|
 |
 |
|||||||||||||||||||||||
|
|
Un acord històric Les Normes ortogràfiques de Castelló sovint són conegudes simplement com les Normes del 1932, per la data de 21 de desembre de 1932, en la qual destacats escriptors i entitats culturals valencians del moment, reunits a Castelló, van consensuar un acord que adaptava l’ortografia fabriana de l’Institut d’Estudis Catalans a la variant valenciana de la llengua comuna. Entre els escriptors signants de l’acord hi havia el pare Lluís Fullana Mira i, entre les institucions, a més de la Societat Castellonenca de Cultura, altres com ara Lo Rat Penat i el Centre de Cultura Valenciana.
Des de principis d’octubre, s’han celebrat més de cinquanta actes acadèmics: el cicle de conferències «75è aniversari de les Normes de Castelló dins el Centenari de l’Institut d’Estudis Catalans», les Jornades de la Secció Filològica de l’IEC a Castelló, exposicions i representacions operístiques ―i de vindicació civil i política― manifestacions, comitives cíviques a la Casa de les Normes i actes reivindicatius, que han mobilitzat aproximadament cinc mil persones d’arreu dels territoris de llengua catalana. Article de Vicent Pitarch: "75è aniversari de les Normes de Castelló: una oportunitat engrescadora"
|
 |
||
|
El Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) ha impulsat i coordinat l'estudi AMEEC (Anàlisi del Metabolisme Energètic de l'Economia Catalana), amb el finançament de l’Institut d’Estudis Catalans. La presentació es va dur a terme, el 16 de gener passat, a la Sala Pere i Joan Coromines de l’IEC, i hi va participar Jesús Ramos Martín, economista i doctor en ciències ambientals per la UAB, que també és el coordinador de l’estudi. Així mateix, hi van intervenir Salvador Giner, president de l’IEC, Gabriel Ferraté, membre de l'Institut i president del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible, i Marcel Coderch, conseller del CADS.
L’estudi analitza les relacions entre l’economia catalana i el consum d’energia en els darrers anys, fent èmfasi en l’evolució del consum d’energia en els diferents sectors, l’ús de cadascuna de les fonts energètiques, l’evolució de la intensitat energètica, etc. També analitza a quins reptes haurà de fer front Catalunya davant la situació de crisi energètica en l’àmbit mundial.
Entre les conclusions de l’estudi, destaca que cal moderar el consum d’energia, mitjançant estratègies d’estalvi i eficiència en tots els àmbits, però que cal acompanyar aquestes mesures amb polítiques territorials, econòmiques i industrials adequades. Segons l’estudi, els sectors clau on s’ha d’actuar són el transport, la construcció, la fiscalitat i la promoció de les energies alternatives, així com en el foment de la recerca i la innovació tecnològiques, i en l’enfortiment del marc institucional de l’energia.
L’Anuari territorial,
que resumeix l'actualitat en matèria de medi ambient i
infraestructures, apareix també en format electrònic
 |
||
|
La versió electrònica de l’Anuari territorial es pot consultar al web www.aterritorial.org, que, part de facilitar l’accés dels continguts de la publicació al màxim nombre de persones, ofereix noves potencialitats que l’edició de paper no permet i facilita l’anàlisi de l’evolució dels diversos temes.
Ara, les cerques es poden fer per paraules que coincideixin amb el contingut textual d’un article, per àmbits temàtics o per àmbit geogràfic mitjançant un mapa interactiu. Un altre dels projectes telemàtics impulsats per la SCOT és un web que aplega els diversos blocs que reflexionen sobre el territori i els seus processos i transformacions.
Més informació
Reportatge fotogràfic:
La nit al dia, de TV3
El Petit Atles
lingüístic del domini català,
una nova eina per a
alumnes de batxillerat i
universitaris
 |
||
|
 |
L’obra recull, en cent vuitanta-dues pàgines, cent quatre mapes lingüístics, en els quals es poden consultar les diverses accepcions d’una paraula o d’una expressió, o les variants de pronunciació d’una mateixa lletra en tot el territori de parla catalana. Els mapes del llibre es divideixen en quatre apartats: fonètica, fonosintaxi, morfologia i lèxic. Per poder fer l’obra s’han recollit dades de cent noranta localitats de llengua catalana.
L’autor de l’obra, Joan Veny, membre de l’IEC, explica que l’objectiu de la publicació és «presentar el Petit atles lingüístic del domini català com un atles amb mapes de síntesi, enriquit amb comentaris lingüístics, sense aprofundiments d’alta filologia, però bastit sobre una base de rigor científic, de consulta còmoda, destinat a universitaris, alumnes de batxillerat i diletants de la llengua». Veny també dirigeix, juntament amb Lídia Pons, l’Atles lingüístic del domini català.
Més informació
Homenatge al doctor August Pi i Sunyer
Un dels últims actes de l’Any de la Ciència a Barcelona ha estat l’homenatge a August Pi i Sunyer, que fou membre de l’IEC. El 18 de desembre passat es va instal·lar una placa commemorativa al número 20 del carrer de Girona, de Barcelona, la casa on va viure l’il·lustre metge i científic.
Llicenciat en medicina a la Universitat de Barcelona el 1899, Pi i Sunyer es va doctorar un any més tard a Madrid. A més de membre de l'Institut, va compaginar el món acadèmic a Barcelona i Sevilla amb l’exercici clínic de la medicina. El 1906 va presidir la comissió executiva del Primer Congrés d’Higiene de Catalunya, va dirigir l’Institut de Fisiologia de la Mancomunitat (1920) i va ser fundador de la Societat Catalana de Fisiologia i director de la publicació Treballs de la Societat de Biologia (1913-1938). Promotor dels Congressos de Metges de Llengua Catalana, va assistir i participar en nombroses trobades internacionals.
El van nomenar doctor honoris causa diferents universitats internacionals, va ser membre de la Junta de Ampliación de Estudios e Investigaciones Científicas de España, així com del Consell de Cultura de la Generalitat de Catalunya i del Patronat de Govern de la Universitat Autònoma de Barcelona.
«Cambuleta», una col·lecció de contes en pallarès per reivindicar l’ús del dialecte
 |
Preocupats per la pèrdua progressiva del dialecte pallarès, el grup de joves Lo Carriscle (que en pallarès vol dir columna vertebral), ha creat una col·lecció de contes infantils en aquesta varietat dialectal. La col·lecció s’anomena «Cambuleta», paraula pallaresa que vol dir tombarella, i el primer conte, Cantallops, ja ha sortit a la venda. Es tracta d’un relat inèdit que inclou una guia de lectura, un glossari de paraules en pallarès i català i un disc compacte amb la gravació del conte en dialecte pallarès perquè, a més del lèxic, els lectors puguin sentir els trets distintius del parlar característic de la zona.
Així, al conte hi trobem paraules en pallarès amb la traducció corresponent al català, com ara ferrada (galleda), popar (mamar) o furro (esquerp). L’objectiu és que els nens i els joves aprenguin el parlar del Pallars i que es converteixi en una eina útil per a introduir-la tant en la pràctica quotidiana a casa com al col·legi.
La col·lecció té el suport de l’Institut d’Estudis Catalans, la Fundació Territori i Paisatge, la Secretaria de Joventut i el Consell Comarcal del Pallars Sobirà, en el marc del projecte Aixalda.
Ramon Sistac ―en la foto―, membre de l’IEC i director d’aquest projecte, creu que la col·lecció és un pas més per a «trencar la visió negativa del dialecte occidental, vinculat al món rural». Sistac assegura que la gent del Pallars ha urbanitzat la seva manera de viure, i la transmissió del dialecte d’avis a néts s’ha trencat: «La canalla ja no rep el llegat del passat, per això és necessari recuperar-lo i invertir els termes, és a dir, aconseguir que parlar el dialecte sigui un punt d’orgull, que el pallarès serveixi per a ajudar a lligar una mica la societat.»
A l’abril del 2008 sortirà a la venda el segon conte de la col·lecció, titulat Un dia amb l’Àssua.
