|
L'acadèmia nacional
inicia el nou curs acadèmic amb una mostra que converteix
la Casa de Convalescència en l'aparador de cent anys
de ciència, llengua i cultura catalanes
|
| Túnel de sortida de la mostra,
on l’IEC mira al futur |
Foto: Montse Catalan
|
L'edifici del segle XVII que acull la seu de l'Institut
d'Estudis Catalans (IEC), al centre històric de Barcelona, és,
des del 12 de setembre passat i fins al 16 de desembre, l'aparador
de cent anys de cultura i ciència als territoris de llengua
i cultura catalanes. Durant tres mesos, el palau de la Casa de
Convalescència mostrarà i alhora s'integrarà en
l'exposició «L'Institut d'Estudis Catalans, 1907-2007.
Un segle de cultura i ciència als Països Catalans»,
que l'IEC organitza i produeix conjuntament amb la Sociedad
Estatal de Conmemoraciones Culturales (SECC), adscrita al Ministeri
de Cultura. Dani Freixes, recentment nomenat Premi Nacional d'Arquitectura
i Espai Públic, n'és el dissenyador, i Josep Maria
Camarasa, l'assessor científic i curador de l'organització.
Tots dos, a més a més, en són els guionistes,
juntament amb Maria Marín.
L'exposició dóna el tret de sortida,
alhora, a la recta final de commemoració del primer centenari
de l'IEC i al nou curs acadèmic, la programació del
qual s'omplirà amb les activitats i iniciatives que han
començat a desplegar les cinc Seccions de l'acadèmia
catalana, les vint-i-sis societats filials, la Secretaria
científica i les propostes gestionades directament des de
la Presidència i l'Equip de Govern.
 |
La
inauguració, punt de trobada
d'una àmplia representació del país.
La inauguració de l’exposició va
reunir personalitats de la societat civil i, en
particular, de la política, el món
acadèmic
i la cultura catalanes, així com representants
de les entitats patrocinadores del Centenari. (llegiu
més...) |
|
«El nostre objectiu és obrir l'acadèmia
catalana a la societat perquè pugui accedir a alguns dels
tresors d'un segle de cultura i ciència als Països
Catalans», va destacar Salvador Giner, president de l'IEC,
en la roda de premsa celebrada el 12 de setembre passat al
pati de l'IEC. José García-Velasco, president de
la SECC, va apuntar que «és un honor i una obligació per
al Ministeri de Cultura participar en el centenari d'una institució com
l'IEC. Volem retornar a la ciutadania una de les èpoques
més brillants de la cultura i la ciència a Espanya
i a Catalunya, protagonitzada per l'IEC i la Junta de Ampliación
de Estudios --que també celebra el seu primer segle--, la
tasca de les quals va quedar tràgicament truncada per la
Guerra Civil i la cruel dictadura». El mateix dia,
al vespre, es va fer l'acte inaugural de la mostra, amb més
de dos-cents assistents, amb la presència de representants
dels patrocinadors, membres de l'IEC i personalitats del món
acadèmic, les institucions, la societat civil i la
cultura catalanes. El
continent és també contingut
Les sales, els claustres, el jardí Mercè Rodoreda...
Tots els indrets de la seu de l'acadèmia catalana es fusionen
amb l'exposició i reuneixen més de dues-centes peces,
per a mostrar tant la tasca desenvolupada per l'Institut aquests
primers cent anys en els principals camps de les ciències,
la llengua i les humanitats, com els projectes de futur. Més
de cent cinquanta peces pertanyen a l'IEC, una vintena a la Biblioteca
de Catalunya i la resta a altres institucions (MNAC, Museu Arqueològic
de Catalunya, Museu d'Història Natural, Institut Botànic
de Barcelona, Institut Cartogràfic de Catalunya, Reial Acadèmia
Catalana de Belles Arts) i col·leccions particulars.
En el primer àmbit temàtic, Els
protagonistes, a la Sala Pi i Sunyer, s'analitza la trajectòria
de l'IEC a través dels seus membres, des dels vuit fundadors
fins als més de dos-cents actuals. Set bustos d'alguns
dels fundadors i dels protagonistes de la represa durant el franquisme
es complementen amb un audiovisual, amb les successives generacions
d'intel·lectuals que, durant la darrera centúria,
han treballat, en condicions diverses, en la producció i
difusió del coneixement científic en català.
Llengua, patrimoni i recerca
| |
 |
| Les primeres
etapes de les excavacions d’Empúries, promogudes
per l’IEC, l'any 1908 |
Foto:
Arxiu Mas
|
El segon mòdul, Els fets, ocupa
dues dependències més del pati central. El recorregut
s'inicia a la Sala Pere i Joan Coromines, amb la llengua com a
eix. Un gran cub mostra, entre d'altres, les fitxes manuscrites
de Pompeu Fabra per a l'elaboració del Diccionari general
de la llengua catalana, i el manuscrit del pròleg de
Carles Riba a la segona edició. Un altre poliedre, dedicat
al patrimoni, destaca el plànol de les excavacions d'Empúries
del 1908, el menú del sopar científic amb Albert
Einstein a Barcelona el 1923 i els estudis recents sobre els sistemes
naturals de la vall d'Alinyà. En el tercer cub, sobre la
recerca, s'hi pot veure el pronòstic del Servei Meteorològic
de Catalunya del 18 de gener de 1939, pocs dies abans de l'entrada
de les tropes franquistes a Barcelona, i el primer volum de l' Atlas
corològic de la flora vascular dels Països Catalans.
A la Sala Nicolau d'Olwer s'hi mostren els documents
fundacionals de l'Institut, de les seccions, de la represa després
de la Guerra Civil i de la creació de les vint-i-sis filials.
En el darrer cub, reservat a la divulgació de la recerca,
hi ha peces com ara els fascicles del primer volum de la revista
de l'IEC en anglès, Contributions to Science, la
llista d'assistents al Seminari de Filosofia i Psicologia que va
impartir el 1920 Bertrand Russell i conferències de diferents
premis Nobel a la seu de l'Institut.
Una herència viva
El tercer àmbit, El llegat, dóna
fe de l'herència aportada per l'IEC a la societat. El visitant
comprova que l'Institut, a més de preservar i fixar la normativa
de la llengua, ha posat els fonaments de nombroses institucions
i serveis, com ara la Biblioteca de Catalunya, el Museu Nacional
d'Art de Catalunya, l'Institut Cartogràfic de Catalunya
i el Servei Meteorològic de Catalunya.
 |
|
| Pronòstic
del temps del 18 de gener de 1939, realitzat pel Servei
Meteorològic de Catalunya pocs dies abans de ser
suprimit per les tropes franquistes. Anunciava borrasca. |
Foto:
Institut Cartogràfic de Catalunya
|
A l'escalinata principal es poden sentir, entre
d'altres, peces d'Albéniz, Granados i Garreta, i també la Simfonieta
concertant, que Joan Albert Amargós ha compost expressament
per al Centenari. Els més de tres mil llibres publicats
per l'IEC, la primera editorial científica en català,
es mostren a la Sala Massó i Torrents. També es pot
accedir a una part singular del llegat de l'IEC, el jardí Mercè Rodoreda,
amb moltes de les plantes que apareixen a les obres de l'escriptora.
La Sala Puig i Cadafalch i la galeria del claustre exhibeixen peces
del fons d'art de l'IEC, amb obres de Torres Garcia, Tàpies
,Cesc, Subirachs o Brossa.
Mirada al futur
La mostra es tanca mirant al futur, en un tancat en forma de túnel, al claustre, folrat amb
informacions dels darrers mesos, amb l'IEC com a protagonista.
S'hi projecten entrevistes a membres de l'Institut i amb personalitats
d'institucions i de la societat civil, que aporten el seu punt
de vista sobre el present i el futur de l'acadèmia catalana
de les ciències i les humanitats.
L'exposició es pot visitar fins al 16 de
desembre, de dilluns a dissabte de 10 a 19 hores, i els diumenges
i festius de 10 a 14 hores. Només els quatre primers dies
d'obertura, van ser més de 600 els visitants que es
van interessar per la mostra. Cada dia, excepte els diumenges,
hi ha dues visites guiades, una a les 12 i una altra a les 17 hores.
A més, s'ofereixen dues visites guiades al matí i
dues a la tarda, de dilluns a divendres, a hores concertades, per
a grups. Per a reservar hora, cal trucar al telèfon 932
701 621 o bé enviar un correu electrònic a l'adreça informacio@iec.cat.
Els organitzadors han editat un catàleg, de 344 pàgines,
a la venda per 30 euros.
La versió itinerant, més reduïda,
va passar per Girona i Andorra, i, properament, s'instal·larà a
l'edifici del Rectorat de la Universitat de València (de
l'1 al 26 d'octubre), a l'edifici Ramon Llull de la Universitat
de les Illes Balears, a Palma (del 8 al 24 de novembre), i a l'Institut
Menorquí d'Estudis, a Maó (del 5 de desembre fins
a final d'any). Durant el 2008, s'instal·larà a Perpinyà,
l'Alguer, Castelló, Alacant i Madrid, entre altres ciutats.
Més projectes per al nou any acadèmic
El dinamisme de l'IEC i la voluntat de seguir
incidint en el futur immediat es pot copsar també en
els projectes i activitats que, tot just començar el
nou any acadèmic, s'estan endegant des de les diverses àrees
i protagonistes de l'acadèmia catalana.
El projecte
de millora de la tenora, que duu a terme l'equip liderat
per l'enginyer i membre de l'Institut Joaquim
Agulló, es va presentar en el Simposi
Internacional d'Acústica
Musical (ISMA 2007), celebrat des
del 9 al 12 de setembre i que va coorganitzar la Secció de
Ciències i Tecnologia de l'IEC. El seu president, David
Serrat, valora les activitats que ha organitzat la Secció amb
motiu del Centenari «molt positivament, perquè ens
van permetre debatre amb especialistes de vàlua reconeguda
un seguit de temes des de punts de vista pluridisciplinaris (la
recerca i les infraestructures en física, química
i matemàtiques; els transports i la mobilitat; el territori,
i les tecnologies de la informació i la comunicació)
i arribar a conclusions que haurem de publicar en aquest nou
curs».
La Secció Filològica també té previst
un acte rellevant per a la recta final de la celebració dels
cent anys d'existència de l'Institut. Es tracta del Simposi
Internacional sobre el Català al Segle XX: Balanç de
la Situació i Perspectives, coordinat per Francesc
Vallverdú, que se celebrarà del 24 al 26 d'octubre,
i que té com a objectius fer un balanç sobre la situació de
la llengua catalana al començament del segle XXI i albirar
els instruments de què s'haurà de dotar en un context
de globalització cultural i de canvis tecnològics
accelerats.
Tal i com assenyala Joan
Martí i Castell, president de la Secció Filològica
de l'IEC, «amb tot el que s'ha programat, l'Institut d'Estudis
Catalans s'ha projectat socialment en la dimensió que
cal, fent evident als ciutadans que no és solament l'acadèmia
de la llengua catalana, sinó que s'ocupa també de
la recerca i de la cultura en totes les àrees del coneixement,
mitjançant les cinc seccions i les vint-i-sis societats
filials».
Per la seva banda, la Secció de Filosofia
i Ciències Socials, per mitjà de l'Associació Catalana
de Sociologia, ha estrenat la temporada intervenint en l'organització del IX
Congrés Espanyol de Sociologia, que es va cloure el dissabte
passat, 15 de setembre, a la Facultat de Geografia i Història
de la Universitat de Barcelona.
Aquestes són algunes de les activitats que
clouen una commemoració farcida d'iniciatives i que
ha posat de manifest la vitalitat de l'IEC. L'any vinent, i en el
marc d'aquest del nou curs acadèmic, serà el moment
de promoure, en paraules de Salvador Giner, «una fase de
reflexió i debat entre tots els membres de la institució per
a estudiar com adequar l'IEC al segle XXI».
Més informació: 
Inventari :
Pròleg del catàleg, per Antoni Riera:
Reportatge fotogràfic de la visita a l'exposició: 
Reportatge fotogràfic de peces de l'exposició:
Els audiovisuals de la mostra al You
Tube
Recull de premsa:
|
