|
Activitats |
|||||||||||||||||||||||||||||||
|
Una exposició sobre Mercè Rodoreda convida a rellegir la seva obra L’Esculapi torna a Empúries en el centenari de l’inici de les excavacions Una mostra sobre Mercè Rodoreda convida a rellegir la seva obra
La Fundació Mercè Rodoreda, entitat creada per l’IEC, organitza fins al 15 de juny al Palau Robert de Barcelona l’exposició «Mercè Rodoreda. La mort de la innocència». La mostra pretén recrear l’atmosfera, el món complex i peculiar de les novel·les de l’escriptora i, alhora, incitar a la lectura o a la relectura de la seva obra. El discurs de l’exposició consta de quatre àmbits, que porten el títol d’algunes de les novel·les més conegudes de Rodoreda: La plaça del Diamant, Mirall trencat, La mort i la primavera i Quanta, quanta guerra. En cada apartat s’hi recrea l’atmosfera interior que el lector va construint a mesura que llegeix l’obra d’aquesta autora rellevant de la literatura i la cultura catalanes contemporànies. Els àmbits de l’exposició s’associen a uns escenaris concrets: el laberint, el bosc, la casa o el camí. I també a audiovisuals, sons, sorolls, músiques, olors i veus que donen a conèixer els textos de Mercè Rodoreda. Un any d’activitats
El monestir de Poblet va acollir, el 30 de març passat, l’acte institucional que va donar el tret de sortida a la commemoració del vuitè centenari del naixement de Jaume I. A l’acte hi van assistir el president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, el de la valenciana, Francisco Camps, el del Govern de les Illes Balears, Francesc Antich, i el d’Aragó, Marcelino Iglesias. També hi van participar el president de l’IEC, Salvador Giner, i el vicepresident de l’Institut Antoni Riera, que en el transcurs de l’acte va pronunciar un discurs sobre la figura del rei i el seu regnat. Congrés a la seu de l’IEC En el congrés, que ha inclòs una vintena de conferències, experts nacionals i internacionals han tractat qüestions com ara les institucions parlamentàries, la reorganització de les fronteres interiors de la Corona catalanoaragonesa, la política monetària i internacional impulsada pel monarca i les relacions amb els països islàmics i la Santa Seu. El dimarts 1 d’abril, la Societat Catalana d’Estudis Històrics (SCEH), filial de l’IEC presidida per Jaume Sobrequés, que també és director del Museu d’Història de Catalunya (MHC), també es va sumar a la commemoració de l’Any Jaume I amb un cicle de conferències que es duu a terme cada dimarts del mes d’abril i que finalitza el dia 29. A més de les conferències, el mateix 1 d’abril es va fer la visita a l’exposició documental sobre Jaume I organitzada per l’Arxiu de la Corona d’Aragó al Palau del Lloctinent. La mostra inclou un centenar de documents, entre els quals destaquen els testaments del monarca i els contractes matrimonials dels seus fills. Després del congrés de Barcelona, la tasca divulgativa en relació amb Jaume I que duu a terme l’IEC continuarà en els diversos territoris conquerits pel monarca: Catalunya, Aragó, València i Mallorca. Així, l’Institut celebrarà jornades a Saragossa, Lleida, Mallorca, Gandia i Girona en els propers mesos.
Les proves Cangur de matemàtiques, celebrades el 3 d’abril, han arribat a la tretzena edició amb una participació de més de 24.000 alumnes de secundària. Cent vint-i-set centres d’arreu dels territoris de parla catalana han participat en aquesta edició, organitzada per la Societat Catalana de Matemàtiques (SCM), filial de l’IEC. Enguany, s’hi han inscrit exactament 20.275 estudiants procedents de 530 centres: 17.469 alumnes de Catalunya, 2.782 del País Valencià i 24 d’Andorra, a més de 4.000 alumnes de les Illes Balears, on organitza les proves per primer cop la Societat Balear de Matemàtiques Xeix. Les proves Cangur consten de trenta reptes matemàtics, de dificultat creixent i de resposta tancada, amb cinc opcions per a cada problema, que els participants han de completar en una hora i quart. L’exercici té quatre nivells, els dos primers adreçats a alumnes de tercer i quart d’ESO, i els altres per a estudiants de batxillerat i de cicles formatius de grau mitjà i superior. Els objectius són estimular i motivar l’aprenentatge de les matemàtiques a través dels problemes i atreure el màxim nombre de centres i d’alumnes. De fet, any rere any, hi ha hagut un augment progressiu de la participació, des dels 1.313 alumnes de la primera edició fins a arribar als 24.275 alumnes inscrits aquest any. Les Cangur s’emmarquen en el conjunt de proves, promogudes i tutelades per la societat internacional Kangourou sans Frontières (KSF), per a estudiants d’arreu d’Europa i altres països del món. Catalunya, mitjançant la SCM, hi participa de manera diferenciada de la resta de l’Estat espanyol i, actualment, n’ocupa una de les vicepresidències.
L’escultura restaurada d’Asclepi, el déu grec de la medicina, trobada a Empúries fa gairebé cent anys, torna a estar exposada al públic al seu lloc d’origen des del 15 de març passat. L’Esculapi és considerada la millor escultura clàssica trobada a la Mediterrània occidental i, segons els últims estudis, té més de 2.200 anys d’antiguitat. La nova imatge de l’estàtua ja s’ha pogut veure a la seu de Barcelona del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC), on ha rebut la visita de més de sis mil persones, així com al Museu de Badalona i al de Mataró. La famosa escultura es va trobar a Empúries l’any 1909 durant les excavacions que inicià el 23 de març de 1908 la Junta de Museus de Barcelona, sota la direcció d’un dels membres fundadors de l’Institut, l’arquitecte i arqueòleg Josep Puig i Cadafalch. La recuperació d’Empúries i la troballa de l’Esculapi tampoc no s’entenen sense la figura d’Enric Prat de la Riba, fundador de l’IEC i president de la Diputació de Barcelona des del 1907, i impulsor i primer president de la Mancomunitat de Catalunya des de l’any 1914 fins que va morir, l’any 1917. Abans de tornar al lloc on va ser trobat, l’Esculapi ha estat sotmès a un projecte d’estudi i restauració que ha servit perquè recuperés uns vuitanta-cinc fragments, localitzats a l’excavació, entre els quals els dos braços. L’arribada de l’escultura a Empúries ha estat el tret de sortida dels actes de celebració del centenari de l’inici de les excavacions, que, fins a mitjan 2009, ompliran la seu del MAC a Empúries i la població de l’Escala amb una trentena d’activitats.
Experts en biologia de sistemes, farmacologia molecular i bioenginyeria d’arreu del món es van reunir, del 14 al 16 d’abril, a la seu de l’IEC, per a celebrar la Conferència Barcelona Biomed, organitzada per l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB) i la Fundació BBVA. L’IRB Barcelona —Joan J. Guinovart n’és el director, i el membre de l’IEC Joan Massagué, el director adjunt— és un centre dedicat a la recerca bàsica i aplicada en el qual convergeixen la biologia, la química i la medicina. La conferència d’enguany va tractar sobre l’anomenada «Biologia de sistemes». El cas és que, durant els últims cinquanta anys, la indústria farmacèutica ha fet un esforç investigador enorme per a obtenir nous medicaments, amb un èxit força limitat. Una de les principals raons del fracàs de moltes molècules es deu al fet que els estudis s’han centrat, bàsicament, en la relació entre la proteïna diana i el fàrmac. Però les molècules rarament funcionen aïllades; normalment, formen part d’un conjunt de xarxes connectades. Avui, els científics creuen que el desenvolupament de fàrmacs demana una visió més àmplia, que tingui en compte les propietats globals dels sistemes complexos que són responsables de la regulació de la majoria de processos biològics. I aquest canvi de paradigma ha estat el nucli central de la conferència organitzada per l’Institut de Recerca Biomèdica.
|
|||||||||||||||||||||||||||||||
    |
|||||||||||||||||||||||||||||||
