|
Activitats |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Mil persones participen en la novena edició del Dictat en Català Bassi i Veratti, una parella «elèctrica» a la Itàlia de les llums L’impacte del turisme a l’Antàrtida
Mil persones participen en la novena edició del Dictat en Català
Un miler de persones van acudir l’1 de març passat al Satèl·lit del Palau de les Exposicions de Perpinyà. El motiu? Participar en la novena edició del Dictat en Català, una prova organitzada per l’Institut Font Nova de Perpinyà, amb la col·laboració de l’IEC, la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, la Federació per la Defensa de la Llengua i la Cultura Catalanes, Ràdio Arrels, el Col·lectiu de Professors de Català per a Adults, l’APLEC, Òmnium Cultural, Edicions del Trabucaire i el Festival Castell de Peralada. L’escriptor Joan-Lluís Lluís va ser l’autor del text del dictat, titulat «La corbata» i dividit en tres nivells de dificultat. L’objectiu d’aquesta prova és, segons els organitzadors, «mostrar que la llengua viu malgrat les interdiccions, superant l’èxit del 2007». El proper 1 d'abril es faran públics els resultats. Els millors dictats de les diverses categories seran premiats amb lots de llibres, i a part tots els participants rebran un diploma acreditatiu de l'esdeveniment. El dictat se celebra des de l’any 2000 per a denunciar l’edicte de l’any 1700 pel qual el rei de França, Lluís XIV, prohibia l’ús del català a la Catalunya del Nord. Aquesta edició ha coincidit, a més, amb el fet que Perpinyà és enguany la Capital de la Cultura Catalana. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
||
|
L’IEC va retre homenatge l’11 de març passat al que fou membre de l’IEC Oriol de Bolòs, en complir-se un any de la seva mort. El botànic va ingressar a l’acadèmia catalana l’any 1964, fou president de la Secció de Ciències Biològiques (SECCB) del 1989 al 1992, i soci de la Institució Catalana d’Història Natural i de la Societat Catalana de Biologia, filials de l’IEC.
L’acte va ser copresidit per Salvador Giner, president de l’Institut, i Rafael Foguet, president de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB). També hi intervingueren els membres de l’IEC Mercè Durfort, Josep Vigo, Xavier Llimona i Jaume Terradas, a més de Josep M. Montserrat i Ramon M. Masalles.
Oriol de Bolòs i Capdevila (Olot, 1924 - Barcelona, 2007) es va llicenciar en ciències naturals a la Universitat de Barcelona. Doctorat per la Universitat de Madrid, es va especialitzar en florística i geobotànica dels Països Catalans. Va ser deixeble de Josias Braun-Blanquet, membre corresponent de l’IEC i creador de la fitosociologia; introductor d’aquesta disciplina als Països Catalans, i un dels primers promotors de la cartografia de la vegetació als territoris de llengua i cultura catalanes. Fou continuador de l’escola de Pius Font i Quer i director de l’Institut Botànic de Barcelona del 1967 al 1984. També va ser membre de la RACAB i de la Comissió Fitosociològica Internacional.
De Bolòs va ser autor d’unes dues-centes publicacions, entre les quals Flora dels Països Catalans, de l’IEC, en col·laboració amb el membre de l’IEC Josep Vigo, i promotor del projecte, també de l’Institut, de l’Atlas corològic de la flora vascular dels Països Catalans. Va ser guardonat amb la Medalla Narcís Monturiol el 1982, va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, el 1993, i el Premi de la Fundació Catalana per a la Recerca, el 1994.
Reportatge fotogràfic
:
Article de Francesc Vallverdú: " Una faceta cívica poc coneguda d’Oriol de Bolòs"
Neix la Fundació Domènech i Montaner
 |
||
|
La fundació neix amb la voluntat de recuperar, estudiar i difondre la personalitat i l’obra de Lluís Domènech i Montaner. Per als membres de la fundació, que es confessen «enamorats» de l’arquitecte modernista, la seva figura ha quedat «inexplicablement ignorada, i fins i tot menystinguda, davant la fortalesa mediàtica d’altres propostes històriques o artístiques com ara la de Gaudí».
 |
||
| L'arquitecte | FLLDM |
|
L’acte de constitució es va dur a terme el 21 de febrer en un dels edificis més emblemàtics de l’arquitecte, el Palau de la Música Catalana, i va concloure amb un discurs del president d’honor de la fundació, Federico Mayor Zaragoza, membre corresponent de l’IEC i exdirector general de la UNESCO.
La proposta d’estudi i difusió de la figura de l’arquitecte és adreçada a tot l’àmbit científic i acadèmic, i per a finançar-la la Fundació buscarà el suport de les institucions públiques i privades de Catalunya. En paraules del president, Josep Grau, en l’àmbit internacional projectarà l’obra de Domènech i Montaner com a «paradigma del Modernisme català, totalment integrat en les propostes del moviment modern internacional». I, des d’un punt de vista estrictament acadèmic, promourà un catàleg raonat de la seva obra arquitectònica, arqueològica i humanista i organitzarà col·loquis i congressos nacionals i internacionals.
Bassi i Veratti, una parella «elèctrica» a la Itàlia de les llums
El treball científic del matrimoni Laura Bassi i Giuseppe Veratti durant els segles XVII i XVIII en l’estudi de l’electricitat va centrar la conferència magistral que la pedagoga italiana Marta Cavazza va pronunciar el 5 de març a la seu de l’IEC. Sota el títol «Laura Bassi e Giuseppe Veratti, una coppia ‘elettrica’ nell’Italia dei Lumi», la conferència s’emmarca dins el cicle «Conferències magistrals del curs 2007-2008».
Marta Cavazza es va doctorar en pedagogia a la Universitat de Bolonya i és professora associada d’història de la ciència a la Facultat d’Educació de la mateixa Universitat. Els seus interessos científics inclouen les institucions científiques (universitat i acadèmies) a Itàlia en els segles xvii i xviii, particularment les de Bolonya. Dedica una atenció especial a la història de les disciplines cultivades en aquelles institucions i a les relacions que tenen amb els principals centres de cultura europeus (Royal Society, de Londres, i l’Académie Royale des Sciences, de París). També estudia la presència de dones en les institucions científiques italianes durant el segle xvii i el debat que hi hagué durant la Il·lustració italiana sobre la ment femenina i el paper de la dona en la família, la societat i els cercles literaris i científics. Cavazza participa en diferents projectes de recerca nacionals i internacionals i és autora de nombroses publicacions.
Conferència de Marta Cavazza, en italià : 
L’Institut ret homenatge a Jesús Lalinde
Durant la xerrada, Piña va destacar la gran aportació de Lalinde a la història de les institucions catalanes, i, basant-se en les investigacions del mestre, es va apropar a la naturalesa i el caràcter del dret públic català, per a descobrir en els seus perfils el sentit de la seva reivindicació nacionalista.
L’impacte del turisme a l’Antàrtida
 |
||
|
La Societat Catalana de Biologia, filial de l’IEC, va organitzar el 22 de febrer passat, al Centre Mediterrani d’Investigacions Marines i Ambientals, la conferència del fotògraf i expert en viatges al Pol Nord Juan Pablo Kratzmaier, de Travel & Photos.
Durant l’acte, Kratzmaier va explicar que unes 47.000 persones visiten cada any l’Antàrtida i que, tot i que la situació encara és gestionable, la xifra s’acosta perillosament al màxim aconsellable. «La situació encara no és greu, però s’hauria de firmar un acord internacional que regulés quins són els màxims assumibles i les modalitats permeses de turisme», va assegurar l’argentí.
El 95 % del continent antàrtic és verge, ja que les visites es concentren en una mateixa zona. La pregunta que es fan els experts és: s’ha de concentrar l’impacte del turisme o, per el contrari, s’ha de repartir? Segons l’experiència com a guia del fotògraf argentí, les normes es compleixen: es respecta el medi ambient, no s’hi menja ni s’hi fuma, es mantenen les distàncies amb la fauna i la flora, etc. Tot i això, no és garanteix que tothom ho compleixi al cent per cent, motiu pel qual Kratzmaier proposa la presència d’observadors imparcials als bucs.
Article de Juan Pablo Kratzmaier: "Turismo Antártico al límite", en castellà :
Albert Balcells tanca el cicle «Símbols de Catalunya. Història i present»
 |
||
Balcells durant la conferència
|
Obra Social C. Catalunya |
|
El membre de l’IEC Albert Balcells, director de l’Arxiu de l’acadèmia catalana i catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha coordinat el cicle «Símbols de Catalunya. Història i present», a l’entresòl de la Pedrera. El cicle es va obrir el 22 de gener passat amb la conferència «Els castellers», a càrrec de Josep Bargalló, president de l’Institut Ramon Llull, i es va cloure l’11 de març amb la conferència «Montserrat», a càrrec del mateix Balcells.
Al llarg del cicle, l’historiador i membre de l’IEC també va parlar sobre el Palau de la Música Catalana, la Diada Nacional de l’Onze de Setembre i el Palau de la Generalitat. L’objectiu dels diversos especialistes que hi van participar ha estat explicar l’origen, l’evolució i la vigència dels símbols amb els quals s’identifiquen els catalans. El cicle es va dur a terme amb la col·laboració de l’Associació Conèixer Catalunya (ACCAT).
El Grup de Naturalistes d’Osona visita el cingle de Valldaneu
 |
|
| El Grup de Naturalistes durant la sortida |
La delegació d’Osona de la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN), filial de l’IEC, va visitar el 23 de febrer passat el cingle de Valldeneu, sortint des de Sant Martí de Centelles. La sortida forma part del «Cicle de descoberta del territori», que el proper 11 de maig té previst descobrir el salt del Mir i la seva fageda, des de Santa Maria de Besora.
El Grup de Naturalistes d’Osona es va constituir el novembre de l’any 2000 amb la intenció d’acollir tots els naturalistes interessats en el patrimoni natural de la comarca d’Osona i tots aquells que tinguessin interès a aprofundir sobre aquest tema. La propera activitat serà el 30 de març i consistirà en una plantada d’arbres a la finca de l’Avenc, a Tavertet.
Dos nous centres d’investigació per a millorar la qualitat del català
La comissionada per a Universitats i Recerca Blanca Palmada ha fet pública la creació de dos centres d’investigació universitaris, l’un sobre gestió del plurilingüisme i l’altre sobre tecnologies de la llengua. L’anunci va tenir lloc durant la jornada «El català i l’Espai Europeu d’Educació Superior. Una llengua competitiva en un entorn multilingüe», a la seu de l’IEC, el 27 de febrer passat, en un acte organitzat pel Comissionat per a Universitats i Recerca i la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat.
El centre de gestió del plurilingüisme tindrà la col·laboració de la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat de Girona (UdG), mentre que el de tecnologies de la llengua rebrà el suport de la UB i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).
Els dos centres nous seran finançats pel Comissionat per a Universitats i Recerca i la Secretaria de Política Lingüística amb, aproximadament, un milió d’euros, i començaran a funcionar a partir de la propera tardor. Ambdós centres desenvoluparan eines lingüístiques per a fer que els ciutadans s’interessin per la llengua i per a potenciar, al mateix temps, la qualitat i la quantitat dels seus parlants.
Salvador Giner participa en el cicle «Ciència i envelliment»
 |
||
|
El 18 de febrer passat, el president de l’IEC, Salvador Giner, va inaugurar el cicle «Ciència i envelliment», organitzat pel Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i la Federació d’Associacions de Gent Gran de Catalunya (FATEC). Aquest cicle vol aprofundir en l’anàlisi del que suposa la realitat de l’envelliment en la nostra societat a partir d’un conjunt de consideracions presentades per diferents professors de reconegut prestigi. Salvador Giner va donar el tret de sortida al cicle amb la conferència «Envelliment, democràcia i estat del benestar».
Així mateix, el 19 de febrer, el sociòleg i president de l’Institut va pronunciar la conferència «Present i futur de Catalunya» a l’Aula d’Extensió Universitària per a la Gent Gran de Badalona.
El conseller Huguet reposa la placa en record de Serra i Húnter
El conseller d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat, Josep Huguet, ha participat en la reposició de la placa corresponent a l’escultura del filòsof Jaume Serra i Húnter, que fou membre de l’IEC des de 1927. La placa reprodueix el text de l’anterior, ja que l’antiga havia quedat molt degradada, i s’ha col·locat al mateix lloc, sota el bust de bronze de Serra i Húnter, a la localitat d’Avià (Berguedà). Durant la Segona República, el filòsof acostumava a passar llargues temporades en aquest poble. Concretament s’allotjava al número 5 de la plaça de l’Abat Oliba, que encara es coneix amb el nom del filòsof.
Jaume Serra i Húnter, nascut a Manresa el 1878 i mort durant l’exili a Mèxic el 1943, va ser membre de l’IEC i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, a més de diputat al Parlament català per ERC, l’any 1932, i rector de la Universitat Autònoma de Barcelona.
|
El mapa d’orquídies de la Garrotxa La delegació de la Garrotxa de la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN), filial de l’IEC, organitza al llarg d’aquest any la campanya de treball de camp de l’atles d’orquídies de la comarca. Es tracta d’un projecte participatiu per a elaborar un atles d’orquídies amb els mapes de distribució en reticle UTM 5x5 km. de tota la Garrotxa.
La Universitat de València (UV) i Acció Cultural del País Valencià (ACPV), juntament amb la Societat Catalana de Biologia, filial de l’Institut, i la Caja Mediterráneo (CAM), van organitzar els dies 20 i 21 de febrer un seguit d’actes per a celebrar el cent noranta-novè aniversari del naixement de Charles Robert Darwin (12 de febrer de 1809). |
«Tenia raó Hobbes?»
La Sala Pi i Sunyer de l’IEC va acollir el 27 de febrer passat la conferència «Tenia raó Hobbes? La concòrdia no és suficient per a garantir la pau», de Josep Montserrat, doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona. L’acte s’incloïa dins el seminari «Tenen raó els filòsofs? Discussió crítica de 10 propostes filosòfiques», que va ser organitzat pel Grup de Filosofia Analítica de la Societat Catalana de Filosofia. |
Curs de Gestió de projectes de recerca i desenvolupament La Societat Catalana de Biologia (SCB) organitza un curs de Gestió de projectes de recerca i desenvolupament, del 14 al 18 d’abril. Els objectius són oferir una visió introductòria del paper del ProjectManagement dins d’una organització; definir els components bàsics de la gestió de projectes des del punt de vista metodològic; presentar tècniques de gestió eficaç orientades a obtenir resultats, i analitzar l’impacte de la gestió de projectes en un equip pluridisciplinari incidint en els aspectes d’eficàcia, negociació, resolució de conflictes i motivació. Entre els dies 7 i 10 de maig, la seu de l’IEC acollirà el I Congrés Internacional de Neologia en les Llengües Romàniques. El Congrés s’organitza amb l’objectiu de crear un punt de trobada i discussió sobre el futur de les llengües pel que fa a la seva força creativa, i s’adreça a totes aquelles persones, organismes i grups de recerca interessats en la creació lèxica com a element indicatiu de vigor de les llengües. Fins al 31 de març hi ha temps per a inscriure’s a «El mapa com a llenguatge geogràfic», el Segon Congrés Català de Geografia, que es durà a terme del 29 al 31 de maig i que organitza la Societat Catalana de Geografia (SCG). El Congrés s’adreça a tots els geògrafs, estudiosos i interessats en la cartografia, tant els que es dediquen a la recerca bàsica com els que treballen en l’ensenyament i en els diferents àmbits de l’Administració pública i del sector privat. Així mateix, vol ser una continuació del primer, que es va celebrar ara fa setze anys. L’objectiu del VII Col·loqui Internacional Verdaguer és conèixer de més a prop com els catalans varen organitzar unes estructures conceptuals, socials i econòmiques que, modificades al llarg de cent anys més, han permès que la llengua i la literatura catalanes mantinguessin el mateix sistema fins al segle XXI. A més d’aquestes dinàmiques, el Col·loqui proposa com a tema prioritari estudiar el paper que grans escriptors com ara Verdaguer, Guimerà, Oller o Yxart varen tenir en els primers anys de la construcció d’aquest sistema. La trobada, sota el títol de «La construcció contemporània del sistema lingüisticoliterari català», es durà a terme del 6 al 8 de novembre de 2008 a Barcelona, Vic i Folgueroles.
|
XXXV Col·loqui de la Societat d’OnomàsticaEl Col·loqui, que tractarà «L’onomàstica de les illes del Mediterrani occidental», es durà a terme els dies 10 i 11 de maig a l’Alguer. Algunes de les ponències que s’hi pronunciaran són «Els noms precatalans de base llatina a Mallorca i Menorca» i «Onomàstica sardoitaliana a València». La trobada es clourà amb la taula rodona «La toponímia catalana a Sardenya: entre tradició i normalització». Els dies 21, 22, 24 i 28 d’abril i 5 de maig, la Societat Catalana de Biologia (SCB) organitza el curs sobre Patents d’invencions relacionades amb la biologia. L’objectiu general d’aquest curs és proporcionar una formació bàsica sobre patents a un col·lectiu ampli de científics i tècnics relacionats amb la biologia, tant si treballen en el sector productiu com en l’acadèmic. El fet és que el sistema de patents no s’ensenya a les facultats i escoles universitàries, no obstant la utilitat que tenen. Per a uns quants representen un estímul a l’enginy i una possible font de beneficis i per a molts altres poden ser una bona sortida professional. El 18è Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana (CMBLC) se celebrarà els dies 12, 13 i 14 d’octubre de 2008 a Girona. La idea és reunir-hi professionals dels diversos camps de les ciències de la vida i de la salut per a debatre temes que afecten a tothom. Joan Massagué, membre de l’IEC, serà l’encarregat d’encetar aquest Congrés, amb la conferència «L’oncologia del segle XXI » La Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica (SCCT), filial de l’IEC, convoca, del 13 al 16 de novembre de 2008, la X Trobada d’Història de la Ciència i de la Tècnica, una reunió científica general que, cada dos anys, té l’objectiu d’acollir els treballs de recerca i les activitats que porten a terme tant els seus socis com tots aquells que hi participen. En aquesta ocasió, la trobada tindrà lloc a Lleida, ciutat universitària des del 1300, amb una vida cultural molt intensa i capital de la cultura catalana el 2007. La data límit per a inscriure-s’hi és el 19 de maig. |
