|
Activitats |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Maria Josep Cuenca, catedràtica de la Universitat de València, inaugura el curs acadèmic de l'IEC
Maria Josep Cuenca, catedràtica de Filologia Catalana de la Universitat de València i membre de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) des del 2005, va inaugurar el passat 29 d'octubre, a la Sala Prat de la Riba de l'IEC, el curs 2007-2008 de l'acadèmia catalana, amb una intervenció titulada «La pragmàtica en la gramàtica». Cuenca va analitzar els canvis que hi ha hagut en les darreres dècades en la concepció i l'estudi de la gramàtica i va dissertar sobre l'obertura de la gramàtica a la pragmàtica, que «ens ha dut a redescobrir processos importants en lingüística que durant anys havien estat oblidats o circumscrits a àrees reduïdes d'anàlisi, com la gramaticalització, i també ens obliga a redefinir conceptes essencials com la polisèmia». La lingüista va exemplificar aquestes qüestions amb algunes partícules com ara oh, a veure, mira, home..., en textos de Mercè Rodoreda i en intervencions orals de personatges polítics. Maria Josep Cuenca (Barcelona, 1964) és doctora en filologia catalana per la Universitat de València i catedràtica de la mateixa universitat. La seva tesi doctoral, «Les oracions adversatives», dirigida pel membre de l'IEC Joan Solà, va rebre el premi extraordinari de doctorat i el Premi Pompeu Fabra de l'IEC de l'any 1991. Des d'aleshores, s'ha interessat particularment per «explorar el territori indefinit que ocupa la interacció entre la sintaxi i la pragmàtica, l'oració i el text, el sistema i l'ús», la qual cosa l'ha dut a estudiar «sempre amb un peu en la sintaxi» l'anàlisi del discurs, la gramaticalització, la gramàtica del text, l'ensenyament de llengües des d'un punt de vista comunicatiu i la traducció i l'anàlisi contrastiva. Pertany a l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana des del 1999. Va ser vicerectora de recerca de la Universitat de València des del 2002 fins al mes de març passat. Ha estat professora visitant a la Universitat de Venècia, la Universitat de Cambridge i les universitats californianes de Berkeley i Standford, entre d'altres. Ha publicat setze llibres i més de cinquanta articles sobre els seus camps principals de recerca, la sintaxi i la lingüística aplicada. En el transcurs de l'acte, el secretari general, Joandomènec Ros va llegir la Síntesi memòria del curs 2006-2007 i va lliurar les medalles de l'IEC als membres que han passat a la condició d'emèrits: Jacint Corbella i Josep Vigo, de la Secció de Ciències Biològiques, i Ricard Torrents i Josep M. Bricall, de la Secció de Filosofia i Ciències Socials (el president de la SFCS, josep González-Agàpito va recollir la medalla en nom de Josep M. Bricall). Text complet del discurs de
Maria Josep Cuenca: Text complet del discurs de
Salvador Giner: Síntesi de la Memòria
del curs acadèmic 2006-2007: Reportatge fotogràfic:
L'estat del català a Andorra protagonitza les jornades anuals de la Secció Filològica de l'IEC La Secció Filològica (SF) de l'IEC va celebrar, el 19 i 20 d'octubre a les Escaldes (Andorra), les jornades itinerants que, des del 1990, tenen lloc anualment arreu dels territoris de llengua catalana. La trobada es va emmarcar dins les Primeres Jornades Lingüístiques d'Andorra i va ser coorganitzada pel Servei de Política Lingüística del Govern d'Andorra, amb la col·laboració de la Delegació de Lleida de l'IEC. Les jornades es van desenvolupar en dues sessions acadèmiques, en les quals diversos experts andorrans i membres de l'IEC van tractar de la llengua, la literatura i la cultura del Principat d'Andorra. El president de la SF, Joan Martí i Castell, va inaugurar les jornades, i la clausura va ser a càrrec del secretari d'Estat de Política Cultural del país veí, Jordi Gallardo, que va parlar sobre «El paper del Principat d'Andorra com a garant internacional del català». Les Normes de Castelló A la tarda, en el mateix escenari, el delegat del president de l'IEC a Castelló, Vicent Pitarch, va pronunciar la conferència «La codificació lingüística al País Valencià, un producte fecund de l'Institut d'Estudis Catalans», en el marc del setanta-cinquè aniversari de les Normes de Castelló. En edicions anteriors, aquestes jornades han tingut lloc a Eivissa, Lleida, Castelló, Menorca, Perpinyà, Andorra, Mallorca, la Franja d'Aragó, Tortosa, l'Alguer, Girona, les Illes Balears —amb motiu de la celebració de l'Any Francesc de B. Moll—, Vic, l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, Morella i Banyoles. Aprofitant l'avinentesa de la convocatòria d'Andorra, la SF va celebrar la reunió plenària mensual. Programa de les Jornades:
Alícia Casals pronuncia el discurs d'ingrés a la Secció de Ciències i Tecnologia
Alícia Casals, catedràtica d'Arquitectura i Tecnologia de Computadors de la Universitat Politècnica de Catalunya, va pronunciar, el 22 d'octubre passat a la Sala Prat de la Riba, el discurs d'ingrés a la Secció de Ciències i Tecnologia de l'IEC, titulat «L'impacte de la tecnologia en el tractament quirúrgic».
El TERMCAT presenta un estudi que analitza per primera vegada l'ús real de la terminologia en català
Estudis d'implantació terminològica: Una aproximació en l'àmbit dels esports recull tres estudis sobre la implantació en l'ús real de termes propis de l'esgrima, l'escalada esportiva i l'hoquei sobre herba. L'obra es va presentar el 7 de novembre passat a l'Institut d'Estudis Catalans, coincidint amb la segona edició dels Espais Terminològics del TERMCAT, on, sota el lema «Neologia terminològica: el tractament dels manlleus», les gairebé dues-centes persones assistents van debatre, entre d'altres, si la incorporació de lèxic d'altres llengües --els manlleus-- posa en perill la fesomia pròpia de les llengües receptores. La direcció dels estudis ha estat a càrrec de F. Xavier Vila i Moreno, professor de sociolingüística a la Universitat de Barcelona, director de la Xarxa CRUSCAT (Coneixements, Representacions i Usos del Català) i secretari del Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació (CUSC). Marina Nogué Pich i Ignasi Vila i Moreno, que sumen al seu bagatge lingüístic i metodològic un profund coneixement de les àrees esportives objecte d'estudi, han dut a terme els estudis de camp. L'obra es publica dins de la col·lecció «En Primer Terme», coeditada pel TERMCAT i EUMO Editorial, la qual pretén oferir al conjunt de la societat catalana els documents que, al costat dels diccionaris especialitzats, elabora o promou el Centre en l'exercici de la pròpia activitat terminològica. La sèrie «Papers», que s'inicia amb aquest títol, recull les obres impulsades pel TERMCAT per a afavorir l'estudi, l'aprofundiment i l'obertura de noves perspectives en la recerca terminològica. L'altra sèrie de la col·lecció, «Criteris i Mètodes», aplega les obres en què es descriuen aspectes metodològics o relacionats amb els criteris de fons de l'activitat terminològica.
Suècia acull la darrera sessió de treball del projecte internacional sobre la dignitat humana Una quarantena d'experts, procedents de vint països, es van reunir de l'1 al 3 de novembre a Vadstena (Suècia), en la quarta i última sessió de treball del projecte internacional de recerca sobre la dignitat humana. La iniciativa, avalada per la UNESCO i finançada per la Fundació Europea de la Ciència (FEC), estava coordinada per l'IEC per encàrrec de la Unió Acadèmica Internacional (UAI). L'objectiu del projecte, que porta per títol «Els camins de la dignitat humana: de les tradicions culturals a un nou paradigma», és analitzar les principals concepcions de l'ésser humà en les grans civilitzacions, més enllà de les declaracions oficials dels drets humans. Aquesta sessió, organitzada per la FEC i la Universitat de Linköping, s'emmarcava en les Conferències de Recerca de la FEC i va ser la cloenda de les tres reunions prèvies, celebrades a Jerusalem (17 i 18 de desembre de l'any passat), Rabat (26 i 27 de juny) i Barcelona (16 i 17 de juliol). En la trobada es van extreure les conclusions finals del projecte i es va decidir l'edició d'una publicació general amb les contribucions dels experts en cadascuna de les sessions. Ponència de Salvador Giner: Més informació sobre el projecte
L'IEC homenatja vint-i-cinc anys de recerca a l'entorn d'obres d'autors catalans anteriors al segle XIX
L'Institut d'Estudis Catalans va organitzar, el 18 d'octubre passat, un acte acadèmic d'homenatge a les entitats i els investigadors que han col·laborat en la publicació de l'anuari Arxiu de Textos Catalans Antics, iniciat l'any 1982. La col·lecció, de la qual s'acaba de publicar el volum 26, és un projecte de recerca de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l'IEC, dirigit per Josep Perarnau, membre d'aquesta Secció. L'anuari està destinat a edicions, estudis i exposicions de ciència positiva, sense excloure altres tipus de recerca, a l'entorn d'obres d'autors catalans anteriors al segle XIX, independentment de la llengua en la qual estan escrites. Es tracta d'una biblioteca especialitzada i d'un banc de dades on consten la notícia i la localització bibliotecària o arxivística de textos catalans i la bibliografia que se'n publica. El contingut de la col·lecció abasta tot l'àmbit geogràfic de la llengua catalana i, quan l'època estudiada ho exigeix, tot el conjunt de regnes i terres que van formar part de la Corona catalanoaragonesa. L'Arxiu va ser creat el 1982 per la Fundació Jaume
Bofill. Els volums tercer, quart i cinquè van ser possibles gràcies
a la col·laboració de l'IEC,
i els posteriors es duen a terme mercès a un conveni
de col·laboració entre l'Institut i la Facultat
de Teologia de Catalunya.
Joan Martí i Castell parla de la unitat i la variació lingüística a Lleida El president de la Secció Filològica de l’IEC, Joan Martí i Castell, va pronunciar, el 14 de novembre passat, la conferència «L'Institut d'Estudis Catalans com a acadèmia de la llengua. Unitat i variació lingüística», a la sala de graus de l’Escola Politècnica Superior de Lleida del Campus de Cappont de la Universitat de Lleida. La sessió va ser organitzada conjuntament per la Delegació de Lleida de l’IEC, Òmnium Cultural de Lleida i la Universitat de Lleida. Conferència de Joan Martí i Castell:
La Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica analitza la vigència de les teories de l'evolució de Darwin La continuïtat de les teories de l'evolució de Charles Darwin, que el 1859 va plantejar el concepte de l'evolució de les espècies per mitjà d'un procés de selecció natural, va centrar el col·loqui «Commemorating Darwin», dirigit per Janet Browne, professora de la Universitat Harvard, que es va dur a terme el 26 d'octubre a l'auditori de la Residència d'Investigadors (CSIC). Browne, doctora en història de la ciència, va fer una anàlisi de la figura del biòleg anglès com a icona de la ciència des del punt de vista sociològic. L'acte s'incloïa dins del cicle «Seminaris i col·loquis d'història de la ciència i de la tècnica», organitzat per la Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT), filial de l'IEC. Aquest col·loqui va ser el preludi de les celebracions que es duran a terme el 2009 per a commemorar el bicentenari del naixement de Darwin i el cent cinquantè aniversari de la publicació de L'origen de les espècies. Janet Browne va estudiar zoologia i es va doctorar en història de la ciència a l'Imperial College London. Des d'aleshores, ha aprofundit en la figura de Darwin. La historiadora, que va col·laborar en l'edició de The correspondence of Charles Darwin, és l'autora del treball biogràfic més extens del científic anglès, Charles Robert Darwin, publicat l'any passat. La Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica té programats nou actes més dins del cicle «Seminaris i col·loquis d'història de la ciència i de la tècnica», fins al mes de maig vinent. Per les sales de l'IEC, la Residència d'Investigadors i la seu de l'Agrupació Astronòmica d'Osona (Vic) passaran investigadors i experts de diversos punts d'Europa, entre els quals destaca Florike Egmond, de la Universitat de Leiden (Països Baixos), que al febrer reflexionarà sobre «Observing nature: studying the 16th century botanist Carolus Clusius and his European circle of correspondents». El cicle es clourà amb un col·loqui sobre els sabers i les pràctiques científiques a Catalunya i València des de la Il·lustració fins al Romanticisme, en el qual participaran Pasqual Bernat, Agustí Camós, David Nofre, Núria Pérez, Carles Puig, Cristina Sendra i Alfons Zarzoso, socis de la SCHCT. Programa del cicle:
Mariano Barriendos disserta sobre el canvi climàtic
Mariano Barriendos, investigador del Programa Ramón y Cajal de la Universitat de Barcelona, va pronunciar, el 6 de novembre passat, la conferència «Els riscos climàtics en perspectiva històrica. Singularitat i aplicabilitat de la informació climàtica continguda en arxius històrics». La sessió, que va tenir lloc al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, va ser organitzada per la Societat Catalana de Geografia (SCG) de l'IEC.
Lluís Serra analitza els genomes i els epigenomes
Lluís Serra, catedràtic de la Universitat de Barcelona, va pronunciar, el 24 d'octubre passat a la sala Turró de la Reial Acadèmia de Medicina, la conferència «Genomes i epigenomes: variabilitat genètica sense canvis de la seqüència de nucleòtids», organitzada per la Societat Catalana de Biologia de l'IEC.
Carles Simó inaugura el curs acadèmic de la Societat Catalana de Matemàtiques
Carles Simó, professor del departament de Matemàtica Aplicada i Anàlisi de la Universitat de Barcelona, va inaugurar, el 19 d'octubre passat, el curs 2007-2008 de la Societat Catalana de Matemàtiques de l'IEC, amb la conferència titulada «Estudis en dinàmica: dels aspectes locals als globals». L'acte va tenir lloc a la sala Turró de la Reial Acadèmia de Medicina.
Joaquín Yarza versa sobre el brodat de la Creació de la catedral de Girona en la inauguració del curs dels Amics de l'Art Romànic
Joaquín Yarza, catedràtic emèrit de la Universitat Autònoma de Barcelona, va inaugurar el curs 2007-2008 dels Amics de l'Art Romànic de l'IEC amb la conferència «El bordado de la Creación de la catedral de Girona». La sessió es va dur a terme el 14 de novembre a la sala d'actes del Consell Superior d'Investigacions Científiques i va ser presentada pel membre de l'IEC Joan-F. Cabestany.
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
