assemblea francesa (la UPM, el Partit Socialista, els comunistes i els centristes del Nou Centre) van coincidir a defensar la necessitat d’elaborar una llei que reconegui l’estatus oficial de les llengües minoritàries, com ara el català, l’occità, l’alsacià, el basc, el bretó i el cors. Era la primera vegada que l’assemblea francesa debatia el paper de les llengües minoritàries. Tot i així, la ministra de Cultura, Christine Albanel, va rebutjar el reconeixement oficial perquè, va al·legar, obligaria a revisar la Constitució i tampoc va donar cap garantia que l’estat francès ratifiqui la Carta Europea de Llengües Minoritàries.
«Carta en favor del català»: intervenció de Joan Becat durant el ple del Consell General dels Pirineus Orientals del 31 de març de 2008
La força de les noves paraules, al I Congrés de Neologia
|
Acte inaugural del I Congrés Internacional de Neologia, a la seu de l'IEC |
IEC |
|
Amb l’objectiu de crear un punt de trobada i discussió sobre la capacitat de crear noves paraules i, per tant, sobre el futur de les llengües, l’Observatori de Neologia (OBNEO) de l’Institut Universitari de Lingüística Aplicada (IULA) de la Universitat Pompeu Fabra, conjuntament amb l’IEC, ha organitzat del 7 al 10 de maig el I Congrés Internacional de Neologia en les Llengües Romàniques (CINEO).
El Congrés, presidit pel filòleg i membre de l’Institut Antoni M. Badia i Margarit i l’especialista en lexicografia Bernard Quemada, i amb M. Teresa Cabré al capdavant del Comité Organitzador, ha tingut un ampli programa de conferències, comunicacions i taules rodones.
A l’acte inaugural hi van assistir Salvador Giner, president de l’Institut; Joan Martí i Castell, president de la Secció Filològica (SF); Josep-Lluís Carod-Rovira, vicepredident de la Generalitat de Catalunya, i Josep Joan Moreso, rector de la UPF, entre d’altres.
Mesurar la vitalitat
Les llengües requereixen recursos per adaptar-se als canvis socials, econòmics, polítics, tecnològics o científics. Les llengües necessiten noves unitats lèxiques, que s’han de crear, formar o manllevar. En aquest sentit la recerca sobre els neologismes que apareixen en les llengües constitueix una mesura de la seva vitalitat i una anàlisi comparativa de la neologia en diverses llengües; dóna informació valuosa sobre el grau d’equilibri, d’harmonització o d’interferència entre les diverses llengües en contacte, en el marc actual de l’anomenada «societat global». El Congrés ha estat, sens dubte, un lloc de trobada per posar en comú el nivell de vitalitat de les llengües romàniques a través de les seves noves paraules.
Més informació
Reportatge fotogràfic:
Recull de premsa:
Joan Veny, doctor honoris causa per la Universitat de València
|
|
El filòleg, investit honoris causa |
UV |
|
El filòleg Joan Veny, membre de la Secció Filològica de l’IEC, va ser investit doctor honoris causa per la Universitat de València (UV) el 25 d’abril passat.
Joan Veny (Campos, Mallorca oriental, 1932) és catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona. Va estudiar en aquesta Universitat i a les de Lovaina i Poitiers, a França, i es doctorà en filologia romànica l’any 1956. Ha fet recerca en el camp de la dialectologia, l’edició de textos i la història de la llengua, i ha dedicat una atenció especial a l’etimologia.
Així mateix, ha pres part en nombrosos congressos, i és autor de vuit llibres, entre els quals hi ha Estudis de geolingüística catalana (1978), Els parlars catalans (1978) i Introducció a la dialectologia catalana (1986). Director a l’IEC de l’Atles lingüístic del domini català, iniciat per Antoni M. Badia i Margarit, és responsable de la part catalana de diversos programes internacionals de recerca en l’àmbit de la geolingüística. Ha estat guardonat amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1997), amb la Medalla d’Honor i Gratitud del Consell de Mallorca (2001) i amb el Premi de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (2004).
En el mateix acte, també li va ser conferit el grau honoris causa al Premi Nobel de Física 2005, Roy J. Glauber, catedràtic de la Universitat de Harvard. Durant l’acte, el rector de la Universitat de València, Francisco Tomás Vert, va definir Glauber i Veny com a «investigadors de prestigi i d’impacte internacional». Per la seva banda, Veny va dedicar el discurs a reflexionar sobre la identitat i la projecció exterior de la varietat valenciana del català, matèria en la qual és considerat el major expert.
Recull de premsa:
La Secció Filològica, en defensa d’Artur Quintana
|
|
El professor Artur Quintana |
J. Pareto |
|
La Federació d’Associacions Culturals d’Aragó Oriental (FACAO) havia interposat tres querelles criminals contra tres membres d'Iniciativa Cultural de la Franja (ICF), presidida pel membre de l’Institut Artur Quintana. Finalment, però, el jutge de Fraga ha arxivat la causa.
Els fets es van desencadenar durant la Fira del Llibre Aragonès de Montsó del 2005, quan la ICF va denunciar a través del web la inclusió de la FACAO a la fira amb un dels seus estands perquè la considerava una organització «que fomenta l’odi i l’animadversió entre comunitats veïnes a través d’un anticatalanisme visceral». Ara, els membres d'ICF han rebut la decisió judicial, que ordena el sobreseïment provisional i l'arxivament de la causa.
Quintana, que va haver de declarar al jutjat de Fraga el 16 d’abril passat per defensar el català a la Franja, ha rebut en els darrers dies el suport de nombrosos col·lectius, en especial de la Secció Filològica (SF) de l’IEC, com es mostra en la següent declaració.
Declaració d’adhesió del Ple de la SF
En relació amb les accions judicials dutes a terme com a conseqüència d’una querella interposada contra el doctor Artur Quintana i Font i altres persones que treballen per la dignificació del català als territoris catalanòfons d’administració aragonesa, sens perjudici del curs normal de la justícia, el Ple de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans fa constar el reconeixement a la tasca científica del doctor Artur Quintana, membre corresponent de l’esmentada Secció, així com el suport a les persones i els col·lectius que treballen en favor de la unitat de la llengua catalana i de la seva extensió territorial en el sector oriental de la comunitat autònoma d’Aragó. Declara, així mateix, que en qüestions d’aquesta mena s’han de considerar exclusivament els criteris científics de la lingüística i la filologia, i que, per tant, no s’hi poden interferir interessos que hi siguin contraris.
Neix la secció d’Història Rural dins la ICEA
|
|
|
Un pagès fa funcionar la premsa d'oli |
JC |
|
|
|
La Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA), filial de l’IEC, ha creat la nova secció d’Història Rural que té com a objectius col·laborar en cada un dels temes propis de la ICEA, com ara boscos, ramaderia, sols o viticultura; estudiar la història de tots els habitants de Catalunya, i donar un protagonisme especial al patrimoni construït rural.
A partir d’aquests objectius s’està formant un grup de recerca interdisciplinari amb historiadors, geògrafs, arquitectes, arqueòlegs i membres de la ICEA.
La presentació d’aquesta nova secció va tenir lloc el 15 de maig passat a la Sala Nicolau d’Olwer de l’IEC i va ser a càrrec de Joan Vilà i Valentí, expresident de la Secció de Filosofia i Ciències Socials (SFCS), i Joan Ràfols, president de la Institució Catalana d’Estudis Agraris. Durant l’acte es va celebrar una taula rodona sobre el tema «Un diàleg, des de la història, entre l’espai agropecuari i l’espai construït», en la qual van intervenir l’enginyer agrònom Jaume Boixadera, el catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona Andreu Mayayo i els arquitectes Josep Muntañola i Magda Saura Carulla.
|