Quins projectes d'excavació té en marxa l'IEC en aquests moments?

Actualment, l'IEC només té dos projectes en marxa, el de Serinyà i el de Guissona. D'altra banda, hi ha dos jaciments que són propietat de l'Institut, gràcies a donacions fetes abans de la Guerra Civil, en els quals no es treballa: el poblat ibèric de Puig Castellar, a Santa Coloma de Gramenet, i la vila romana de Tossa de Mar.

Quina és la trajectòria arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans?

L'Institut és una acadèmia dedicada a la recerca, que es va crear en un moment en què no hi havia institucions d'aquest tipus al país. Això va ser especialment rellevant en la disciplina de l'arqueologia, ja que una de les primeres activitats que dugué a terme l'Institut foren les excavacions d'Empúries, en col·laboració amb la Junta de Museus de Barcelona, creada el mateix any que l'IEC, el 1907, i per la mateixa persona, Enric Prat de la Riba. El primer que va fer la Junta de Museus de Barcelona fou comprar el jaciment d'Empúries.

És a dir que el jaciment d'Empúries no pertany a l'IEC...

Empúries no és propietat de l'IEC. Actualment, aquest jaciment és propietat del Museu d'Arqueologia de Catalunya a través de la Diputació de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya. L'Institut hi començà a treballar de seguida gràcies a l'impuls de Puig i Cadafalch, aleshores president de l'acadèmia, però les excavacions es van interrompre amb la Guerra. Fou un treball de recerca molt important.

Així, doncs, l'IEC inicia una recerca «professional» a Empúries?

Sí. El 1914 l'Institut creà el Servei d'Excavacions Arqueològiques, dirigit al principi per Pere Bosch i Gimpera. Aquest servei actuava a tot Catalunya, i fins i tot a Mallorca, Andalusia... Durant la República, el mateix servei, la Secció d'Arqueologia del Museu de Barcelona i el museu que l'Estat tenia a Barcelona (Museo de la Comisión de Antigüedades) crearen el Museu Arqueològic de Barcelona (MAB).

Aleshores, el MAB heretà l'activitat arqueològica de l'IEC, que formava part del Patronat, que presidia Puig i Cadafalch i que dirigia Bosch i Gimpera. De l'IEC i de la Junta de Museus en sortí el Museu d'Arqueologia de Barcelona.

Ho podríem comparar amb la tasca que duu a terme el Museu Nacional d'Art de Catalunya quan extreu les pintures romàniques de la Vall de Boí.  

L'IEC és pioner en la pràctica de l'arqueologia «professional» en l'àmbit estatal?

Sí, però la metodologia científica en arqueologia de l'IEC és paral·lela a la del Museo Arqueológico de Madrid (fundat al segle XIX), especialment a principis del segle XX.

Quines són les diferències entre l'arqueologia que es feia abans d'aplicar-hi una metodologia científica de recerca i la posterior?

Podríem dir que, especialment de la mà de Bosch i Gimpera, comença l'arqueologia científica, sistemàtica. Bosch i Gimpera havia estat a Alemanya amb una beca, i quan va tornar creà el que podríem anomenar «l'escola arqueològica catalana».

En quina fase està el jaciment d'Empúries?

De fet, a Empúries s'hi ha excavat molt poc últimament. Aquest jaciment va ser comprat el 1907 per Prat de la Riba --que acabava de ser elegit president de la Diputació--, Puig i Cadafalch i un regidor de l'Ajuntament de Barcelona, tot i que Pijoan volia prioritzar les pintures romàniques. Prat de la Riba va tancar la discussió en decidir que s'havien d'adquirir tant les pintures com Empúries.

I llavors comencen les campanyes d'excavació...

Sí, i, a més, Puig i Cadalch té la sort que entre el 1908 i el 1909, durant la primera excavació a la zona del santuari, ja es fan troballes importants, com la de l'Esculapi, en un dipòsit de marbres. Puig i Cadafalch va fer l'excavació en extensió a la Neàpolis, la ciutat grega; és a dir que va retirar les runes i va fer la recerca a la primera capa. Per tant, el que podem veure a Empúries és la darrera fase de l'evolució de l'Empúries grega. A sota hi ha tota la resta, que s'ha excavat poquíssim. El més important de l'excavació en extensió de Puig i Cadafalch és que va posar de manifest que es tractava d'una ciutat, cosa que va consolidar el jaciment. Si hagués fet l'excavació en profunditat, potser no hauria tingut continuïtat.

I per què no es va tirar endavant l'excavació?

La Guerra Civil va resultar un impediment molt important. Després de la Guerra, entre els anys cinquanta i seixanta, s'iniciaren les excavacions a la ciutat romana que hi ha a la zona del far, però ben aviat es van aturar per dues causes. En primer lloc, pels recursos econòmics i, en segon lloc, perquè no es va considerar convenient excavar-hi sense les garanties necessàries. Aquesta és una premissa que els arqueòlegs tenen molt clara. Una excavació arqueològica és, de fet, un laboratori en el qual es pot anar treballant mentre hi hagi una classificació, un estudi i una publicació al darrere.

Quina és la cronologia de la recerca arqueològica a l'IEC després de la dictadura franquista?

Després que la dictadura franquista anorreés l'IEC, a l'època de la transició, el Govern de Catalunya organitzà un servei d'arqueologia. Fou a partir d'aleshores que l'IEC no tingué cap competència sobre el patrimoni.

I per què el Govern de Catalunya no va fer servir l'experiència adquirida per l'IEC en els anys previs a la dictadura?

En l'etapa de la transició, l'IEC fou únicament un organisme consultor, que redactava informes preceptius, no vinculants, de tot allò que anomenen «bé cultural d'interès nacional». També és cert que en el moment en què es creà el Govern, l'any 1980, l'IEC tot just es recuperava de la dictadura. L'aportació de Ramon Aramon fou decisiva per a consolidar la institució.

Actualment, des del punt de vista de la recerca arqueològica, l'IEC, juntament amb un patronat, promou projectes, com ara el de Guissona. Els projectes arqueològics solen ser a llarg termini i es regeixen per la política arqueològica. Sobre aquest darrer punt no hi ha hagut gaire entesa entre l'IEC i la Generalitat.

Per què?

En certs temes no hi ha hagut entroncament. Per exemple, l'IEC no és present en el Patronat que regeix el Museu d'Arqueologia de Catalunya i que és presidit pel conseller. És un organisme molt institucionalitzat en el qual no participen ni l'IEC ni les universitats.

Podríem dir que hi hagué una certa crisi concernent al Museu d'Arqueologia i que a l'IEC, especialment a la Secció Històrico-Arqueològica, despertà un cert neguit, perquè el museu sorgí, en bona part, de l'acadèmia catalana. En el temps de la Guerra passà a mans de la Diputació de Barcelona, i quan arribà la transició la Generalitat en demanà el traspàs, que no es dugué a terme fins al 1995, quinze anys més tard. Finalment, quan la Generalitat se'n va fer càrrec, el museu estava molt malmès, ja que des dels anys seixanta no s'hi havia invertit gairebé gens.

Malgrat això, quan la Generalitat va fer la Llei de museus, als anys noranta, establí que Catalunya tindria tres museus nacionals: el Museu Nacional d'Art de Catalunya, el Museu d'Arqueologia de Catalunya i el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.

Amb quina concepció es creà el Museu d'Arqueologia de Catalunya?

El Museu d'Arqueologia de Catalunya es creà com una entitat policèntrica, amb Barcelona com a seu central, però també amb seus a Empúries, a Ullastret... A la seu d'Empúries hi ha hagut certa activitat, però la de Barcelona no ha rebut inversions i no té un projecte de funcionament. Des de l'any 1995 fins ara ha tingut cinc directors.

I a què es deu aquesta manca d'interès?

Algunes de les peces emblemàtiques de Barcelona ja no hi són, s'han traslladat a altres municipis, com és el cas de Girona recentment.

Recentment, s'ha organitzat una exposició, molt interessant, sobre la restauració de l'Esculapi (al qual s'han enganxat els braços, que es van trobar en les excavacions). El mateix dia de la inauguració es va anunciar que la peça es portarà a Empúries, fet que palesa una clara indefinició pel que fa al projecte de museu que es vol.

Ës un problema que es traslladi l'Esculapi a la seu d'Empúries, lloc on es va trobar?

El problema és que, durant l'acte d'inauguració, el conseller Tresserras només va fer saber que l'Esculapi es traslladaria, però no va anunciar més inversions per a la seu de Barcelona. Si el museu té un projecte, l'emplaçament de les peces potser és el menys important.

Què ha de ser, segons el seu punt de vista, el Museu d'Arqueologia de Catalunya?

Ha de ser el que Bosch i Gimpera havia dissenyat originalment: un museu capaç d'explicar l'arqueologia de Catalunya, i fer-ne una síntesi. Saber quines peces hi ha d'haver no és tan important com explicar les troballes d'Empúries, Tarragona, Guissona, etc., perquè les col·leccions arqueològiques no són com les d'art, en les quals la peça és l'ítem central. Un museu d'arqueologia és un museu d'història que ha d'explicar una ciència que s'està duent a terme.

A l'IEC creiem que fa falta un museu d'arqueologia tal com el van dissenyar Bosch i Gimpera i Puig i Cadafalch, perquè no esdevingui una ciència molt dispersa i difícil d'explicar. El museu s'està desmantellant sense cap plantejament al darrere. Tant a la SHA com al col·lectiu d'arqueòlegs ens preocupa la situació. Què passarà, a partir d'ara, si cada alcalde que té una peça del seu municipi a la seu de Barcelona fa cua per emportar-se-la?

Com a institució nacional, el museu està en perill, i encara sorprén més tenint en compte que depèn d'una conselleria d'Esquerra Republicana de Catalunya.

I en quin punt es troba la professió d'arqueòleg?

Ha millorat molt. Cada cop hi ha més professionals ben preparats. A més, ara es comencen a fer màsters en arqueologia. El problema d'aquesta disciplina al país és que, tot i que s'ha fet un pas molt important en la conservació del patrimoni i hi ha força finançament, no té projecció, ja que actualment es fan moltes excavacions a Catalunya, però els resultats que se n'extreu no es publiquen ni s'aprofiten per a altres estudis. En tota excavació arqueològica es fa una memòria que, en molts casos, per manca de recursos, no es publica.

I per què passa?

Perquè requereix dedicació i no hi ha finançament. Quan una empresa d'arqueologia (a Catalunya n'hi ha un vintena) fa l'estudi arqueològic d'un terreny per encàrrec d'un promotor que hi vol construir i fa la memòria d'excavació corresponent, hauria de poder treballar-hi durant tres mesos i publicar els resultats obtinguts; però només hi ha recursos per a l'excavació.

A Catalunya, actualment, hi ha moltes excavacions preventives, és a dir, per evitar que en obres públiques i privades es malmetin jaciments.

Si no es realitzessin, a Tarragona gairebé no es podria construir res.

Sí, però també hi ha casos de terrenys en què s'ha trobat jaciments i s'ha acabat construint, com el del supermercat Eroski a Tarragona.

Les universitats i els centres de recerca s'haurien d'encarregar de finançar la publicació dels resultats d'aquests treballs, com ha fet, per exemple, l'Institut d'Arqueologia Clàssica de Tarragona. En el cas, abans esmentat, d'Eroski, tot i que es va destruir el jaciment, es va poder publicar un llibre sobre l'excavació fa poc més d'un any, malgrat que la feina de camp s'havia fet a final dels anys noranta.