Joan Martí i Castell
qualifica de «sorpresa desagradable» i d’actuació «provinciana» el
nou decret del batxillerat
Més de cinquanta
actes per a celebrar els setanta-cinc anys de les Normes de Castelló
El Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible
alerta sobre el consum desmesurat d'energia
L’Anuari territorial,
que resumeix l'actualitat en matèria de medi ambient i
infraestructures, apareix també en format electrònic
El Petit Atles
lingüístic del domini català,
una nova eina per a
alumnes
de batxillerat i universitaris
Homenatge al doctor August Pi i Sunyer
«Cambuleta», una col·lecció de contes en pallarès per reivindicar l’ús del dialecte
Joan Martí i Castell qualifica de «sorpresa desagradable» i
d’actuació «provinciana» el nou decret del batxillerat
|
Joan Martí i Castell, president de la Secció Filològica de l’Institut
d’Estudis Catalans |
IEC |
|
|
De «sorpresa desagradable» i d’actuació
«incomprensible» i «provinciana» ha estat qualificat per Joan
Martí i Castell, president de la Secció Filològica de l’Institut
d’Estudis Catalans (IEC), el projecte de decret del Departament
d’Educació de la Generalitat, que regula els ensenyaments de
batxillerat. La proposta inclou, entre altres, la reducció de
tres a dues hores setmanals per a les assignatures de llengua i
literatura catalana i de llengua i literatura castellana, mentre
manté les actuals tres hores per a la llengua estrangera.
Les mesures proposades pel Departament
d’Ensenyament «m’han sorprès de manera desagradable ―ha declarat
Joan Martí―, perquè apareixen en un context en què estem
demanant de manera molt majoritària una presència més gran de la
llengua catalana en tots els àmbits de la vida social, i resulta
que els nostres polítics més directes responen retallant espai».
D’altra banda, «es resta una hora setmanal de la llengua
catalana, però no de la llengua estrangera. Això vol dir que
s’actua de manera acomplexada, de manera provinciana, i amb
menyspreu respecte la llengua pròpia». Segons Martí, «fa la
impressió que els polítics es deixen intimidar per actituds
minoritàries que es queixen que el català segueixi el procés de
normalització i repeteixen constantment que l’anglès és la
llengua franca com a argument per a oblidar o
menystenir el català i altres llengües».
Una proposta incomprensible
El president de la Secció Filològica de l’IEC tem que
«si la competència lingüística de la llengua catalana, a diferència dels
anys de la dictadura, havia començat a estendre’s amb una certa
normalitat a través de l’ensenyament, ara tirarem enrere». Està d’acord
amb què «l’ensenyament de la llengua, com de qualsevol altra matèria, no
és una qüestió exclusivament d’hores» i també creu que cal incorporar
nous continguts en l’ensenyament de la llengua catalana, «però que quedi
ben clar que aquests nous continguts exigeixen més temps, no menys».
«Em costa molt d’entendre ―conclou Martí― una
proposta com aquesta, perquè qualsevol mesura pel que fa a la
llengua catalana i a la història de Catalunya i dels territoris
de llengua catalana, a la literatura i a la filosofia i al
pensament català, tot això que tots sabem que històricament ha
tingut un tractament absolutament injust, tant injust que ha
estat silenciat, tot això no pot ser tractat sinó de manera
discriminadament positiva. Tot aquest anar i venir, aquests
dubtes, aquestes indecisions que afecten la major presència, la
major incidència de la cultura catalana i la formació en aquesta
cultura, em resulten incomprensibles si no van en la línia
d’augment, perquè no estem ni de molt en una situació de
normalitat, ni en una situació de rescabalament de tot allò que
se’ns va furtar de manera antidemocràtica i dictatorial durant
més de quaranta anys».
Manifest
per la filosofia a secundària
Segons informa la Societat Catalana de Filosofia, filial de l'IEC, el grup Ad hoc promou entre els ensenyants un manifest sobre la disconformitat amb el projecte de decret de les autoritats educatives de Catalunya de reduir el pes acadèmic de la filosofia al primer curs de batxillerat, ara anomenada Filosofia i ciutadania, dedicant-li només dues hores lectives setmanals.
Recull de premsa:
Joan Martí a COM Ràdio:
Adherir-se al manifest:
Més de cinquanta actes per
a celebrar els setanta-cinc anys de les Normes de Castelló
La celebració del setanta-cinquè aniversari de les Normes de Castelló ha inclòs un ampli programa d’activitats acadèmiques, cíviques i culturals, amb la participació de la societat civil valenciana. El programa d’actes va finalitzar el 21 de desembre, dia simbòlic de la signatura de les Normes, amb una comitiva cívica en homenatge a les Normes del 1932, convocada per la Comissió Cívica per les Normes de Castelló. Aquesta comissió és formada per Acció Cultural del País Valencià (ACPV), la Fundació Soler i Godes, la Universitat Jaume I (UJI), l’Institut d’Estudis Catalans, la Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC), la Federació d’Associacions per la Llengua (FEV), els Maulets, l’Associació Cultural Socarrats, La Nau i els sindicats CCOO, UGT i Intersindical Valenciana (STEPV).
Un acord històric
Les Normes ortogràfiques de Castelló sovint són conegudes simplement com les Normes del 1932, per la data de 21 de desembre de 1932, en la qual destacats escriptors i entitats culturals valencians del moment, reunits a Castelló, van consensuar un acord que adaptava l’ortografia fabriana de l’Institut d’Estudis Catalans a la variant valenciana de la llengua comuna. Entre els escriptors signants de l’acord hi havia el pare Lluís Fullana Mira i, entre les institucions, a més de la Societat Castellonenca de Cultura, altres com ara Lo Rat Penat i el Centre de Cultura Valenciana.
Des de principis d’octubre, s’han celebrat més de cinquanta actes acadèmics: el cicle de conferències «75è aniversari de les Normes de Castelló dins el Centenari de l’Institut d’Estudis Catalans», les Jornades de la Secció Filològica de l’IEC a Castelló, exposicions i representacions operístiques ―i de vindicació civil i política― manifestacions, comitives cíviques a la Casa de les Normes i actes reivindicatius, que han mobilitzat aproximadament cinc mil persones d’arreu dels territoris de llengua catalana.
Article de Vicent Pitarch: "75è aniversari de les Normes de Castelló: una oportunitat engrescadora"
El Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible
alerta sobre el consum desmesurat d'energia
|
D'esquerra a dreta: Jesús Ramos, Gabriel Ferraté, Salvador Giner i Manuel Coderch |
Christian Ribas |
|
El Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) ha impulsat i coordinat l'estudi AMEEC (Anàlisi del Metabolisme Energètic de l'Economia Catalana), amb el finançament de l’Institut d’Estudis Catalans. La presentació es va dur a terme, el 16 de gener passat, a la Sala Pere i Joan Coromines de l’IEC, i hi va participar Jesús Ramos Martín, economista i doctor en ciències ambientals per la UAB, que també és el coordinador de l’estudi. Així mateix, hi van intervenir Salvador Giner, president de l’IEC, Gabriel Ferraté, membre de l'Institut i president del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible, i Marcel Coderch, conseller del CADS.
L’estudi analitza les relacions entre l’economia catalana i el consum d’energia en els darrers anys, fent èmfasi en l’evolució del consum d’energia en els diferents sectors, l’ús de cadascuna de les fonts energètiques, l’evolució de la intensitat energètica, etc. També analitza a quins reptes haurà de fer front Catalunya davant la situació de crisi energètica en l’àmbit mundial.
Entre les conclusions de l’estudi, destaca que cal moderar el consum d’energia, mitjançant estratègies d’estalvi i eficiència en tots els àmbits, però que cal acompanyar aquestes mesures amb polítiques territorials, econòmiques i industrials adequades. Segons l’estudi, els sectors clau on s’ha d’actuar són el transport, la construcció, la fiscalitat i la promoció de les energies alternatives, així com en el foment de la recerca i la innovació tecnològiques, i en l’enfortiment del marc institucional de l’energia.
L’Anuari territorial,
que resumeix l'actualitat en matèria de medi ambient i
infraestructures, apareix també en format electrònic
|
La presentació va aplegar un públic interessat per la qüestió |
Montse Catalan |
|
L'IEC ha presentat L'Anuari Territorial de Catalunya, que recull de manera sistemàtica temes
relacionats amb el medi ambient, les infraestructures, els plans
i projectes urbanístics i la política territorial que han estat
d'actualitat en l'opinió pública durant el 2006. Coincidint amb la presentació de la quarta edició
d'aquest Anuari, la Societat Catalana d’Ordenació del Territori (SCOT), filial de l’IEC, ha inaugurat una pàgina web que recull tots els projectes, transformacions i conflictes territorials que aquesta publicació inclou des de l’any 2003.
La versió electrònica de l’Anuari territorial es pot consultar al web www.aterritorial.org, que, part de facilitar l’accés dels continguts de la publicació al màxim nombre de persones, ofereix noves potencialitats que l’edició de paper no permet i facilita l’anàlisi de l’evolució dels diversos temes.
Ara, les cerques es poden fer per paraules que coincideixin amb el contingut textual d’un article, per àmbits temàtics o per àmbit geogràfic mitjançant un mapa interactiu. Un altre dels projectes telemàtics impulsats per la SCOT és un web que aplega els diversos blocs que reflexionen sobre el territori i els seus processos i transformacions.
Més informació
Reportatge fotogràfic:
La nit al dia, de TV3
El Petit Atles
lingüístic del domini català,
una nova eina per a
alumnes de batxillerat i
universitaris
|
Joan Veny, autor de
l'obra, al claustre de la Casa de Convalescència |
IEC |
|
Com s’anomena una persona guenya a Perpinyà? On es diu almosta? A quina zona dels territoris de llengua catalana pronuncien jonoll? Qui diu que té uis i no ulls? Aquestes i moltes respostes més es poden trobar al primer volum del Petit altes lingüístic del domini català, que ha publicat l'IEC. L'obra és la versió reduïda de l 'Atles lingüístic del domini català, del qual l'Institut ja ha publicat tres dels nous volums que tindrà.
L’obra recull, en cent vuitanta-dues pàgines, cent quatre mapes lingüístics, en els quals es poden consultar les diverses accepcions d’una paraula o d’una expressió, o les variants de pronunciació d’una mateixa lletra en tot el territori de parla catalana. Els mapes del llibre es divideixen en quatre apartats: fonètica, fonosintaxi, morfologia i lèxic. Per poder fer l’obra s’han recollit dades de cent noranta localitats de llengua catalana.
L’autor de l’obra, Joan Veny, membre de l’IEC, explica que l’objectiu de la publicació és «presentar el Petit atles lingüístic del domini català com un atles amb mapes de síntesi, enriquit amb comentaris lingüístics, sense aprofundiments d’alta filologia, però bastit sobre una base de rigor científic, de consulta còmoda, destinat a universitaris, alumnes de batxillerat i diletants de la llengua». Veny també dirigeix, juntament amb Lídia Pons, l’Atles lingüístic del domini català.
Més informació
Homenatge al doctor August Pi i Sunyer
|
Descoberta de la placa
en homenatge a August Pi i Sunyer |
Barcelona
Ciència 2007 |
|
Un dels últims actes de l’Any de la Ciència a Barcelona ha estat l’homenatge a August Pi i Sunyer, que fou membre de l’IEC. El 18 de desembre passat es va instal·lar una placa commemorativa al número 20 del carrer de Girona, de Barcelona, la casa on va viure l’il·lustre metge i científic.
Llicenciat en medicina a la Universitat de Barcelona el 1899, Pi i Sunyer es va doctorar un any més tard a Madrid. A més de membre de l'Institut, va compaginar el món acadèmic a Barcelona i Sevilla amb l’exercici clínic de la medicina. El 1906 va presidir la comissió executiva del Primer Congrés d’Higiene de Catalunya, va dirigir l’Institut de Fisiologia de la Mancomunitat (1920) i va ser fundador de la Societat Catalana de Fisiologia i director de la publicació Treballs de la Societat de Biologia (1913-1938). Promotor dels Congressos de Metges de Llengua Catalana, va assistir i participar en nombroses trobades internacionals.
El van nomenar doctor honoris causa diferents universitats internacionals, va ser membre de la Junta de Ampliación de Estudios e Investigaciones Científicas de España, així com del Consell de Cultura de la Generalitat de Catalunya i del Patronat de Govern de la Universitat Autònoma de Barcelona.
«Cambuleta», una col·lecció de contes en pallarès per reivindicar l’ús del dialecte
Preocupats per la pèrdua progressiva del dialecte pallarès, el grup de joves Lo Carriscle (que en pallarès vol dir columna vertebral), ha creat una col·lecció de contes infantils en aquesta varietat dialectal. La col·lecció s’anomena «Cambuleta», paraula pallaresa que vol dir tombarella, i el primer conte, Cantallops, ja ha sortit a la venda. Es tracta d’un relat inèdit que inclou una guia de lectura, un glossari de paraules en pallarès i català i un disc compacte amb la gravació del conte en dialecte pallarès perquè, a més del lèxic, els lectors puguin sentir els trets distintius del parlar característic de la zona.
Així, al conte hi trobem paraules en pallarès amb la traducció corresponent al català, com ara ferrada (galleda), popar (mamar) o furro (esquerp). L’objectiu és que els nens i els joves aprenguin el parlar del Pallars i que es converteixi en una eina útil per a introduir-la tant en la pràctica quotidiana a casa com al col·legi.
La col·lecció té el suport de l’Institut d’Estudis Catalans, la Fundació Territori i Paisatge, la Secretaria de Joventut i el Consell Comarcal del Pallars Sobirà, en el marc del projecte Aixalda.
Ramon Sistac ―en la foto―, membre de l’IEC i director d’aquest projecte, creu que la col·lecció és un pas més per a «trencar la visió negativa del dialecte occidental, vinculat al món rural». Sistac assegura que la gent del Pallars ha urbanitzat la seva manera de viure, i la transmissió del dialecte d’avis a néts s’ha trencat: «La canalla ja no rep el llegat del passat, per això és necessari recuperar-lo i invertir els termes, és a dir, aconseguir que parlar el dialecte sigui un punt d’orgull, que el pallarès serveixi per a ajudar a lligar una mica la societat.»
A l’abril del 2008 sortirà a la venda el segon conte de la col·lecció, titulat Un dia amb l’Àssua.
|