|
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Activitats
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Els Amics de l’Art Romànic visiten Sant Pau del Camp Més de
cent deu experts participen en el I Simposi d’Aqüicultura de
Catalunya de la Societat Catalana de Biologia La Societat Catalana de Química reuneix més de dos-cents joves investigadors a Vic
Els Amics de l’Art Romànic visiten Sant Pau del Camp
El 19 de gener passat, els socis dels Amics de l’Art Romànic (AAR), filial de l’IEC, van visitar el monestir de Sant Pau del Camp, de Barcelona. La visita fou a càrrec de Joan-F. Cabestany i Fort, membre de la Secció Històrico-Arqueològica. La sessió s’inicià amb una explicació de la iconografia de la portada i de les característiques arquitectòniques exteriors de l’edifici, i passà tot seguit a l’interior del temple, on desenvolupà el context del marc històric del monestir i la importància d’aquells que el promogueren. Després, Cabestany explicà la sala capitular, fent una menció especial a la tomba de Guifré II, i passà tot seguit al claustre, on va comentar la temàtica iconogràfica dels capitells. Dos nous estudis sobre pintura romànica
Un altre dels actes als quals han
assistit nombrosos socis d'AAR, així com diversos estudiosos de
la cultura medieval catalana, ha estat la presentació del
resultat de dues investigacions de pintura mural romànica
catalana: Santa Maria de Cervià de Ter: estudi de les pintures murals del transsepte i El
conjunt de pintures murals de l’església de Sant Esteve de
Canapost: aproximació a l’estudi iconogràfic. El treball ha estat realitzat per M. Teresa Matas i Blanxart,
presidenta d'AAR i directora del Centre d’Art Romànic
Català (ARCAT), per Josep M. Palau i Baduell, que forma part
d’aquest centre com a ajudant d’investigació, i per
Pere Rovira i Pons, del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya. |
 |
|||
|
La fase catalana de l’Olimpíada Internacional de Física va reunir, l’1 de febrer passat, alumnes d’ensenyament secundari d’arreu de Catalunya a les quatre capitals catalanes per a comprovar el seu nivell en física. La Societat Catalana de Física (SCF), filial de l’IEC, va ser l’encarregada d’organitzar aquesta fase de l’Olimpíada, amb la subvenció del Departament d’Educació i el Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat.
L’objectiu de la prova no era comprovar el nivell mínim de coneixements sobre els diferents temes, sinó la comprensió de les lleis de la física, així com el grau de maduresa i creativitat dels alumnes.
Els guanyadors catalans participaran en la fase estatal de l’Olimpíada, organitzada per la Real Sociedad Española de Física, que se celebrarà a Oviedo del 4 al 7 d’abril, amb motiu del quart centenari de la Universitat d’Oviedo. Els cinc primers classificats a la fase estatal participaran en l’Olimpíada Internacional, que es durà a terme del 20 al 29 de juliol a Hanoi (Vietnam), i els alumnes que ocupin de la sisena a la novena posició participaran en l’Olimpíada Iberoamericana, que tindrà lloc a Mèxic el mes de setembre.
L’Olimpíada Internacional de Física
té l’origen en les competicions organitzades per
Txecoslovàquia, Hongria i Polònia el 1967. Des de
llavors, s’hi han unit la majoria de països d’Europa i
Amèrica.
Infonit, a BTV:
Educació i entreteniment en l’homenatge a Mendeléiev
 |
||
|
La Secció de Ciències i Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i la Societat Catalana de Química (SCQ), filial de l’IEC, van retre homenatge el 6 de febrer al descobridor de la taula periòdica dels elements, Dmitri Ivanovitx Mendeléiev (1834-1907), en el centenari de la seva mort.
L’homenatge va consistir en dues conferències, una dedicada als orígens i el debat actual sobre la taula periòdica, a càrrec d’Eric R. Scerri, professor del Departament de Química i Bioquímica de la Universitat de Califòrnia (Estats Units), i l’altra sobre el binomi ensenyament-entreteniment, a càrrec de Rudi van Eldik, professor de química inorgànica i analítica de la Universitat d’Erlangen-Nuremberg (Alemanya), amb una demostració en directe de diversos experiments químics.
Eric R. Scerri analitzà els èxits i les limitacions del mètode emprat pel científic rus i l’impacte de la física i d’altres disciplines a l’hora de fer una anàlisi global sobre el sistema periòdic; mentre que Rudi van Eldik va parlar sobre «Química experimental: educació i entreteniment», a més de demostrar que ensenyament i entreteniment poden anar plegats en l’aprenentatge de la química.
Durant l’acte, Àngel Messeguer, president de la SCQ va presentar La regularitat periòdica dels elements químics,el quart volum de la col·lecció «Clàssics de la Química»,
que inclou la traducció catalana del segon article de
Mendeléiev sobre l’ordenació periòdica dels
elements.
Article de Pilar González : "En record de Mendeléiev i en defensa de la química"
Més informació sobre els experiments
Programa de la jornada : 
Més
de cent deu experts participen en el I Simposi d’Aqüicultura
de Catalunya de la Societat Catalana de Biologia
La seu de l’IEC va acollir del 6 al 8 de febrer el I Simposi d’Aqüicultura de Catalunya, sota el títol «Investigació, desenvolupament i transferència en aqüicultura des de Catalunya a Europa». Més de cent deu experts van participar en aquestes jornades, que tenien com a objectiu «presentar al sector tot el que s’està fent en recerca sobre aqüicultura», tal com va apuntar Lluís Tort, president del comitè organitzador.
El Simposi va ser organitzat per la Societat Catalana de Biologia, filial de l’IEC, i la Xarxa de Referència de Recerca i Desenvolupament en Aqüicultura de la Generalitat de Catalunya (XRAQ), amb la col·laboració de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya.
L’obertura i la cloenda del Simposi van ser a càrrec de Ramon Moreno, director general de Recerca de la Generalitat de Catalunya. En l’acte també hi van participaran Lluís Tort i Joaquim Gutiérrez, director de la XRAQ.
Programa del Simposi :
En memòria del poeta Josep M. Llompart
 |
|||
|
Llompart va destacar com a impulsor d’activitats de tot tipus en defensa de la llengua catalana a Mallorca, ja fos com a conferenciant, president de l’Obra Cultural Balear, assessor literari o professor universitari. Aquesta faceta d’home públic de vegades va postergar en un segon pla una obra poètica de gran intensitat i qualitat, basada en els grans eixos temàtics de l’amor, la mort i la pàtria.
Per a recordar-lo, l’Obra Cultural Balear (OBC), el Consell de Mallorca, l’Ajuntament de Cort i l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) es van reunir el 28 de gener passat ben a prop de la casa on va néixer el poeta, a la cruïlla dels carrers d’Oms i de Missió de Palma. L’acte va reunir amics i coneguts de l’autor que van fer memòria sobre la figura del poeta.
La Societat Catalana de Química reuneix més de dos-cents joves investigadors a Vic
 |
|||
|
La Universitat de Vic va rebre els dies 28 i 29 de gener més de dos-cents participants en la V Trobada de Joves Investigadors dels Països Catalans, organitzada per la Societat Catalana de Química (SCQ), filial de l’Institut. Amb aquesta edició, emmarcada en el setanta-cinquè aniversari de la constitució de la SCQ ―creada, inicialment, com a Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques―, la filial de l’IEC ha volgut donar continuïtat a les reunions científiques biennals iniciades el gener de l’any 2000 a Sitges, l’última de les quals es va celebrar el gener del 2006 a la Universitat de Lleida.
Durant la trobada hi va haver conferències, impartides per Joan O. Grimalt, del Consell Superior d’Investigacions Científiques, Carmen Claver, de la Universitat Rovira i Virgili, i Modesto Orozco, de la Universitat de Barcelona; prop de cinquanta comunicacions orals, presentades per investigadors joves, i una taula rodona, titulada «I després del doctorat, què?», amb la participació de representants de les administracions públiques, de les universitats i de la indústria.
Els objectius d’aquesta iniciativa
eren facilitar el coneixement dels temes d’investigació en
curs dels diferents grups de recerca que treballen en química
als Països Catalans; incitar els joves investigadors a ser els
protagonistes de la transmissió del seu treball a la resta de la
comunitat científica, i promoure la comunicació entre els
investigadors que treballen en les diferents disciplines de la
química.
La diversitat microbiana en ambients extrems, segons Milton da Costa
El microbiòleg portuguès Milton da Costa va pronunciar el dia 7 de febrer la conferència «A vida no limite e as suas aplicações biotecnológicas» («La vida al límit i les seves aplicacions biotecnològiques»), dins el cicle «Conferències magistrals del curs 2007-2008», que organitza la Secretaria Científica de l’IEC.
Milton da Costa va parlar de les investigacions sobre la diversitat microbiana en ambients extrems (amb temperatures superiors a 60 ºC, amb salinitats elevades o extremadament secs) i de la fisiologia d’adaptació d’aquests organismes, anomenats extremòfils. Da Costa és catedràtic del Departament de Bioquímica de la Universitat de Coimbra (Portugal) i president de la Federation of European Microbiological Societies (FEMS).
En el marc del mateix cicle, el 8 de febrer, M.
Francisca Abad, directora del Departament d’Història de la
Ciència i Documentació de la Universitat de València,
pronuncià la conferència «Models de negoci de les
revistes d’accés obert», sobre les diferents maneres
que tenen les revistes que proporcionen accés lliure per a
finançar els costos de publicació. Després
d’aquesta intervenció, David H. Thomas, de l’ScholarOne Thompson, de Londres, va presentar el Manuscript Central TM Feature Highlights, programari de gestió digital d’articles.
Resum i CV de Milton da Costa
|
Premi Socarrat Major L’Associació Cultural Socarrats ha atorgat el Premi Socarrat Major 2008 a l’Institut d’Estudis Catalans en ocasió del Centenari de l’acadèmia catalana. Salvador Alegret, vicepresident de l'IEC, va recollir el guardó d’aquesta entitat, que ha valorat «la feina admirable i insubstituïble que l’Institut d’Estudis Catalans ha fet al llarg d’aquests cent anys en pro de la llengua i la cultura catalanes, alhora que ens ratifiquem en la nostra lleialtat incondicional envers el magisteri lingüístic de la nostra acadèmia nacional». L’Associació Cultural Socarrats, de
Vila-real, es va crear fa catorze anys per commemorar anualment
l’aniversari de la «cremà» de la ciutat de
Vila-real, l’any 1706, en mans de les tropes borbòniques
del comte de les Torres, en el context de la Guerra de Successió.
La casa de la ronda del Guinardó, 31, de Barcelona, on va viure el naturalista, ecòleg i membre de l'IEC Ramon Margalef, durant quaranta anys, llueix des de finals de gener una placa commemorativa. El delegat de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Martí, i la regidora del districte d’Horta-Guinardó, Elsa Blasco, la van descobrir durant un dels actes de cloenda de Barcelona Ciència 2007, activitat a la qual també van assistir també fills i néts de Ramon Margalef, a més d’altres membres de la família. Nascut a Barcelona el 16 de maig de 1919, Margalef es va doctorar en ciències naturals el 1952. El 1967 es va convertir en el primer catedràtic d’Ecologia d’Espanya, a la UB, on va crear el Departament d’Ecologia. |
Un assaig sobre la literatura catalana a Sardenya August Bover, president de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, filial de l’IEC, ha presentat l’assaig Sardocatalana: Llengua, literatura i cultura catalanes a Sardenya (Paiporta: Denes, 2007) a l’Institut Italià de Cultura de Barcelona, en un acte en col·laboració amb l'Asociación de Sardos en España Sant Salvador d'Horta. Professor de filologia catalana a la Universitat de Barcelona, Bover és l’editor de Catalan Review. Autor de diversos llibres sobre literatura catalana a l’època moderna —en especial, del segle XVI—, també ha publicat treballs sobre la literatura
catalana a Sardenya, sobre l’obra de Josep Sebastià Pons i
sobre la catalanística internacional i, fins i tot, poesia, com
ara l’antologia traduïda a l’italià Vicino al mare: Antologia poetica (Cagliari: Arxiu de Tradicions de l’Alguer, 2006).
Des del 21 de febrer, Antoni Correig és membre numerari de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB). Correig és catedràtic de Geofísica a la Universitat de
Barcelona i director del Laboratori d'Estudis Geofísics Eduard Fontserè (LEGEF),
constituit el mes de novembre de 1982 per iniciativa de
l’IEC. El LEGEF, amb seu a l'IEC, està format per investigadors de diferents
institucions amb la finalitat comuna de col·laborar, treballar i
divulgar estudis en el camp de les ciències. La Fundació Viure i Conviure de l’Obra Social de Caixa Catalunya va presentar el passat 31 de gener la Guia per un habitatge accessible per millorar l’aut'onomia de les persones amb discapacitat sensorial o amb mobilitat reduïda. |
|
Història de les ciències de la salut El seminari internacional
«Les formes d’intercanvi d’informació
científica entre els professionals de les ciències de la
salut a la segona meitat del segle XIX» tindrà lloc a
Mallorca del 29 al 31 de maig d’aquest any, però cal
formalitzar la inscripció abans del 29 de febrer.
El Dictionaire Français-Catalan de Christian Camps i René Botet (El Trabucaire) serà presentat el dijous 28 de febrer a la Sala Pi i Sunyer de l’IEC. En l’acte, organitzat per la Societat Catalana de Llengua i Literatura i l’editorial, intervindran, August Bover, president de la SCLL; Joan Veny, membre de la Secció Filològica de l’IEC, i Christian Camps, de la Universitat Paul Valéry, de Montpeller.
|
«Dictat en català 2008»L’1 de març, primer dissabte del mes, es farà el «Dictat en català» una
iniciativa que ja fa nou anys que existeix. Tindrà lloc
al Satèl·lit del Palau de les Exposicions de
Perpinyà, ciutat «Capital de la Cultura Catalana».
Per a obtenir la butlleta d’inscripció, cliqueu aquí.
|
