|
Activitats |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Salvador Alibau dóna l’escultura Evocació dels Països Catalans a l’IEC Antoni Lloret, Jaume Sobrequés i Jordi Peix, guardonats amb la Creu de Sant Jordi Alibau dóna l’escultura Evocació dels Països Catalans a l’IEC
L’Institut va inaugurar el 6 de maig passat l’obra Evocació dels Països Catalans en el Centenari de l’IEC, obsequi de l’escultor Salvador Alibau amb motiu de la commemoració dels primers cent anys de l’acadèmia catalana. La peça està instal·lada al jardí Mercè Rodoreda de la seu de la institució. Alibau, que ha dedicat més de mig any a dissenyar l’escultura, escollida després de fer tres maquetes, va destacar durant l’acte d’inauguració la solidesa i l’estabilitat de l’obra, qualitats que, juntament amb la continuïtat, distingeixen també l’acadèmia catalana. Àlex Mitrani, crític d’art i curador de l’obra, va definir l’escultura com «un arbre que ens acull, ja que, partint de la idea de les quatre barres de la senyera, Alibau li dóna una torsió amb un plec». Salvador Giner, president de l’IEC, va qualificar de «monument» aquesta obra donada desinteressadament per l’artista, amb l’acte d’inauguració de la qual es dóna per tancat formalment el Centenari de l’Institut. A més d’aquesta escultura, a l’IEC també hi ha l’obra Astres, homotecia i fractals, que l’artista ja va donar a l’acadèmia ara fa tres anys.
Els dies 10 i 11 de maig la ciutat de l’Alguer va acollir la trenta-cinquena edició del Col·loqui de la Societat d’Onomàstica, enguany sota el títol de «L’onomàstica de les illes del Mediterrani occidental». Durant dos dies es van tractar qüestions com ara «La toponímia de les Illes Balears», «L’onomàstica sardoitaliana a València» o «La Sicília catalana». La trobada d’aquest any, però, va recordar de manera especial el treball del membre de l’IEC, el poeta i estudiós alguerès Rafael Caria, que va morir el 9 d’abril passat a la seva ciutat natal. Caria va contribuir decisivament al coneixement de la lexicografia i la toponímia alguereses, així com al coneixement de la realitat social de l’Alguer. El lexicògraf era l’encarregat d’inaugurar el XXXV Col·loqui amb la conferència «Els noms de lloc abans i després de la conquesta catalana de l’Alguer». Finalment, Andreu Bosch, de la Universitat de Barcelona, va pronunciar la conferència inaugural, «Els treballs d’onomàstica i lexicogràfics de Caria: un model de recerca», en honor del poeta i membre de l’IEC. El Col·loqui va ser organitzat per l’Arxiu de Tradicions de l’Alguer i la Societat d’Onomàstica, amb el suport de l’Institut d’Estudis Catalans; la Societat Catalana de Llengua i Literatura (SCLL), filial de l’IEC; l’Acadèmia Valenciana de la Llengua; el Gabinet d’Onomàstica de les Illes Balears; l’Institut Cartogràfic de Catalunya, i l’Institut Ramon Muntaner.
El geòleg Cai Puigdefàbregas va pronunciar el 7 de maig passat la conferència «Deriva continental i geologia del petroli a l’Atlàntida», dins el cicle «Conferències magistrals del curs 2007-2008», organitzades per la Secretaria Científica de l’IEC. Puigdefàbregas va parlar sobre la separació de les plaques tectòniques d’Àfrica i l’Amèrica del Sud i sobre com aquest fet va donar lloc a l’oceà Atlàntic. El geòleg va explicar com els marges d’aquests dos continents són llocs privilegiats per a la formació de petroli, i va analitzar les conseqüències que provoca a la zona l’extracció d’aquest hidrocarbur. Mariano Marzo, catedràtic d’Estratigrafia a la Universitat de Barcelona (UB) i professor de recursos energètics a la mateixa universitat, va ser l’encarregat de presentar el conferenciant. Cai Puigdefàbregas es va formar i doctorar en geologia a la UB. Ha estat col·laborador científic a la Universitat d’Utrecht, professor adjunt a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), cap del Servei Geològic de Catalunya (1979-1993) i assessor de recerca al Departament de Medi Ambient de la Generalitat (1996-2000). Des del 2003 treballa al Departament d’Exploració d’Hydro-GEX, a Oslo, i és professor adjunt a la Universitat Tècnica i de la Natura de Trondheim (NTNU), membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i membre honorari de la Geological Society de Londres.
El físic Antoni Lloret, membre corresponent de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC; l’historiador Jaume Sobrequés, president de la Societat Catalana d’Estudis Històrics (SCEH), filial de l’Institut, i l’enginyer tècnic agrícola Jordi Peix, soci-fundador de la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA), també filial de l’IEC, són tres de les vint-i-quatre personalitats catalanes que aquest any han estat distingides per la Generalitat de Catalunya amb la Creu de Sant Jordi, que també ha estat concedida a nou entitats. Antoni Lloret (Barcelona, 1935) es va doctorar en ciències físiques a les universitats de Barcelona (1963) i París (1964), i és membre de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC des de l’any 1992. Ha estat director de recerca al Centre Nacional de Recerca Científica, i és professor i investigador a l’Escola Politècnica de Palaiseau (França) des del 1977. També ha estat director del Laboratori d’Altes Energies a la Junta d’Energia Nuclear, a Madrid (1967), i investigador del Centre Europeu de Recerca Nuclear, a Ginebra (1974-1976). Ha fet recerca en els camps de la física nuclear de les altes energies, la física i la química dels plasmes i els nous semiconductors de capes fines de silici amorf. Jaume Sobrequés (Girona, 1943) es va llicenciar en història a la Universitat de Barcelona. Va ser coordinador del pla de museus de l’Ajuntament de Barcelona (1981-1987) i, des del 2000, és el director del Museu d’Història de Catalunya. Com a polític, va ser escollit senador per a la província de Girona per l’Entesa dels Catalans en les eleccions generals del 1977, coalició amb la qual va repetir en els comicis del 1979. Amb el PSC, va ser escollit diputat en les eleccions al Parlament de Catalunya del 1988 i del 1992, i fou membre de la Junta Directiva del Futbol Club Barcelona del 1993 al 2000. Jordi Peix (Barcelona, 1944) va estudiar a l’Escola d’Agricultura de Barcelona, i des del 1997 treballa al gabinet tècnic del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat de Catalunya, on també ha treballat com a director general de Producció i Indústries Agroalimentàries i com a director general del Medi Natural. També fou director de Regs de Catalunya, empresa pública dependent de la Generalitat. L’any 1977, fou un dels integrants de la comissió gestora que anuncià el propòsit de crear la ICEA, legalitzada l’any 1979, i de la qual Peix és soci-fundador.
La Secció Filològica (SF) de l’EC va celebrar el dia 16 de maig, a Eivissa, i el 17, a Formentera, les jornades anuals que, des del 1990, organitza en un territori diferent de llengua catalana i que precisament es van iniciar a Eivissa i Formentera. Els objectius d’aquestes jornades són, entre d’altres, trobar-se amb estudiosos, erudits i persones interessades del lloc visitat, documentar‑se sobre la situació i la problemàtica de la llengua, donar-hi a conèixer l’IEC i establir contacte amb les diferents institucions polítiques del lloc visitat.
A les jornades d’enguany hi han participat experts eivissencs i formenterers i també de la Secció Filològica, que han parlat sobre la llengua, la literatura i la cultura de les Pitiüses. A més, en aquesta ocasió s’ha commemorat el vuitè centenari del naixement de Jaume I, amb la conferència «Jaume I i el nostre lloc en el món», a càrrec d’Isidor Marí, vicepresident de la SF. Aquestes jornades s’organitzen conjuntament amb l’Institut d’Estudis Eivissencs, amb la col·laboració dels Consells Insulars d’Eivissa i de Formentera, l’Ajuntament d’Eivissa i l’Obra Cultural Balear de Formentera. En edicions anteriors, s’han celebrat a Lleida, Castelló, Menorca, Perpinyà, Andorra, Mallorca, la Franja de Ponent, Elx, Tortosa, l’Alguer, Girona, les Illes Balears ―amb motiu de la celebració de l’Any Francesc de B. Moll―, Vic, l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, Morella i Banyoles. L’espectacle de la ciència La Secció de Ciències Biològiques (SCB), juntament amb la Fundació Pere Ardiaca, va organitzar el 14 de maig passat a la Sala Nicolau d’Olwer de l’IEC l’acte «L’espectacle de la ciència», un punt de trobada per a tots els professionals del camp de la comunicació científica. L’acte va consistir en una taula rodona a càrrec de Salvador Ribas i Javier Canteros, dos professionals de la divulgació científica des de dos punts de vista molt diferents. Salvador Ribas és investigador de la Facultat de Física i col·laborador del programa El hormiguero, mentre que Javier Canteros és guionista i director de càsting de Redes. Un cop finalitzada la taula rodona, els assistents, entre els quals hi havia investigadors i comunicadors, van intercanviar les seves opinions pel que fa a les dificultats i els problemes que troben a l’hora de fer comunicació científica. Els pros i els contres de buscar informació a Internet
L’enginyer Ricardo Baeza-Yates, vicepresident de Yahoo! Research per Europa, l’Orient Mitjà i l’Amèrica Llatina, va pronunciar el 15 de maig passat a l’IEC la conferència «El poder de buscar», en la qual va analitzar l’impacte dels cercadors d’Internet, la segona eina més usada de la Xarxa, així com els problemes de fiabilitat d’algunes informacions que se n’extreuen. Baeza-Yates també va comentar els darrers resultats sobre desenvolupament i disseny de llocs web, i va fer un repàs dels més tradicionals. Baeza-Yates (Santiago de Xile, 21 de març de 1961) és doctor en ciències de la computació per la Universitat de Waterloo (Canadà) i màster en enginyeria elèctrica i ciències de la computació per la Universitat de Xile. Actualment, és vicepresident de Yahoo! Research per Europa, l’Orient Mitjà i l’Amèrica Llatina i catedràtic a temps parcial del Departament de Ciències de la Computació de la Universitat de Xile i del Departament de Tecnologia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Les seves àrees d’investigació se centren en la recuperació d’informació, algoritmes, mineria web i visualització d’informació. L’acte, organitzat per la Societat Catalana de Tecnologia (SCT), filial de l’IEC, va ser conduït pel vicepresident de la SCT, Antoni Olivé.
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
    |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
