Ressenyes editorials

Mirador (1929-1937): Un model de periòdic al servei
d'una idea de país

Carles Singla Casellas
(Treballs de la Secció de Filosofia i Ciències Socials, 34)
ISBN: 84-7283862-5
Nombre de págines: 328

El periodista i professor de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Carles Singla acaba de publicar Mirador (1929-1937): Un model de periòdic al servei d'una idea de país, amb el qual va obtenir el Premi Joan Givanel i Mas de Comunicació Social 2005, concedit per l'Institut d'Estudis Catalans. El llibre, fruit de la tesi doctoral de l'autor, situa aquest setmanari dins el panorama de la Catalunya dels anys trenta i analitza el paper que va tenir com a dinamitzador cultural i com a introductor d'un nou model periodístic que, posteriorment, va servir d'inspiració a altres publicacions.

Mirador va ser una de les fites més destacades del periodisme català dels anys trenta. Per les pàgines de la revista hi van desfilar signatures com les de Josep M. de Sagarra, Sebastià Gasch, Carles Sentís, Guillem Díaz-Plaja, Andreu Avel·lí Artís i Tomàs, Sempronio, o Martí de Riquer. La revista va suposar la implantació d'un nou model de periòdic que aspirava a ser l'orientador cultural i polític de les elits del país, amb un objectiu declarat de millora col·lectiva i una amplitud de mires que el portava a tractar temes que anaven del flamenc a l'art contemporani i de les formes d'estiueig als problemes socials com ara les onades d'immigració.

El llibre de Carles Singla fa un breu resum biogràfic del setmanari i se centra, principalment, en les característiques dels continguts que inclou, tant en l'àmbit cultural com en el social i el polític. Fundat per l'advocat i polític Amadeu Hurtado, Mirador va tenir com a directors Manuel Brunet, fins a l'agost del 1931, i Just Cabot, de l'agost del 1931 a l'agost del 1936. Esclatada la Guerra, l'equip que feia el setmanari va decidir tancar-lo, i periodistes vinculats al PSUC van rellançar la capçalera, que va viure una segona època de l'octubre del 1936 al juny del 1937.

L'aportació que va tenir més impacte de la revista va ser en l'àmbit cultural. Singla ressegueix les idees que el setmanari proposava en les seccions de cinema, teatre, lletres, arts plàstiques i música, que ocupaven, cadascuna, una pàgina setmanal. El llibre també fa un repàs de les activitats que va organitzar Mirador amb l'intent d'anar més enllà del paper, que van incloure sessions de cinema, concursos per votació popular, un programa de ràdio i dues exposicions antològiques de pintura.

En política, el setmanari Mirador era molt proper a les posicions centrades d'Acció Catalana, el partit que va agrupar un nucli important d'intel·lectuals catalans durant l'etapa republicana, però que va tenir molt poc èxit a les urnes. En el llibre de Singla es detalla com aquesta afinitat queda reflectida tant en els articles sobre política com en el tractament de temes socials, com ara la delinqüència o l'urbanisme.

Per a Singla, la frase «A veure si l'any que ve tots plegats farem més goig», apareguda a la portada del setmanari l'any 1932, resumeix perfectament la intenció i el to de Mirador. La voluntat del setmanari era, primer, la millora individual i col·lectiva, que havia de permetre que el país evolucionés i progressés, i, segon, l'expressió senzilla i el llenguatge planer, que fugien tant del populisme com del transcendentalisme. Tot i que després de la Guerra Civil el setmanari no va poder tornar a sortir, revistes com Destino , fetes per alguns dels homes que havien escrit a Mirador, van intentar recuperar-ne el model i, en part, l'esperit.

L'autor també ha volgut respectar l'esperit de Mirador utilitzant un llenguatge planer i entenedor, defugint la terminologia especialitzada i fent ús del màxim rigor en analitzar l'obra. Durant l'elaboració de la tesi, Carles Singla va dur a terme un buidatge exhaustiu del setmanari que es va plasmar en l'elaboració d'una base de dades de més de 17.000 fitxes, en les quals es resumeixen tots els textos que hi van sortir publicats. El llibre ha estat editat per l'Institut d'Estudis Catalans dins la col·lecció « Treballs de la Secció de Filosofia i Ciències Socials».

Article sobre la presentació de la revista Mirador