El Butlletí de l'IEC

El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana ha ordenat suspendre cautelarment la multa de 300.000 € imposada a Acció Cultural del País Valencià (ACPV) perquè ofereix el senyal digital de TV3 al País Valencià.

En canvi, l’alt tribunal valencià no ha estimat necessari suspendre cautelarment l’ordre de cessament de les emissions de TV3 al País Valencià mentre no acaba el procés judicial, fet que també havia sol·licitat l’associació valenciana. El tribunal es basa en una resolució anterior al maig del 2007, que ja havia estat desestimada, i, per tant, també desestima aquesta nova petició.

Davant la suspensió temporal de la multa, ACPV ha ajornat la campanya de solidaritat —a la qual es va adherir el Consell Permanent de l’IEC— que proposava un pagament col·lectiu de la multa fins que una sentència la confirmés o la suspengués definitivament. L’entitat ha anunciat que «alçarà una acta notarial dels ajuts econòmics rebuts fins ara i de les despeses generades per la campanya, mentre espera una decisió judicial definitiva». Així i tot, la campanya, com a mobilització ciutadana i política per la llibertat d’expressió i la pluralitat informativa, continua viva.

El Govern ha aprovat declarar bé cultural d’interès nacional, en la categoria de zona arqueològica, les coves prehistòriques de Serinyà, situades en aquest municipi del Pla de l’Estany. El jaciment, integrat per diversos abrics oberts en un talús de roca travertínica, és considerat un dels millors de l’Europa occidental per a conèixer el pas de l’home de Neandertal a l’home modern.

El nucli inicial del parc era propietat de la família Genover i, el 1974, el va adquirir la Universitat de Girona. La Diputació va cedir una quarta part indivisa als ajuntaments de Serinyà i Banyoles. Més endavant, la part de la Diputació va ser traspassada al Consell Comarcal del Pla de l’Estany, institució que gestiona el parc actualment. Les coves de Serinyà són matèria d'estudi d'un dels programes de recerca de la Secció Històrico-Arqueològica de l'IEC, iniciat l'any 1998 i dirigit pel membre de l'Institut, Narcís Soler.

Amb aquest ja són 111 els jaciments catalans que queden preservats gràcies a la declaració de bé cultural d’interès nacional. A Catalunya actualment hi ha 1.978 elements patrimonials que han estat declarats bé cultural d’interès nacional i altres 235 que es troben en procés de ser-ho.

Oriol Homs i Ferret, president de l’Associació Catalana de Sociologia, filial de l’IEC, ha estat nomenat membre del Consell Rector del Centre d'Estudis d'Opinió. Homs, a més, és director general de la fundació Centre d’Iniciatives i Recerques Europees a la Mediterrània (CIREM) i president de la Fundació Innovació per l’Acció Social (FIAS).

El Consell Rector del Centre d’Estudis d’Opinió s’encarrega d’aprovar el pla anual dels estudis d’opinió sobre intenció de vot i valoració dels partits polítics, així com dels estudis postelectorals i els destinats a avaluar les polítiques de la Generalitat de Catalunya. També té com a tasca elaborar un informe anual sobre els estudis que s’han dut a terme al llarg de l’any i sobre la qualitat d’aquests estudis. A més, presta assessorament sobre els criteris relacionats amb la periodicitat, el contingut, el procediment d’adjudicació i la difusió dels estudis d’opinió, entre altres coses.

La novetat del Consell Rector del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) és la professionalització dels membres que el componen en la branca de les ciències polítiques i socials, econòmiques, i d’estadística. El Consell és format per dotze membres, proposats pels grups parlamentaris i pel Govern, que han d’assessorar i supervisar el director del Centre.

Un equip d’investigadors dirigit pel professor Josep Peñuelas, del CREAF- UAB-CSIC i president de la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN), filial de l’IEC, ha estudiat com influiran les condicions d’escalfament i de sequera previstes per a les dues properes dècades en les espècies vegetals d’Europa.

L’experiment de camp s’ha dut a terme entre els anys 1999 i 2005 a sis matollars europeus situats a Gal·les, Dinamarca, Holanda, Hongria, Sardenya i Catalunya. Entre les conclusions de l’experiment, destaca la descoberta que la sequera disminueix la riquesa d’espècies, ja que es redueix l’establiment de noves espècies a la zona afectada. Els investigadors també han pogut comprovar que l’escalfament ha incrementat la productivitat vegetal als països freds del nord més que no pas a les zones càlides i àrides del sud.

Al llarg d’aquests anys d’estudi, els investigadors del CREAF han pogut comprovar que la riquesa d’espècies i la productivitat van disminuir al 2003, un any anormalment càlid a gairebé tot Europa. Així mateix, també han obtingut respostes molt diferents segons l’espècie vegetal estudiada en una mateixa zona. Per exemple, al Garraf, mentre l’Erica multiflora responia positivament a l’escalfament —amb un creixement del 30 %— i negativament a la sequera, una altra espècie dominant, la Globularia alypum, hi responia a la inversa.

Canvis estructurals en el futur

Aquestes múltiples respostes de les plantes a l’escalfament i a la sequera, depenent del país, de l’any, de l’estació i de l’espècie estudiada, n’il·lustren la complexitat, alhora que fan preveure als investigadors canvis estructurals i funcionals en la comunitat vegetal i en els ecosistemes en un futur proper.

A més, els resultats obtinguts en l’experiment posen fi a la idea que la sensibilitat a l’escalfament —entesa com a factor de creixement— només és pròpia dels països freds del nord i, fins i tot, a la hipòtesi, àmpliament estesa, que l’escalfament climàtic produirà un augment del creixement de les plantes i del segrestament de carboni en els ecosistemes temperats. Anys i esdeveniments extrems, com ara la calorada del 2003, ho poden contradir.

El català és la segona llengua més utilitzada al fòrum de debat de la Comissió Europea

La llengua catalana és la segona més activa al fòrum Debate Europe, un espai de debat a Internet que es va posar en marxa el 29 de gener perquè els ciutadans expressin les seves opinions sobre el futur d’Europa, el canvi climàtic i altres temes prioritaris de la Unió Europea. El fòrum funciona en 24 llengües, les 23 oficials de la UE més el català, i una setmana després d’haver estat inaugurat ha sumat un total de 1.866 intervencions. El canal en anglès n’aplega 730 i, després d’aquest, el canal més utilitzat és el català, amb 339 aportacions. A més, el català és l’idioma que es fa servir més per a parlar del canvi climàtic.

Nova versió

Debate Europe és una versió renovada del fòrum amb el mateix nom que es va obrir l’any 2006. El nou espai de debat incorpora novetats importants pel que fa al disseny i als continguts, i s’hi han introduït millores tècniques.

En aquella primera edició, ja s’hi va incloure un canal en català, però llavors l’accés només era possible des de dins de la pàgina en castellà. El català va ser llavors la quarta llengua més utilitzada durant gairebé un any, per darrere de l’anglès, l’alemany i el francès. La nova versió del fòrum no només ha mantingut el català, sinó que n’ha reforçat la visibilitat i l’ha posat al mateix nivell que les 23 llengües oficials.

L’Institut d’Estudis Catalans convoca una plaça de cap del Servei de Comunicació.

L’Institut d’Estudis Catalans convoca una plaça de tècnic/a lingüístic/a per a l’Oficina d’Onomàstica de la Secció Filològica.

Més informació

L’Institut d’Estudis Catalans convoca una plaça de Tècnic/a de protocol i relacions exteriors per al Gabinet de Presidència.

Més informació