Finestra oberta |
||
|
Ressenyes editorials
La ciència en la història dels Països Catalans, II: Del naixement de la ciència moderna a la Il·lustració Joan Vernet o Ramon Parés, directors
La ciència i la tècnica sempre han ocupat un lloc en la història de tots els pobles, com la religió, la literatura o les belles arts però la historiografia tradicional els ha atorgat menys atenció que a aquestes altres manifestacions de l'esperit humà. La ciència en la història dels Països Catalans és un projecte de gran abast de l'Institut d'Estudis Catalans que tracta de començar a atorgar a la història de la ciència i de la tècnica al nostre àmbit cultural l'atenció que mereixen. Descriu el lloc de la ciència i de la tècnica entre nosaltres i entre els pobles que ens han precedit en el nostre espai geogràfic des del segle x fins als nostres dies i aporta una perspectiva sorprenent, en molts casos inèdita. El segon volum, que ara es presenta, recorre el temps que s'escola entre el Renaixement i la Il·lustració. Uns segles crucials per a desenvolupar la ciència tal com l'entenem avui. Entre el segle XV i el XVIII, i en el marc d'un conjunt de transformacions econòmiques, socials, culturals i polítiques profundes, hi va haver a Europa l'anomenada revolució científica, punt de partida de la ciència moderna. A les nostres terres aquests són uns temps amb alts i baixos: uns inicis brillants i prometedors, sobretot a València, al segle XVI, seguits de l'esllanguiment d'una gran part del segle XVII i de la difícil represa dels «novators» cap a la fi d'aquella centúria i els primers anys de la següent, especialment brillants a Barcelona durant el regnat de Carles d'Habsburg, que fa de la ciutat la seva cort durant els primers anys de la Guerra de Successió. Finalment, un segle XVIII en el qual, a partir dels fonaments posats per aquells «novators», s'assoleixen fites ben estimables en molts camps i alguns dels nostres científics i tècnics s'incorporen a les principals xarxes de comunicació científica i d'innovació tecnològica del seu temps. La primera part del volum es consagra al temps del Renaixement. El primer capítol tracta de la implantació a les terres de parla catalana de les noves concepcions epistemològiques i metodològiques del Renaixement en l'àmbit de la ciència i de la tècnica. Al segon capítol s'estudia el context polític i social de l'activitat científica i com s'articula entorn d'universitats i altres centres d'ensenyament, administracions públiques i corts reials, acadèmies o altres centres de reunió més o menys privats i relacionats amb el mecenatge. El tercer analitza la importància del desenvolupament de la impremta i les funcions distintes de l'obra impresa, des de la comunicació fidedigna dels resultats i de les conclusions del treball científic, passant per la difusió dels manuals de les diferents disciplines, fins a la legitimació i el prestigi dels estudiosos davant dels possibles mecenes. La resta de capítols són dedicats a diferents conjunts de disciplines: la filosofia natural, les disciplines matemàtiques, l'astronomia i les aplicacions que té, els sabers mèdics, la història natural, l'alquímia i el paracelsisme. El segle XVII, el temps de la revolució científica, és l'objecte d'atenció de la segona part del volum. S'hi analitza primer l'impacte desigual de la revolució científica als Països Catalans segons els períodes i les disciplines, així com la profunda decadència que va experimentar l'activitat cientificotècnica (paral·lela a la crisi intensa i a la decadència que en l'àmbit polític, econòmic i social experimentaven els reialmes hispànics) a les nostres terres, precisament en el moment d'arrencada de la revolució científica en altres països europeus. La resta de capítols analitzen més detalladament l'activitat científica del període en les disciplines fisicomatemàtiques, en la medicina i en els sabers químics i biològics afins. Finalment, la tercera part del volum aborda el temps de la Il·lustració. En la introducció, després de discutir el concepte mateix d'Il·lustració i d'introduir el debat general sobre Il·lustració, ciència i revolució industrial, es remarca com el coneixement del pensament i l'activitat científics i tecnològics als Països Catalans al segle XVIII, sobretot pel que fa a la primera meitat d'aquest període, encara són molt imperfectes i sotmesos a revisió, si bé es poden avançar algunes idees mestres que es desprenen del contingut del conjunt dels capítols d'aquesta segona part: la plena integració (això sí, des d'una posició subordinada i perifèrica) en les inquietuds, els corrents de pensament i les xarxes de comunicació científica des dels anys inicials del segle; la confluència d'iniciatives, procedents tant del poder com de la societat civil per a crear noves institucions científiques i docents; la participació de científics de les nostres terres en grans projectes compartits amb científics d'altres països, i la participació en la revolució industrial des d'etapes molt primerenques. El primer capítol analitza precisament les noves institucions científiques i docents del temps de la Il·lustració a les nostres terres, mentre que els següents aborden temes sectorials: la botànica i els sabers naturalístics i agronòmics; les contribucions al procés de modernització científica de físics, astrònoms i matemàtics; la química, entre les tradicions artesanes i l'assimilació de les noves teories; la salut pública a Barcelona; i la tasca dels enginyers militars formats a l'Acadèmia de Matemàtiques de Barcelona, principalment a Catalunya però també en altres territoris de la corona espanyola. Un capítol final es consagra al debat sobre les relacions entre ciència i revolució industrial durant el segle XVIII a Catalunya. Sota la direcció general de Joan Vernet i Ramon Parés, han coordinat aquest volum Víctor Navarro i Vicent L. Salavert (el Renaixement i el temps de la revolució científica), i Antoni Roca i Rosell i Josep M. Camarasa (el temps de la Il·lustració). Josep M. Camarasa Membre del consell editor de La ciència en la història dels Països Catalans
Les cançons populars del Diccionari català-valencià-balear Bàrbara Sagrera Antich
Francesc de Borja Moll, en el pròleg que va escriure per al Cançoner popular de Mallorca, ja va comentar que, esparses entre els deu volums que formen el DCVB, hi havia un gran nombre de cançons populars. Bàrbara Sagrera ha fet una laboriosa tasca de recerca per a extreure, ordenar i comparar les cançons mallorquines del DCVB, i el fruit d'aquesta feina és aquest recull, que aplega un gran nombre de cançons, sovint en formes diferents de les ja conegudes i publicades en altres aplecs. D'altra banda, ofereix la singularitat --a més de mantenir les divisions en seccions temàtiques pròpies del Cançoner popular de Mallorca-- d'ordenar les cançons a partir de la paraula per la qual la cançó apareix en el DCVB. Així, amb un cop d'ull es destaca aquest mot, la qual cosa pot ser molt útil, per exemple, per a un ús pedagògic del recull. Cal dir que en moltes ocasions es tracta de paraules avui oblidades o caigudes en desús, a voltes dialectals o arcaiques, que ens sorprenen inicialment, però el significat de les quals se'ns fa clar i entenedor perquè apareixen en un context, el de la glosa o cançó, que n'explicita clarament el sentit. És per tot això que aquest llibre constitueix una baula més en la necessària recerca i l'anàlisi del nostre patrimoni oral, tant des del punt de vista de la llengua com de la literatura. Arribar de les paraules a les cançons i de les cançons a les paraules és fer passos per a conèixer millor el nostre patrimoni cultural, i aquesta és la manera de respectar-lo, estimar-lo i treballar per a conservar-lo i difondre'l.
|
