|
|
||||
|
Opinió |
||||
En record de Mendeléiev i en defensa de la química, per Pilar González Recull d’entrevistes
Pilar González , membre de l’Institut d’Estudis Catalans
La Secció de Ciències i Tecnologia (SCCT) juntament amb la Societat Catalana de Química (SCQ) han organitzat una jornada d’homenatge a D. I. Mendeléiev per a commemorar el primer centenari de la seva mort. La taula periòdica de Mendeléiev, des de la primera versió, de l’any 1869, ha permès ordenar i sistematitzar els coneixements químics. En conseqüència, ha actuat com a eix vertebrador de la química i, alhora, ha esdevingut la referència indispensable dels professionals d’aquesta disciplina. La taula periòdica dels elements és un descobriment científic tan important com ho varen ser el desxiframent de l’escriptura jeroglífica, de Champollion; la revolució en el camp de la física protagonitzada per Einstein, i les perspectives obertes per Darwin en el món de la biologia. Tots aquests esdeveniments han marcat un abans i un després en el coneixement científic i en el progrés de la humanitat. La personalitat de Mendeléiev també mereix un reconeixement especial. Els seus amplíssims coneixements químics i el seu apassionament per la ciència, acompanyats d’una memòria excepcional i una tenacitat indestructible, expliquen com va poder superar dificultats gens menyspreables. Per enumerar-ne alguna, es poden esmentar les negatives a ser admès en centres moscovites d’ensenyament superior pel fet de ser siberià, la resistència de força col·legues durant anys a acceptar la validesa de la seva llei periòdica, i també el paper decisiu d’Arrhenius, membre del comitè Nobel, perquè no se li atorgués el Premi Nobel de Química l’any 1906, un any abans que morís. En ocasió d’aquest homenatge a Mendeléiev, es pretén contribuir a difondre la química i a millorar-ne la imatge. D’una banda, cal explicar, especialment a aquells que dubten de la contribució fonamental de la química a la nostra qualitat de vida, que amb química podem viure més i millor. D’altra banda, cal fer evident que la química es pot ensenyar d’una manera planera i entenedora. Massa sovint, les primeres passes en l’aprenentatge de la química no es fan adequadament, són d’una duresa innecessària i, per tant, porten al desig d’allunyar-se dels pocs coneixements adquirits. En resum, aquest acte vol mostrar que química i progrés són indissociables, i que la química es pot aprendre d’una manera molt atractiva. Les cartes portolanes: la representació medieval d’una mar solcada Ramon J. Pujades i Bataller
L’obra, de l’historiador Ramon J. Pujades, es dedica a estudiar el problema dels orígens i l’evolució de la cartografia portolana o cartografia nàutica medieval, entenent com a medievals els mapes produïts abans de l’any 1470. Arran de l’expansió del comerç marítim internacional que es produí a partir del segle XI, s’anà adquirint, de manera progressiva, un millor coneixement geogràfic de la Mediterrània i es difongué l’alfabetisme entre una part de la població que s’hi dedicava. Una de les darreres conseqüències d’aquell procés, ja al segle xiii, fou el dibuix i l’escripturació d’aquelles aigües que navegaven quotidianament. Apareixia, així, un nou tipus de mapa incomparablement més realista i ric en toponímia que tots els anteriors: la carta portolana. L’estudi analitza pràcticament tota la producció conservada, tant itàlica com catalana, i en contrasta les característiques amb la informació que proporcionen les notícies sobre la seva possessió en les fonts documentals i literàries coetànies, per a poder fixar, així, el grau de representativitat dels supervivents. Posteriorment, tracta de determinar qui en fou usuari i a quins usos les destinaven, i també com eren fetes i de quina manera s’organitzaven els tallers cartogràfics per a cobrir la demanda existent. Finalment, i partint de tota aquesta informació, es fa un reflexió sobre els orígens d’aquesta nova cartografia. També inclou un DVD |
 |
L’editorial Moll acaba de publicar l’epistolari entre Antoni M. Alcover, membre de l’IEC i promotor del Diccionari català-valencià-balear, i Tomàs Forteza, autor de la Gramática de la lengua catalana, que publicà el mateix Antoni M. Alcover, amic i mestre.
Les cartes creuades que s’han conservat entre els dos remitents donen compte de la influència exercida per Tomàs Forteza (Palma, 1838-1898) en les activitats filològiques d’Antoni M. Alcover (Manacor, 1862 - Palma, 1932) i mostren que el seu mestratge també va incidir en una certa configuració del caràcter del deixeble i en molts dels seus gustos i afeccions.
Els documents, a més, situen els dos homes en el context on van viure, reflecteixen la societat de l’època, al·ludeixen als nombrosos personatges que els envoltaren i dibuixen les activitats quotidianes, les alegries i els projectes, i, de vegades, també retraten les malalties i les decepcions. L’obra retrata una amistat sòlida —però desequilibrada inicialment per la formació, l’edat i el temperament—, que es trencà entre el 1886 i el 1890 a causa de la ideologia integrista del manacorí. Els anys de relació restants, però, són una mostra d’afecte real i generós.
El volum ha estat editat per la professora de filologia catalana de la Universitat de Barcelona Pilar Perea, autora d’un estudi preliminar sobre els remitents.
Llocs de memòria dels catalans
Albert Balcells
Edicions Proa
Barcelona, 2008
ISBN: 978-84-8437-123-6
 |
Albert Balcells, historiador i membre de l’Institut d’Estudis Catalans, passa revista als llocs de memòria dels catalans. Presta especial atenció al monument barceloní a Rafael Casanova, al fossar de les Moreres i a la Diada de l’Onze de Setembre. També analitza extensament la memòria problemàtica dels morts de guerra: des del record de la guerra contra l’ocupació napoleònica fins al de les víctimes de la repressió franquista. El Canigó i la flama, Ripoll, Montserrat, Poblet, el Palau de la Generalitat, el Palau de la Música Catalana i l’estadi del Barça completen el panorama dels llocs de memòria, sense oblidar la senyera, que sempre hi és present, i els rituals cívics que els acompanyen. Unes darreres notes sobre la política de la memòria tanquen l’obra.
Llocs de memòria dels catalans és, doncs, una reflexió crítica i un estudi històric sobre les localitzacions concretes de la memòria col·lectiva. Amb aquesta obra, Balcells va aconseguir el Premi Carles Rahola d’assaig, de la Fundació Prudenci Bertrana, el setembre del 2007. Els tres darrers llibres que ha publicat són Violència social i poder polític: Sis estudis sobre la Catalunya contemporània (2001), Història de Catalunya (2004) i Història de l’Institut d’Estudis Catalans (2003-2007). De les dues darreres obres, n’és director i coredactor. Ha publicat vint-i-cinc llibres de la seva especialitat, ha col·laborat en nombroses obres col·lectives, i n’ha dirigit set.
El dret a Espanya, de cap per avall, de Josep-Maria Terricabras
El Periódico de Catalunya, 13 de febrer de 2008
Genocides, de Joan Solà
Avui, 7 de febrer de 2008
Jordi Sarsanedas i les Publicacions de l’Abadia de Montserrat, de Josep Massot i Muntaner
Serra d’Or, 1 de febrer de 2008
Record de Jordi Sarsanedas, de Joan Martí i Castell
Serra d’Or, 1 de febrer de 2008
La divisió de poders en crisi, de Josep Maria Terricabras
El Periódico de Catalunya, 30 de gener de 2008
La negociació continua, d’Andreu Mas-Colell
El Temps, 29 de gener de 2008
La universitat i el Papa, de Josep Maria Terricabras
El Temps, 22 de gener de 2008
L’escala de cargol, de Ramon Folch
El Periódico de Catalunya, 20 de gener de 2008
Entrevista a Aina Moll
“Quienes defienden el mallorquín son castellanistas”
Última Hora, 10 de febrer de 2008
Entrevista a Salvador Giner
“Sóc un lector omnívor, llegeixo de tot”
Avui, 31 de gener de 2008
