Advertiment legal


Opinió

El projecte sobre la dignitat humana: un debat enriquidor i aclaridor

 

 

Josep-Maria Terricabras, membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l'IEC

 

 

Els dies 16 i 17 de juliol va tenir lloc a la seu de Barcelona de l'IEC la tercera trobada internacional de reflexió sobre la dignitat humana. Per iniciativa de la Unió Acadèmica Internacional (UAI) i del mateix IEC, i amb el finançament de la Fundació Europea de la Ciència (ESF), s'han celebrat tres seminaris sobre aquest tema en els darrers mesos: el primer --que va tenir lloc a Jerusalem els dies 17 i 18 de desembre de 2006-- en va tractar els aspectes religiosos i històrics; el segon --organitzat a Rabat el 26 i el 27 de juny-- va abordar les qüestions ètiques i sociològiques; a Barcelona el tema es va enfocar des de l'òptica filosòfica i jurídica. El treball, doncs, s'ha fet d'acord amb l'esperit de la UAI, que sempre prioritza la recerca historicodiacrònica.

En tot el procés, l'IEC ha assumit la coordinació global del projecte a través d'una secretaria tècnica. Diversos membres de l'IEC han participat en tots tres simposis i han presentat ponències tant en el de Rabat com en el de Barcelona. Aquest últim va tenir una participació particularment destacada de membres de l'Institut, que, a més d'acollir la quinzena de d'experts forasters que hi intervingueren, van presentar tres ponències i van participar activament en tots els debats.

Properament, de l'1 al 4 de novembre, hi haurà la darrera sessió a Linköping (Suècia), organitzada per la universitat d'aquesta ciutat i per l'ESF. Seria, doncs, prematur fer un balanç de feina i resultats. Tanmateix, s'insinua clarament que, més enllà de les diverses tradicions exposades i dels diversos enfocaments debatuts, la visió actual de defensa i promoció de la dignitat humana defensa totes les persones, sense distinció ni exclusió de cap tipus, davant l'abús, el menyspreu i el sofriment. En aquesta intenció bàsica hi ha hagut una coincidència total en els plantejaments i en els debats. Una altra qüestió és escatir què pot significar --o què ha de significar--, en cada cultura i situació, aquesta defensa incondicional de la dignitat humana.

Des d'un punt de vista estrictament teòric, segurament que el punt més interessant de debat és dilucidar si aquesta dignitat incondicional s'entén com quelcom que és atribuït , per definició, a tota persona, o si es considera un tret constitutiu de la mateixa naturalesa humana. La dignitat per atribució pot semblar, a primera vista, un concepte subjectiu, precari i sempre provisional; al capdavall, però, manifesta la decisió, expressament volguda, de considerar que, per definició, «ser persona» equival a «tenir dignitat»; no sembla, doncs, que una atribució així hagi de ser necessàriament precària o dèbil. Per la seva banda, la dignitat per naturalesa sembla, a primera vista, un concepte més sòlid, més objectiu, més definitiu; en aquest cas, però, la dignitat no és --com ho era, en canvi, en la interpretació anterior-- un concepte fundador i originari, sinó que depèn del concepte de naturalesa humana que es tingui, de les assumpcions filosòfiques o religioses que es facin sobre la persona. Es podria dir que la dignitat per atribució respon a una visió eticopolítica, i que la dignitat per naturalesa respon a una visió filosoficometafísica, i que totes dues tenen bons arguments al darrere. D'aquí que el debat no sigui estèril o absurd, sinó absolutament enriquidor i aclaridor.

El debat, per tant, no s'ha acabat, i no és fàcil que s'acabi aviat, ni tan sols que s'hagi d'acabar. El que ja es pot dir és que, fins ara, l'experiència intel·lectual ha valgut molt la pena i que l'activa participació de l'IEC hi ha estat molt ben rebuda. Després de Linköping, la UAI haurà de valorar si aquesta sèrie de seminaris preparatoris donen pas a un projecte de gran abast sobre la dignitat humana. Tot fa pensar que serà així, i que l'IEC, que ha contribuït a desbrossar el camí fins ara, pot continuar tenint una participació activa en aquest projecte. 

 

«Nuestro objetivo es que el IEC sea un referente, como lo son el Palau o el TNC»

 

 

Entrevista a Salvador Giner, president de l'IEC, publicada a La Vanguardia el 19 d'agost de 2007

 

 


La marca Catalunya

 

Article de Manuel Castellet, director honorari del Centre de Recerca Matemàtica i expresident de l'IEC, publicat a l'AVUI el 2 de setembre de 2007

 

 

Recull d'articles

Foc olímpic, de Ramon Folch
El Periódico de Catalunya, 2 de setembre de 2007

Carboni firmat, de Ramon Folch
El Periódico de Catalunya, 26 d'agost de 2007

Lladres i pors, de Joan F. Mira
Avui, 25 d'agost de 2007

¿Què fem amb el vi?, de Pere Puigdomènech
El Periódico de Catalunya, 21 d'agost de 2007

Cap a la desconfiança universal, de Salvador Giner
El Periódico de Catalunya, 20 d'agost de 2007

Caleta Tortel, de Ramon Folch
El Periódico de Catalunya, 19 d'agost de 2007

Memòries d'absenta, de Ramon Folch
El Periódico de Catalunya, 12 d'agost de 2007

Català, valencià, de Joan F. Mira
Avui, 11 d'agost de 2007

El prejudici, de Joan F. Mira
El Temps, 7 d'agost de 2007

Governar el món, de Ramon Folch
El Periódico de Catalunya, 5 d'agost de 2007

La fornera i Portugal, de Joan F. Mira
Avui, 28 de juliol de 2007

 

Recull d'entrevistes

Entrevista a Heribert Barrera
"És el moment més dolent des de la Transició"

Avui, 19 d'agost de 2007

Entrevista a David Jou
'Et sents maltractat pel Vaticà'

El Temps, 11 d'agost de 2007

Entrevista a Josep Gifreu
"En la televisió, els partits catalans han deixat que el govern de Madrid donés la possibilitat de crear canals que no tenen present la nostra realitat lingüística"

Presència, 2 d'agost de 2007