| Opinió |
||
|
Ressenyes editorials
La toponímia de les comarques de ponent. Un assaig d'interpretació tipològica Albert Turull
L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) acaba de publicar La toponímia de les comarques de ponent. Un assaig d'interpretació tipològica, fruit de quatre anys de treball intens del filòleg Albert Turull. Amb aquest recull, de 343 pàgines, l'autor vol «oferir un panorama global de la toponímia de les anomenades terres de Ponent». L'estudi es divideix en una part analítica, en què es presenten més de dos mil noms de llocs d'aquesta zona, i una part sintètica, en la qual, mitjançant taules de resum i amb un mètode numèric, es fa recompte dels diferents tipus lingüístics, semàntics i morfolèxics que hi ha a la regió estudiada. El gruix del treball és precedit del pròleg, de Joan Veny, membre de l'Institut d'Estudis Catalans, i d'una àmplia introducció, en la qual Turull explica els objectius de l'obra, la metodologia que ha emprat, delimita la zona d'estudi i l'emmarca en el context històric i lingüístic. Natural de Cervera, Turull va optar per delimitar l'estudi a sis comarques catalanes: les Garrigues, la Noguera, el Pla d'Urgell, la Segarra, el Segrià i l'Urgell. Per dur a terme el treball, l'autor ha centrat l'atenció en dos aspectes: el possible caràcter sistemàtic de la toponímia, és a dir, la regularitat d'uns determinats tipus nominals, ja sigui des del punt de vista semàntic o morfològic, i l'estratificació històrica dels topònims, la qual cosa implica la presència de bases lingüístiques diverses segons si cal remuntar-se a l'època preromana, romana, llatina, medieval i/o moderna. Després de contrastar totes les dades, l'autor conclou que
les Terres de Ponent es poden dividir en dues grans àrees
toponímiques que es corresponen a les zones d'antiga frontera
o marca comtal del segle XI (la Noguera, la Segarra i l'Urgell) i
les zones conquerides als àrabs en la darrera fase dins del
Principat, ja al segle XII (el Segrià, el Pla d'Urgell i les
Garrigues). Per Turull, «aquesta lleugera diferència
cronològica resulta clau per al panorama toponímic
d'aquestes terres, cosa que sens dubte es pot explicar --a banda de
la mateixa intensitat de l'arabització i el paper de la capital
de Lleida, entre altres factors-- pel fet que el període en
qüestió és fonamental per a la construcció territorial
i identitària del país».
De casa a casa. Tria de cartes Carles Riba
Documentació de primer ordre que permet conèixer a fons la personalitat de Carles Riba i la vida cultural catalana de la seva època. De casa a casa és una tria d'un centenar de les cartes del poeta, assagista, traductor i humanista, adreçades a personatges tan il·lustres com Francesc Cambó, Ferran Soldevila o J. V. Foix, entre un llarg etcètera. Carles Jordi Guardiola ha preparat aquesta antologia entre el miler de cartes que ell mateix ha publicat íntegrament en quatre volums. El llibre funciona com una autobiografia de Carles Riba --en les cartes no deixa d'explicar la seva vida-- i es presenta ordenat cronològicament en vuit períodes i amb detalls sobre les seves circumstàncies, per facilitar-ne i acompanyar-ne la lectura. Carles Riba Carles Riba (Barcelona, 1893-1959) va ser, sobretot, poeta i crític. De la seva producció lírica en destaquen sobretot dos llibres: Elegies de Bierville (1943), un conjunt de dotze poemes en dístics elegíacs que ressegueixen la trajectòria espiritual del poeta a l'exili, i Salvatge cor (1952), una sèrie de vint-i-sis sonets sobre l'experiència (molt sovint l'experiència física) de l'amor. Una altra obra poètica transcendental de Riba és la seva traducció en hexàmetres catalans de l'Odissea, d'Homer, la més significativa de les moltes traduccions que va fer de literatura grega (Èsquil, Sòfocles, Eurípides, Xenofont, Plutarc...). També va traduir autors tan importants de la poesia moderna com Hölderlin, Rilke o Kavafis, i va ser el crític literari més rellevant en l'àmbit de la literatura catalana fins a la seva mort. Ressenya publicada al suplement Cultura del diari Avui,
l'11 d'octubre de 2007:
    |
