|
Notícies
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Stryer, l'obra de referència de la bioquímica, es tradueix al català La cloenda del Centenari enceta una intensa reflexió sobre el paper de l’acadèmia catalana en el futur L’Institut incorpora dues noves societats filials i ja en suma vint-i-vuit La Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes allotjarà un portal amb obres i materials de l’IEC Preocupació davant la possible dissolució del Museu d’Arqueologia de Catalunya L’exposició
«Gilabertus. Un viatge decisiu a la descoberta del
romànic», ara es pot visitar a la Xarxa Vint-i-cinc mil persones fan servir la Llengua de Signes Catalana Stryer, l'obra de referència de la bioquímica, es tradueix al català
Per a qualsevol estudiant de
ciències de la vida i de la salut, com ara medicina,
farmàcia, veterinària o biologia, el llibre Bioquímica,
de J. M. Berg, J. L. Tymoczko i L. Stryer, més conegut com l’Stryer,
és una eina bàsica. L’obra es va publicar per
primera vegada en anglès el 1975 i va suposar un canvi radical
amb relació a la resta de llibres de text de
l’època. Incloïa dibuixos en color i esquemes, motiu
pel qual era molt més didàctic. L’Stryer continua
sent un manual imprescindible, i la prova de l’èxit
és la sisena edició de l’obra, que inclou figures i
esquemes en color, problemes amb la solució corresponent i una
sèrie de recursos complementaris disponibles a Internet. El català, a l’avantguarda científica |
 |
||
|
L’escriptor Josep Vallverdú,
membre de la Secció Filològica (SF) de l’IEC, va
fer donació, el 18 de gener passat, de la correspondència
mantinguda amb Jordi Rubió i Balaguer
(Barcelona, 1887-1982), membre de la Secció
Històrico-Arqueològica (SHA) de l’IEC. Rubió
i Balaguer va ser, entre altres, director de la Biblioteca de
Catalunya, catedràtic de Bibliologia de la Universitat de
Barcelona, professor de literatura catalana dels Estudis Universitaris
Catalans i organitzador de la Xarxa de Biblioteques Populars, iniciada
per la Mancomunitat de Catalunya.
La donació consta de documents que daten des del 1948 fins al
1980, dos anys abans de la mort del professor Rubió i Balaguer.
El fons s’ha cedit a l’Arxiu de l’IEC sense cap
contraprestació, amb caràcter indefinit i amb
l’objectiu de posar a disposició dels investigadors i del
públic en general els materials, perquè siguin divulgats.
Durant un any, el 1949, Vallverdú va treballar com a becari de
Rubió i Balaguer a l’Arxiu de la Corona
d’Aragó. Arran d’aquest treball, va néixer
una amistat que es va mantenir gràcies a les cartes que
s’enviaven i que ara són a l’Arxiu de l’IEC.
Són cartes personals, en les quals el professor Rubió i
Balaguer parlava de les seves investigacions i dels capítols que
acabava d’escriure.
Recull de premsa: 
Reportatge fotogràfic:
 |
||
|
La celebració del Centenari ha omplert d’activitats
els darrers setze mesos de l’IEC, amb més de quatre-centes
convocatòries, de tipologia diversa, des d’activitats
acadèmiques fins a publicacions, exposicions, concerts, jornades
de portes obertes i col·laboracions amb mitjans de
comunicació. En la roda de premsa celebrada el 23 de gener
passat, el president de l’IEC, Salvador Giner,
va subratllar la voluntat de l’acadèmia catalana
d’«obrir un període d’intensa
reflexió» sobre el paper de l’Institut en el que ja
és el segon segle de la seva història. També hi
van participar Antoni Riera,
vicepresident de l’IEC i president de la Comissió
Executiva del Centenari, i Antoni Serra Ramoneda, economista i membre
de l’Institut.
Al llarg d’aquest any 2008, l’Institut participarà
activament en diverses activitats, com ara l’Any Rodoreda, organitzat per l’IEC, a través de la Fundació Mercè Rodoreda, i l’Institut Ramon Llull i la Institució de les Lletres Catalanes;
el vuitè centenari del naixement del rei Jaume I, o el centenari
de la recuperació del patrimoni arqueològic
d’Empúries, iniciat, amb el suport acadèmic de
l’Institut, sota el guiatge de Josep Puig i Cadafalch, un dels membres fundadors de l’IEC.
Més reconeixement per a l’IEC
Al vespre, es va celebrar la sessió de clausura, durant la qual Joan Manuel Tresserras,
conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat
de Catalunya, va prometre una major disponibilitat del Govern
català envers l’IEC. «Des del meu departament, ens
comprometem a assumir un major reconeixement encara, amb una base legal
més ferma, del paper de l’Institut com a acadèmia
nacional en tots els àmbits, perquè entenem aquest paper
com a primordial i fonamental».
Tresserras va reconèixer que «és veritat que no hi
ha hagut una actitud de l’Administració potser prou
abocada incondicionalment a donar suport a l’Institut, i ara
procurarem fer-ho». El conseller de Cultura també va
demanar als representants de l’IEC que «es comprometin amb
el país per a tirar endavant l’accés a la societat
del coneixement que necessitem», perquè a tots ens fa
falta «un Institut d’Estudis Catalans radicalment
compromès amb la modernitat, capaç d’atreure la
gent jove, més vinculat a les universitats, al teixit cultural i
industrial, a l’Administració...».
Durant la sessió, Antoni Serra
Ramoneda va pronunciar la conferència titulada «L'aportació de les ciències socials al
coneixement».
Recull de premsa:
Reportatge fotogràfic
:
Un any en imatges
:
Activitats de l’any del Centenari
Intervenció d’Antoni Serra Ramoneda
L’IEC incorpora dues noves societats filials i ja en suma vint-i-vuit
El ple de l’Institut d’Estudis Catalans, òrgan màxim de govern de l’acadèmia catalana, ha aprovat la incorporació de l’Associació de Sociolingüistes de Llengua Catalana (ASOLC) i l’Associació Catalana de Terminologia (ACATERM) com a societats filials.
D’aquesta manera, l’IEC passa a tenir vint-i-vuit societats filials, amb un total de 8.901 socis. Les dues noves filials s’adscriuran a la Secció Filològica de l’IEC, de la qual, fins ara, formaven part la Societat Catalana d’Estudis Clàssics i la Societat Catalana de Llengua i Literatura.
 |
L’actual ASOLC ―que va néixer amb el nom de Grup Català de Sociolingüística― es va manifestar per primer cop a la Universitat Catalana d’Estiu, de Prada de Conflent, el 1973, i es va constituir arran del VIII Congrés Mundial de Sociologia de Toronto, l’agost del 1974, sota l’impuls de Lluís Vicent Aracil. El 24 d’abril de 1981 es van aprovar els primers estatuts de l’entitat. Els divuit fundadors de l’associació van ser els membres de l’IEC Antoni M. Badia i Margarit, Jordi Carbonell, Joan Fuster, Joan Martí i Castell, Aina Moll, Vicent Pitarch i Francesc Vallverdú, i Lluís Vicent Aracil, Domènec J. Bernardó, Helena Calsamiglia, Lluís Creixell, Francesc Gimeno, Lluís López del Castillo, Gentil Puig, Modest Reixach, Joaquim Torres, Teresa Turell i Gerard Vassalls.
Antoni M. Badia i Margarit, Francesc Vallverdú i Emili Boix n’han estat els tres primers presidents i, actualment, ho és Joaquim Torres. La Junta actual es completa amb Vanessa Bretxa, secretària; Josep Manel Ballarín, tresorer, i Albert Fabà i el membre de l’IEC Brauli Montoya, vocals.
 |
D’altra banda, l’any 2001,
en la I Jornada de Terminologia i Serveis Lingüístics,
s’aprovà la creació de l’ACATERM, amb seu a
l’IEC, per a agrupar diversos col·lectius implicats en la
terminologia, com ara filòlegs, lingüistes, traductors,
documentalistes o informàtics. El 2005 es van aprovar els
estatuts, que en l’article segon manifesten que l’entitat
«respecta les competències de l’Institut
d’Estudis Catalans i del Centre de Terminologia TERMCAT».
La terminologia catalana compta, des del 1985, amb un centre oficial
per al desenvolupament de recursos terminològics que és
el Centre de Terminologia TERMCAT,
creat per l’IEC i la Generalitat per a coordinar
l’activitat terminològica en català i organitzar-ne
el procés de normalització.
L ’ACATERM és membre de ple dret de
l’Associació Europea de Terminologia, de la Xarxa
Panllatina de Terminologia i de la Xarxa Iberoamericana de
Terminologia. La Junta actual és formada per Jaume Martí,
president; Lourdes Pascual, vicepresidenta; Francesc Galera, secretari;
Rosa Mateu, tresorera, i Marc Barracó i Marta Juncadella, vocals.
La Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes allotjarà un portal amb obres i materials de l’IEC
 |
||
|
La Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes allotjarà un portal destinat als «fons, materials i continguts científics» de l’Institut i difondrà «les iniciatives i nous recursos bibliogràfics de l’Institut que, progressivament, es vagin incorporant a la Xarxa, tant de lliure accés com d’ús restringit».
Així ho preveu un conveni de col·laboració signat entre Ignacio Jiménez Raneda, vicepresident de la Fundació Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, i Salvador Giner, president de l’IEC. En la signatura, també hi van ser presents Manuel Bravo, director general de la Fundació Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes; Salvador Alegret i Antoni Riera, vicepresidents de l’IEC, i Joandomènec Ros, secretari general de l’Institut.
L’acord de col·laboració té
una vigència mínima de quatre anys, prorrogable
automàticament per períodes iguals. El conveni recorda
que la Fundació Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes té
«entre els objectius fonamentals difondre el patrimoni cultural
en llengües hispàniques» mitjançant
instruments tecnològics com ara «la digitalització
de les obres més rellevants de la literatura
hispanoamericana».
Recull de premsa:
Reportatge fotogràfic:
Preocupació davant la possible dissolució del Museu d’Arqueologia
 |
||
|
La conselleria de Cultura i Mitjans de Comunicació va anunciar, a final de gener, la integració del Museu d’Arqueologia de Catalunya
(MAC) dins un futur museu de les ciències socials, batejat
provisionalment com a Catalònia. El projecte s’ha
convertit en el punt més crític del nou pla de museus i
ha causat un fort malestar entre els professionals del sector,
així com la perplexitat de l’Institut d’Estudis
Catalans, que va conèixer la notícia a través dels
mitjans de comunicació.
Joan Sanmartí,
membre de la Societat Històrico-Arqueològica (SHA) de
l'IEC i catedràtic de la Universitat de Barcelona, ha qualificat
la proposta de govern de «lamentable i de disbarat» en
declaracions al diari Avui del dia 23 de gener. Així mateix, el membre de la SHA, Josep Guitart,
va declarar també en aquest diari que «d’entrada, i
sense conèixer tots els detalls del pla de museus proposat pel
govern, la idea de tancar el Museu Nacional d’Arqueologia em
sembla molt negativa: és un empobriment perquè, malgrat
els problemes que ha patit el museu els darrers anys, segueix tenint
ple sentit per articular una xarxa de museus i jaciments al territori,
per difondre el patrimoni entre el gran públic, per promoure la
recerca i per donar un lloc i una veu pròpies a
l’arqueologia catalana en l’àmbit
internacional».
El museu, fundat el 1932 per Pere Bosch i Gimpera i Josep Puig i Cadafalch, amb l’ajuda de l’IEC, forma part de la història de l’arqueologia de Catalunya.
Diversos professionals del sector ja han escrit un manifest
adreçat al Departament de Cultura, en què reclamen que es
mantingui i es potenciï el MAC com a centre de referència,
i adverteixen que dissoldre’l en un altre equipament allunyaria
Catalunya d’Europa. De moment, al manifest ja s’hi han
adherit més de tres-centes persones, entre arqueòlegs,
professors universitaris i, fins i tot, membres de la mateixa
conselleria.
Article a l'Avui (publicat el 23 de gener de 2008):
Entrevista a Josep Guitart a El Butlletí (publicada el 20 de novembre de 2007)
L’exposició
«Gilabertus. Un viatge decisiu a la descoberta del
romànic», ara es pot visitar a la Xarxa
 |
||
|
El Museu Episcopal de Vic ha acollit durant tres mesos
l’exposició «Gilabertus. Un viatge decisiu a la
descoberta del romànic». Es tracta d’una mostra que
recull una selecció de les obres de l’escultor
romànic tolosà Gilabertus conservades al Museu dels
Agustins de la capital del Llenguadoc. «Gilabertus»
relaciona el fons d’art medieval d’aquest museu amb la
visita que hi va fer la missió de l’Institut
d’Estudis Catalans el 1907, de camí cap a les terres
altpirinenques de les valls d’Aran, Boí, Ribagorça
i Isàvena. Des del 4 de febrer, l’exposició es pot
visitar virtualment a la Xarxa a http://www.museuepiscopalvic.com/gilabertus.
 |
|||
|
L’expedició del 1907, formada per Josep Gudiol, Josep Puig i Cadafalch, Josep Goday, Guillem Maria de Brocà i Adolf Mas, tenia l’objectiu de recopilar informació històrica i arqueològica de la regió ribagorçana del Pirineu limítrofa amb l’Aragó, fins aleshores poc coneguda a causa de l’isolament. Durant l’itinerari van fer estada a Tolosa, i d’allí enfilaren la vall de Luishon, on iniciaren la presa de dades. Des d’aleshores, els quaderns dels membres de la missió —que s’han pogut observar de prop a l’exposició «Gilabertus» i que ara es poden consultar a la Xarxa— van començar a omplir-se febrosament. Van visitar diversos indrets, i van dedicar una atenció especial a uns quants, com ara l’antiga seu de Roda o el vell monestir d’Ovarra.
Tot i que l’expedició només va durar una quinzena de dies va ser determinant en molts aspectes per a la història de l’art i per a la configuració de l’excepcional patrimoni museístic romànic del país. A partir d’aquella missió del 1907, es van donar a conèixer els conjunts d’escultura de talla i pintura mural que al llarg del segle XX han esdevingut referents de l’art romànic català i europeu.
Col·loqui Internacional «La lingüística de Pompeu Fabra», una bona ocasió per a revisar la feina del codificador de la llengua catalana
 |
|||
|
El desembre del 2008 se celebrarà el III Col·loqui Internacional «La lingüística de Pompeu Fabra». La trobada té la voluntat d’oferir un fòrum periòdic per a la reflexió profunda i plural sobre els diversos aspectes de l’obra del referent principal en la codificació de la llengua catalana. La idea és superar els plantejaments hagiogràfics i revisar des del punt de vista científic i acadèmic la feina de Fabra, les coordenades històriques que la van fer possible i la vigència que té en l’àmbit de la planificació lingüística actual. I, a més, pretén incorporar una mirada contrastiva amb altres codificacions de la Romània.
El col·loqui és organitzat pel Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili
i l’Equip de Recerca en Llengua, Estructura i Ús (ERLEU),
de la URV, que ja va organitzar, l’any 1998, coincidint amb el
cinquantè aniversari de la mort de Pompeu Fabra, el
Col·loqui Internacional «La lingüística de
Pompeu Fabra», i, cinc anys més tard, el 2003, una segona
edició, que consolidava l’activitat. Amb aquesta nova
reunió, que es durà a terme del 17 al 19 de desembre a la
Universtitat Rovira i Virgili de Tarragona, es pretén mantenir,
doncs, la periodicitat de les trobades acadèmiques.
Vint-i-cinc mil persones fan servir la Llengua de Signes Catalana
 |
||
|
Experts i investigadors vinculats a la
comunitat sorda catalana es van reunir els dies 25 i 26 de gener, a la
seu de l’IEC a Barcelona, en el I Seminari de la Llengua de Signes Catalana, organitzat per l’Institut i la Federació de Persones Sordes de Catalunya (FESOCA). Joan Martí i Castell, president de la Secció Filològica de l’IEC, Josep Quer,
membre de l’IEC, i Encarna Muñoz, presidenta de la FESOCA,
van inaugurar aquest Seminari, l’última activitat
emmarcada dins el Centenari de l'acadèmia catalana..
Durant les sessions, es va tractar la llengua de signes catalana (LSC)
des de diversos àmbits ―legislatiu, històric, cultural,
lingüístic, educatiu, tecnològic i pràctic― i
es van posar en comú experiències dels investigadors
participants, per a poder-ne definir les directrius de cara al futur.
L’Institut va ser decisiu l’any passat en el reconeixement
de la llengua de signes catalana quan Joan Martí i Castell i
Josep Quer van comparèixer davant la Comissió de Treball
i Afers Socials del Congrés dels Diputats, en el debat del
Projecte de llei de la llengua de signes. Després de la seva
participació, la Comissió va aprovar, per unanimitat, la
plena equiparació de la llengua de signes catalana a
l’espanyola.
Actualment, hi ha uns 25.000 usuaris de la LSC. La llengua de signes va
obtenir el reconeixement oficial de la Generalitat el 30 de juny de
1994, mitjançant un decret que en promou i en facilita
l’ús a l’Administració i, especialment, a
l’ensenyament obligatori. El 30 de setembre de 2005, el Parlament
de Catalunya va aprovar el nou Estatut, l’article 50.6 del qual inclou el reconeixement del LSC.
Recull de premsa:
Reportatge fotogràfic:
Més informació
Programa del Seminari
Entrevista a Josep Quer a El Butlletí de l’IEC (publicada el 13 de juliol de 2007)
