| Opinió |
||||
|
Ressenyes editorials
Democràcia contra dictadura: Escrits polítics, 1915-1960 Lluís Nicolau d'Olwer
«Tots estem d'acord que el triomf sobre els militars insurgents ha portat un nou ordre de coses; el que n'hem dit Ordre Revolucionari. Que sigui tan revolucionari com es vulgui, però que sigui un ordre.» Així es pronunciava el líder polític Lluís Nicolau d'Olwer el 2 d'agost de 1936, quinze dies després del cop d'estat del general Franco, que va originar la Guerra Civil. Reflexions com aquesta porten l'historiador Albert Balcells a concloure que Nicolau d'Olwer «era un republicà que acceptava el canvi revolucionari però no l'arbitrarietat del terror», tal com afirma en l'estudi introductori de l'obra Democràcia contra dictadura: Escrits polítics, 1915-1960, que acaba de publicar l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) dins la col·lecció «Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica». El recull, preparat pel mateix Albert Balcells i editat per l'IEC, inclou una selecció àmplia (576 pàgines) de textos, ordenats cronològicament, de l'historiador, hel·lenista, periodista i polític Lluís Nicolau d'Olwer (Barcelona, 1888 - Mèxic, 1961), que fou membre de l'IEC des del 1917, director del diari La Publicitat , president d'Acció Catalana Republicana, governador del Banc d'Espanya durant la guerra i president, a l'exili, de la Junta d'Ajut als Republicans Espanyols. Tal com explica Balcells, els papers que Palma Guillén, vídua de Nicolau d'Olwer, va llegar a l'arxiu de l'IEC han facilitat la recopilació. Balcells destaca que «el republicanisme del pensament de Nicolau d'Olwer li dóna una actualitat sorprenent», «que compta amb l'atractiu suplementari d'haver estat formulat contra corrent i de presentar íntimament associats republicanisme, catalanisme, democràcia i europeisme». Unes idees que semblaven «fora de lloc en una època dominada per la disjuntiva feixisme-comunisme». Tanmateix, és en aquell període convuls --desembre del 1936-- que Nicolau d'Olwer proclama sense embuts el que segueix: «No podem admetre que, a l'esquena del poder públic, funcionin presons clandestines, vil mercadeig de vides i d'hisendes. Si la revolució destrueix un tipus de burgesia capitalista no és pas perquè neixi a la seva ombra un odiós nou ric, pastat amb llàgrimes i sang. Cal, també, que aquest nou ordre revolucionari mantingui i empari els drets de l'home, sobretot la llibertat de pensament i de consciència, sense la qual la revolució i la contrarevolució es confonen en la tirania.» Reportatge fotogràfic:
Mercè Rodoreda i l'humor (1931-1936) Roser Porta
La Fundació Mercè Rodoreda, de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), acaba de publicar Mercè Rodoreda i l'humor, un estudi de les quatre primeres novel·les de l'autora realitzat per Roser Porta, autora de les edicions crítiques de les quatre obres que la Fundació ha publicat en dos volums ( Primeres novel·les, I: Sóc una dona honrada? i Del que hom no pot fugir, editat l'any 2006, i Primeres novel·les, II: Un dia de la vida d'un home i Crim, editat el 2002). L'estudi culmina, així, el projecte de recuperació i estudi de l'obra de joventut de l'autora, dirigit per Joaquim Molas --membre de l'IEC i de la Comissió Tècnica de la Fundació--, que vol omplir un buit en els estudis sobre l'autora. Mercè Rodoreda i l'humor analitza la producció de la jove escriptora fins al 1936. Se centra en la narrativa, l'assaig i el periodisme, i en demostra la unitat de temes i estil. Com explica l'autora, l'obra situa aquesta producció «en el seu context, una etapa molt important per a la cultura catalana --el procés de recuperació dels anys trenta, els anys de la República--, vol relacionar aquesta producció juvenil amb la de maduresa (però sense perdre de vista els dos contextos diferents ni barrejar-los) i demostrar que conté alguns dels elements essencials», com ara la negació de l'amor i l'antisentimentalisme. I, sobretot, aquest estudi «vol reivindicar el paper que l'humor té en l'obra de Mercè Rodoreda, una faceta sovint ignorada o poc valorada i que és vital. I ho vol fer partint directament dels materials escrits per l'autora i alguns coetanis, sense prejudicis originats de la biografia ni de la lectura i interpretació de l'obra de maduresa». L'associació dona i humor no ha estat gaire habitual en l'obra de Rodoreda. Roser Porta recorda que «ha transcendit a través de múltiples testimonis que Rodoreda era una dona riallera, moltes persones coetànies han descrit la intensa sonoritat de les seves riallades (alguns cops per deixar entendre o demostrar la seva presumpta frivolitat), però no s'ha valorat el pes del sentit de l'humor en la seva producció literària de preguerra». «I Rodoreda va ser tan humorista com Francesc Trabal o com Joan Oliver, i tan dessacralitzadora i desmitificadora com ells a l'hora de parodiar la literatura, satiritzar la religió o caricaturitzar la societat i la cultura catalanes que l'envoltaven i de les quals es nodria.» Rodoreda va conrear intensament l'humor, tant en les novel·les de l'època com en el periodisme, fins i tot el periodisme satíric en una revista, Clarisme, que va tenir un enfrontament amb El Be Negre, el màxim exponent del gènere. Material investigat Per estudiar la figura, la trajectòria, el pensament i la producció literària de Mercè Rodoreda a principi dels anys trenta, els quatre grans blocs en els quals s'estructura aquest estudi, el llibre recorre a tots els materials trobats d'aquesta època: els textos periodístics (articles, entrevistes, reportatges, crítiques literàries i textos satírics), els contes (infantils i per a adults) publicats fins al 1936 a la premsa, les quatre novel·les mencionades i el curiós diàleg epistolar «Estils», amb Delfí Dalmau, el seu professor i editor, que forma part del llibre titulat Polèmica . En aquest diàleg, Dalmau i Rodoreda parlen de literatura catalana, de l'ofici d'escriure i de la concepció que tenen de temes com ara l'amor, el patriotisme o la religió. L'edició crítica d'Estils es presenta en l'annex i d'aquest estudi perquè es tracta d'«una peça clau per conèixer la personalitat de Rodoreda els anys trenta, perquè de les seves intervencions se'n dedueix un autoretrat força valuós, un aspecte molt important si tenim en compte els recels que després mostrarà a l'hora de parlar sobre si mateixa i fins i tot de la seva obra». Tant l'estudi d'Estils , integrat amb tota la producció de Rodoreda als anys trenta, com l'edició crítica van constituir un treball de Roser Porta, Mercè Rodoreda, humorista, I: Estils, la teoria literària i les bases de l'univers narratiu (1931-1936), que va rebre el Premi de la Fundació Mercè Rodoreda de l'IEC l'any 1998. L'annex II del volum posa a disposició del lector materials dels anys trenta relacionats amb Rodoreda que no s'havien divulgat des d'aquella època. L'autora Roser Porta Espluga (la Seu d'Urgell, 1971) és llicenciada en filologia catalana per la Universitat de Barcelona i actualment combina la feina de cap de redacció a El Periòdic d'Andorra amb publicacions i estudis sobre l'obra de Mercè Rodoreda. Després de seguir els dos cursos del doctorat de literatura contemporània, el 1997 va presentar a la Universitat de Barcelona el treball d'investigació (tesina) Paròdia i gènere: Crim de Mercè Rodoreda. Edició i estudi, dirigit per Joaquim Molas, amb un resultat d'excel·lent per unanimitat. Ha rebut quatre beques de la Fundació Mercè Rodoreda per a l'estudi de les novel·les dels anys trenta, i el 1998 va rebre el Premi Mercè Rodoreda de l'Institut d'Estudis Catalans pel treball Mercè Rodoreda, humorista. A més de tenir cura dels dos volums de Primeres novel·les , Roser Porta ha publicat Mercè Rodoreda i el periodisme satíric. Clarisme i El Be Negre (1933-1935), a «Serra d'Or» (núm. 463-464, juliol-agost 1998), i ha participat en el llibre catàleg col·lectiu Mercè Rodoreda, una poética de la memoria, amb motiu de l'exposició homònima a Madrid dins el programa Cataluña Hoy, l'abril del 2002. També és autora d'una lectura crítica en forma de postfaci de l'edició de Jardí vora el mar, publicat aquesta tardor pel Club Editor. La Fundació Mercè Rodoreda va ser constituïda el març del 1992 per l'Institut d'Estudis Catalans, hereu de la propietat intel·lectual de l'autora, amb la finalitat de tenir cura de l'obra i de gestionar-ne els drets d'autor. La Fundació disposa de l'arxiu personal de l'escriptora i d'una biblioteca complementària. Les finalitats de la Fundació són concedir ajuts i premis a treballs d'investigació sobre la narrativa catalana del segle XX i divulgar l'obra de Mercè Rodoreda. L'any 1997, la Fundació va acordar iniciar una línia de publicacions amb dues col·leccions: «Arxiu Mercè Rodoreda» i «Biblioteca Mercè Rodoreda». Reportatge
fotogràfic: Recull de premsa:
Nació.cat Saül Gordillo
Nació.cat és la historia d’un triomf col·lectiu. El llibre, escrit pel periodista Saül Gordillo, narra els fets que van portar a aconseguir el .cat, el primer domini d’Internet que representa una comunitat lingüística. Un èxit de gran transcendència política que va ser possible gràcies a l’impuls de milers de ciutadans i a la complicitat d’algunes institucions. Però Nació.cat no només explica per primera vegada les històries que hi va haver darrere aquest èxit, sinó que també analitza el paper dels Països Catalans a la Xarxa i deixa clar que és clau apostar-hi pel nostre futur com a país. El periodista Saül Gordillo Bernárdez (Calella, 1972) és director de l’Agència Catalana de Notícies (ACN). Ha dirigit les edicions d’El Punt al Maresme i Rubí i ha estat redactor en cap d’aquest diari a Barcelona. El salt de la premsa local a la xarxa global el va fer l’estiu del 2004, amb la creació d’un bloc a Internet que s’ha convertit en un referent i en un dels diaris personals en català més visitats (www.saul.cat). Recentment, ha impulsat el portal de blocs polítics Poliblocs.
Las 1001 lenguas Josep M. Nadal Farreras
Sovint sentim que, en un futur immediat, els únics espais possibles seran el món global i el món estrictament local. És a dir, les nacions (especialment els estats nació) i les llengües no tenen cabuda en el món del futur. En el llibre present, en contraposició a aquesta idea catastròfica, Josep M. Nadal, fent un seguiment a través de la història, ens mostra com en són de necessàries per a la humanitat les llengües i la seva diversitat. Al llarg del llibre ens explica com aquesta necessitat s'ha manifestat en cada situació històrica; la llengua fou determinant per a la supervivència de l'espècie i les subspècies en una fase primigènia. Molts anys després, en l'època moderna, els estats nació han utilitzat i utilitzen les llengües d'eina de domini i submissió, per a crear una identitat nova per damunt o en contra de les identitats històriques. Els canvis que la mundialització està produint en la societat de principis del segle XXI ens exigeixen repensar el binomi llengua territori i analitzar l'efecte que té en les nostres societats occidentals l'arribada de moltes altres llengües com a conseqüència dels fluxos migratoris. Tot això ens ha submergit en una nova complexitat que trenca molts esquemes previs i que ens situa davant d'un demà incert. En aquest llibre, Josep M. Nadal ens presenta de manera documentada aquesta nova situació i ens convida a analitzar-la i a participar, així, en la construcció del nostre futur. El llibre proporciona una visió nova i general de la situació de les llengües a començaments del segle XXI, que es complementa amb una àmplia bibliografia amb la qual el lector interessat podrà aprofundir en aquestes qüestions apassionants del nostre temps.
    |
