El
projecte sobre la dignitat humana: un debat enriquidor
i aclaridor
Josep-Maria
Terricabras, membre de la Secció de Filosofia
i Ciències Socials de l'IEC
Els dies 16 i 17 de juliol va tenir lloc a la
seu de Barcelona de l'IEC la tercera trobada internacional de reflexió sobre
la dignitat humana. Per iniciativa de la Unió Acadèmica
Internacional (UAI) i del mateix IEC, i amb el finançament
de la Fundació Europea de la Ciència (ESF),
s'han celebrat tres seminaris sobre aquest tema en els darrers
mesos: el primer --que va tenir lloc a Jerusalem els dies 17 i
18 de desembre de 2006-- en va tractar els aspectes religiosos
i històrics; el segon --organitzat a Rabat el 26 i el 27
de juny-- va abordar les qüestions ètiques i sociològiques;
a Barcelona el tema es va enfocar des de l'òptica filosòfica
i jurídica. El treball, doncs, s'ha fet d'acord amb l'esperit
de la UAI, que sempre prioritza la recerca historicodiacrònica.
En tot el procés, l'IEC ha assumit la coordinació global
del projecte a través d'una secretaria tècnica. Diversos
membres de l'IEC han participat en tots tres simposis i han presentat
ponències tant en el de Rabat com en el de Barcelona. Aquest últim
va tenir una participació particularment destacada de membres
de l'Institut, que, a més d'acollir la quinzena de d'experts
forasters que hi intervingueren, van presentar tres ponències
i van participar activament en tots els debats.
Properament, de l'1 al 4 de novembre, hi haurà la
darrera sessió a Linköping (Suècia), organitzada
per la universitat d'aquesta ciutat i per l'ESF. Seria, doncs,
prematur fer un balanç de feina i resultats. Tanmateix,
s'insinua clarament que, més enllà de les diverses
tradicions exposades i dels diversos enfocaments debatuts, la visió actual
de defensa i promoció de la dignitat humana defensa totes
les persones, sense distinció ni exclusió de cap
tipus, davant l'abús, el menyspreu i el sofriment. En aquesta
intenció bàsica hi ha hagut una coincidència
total en els plantejaments i en els debats. Una altra qüestió és
escatir què pot significar --o què ha de significar--,
en cada cultura i situació, aquesta defensa incondicional
de la dignitat humana.
Des d'un punt de vista estrictament teòric,
segurament que el punt més interessant de debat és
dilucidar si aquesta dignitat incondicional s'entén com
quelcom que és atribuït , per definició,
a tota persona, o si es considera un tret constitutiu de la mateixa naturalesa humana.
La dignitat per atribució pot semblar, a primera
vista, un concepte subjectiu, precari i sempre provisional; al
capdavall, però, manifesta la decisió, expressament
volguda, de considerar que, per definició, «ser persona» equival
a «tenir dignitat»; no sembla, doncs, que una atribució així hagi
de ser necessàriament precària o dèbil. Per
la seva banda, la dignitat per naturalesa sembla, a primera
vista, un concepte més sòlid, més objectiu,
més definitiu; en aquest cas, però, la dignitat no és
--com ho era, en canvi, en la interpretació anterior-- un
concepte fundador i originari, sinó que depèn del
concepte de naturalesa humana que es tingui, de les assumpcions
filosòfiques o religioses que es facin sobre la persona.
Es podria dir que la dignitat per atribució respon a una
visió eticopolítica, i que la dignitat per naturalesa
respon a una visió filosoficometafísica, i que totes
dues tenen bons arguments al darrere. D'aquí que el debat
no sigui estèril o absurd, sinó absolutament enriquidor
i aclaridor.
El debat, per tant, no s'ha acabat, i no és fàcil
que s'acabi aviat, ni tan sols que s'hagi d'acabar. El que ja
es pot dir és que, fins ara, l'experiència intel·lectual
ha valgut molt la pena i que l'activa participació de
l'IEC hi ha estat molt ben rebuda. Després de Linköping,
la UAI haurà de valorar si aquesta sèrie de seminaris
preparatoris donen pas a un projecte de gran abast sobre la dignitat
humana. Tot fa pensar que serà així, i que l'IEC,
que ha contribuït a desbrossar el camí fins ara,
pot continuar tenint una participació activa en aquest
projecte.
«Nuestro
objetivo es que el IEC sea un referente, como lo son el
Palau o el TNC»
Entrevista a
Salvador Giner, president de l'IEC, publicada a La Vanguardia el
19 d'agost de 2007
La
marca Catalunya
Article de
Manuel Castellet, director honorari del Centre de Recerca Matemàtica
i expresident de l'IEC, publicat a l'AVUI el 2 de setembre
de 2007
Foc
olímpic,
de Ramon Folch
El
Periódico de Catalunya,
2 de setembre de 2007
Carboni
firmat, de Ramon
Folch
El
Periódico de Catalunya,
26 d'agost de 2007
Lladres
i pors, de
Joan F. Mira
Avui,
25 d'agost de 2007
¿Què fem
amb el vi?, de Pere Puigdomènech
El
Periódico de Catalunya,
21 d'agost de 2007
Cap
a la desconfiança universal, de Salvador
Giner
El
Periódico de Catalunya,
20 d'agost de 2007
Caleta
Tortel, de Ramon
Folch
El
Periódico de Catalunya,
19 d'agost de 2007
Memòries
d'absenta, de Ramon
Folch
El
Periódico de Catalunya,
12 d'agost de 2007
Català,
valencià, de Joan
F. Mira
Avui,
11 d'agost de 2007
El
prejudici, de Joan
F. Mira
El
Temps, 7
d'agost de 2007
Governar
el món, de Ramon
Folch
El
Periódico de Catalunya,
5 d'agost de 2007
La
fornera i Portugal, de Joan
F. Mira
Avui,
28 de juliol de 2007
Entrevista
a Heribert Barrera
"És el moment més dolent des de la Transició"
Avui, 19 d'agost de 2007
Entrevista
a David Jou
'Et sents maltractat pel Vaticà'
El Temps, 11 d'agost de 2007
Entrevista
a Josep Gifreu
"En la televisió, els partits catalans han deixat que el govern de Madrid
donés la possibilitat de crear canals que no tenen present la nostra realitat
lingüística"
Presència, 2 d'agost de 2007
|