|
L’IEC va retre homenatge l’11 de març passat al que fou membre de l’IEC Oriol de Bolòs, en complir-se un any de la seva mort. El botànic va ingressar a l’acadèmia catalana l’any 1964, fou president de la Secció de Ciències Biològiques (SECCB) del 1989 al 1992, i soci de la Institució Catalana d’Història Natural i de la Societat Catalana de Biologia, filials de l’IEC. L’acte va ser copresidit per Salvador Giner, president de l’Institut, i Rafael Foguet, president de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB). També hi intervingueren els membres de l’IEC Mercè Durfort, Josep Vigo, Xavier Llimona i Jaume Terradas, a més de Josep M. Montserrat i Ramon M. Masalles. Oriol de Bolòs i Capdevila (Olot, 1924 - Barcelona, 2007) es va llicenciar en ciències naturals a la Universitat de Barcelona. Doctorat per la Universitat de Madrid, es va especialitzar en florística i geobotànica dels Països Catalans. Va ser deixeble de Josias Braun-Blanquet, membre corresponent de l’IEC i creador de la fitosociologia; introductor d’aquesta disciplina als Països Catalans, i un dels primers promotors de la cartografia de la vegetació als territoris de llengua i cultura catalanes. Fou continuador de l’escola de Pius Font i Quer i director de l’Institut Botànic de Barcelona del 1967 al 1984. També va ser membre de la RACAB i de la Comissió Fitosociològica Internacional.
La fundació neix amb la voluntat de recuperar, estudiar i difondre la personalitat i l’obra de Lluís Domènech i Montaner. Per als membres de la fundació, que es confessen «enamorats» de l’arquitecte modernista, la seva figura ha quedat «inexplicablement ignorada, i fins i tot menystinguda, davant la fortalesa mediàtica d’altres propostes històriques o artístiques com ara la de Gaudí».
L’acte de constitució es va dur a terme el 21 de febrer en un dels edificis més emblemàtics de l’arquitecte, el Palau de la Música Catalana, i va concloure amb un discurs del president d’honor de la fundació, Federico Mayor Zaragoza, membre corresponent de l’IEC i exdirector general de la UNESCO. La proposta d’estudi i difusió de la figura de l’arquitecte és adreçada a tot l’àmbit científic i acadèmic, i per a finançar-la la Fundació buscarà el suport de les institucions públiques i privades de Catalunya. En paraules del president, Josep Grau, en l’àmbit internacional projectarà l’obra de Domènech i Montaner com a «paradigma del Modernisme català, totalment integrat en les propostes del moviment modern internacional». I, des d’un punt de vista estrictament acadèmic, promourà un catàleg raonat de la seva obra arquitectònica, arqueològica i humanista i organitzarà col·loquis i congressos nacionals i internacionals.
El treball científic del matrimoni Laura Bassi i Giuseppe Veratti durant els segles XVII i XVIII en l’estudi de l’electricitat va centrar la conferència magistral que la pedagoga italiana Marta Cavazza va pronunciar el 5 de març a la seu de l’IEC. Sota el títol «Laura Bassi e Giuseppe Veratti, una coppia ‘elettrica’ nell’Italia dei Lumi», la conferència s’emmarca dins el cicle «Conferències magistrals del curs 2007-2008». Marta Cavazza es va doctorar en pedagogia a la Universitat de Bolonya i és professora associada d’història de la ciència a la Facultat d’Educació de la mateixa Universitat. Els seus interessos científics inclouen les institucions científiques (universitat i acadèmies) a Itàlia en els segles xvii i xviii, particularment les de Bolonya. Dedica una atenció especial a la història de les disciplines cultivades en aquelles institucions i a les relacions que tenen amb els principals centres de cultura europeus (Royal Society, de Londres, i l’Académie Royale des Sciences, de París). També estudia la presència de dones en les institucions científiques italianes durant el segle xvii i el debat que hi hagué durant la Il·lustració italiana sobre la ment femenina i el paper de la dona en la família, la societat i els cercles literaris i científics. Cavazza participa en diferents projectes de recerca nacionals i internacionals i és autora de nombroses publicacions.
El 21 de febrer passat, l’IEC i la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona van retre homenatge a Jesús Lalinde Abadía, catedràtic d’Història del Dret i de les Institucions, mort el 3 d’abril del 2007. En l’acte, hi van participar el president de la Reial Acadèmia, Pere Molas, el president de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, filial de l’IEC, Josep Cruanyes, així com Romà Piña, catedràtic emèrit de la Universitat de les Illes Balears, que va pronunciar la conferència «Dret històric i nacionalisme polític a la Catalunya d’avui».
Durant la xerrada, Piña va destacar la gran aportació de Lalinde a la història de les institucions catalanes, i, basant-se en les investigacions del mestre, es va apropar a la naturalesa i el caràcter del dret públic català, per a descobrir en els seus perfils el sentit de la seva reivindicació nacionalista.
La Societat Catalana de Biologia, filial de l’IEC, va organitzar el 22 de febrer passat, al Centre Mediterrani d’Investigacions Marines i Ambientals, la conferència del fotògraf i expert en viatges al Pol Nord Juan Pablo Kratzmaier, de Travel & Photos. Durant l’acte, Kratzmaier va explicar que unes 47.000 persones visiten cada any l’Antàrtida i que, tot i que la situació encara és gestionable, la xifra s’acosta perillosament al màxim aconsellable. «La situació encara no és greu, però s’hauria de firmar un acord internacional que regulés quins són els màxims assumibles i les modalitats permeses de turisme», va assegurar l’argentí. El 95 % del continent antàrtic és verge, ja que les visites es concentren en una mateixa zona. La pregunta que es fan els experts és: s’ha de concentrar l’impacte del turisme o, per el contrari, s’ha de repartir? Segons l’experiència com a guia del fotògraf argentí, les normes es compleixen: es respecta el medi ambient, no s’hi menja ni s’hi fuma, es mantenen les distàncies amb la fauna i la flora, etc. Tot i això, no és garanteix que tothom ho compleixi al cent per cent, motiu pel qual Kratzmaier proposa la presència d’observadors imparcials als bucs. Article de Juan Pablo Kratzmaier: "Turismo Antártico al límite", en castellà :
El membre de l’IEC Albert Balcells, director de l’Arxiu de l’acadèmia catalana i catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha coordinat el cicle «Símbols de Catalunya. Història i present», a l’entresòl de la Pedrera. El cicle es va obrir el 22 de gener passat amb la conferència «Els castellers», a càrrec de Josep Bargalló, president de l’Institut Ramon Llull, i es va cloure l’11 de març amb la conferència «Montserrat», a càrrec del mateix Balcells. Al llarg del cicle, l’historiador i membre de l’IEC també va parlar sobre el Palau de la Música Catalana, la Diada Nacional de l’Onze de Setembre i el Palau de la Generalitat. L’objectiu dels diversos especialistes que hi van participar ha estat explicar l’origen, l’evolució i la vigència dels símbols amb els quals s’identifiquen els catalans. El cicle es va dur a terme amb la col·laboració de l’Associació Conèixer Catalunya (ACCAT). El Grup de Naturalistes d’Osona visita el cingle de Valldaneu
La delegació d’Osona de la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN), filial de l’IEC, va visitar el 23 de febrer passat el cingle de Valldeneu, sortint des de Sant Martí de Centelles. La sortida forma part del «Cicle de descoberta del territori», que el proper 11 de maig té previst descobrir el salt del Mir i la seva fageda, des de Santa Maria de Besora. El Grup de Naturalistes d’Osona es va constituir el novembre de l’any 2000 amb la intenció d’acollir tots els naturalistes interessats en el patrimoni natural de la comarca d’Osona i tots aquells que tinguessin interès a aprofundir sobre aquest tema. La propera activitat serà el 30 de març i consistirà en una plantada d’arbres a la finca de l’Avenc, a Tavertet. La comissionada per a Universitats i Recerca Blanca Palmada ha fet pública la creació de dos centres d’investigació universitaris, l’un sobre gestió del plurilingüisme i l’altre sobre tecnologies de la llengua. L’anunci va tenir lloc durant la jornada «El català i l’Espai Europeu d’Educació Superior. Una llengua competitiva en un entorn multilingüe», a la seu de l’IEC, el 27 de febrer passat, en un acte organitzat pel Comissionat per a Universitats i Recerca i la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat. El centre de gestió del plurilingüisme tindrà la col·laboració de la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat de Girona (UdG), mentre que el de tecnologies de la llengua rebrà el suport de la UB i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Els dos centres nous seran finançats pel Comissionat per a Universitats i Recerca i la Secretaria de Política Lingüística amb, aproximadament, un milió d’euros, i començaran a funcionar a partir de la propera tardor. Ambdós centres desenvoluparan eines lingüístiques per a fer que els ciutadans s’interessin per la llengua i per a potenciar, al mateix temps, la qualitat i la quantitat dels seus parlants. Salvador Giner participa en el cicle «Ciència i envelliment»
El 18 de febrer passat, el president de l’IEC, Salvador Giner, va inaugurar el cicle «Ciència i envelliment», organitzat pel Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i la Federació d’Associacions de Gent Gran de Catalunya (FATEC). Aquest cicle vol aprofundir en l’anàlisi del que suposa la realitat de l’envelliment en la nostra societat a partir d’un conjunt de consideracions presentades per diferents professors de reconegut prestigi. Salvador Giner va donar el tret de sortida al cicle amb la conferència «Envelliment, democràcia i estat del benestar». Així mateix, el 19 de febrer, el sociòleg i president de l’Institut va pronunciar la conferència «Present i futur de Catalunya» a l’Aula d’Extensió Universitària per a la Gent Gran de Badalona.
El conseller d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat, Josep Huguet, ha participat en la reposició de la placa corresponent a l’escultura del filòsof Jaume Serra i Húnter, que fou membre de l’IEC des de 1927. La placa reprodueix el text de l’anterior, ja que l’antiga havia quedat molt degradada, i s’ha col·locat al mateix lloc, sota el bust de bronze de Serra i Húnter, a la localitat d’Avià (Berguedà). Durant la Segona República, el filòsof acostumava a passar llargues temporades en aquest poble. Concretament s’allotjava al número 5 de la plaça de l’Abat Oliba, que encara es coneix amb el nom del filòsof. Jaume Serra i Húnter, nascut a Manresa el 1878 i mort durant l’exili a Mèxic el 1943, va ser membre de l’IEC i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, a més de diputat al Parlament català per ERC, l’any 1932, i rector de la Universitat Autònoma de Barcelona.
| |